Vinc del Camp i estic decebut.
El sentiment de derrota és absolut. Tan gran és el sentiment que crec que m'ha superat i ja no el sento...
Tinc la sensació que el país no deixa de ser derrotat constantment, com en un cercle viciós.
Tothom sap que al minut 89 s'ha de fer una falta al mig del camp i no deixar passar ningú!
16 comentaris:
Si, es una llastima. A veure que passa a la darrera jornada. Després de la temporada que em fet, ja ens anira be perdre-ho tot per reflexionar i tornar a la terra.
Estic tant trist que no em puc posar de mala llet. Suposo perque, en part, veient com ah anat la temporada ja era possible que això passes. De totes maneres n' hi ha per ostiar uns quants i demano que a final de temporada molts surtin en globus d' aquest equip. No es mereixen vestir la samarreta blaugrana.
Una llàstima? El Barça fa molts dies que va regalar tots els títols. L'era pijo-Laporta toca la seva fi -hi ha molt de dir d'aquesta mena de "juntota" pseudo-nacionalista que havia da'ixecar catifes i que NO HA FET RES DE RES , i encara ha mentit al soci. He dereconeixer que en Laporta em sembla vomitiu -ja m'ho sembla com va guanyar i amb els mètodes que va fer servir- . Ja poden començar a fer neteja de suposades estrelles. Esvandir el Txiqui per inepte. Espero que ningú vulgui encara que es quedin l'entrenador, oi ? O algú té encara la idea de qua ahir va tornar a fer aigües el joc? Jo vaig veure el partit a partir de part de la segona part i després sencer... Van jugar deficientment.
El futbol és un joc i si no el practiques bé es quan perds. Aquest any hem estat prou lluny dels dos anteriors en el que es practicava un "pressing" sobre el contrari molt important, aquesta temporada no ho hem vist i el pitjor de tot, pensar que tenim vençut el partit de manera que es comença a especular i passa el que ens ha passat a molts partits que ens empaten. El millor davant aquesta actitud és perdre, encara recordo la temporada de Van Gal que estant aquest i l'equip a la corda fluixa es va guanyar a Mallorca per molts gols de diferència i allò va estar el principi d'una gran crisi. Un altra cosa que volia dir és que el cicle dels jugadors en el equip ha d'esser mes curt, vendre'ls quan encara estan jugant molt bé i te'ls pagaran a preu alt, no tenim que esperar que baixin el rendiment llavors passa el d'aquest any.
Això us passa per basar la vostra felicitat en coses mundanes. ;-)
Jo també hi vaig ser al camp. I és d'aquestes coses que costa de creure. Quin minut més fatídic. Em punxen i no em treuen sang. Desolació.
Hem de reconèixer que aquesta lliga l'hem perduda nosaltres. I que fa molt de mal que hagin estat els espanyolistes els que ens hagin derrotat. En fi, avui toca la quinta columna gaudir de la seva pírrica victòria, perquè les seves victòries són sempre les dels altres (un altres ocupant).
Decepció i tristesa. Així estem. Tot i que a diferència d'en moré, penso que la gestió Laporta és molt bona i ha tret el club del pou on estava (http://elies115.blogspot.com/2006/07/ara-ms-que-mai-visca-laporta.html).
Enguany non s'han fet les coses. La infalibilitat no és un atribut dels humans, sinó diví.
Confio que n'hagin sapigut treure les lliçons oportunes. Aquesta cosa "mundana" del Barça és molt important per a molts de nosaltres, i ben orgullós n'estic. I grans moments de glòria ens ha donat.
Però encara és més important per a Catalunya, agradi o no, és el nostre més gran ambaixador i ens situa en el món.
Per cert, que de tot se n'han de treure lliçons. Fixeu-vos el Madrid, en aquest tram final de lliga, ara no sé si ha estat en tres o en quatre últims minuts de partit ha arrencat punts de victòria o d'empat que han estat decisius, mentre el Barça n'ha perdut quatre (Betis i Espanyol). A la vida, en totes les coses, s'ha de lluitar fins al final, fins a l'extenuació, no s'ha de donar mai res per perdut. La fe en la victòria és el preludi de la mateixa. En l'esport, en la política, en la feina...
En fi, ja vindran temps millors.
Més que tallar el joc de l'Espanyol, que s'havia de fer, el que calia era matar el partit. L'1 contra 1 de l'Eto'o havia d'entrar!!
Com diu la meva mare: som uns desgraciats.
tranquil home... no fem del català una persona derrotista... hem perdut però l'any passat vam guanyar ;)
Soy del barça. Qué crueldad. La jornada fue unr epaso a toda la temporada para el Barça. Líder hasta el último minuto y en el momento decisivo la caga. Lamentable que el Barça se haya dejado llevar por las guerras mediáticas que han destruído al equipo.
Si el Barça fuese vasco, ya llevaría 15 Copas de Europa. Siemrpe lo he pensado. Un club que lo tiene todo para ganar, no puede tener esa facilidad para autodestruirse. Muchos egos, y no hablo de futbolistas. Muchos egos en el entorno y mucho desalmado sin espíritu que sólo piensa en la pasta y la política. Y no hablo de los futbolistas.
El Mundo Deportivo el miércoles poniendo en portada a Eto'o con la camiseta del Milan. El Sport hablando mal de Ronaldinho cada dos por tres. Llevan desde principios de temproada hablando de fin de ciclo y del dinero que se podría sacar de este o de aquel para fichar al de más allá. Desde septiembre.
Y qué vergüenza de gente. Gente sin espíritu. Sin sensibilidad romántica. El estadio más impresionante de Europa, la afición más fría de Europa menos en 3 partidos al año. En fin, no sigo...
Y para colmo el Athletic de Bilbao también se está complicando la vida dramáticamente. En fin. Y no está ya ens egunda gracias a su afición. Menos mal que tiene a la afición que llena, canta y grita cada domingo San Mamés aunque sepan que van a ver una auténtica basura de partido.
Els comments de Xavi i Atxon crec que els em d'escoltar. Si senyor.
Pero penseu tambe en el Sevilla. Podrien haver guanyat i es deuen estar tirant dels cabells. Pobre gent, ejejjeje.
Jo,
és més que una llàstima. És absurd.
Hem regalat el campionat i, com tu dius, ens ha de fer prendre decisions importants.
Tot i que aquestes decisions s'havien de prendre igual encara que haguéssim guanyat l'Espanyol...
Eleva,
tens tot el dret a estar indignat. De fet, és un sentiment compartit.
També és ben cert que no ha sigut una sorpresa... malauradament no ens ha estranyat tant el que ha passat, i això sí que és greu.
Moré,
la teva percepció del Laporta em sembla exagerada. Sense tenir altres dades que les públiques, crec que no ho ha fet pas malament.
Amb equivocacions, només faltaria, però si ho comparem d'on veníem no hi ha color.
Sobre el Txiqui, doncs depèn de quins jugadors fitxem. Sóc partidari de donar una altre oportunitat a qui ens ha donat una copa d'Europa.
Sobre el partit, crec que va ser intens i que quan anàvem 2-1 hauríem d'haver matat el partit.
No ho vam fer com no ho hem fet en tot l'any.
Segur que si hagués vingut l'Henry tot hagués anat millor...
Saltenc,
tens tota la raó. El pressing de l'any passat aquest any no l'hem vist. Suposo que en part pq l'Eto'o ha estat lesionat, però això no em sembla justificable.
Sobre el cicle dels jugadors, el que tu dius és el que fa la Juve per exemple i no li ha sortit malament (sense tenir en compte la darrera campanya).
El que passa és que els seguidors del Barça som uns romàntics i no sé si acceptaríem vendre les nostres figures en el seu millor moment de forma...
Espiadimonis,
no siguis cruel... :)
Elies,
subscric tot el teu missatge. Al 100%
Jordi,
sí, la jugada de l'Eto'o va ser fonamental. Tot i que al minut 89 no pots rebre una pilota al teu àrea. MAI.
Guillem,
la teva mare és generosa. Podria haver dit una cosa més grossa sense cap mena de dubte...
Xavi,
el teu optimisme és reconfortant. Ojalà tots ho poguéssim veure així... :)
Antxon,
también subscribo el 100% de tu mensaje.
Con gran pesar reconozco todas tus palabras...
Jo,
és ben cert que a Sevilla també deuen estar tibant-se els cabells.
Han desaprofitat la millor ocasió en anys per ser campions de Lliga.
Totes li ponen al Madrid aquest any...
va! aixequem la moral, el Madrid no s' espera la nostra última arma secreta, Maxi López. Jo el veig fent la gallina al Bernabeu i donant-nos la lliga a l' últim minut
Antxon te tota la raó. Sempre he dit que el pitxor del Barça es la seva afició, carregada de mala llet i de punyetes (la del Madrit 3/4 del mateix) Estaría be que una part dels presupostos del club es destinesin a fletar avions desde Pamplona i Cadiz, per omplir els llocs vuits de l'Estadi durant la temporada... amb un públic més agreït i generós que la mitja blaugrana.
D'altre banda la temporada passada ja saviem que aquest era any de Mundial... i que patiriem més del compte. A més el Barça com a campió de la Champions va finalitzar molt tard la temporada, i amb les supercopes de Espanya i Europa va començar aquesta gairebè un mes abans, desprès afegiu les lesions i la mala sort... perque el fútbol a més d'un esport (o un espectacle) es un joc, i la sort conta lo seu.
También creo que la política de fichajes ha sido y es equivocada.
Ahora se vuelve a hablar de Henry, Abidal, futbolistas veteranos. Lo que el Barça necesito es comprar cuatro futbolistas jóvenes muy buenos. Por ejemplo para la delanetra, Huntelaar, para el lateral Alves y no Abidal, para el mediocentro también alguno que no haya podido jugar aún en ningún equipo grande y que tenga condicioens para hacerlo.
El equipo necesita ser estimulado. Envejecerlo no es el camino. Por muy bueno que sea gente como Henry. También creo que dentro de esos estímulos tal vez el equipo necesite un nuevo entrenador.
Muchos critican a Rijkaard injustamente por ser demasiado blando y permisivo con los futbolistas. Supuestamente se le habría ido de als manos el control del evstuario. Yo no estoy de acuerdo con ese diagnóstico. la administraicón del vestuario ha sido la correcta.
El error de Rijkaard este año ha sido otro. Una serie de decisiones entre técnicas y políticas. El entrenador ha puesto en cuestión, sin venir a cuento, la fórmula que el año pasado dio tantos éxitos. Hemos visto cómo desde el primer partido comenzó a hacer demasiados cambios alrededor del puesto del mediocentro defensivo. Ni Edmilson, ni Márquez, ni Motta... no ha permitido que ninguno se estabilice jugando 3 partidos seguidos. A diferencia del año pasado, cuando tenía muy clara la importancia de esa posición.
Es cierto que futbolistas como Márquez o Edmilson han dado más bajo rendimiento este año que el anterior. Pero también es cierto que no se les ha dejado coger el ritmo de 4 o 5 partidos seguidos jugando de titulares. Rijkaard desde el principio los volvió locos. Al igual que a los laterales, que ha ido rotando en exceso, y elc entrod e lad efensa, dodne salvo Puyol nadie era fijo, y al final optó por consolidar la opción menos apropiada, la de Thuram. Un gran futbolista que no es para jugar en una defensa como la del Barça, y menos ahora que le falta velocidad.
Pero lo que de verdad lo ha estropeado todo, y esto a algunos les molesta reconocerlo, ha sido esa especie de "obligación" que ha sentido Rijkaard de jugar con Xavi e Iniesta al mismo tiempo de inicio en muchos partidos. Rijkaard no ha tenido capacidad para decidirse por uno de los dos. Y por meterlos a los dos, ha renunciado al mediocentro defensivo en partidos fundamentales. Lo cual nos ha dado más el balón pero con mucho menor control delk partido y de la situaicón. Ha roto así la inercia dele quipo que tenía una forma cocnreta de jugar.
Muchos nos e acuerdan que el año pasado ganamos la Champions con Xavi lesionado. Yo ya el verano pasado mantuve la teoría de que tal evz sin esa circunstancia, no hubieramos ganado la Champions League. Recuerdo que en los gloriosos partidos contra el Chelsea Rijkaard salió con un mediocampo compuesto por Edmilson-Motta-Deco. Algo impensable en caso de que Xavi hubiera estado disponible.
Más tarde se confirmó Ineista como titular al final de la temporada pasada. Pero este año, Rijkaard, por priemra vez, se ha encotnrado con un Xavi alq ue considera intocable y con Iniesta ya consolidado. A diferencia de lo que ocurría ent emporadas anteriroes, cuando un Iniesta aún sin consolidar, le facilitaba la decisión de poner a Xavi de titular y a Iniesta de reserva. O después la ausencia de Xavi le eprmitía poner a un Iniesta que estaba que se salía.
Ahora, cuando ha contado con los dos en disposición de jugar los 90 minutos, no ha sido capaz de hacer esa elección. Y ha optado por lo más fácil y lo más desastroso. Descompensar todo el equipo para meterlos a los dos. Algo que a simple vista parece buena decisión porque los dos son grandes futbolistas. Pero que a la hora de la evrdad ha perjudicado al equipo obligando a sacrificar un elemento fundamental en el sistema. Y así nos hemos encontrado con un Barça que cada semana se parecía más y más al Barça de Van Gaal y menos y menos al Barça de Rijkaard que era un equipo que basaba su juego en la recuperación de la pelota en campo rival y pin pan pun gol. Sin miramientos.
Este año ha sido todo mayor elaboración, más posesión del balón, y ese juego a veces agónico que recordaba al barça de Van Gaal, una y otra vez intentando abrir defensas rivales y cuando menos te lo esperas te matan atrás porque no tienes un hombre de medioc ampo capaz de entrar entre los dos centrales para defender los balones laterales o los pases en profundidad.
Si Rijkaard continúa el año que viene con la misma idnecisión entre Xavi-Iniesta estaremos de nuevo en las mismas. Y lo más lamentabled e esto es que la rpensa carga más contra deco, y se empeña end ecirnos alegremente cada cierto tiempo que hay que vender a Deco. Eso sería catastrófico. Deco es fundamental. El que sobra en el equipo titular es Xavi o Iniesta. Que se decida por uno de los dos. Sino estaremos perdidos.
fitxatges que proposo
Lateral: Alves (Sevilla)
Central: Pepe (Oporto)
Mig centre: Kompany (Hamburg, i també pot jugar central)
Totcampista: Yaya Touré
I a dalt depen molt del que venem o no. Henry no, jo deixaria a Bojan de segon davanter ja!
Si calgues un altre davanter Huntelaar i si calgues un mitja punta Van der Vaart
Publica un comentari a l'entrada