29.6.07

25 anys de llàgrimes en la pluja...

17 comentaris:

Eleva ha dit...

Cinèfils del món mateu-me, però Blade Runner és una película sobrevalorada. Puc entendre que en el seu moment fos revolucionària, però avui en dia s' ha anat devaluant.

La clau està en les continues revisions , i versions del director que el mediocre Ridley Scott ha anat fent.

Però en fi per gustos...ja se sap.

Odalric ha dit...

Agh!!

Antxon Garrogerrikabeitia ha dit...

Me gusta Blade Runner. Lo que ocurre es que lo que en aquel momento parecía una visión del futuro, visto ahora parece más bien el pasado si uno se fija en pequeños detalles. O el futuro de un mundo desviado. En los 80 se tenía visión estética del futuro que no ha coincidido después con la evolución que hemos ido viendo de la estético y el entorno. El cyberpunk quedó como una estética muy delimitada en el tiempo.

Antxon Garrogerrikabeitia ha dit...

En aquel momento tuvo un impacto en casi todas las expresiones audiovisuales del momento. Especialmente en la televisión. Es mundo oscuro y futurista, esos sonidos envolventes de Vangelis. No hay más que ver incluso entradas de programas de televisión de la época, incluso en españa, esta intro que utilizó Informe Semanal de 1986, o este otro, el famoso reloj de espera del Telediario de 1985.

Totalmente influenciados por el estilo que lanzó esa película pocos años antes. Vistos ahora 20 años después, uno no sabe si corresponden al pasado o al futuro. Porque en realdiad fueron como un intento por representar formas futuristas que después no han coincidido con la evolución estética y han quedado como una realidad paralela o un futuro desviado. Es algo muy curioso.

Odalric ha dit...

Eleva,
la pel·lícula te 25 anys! Crec que això s'ha de tenir en compte!

Antxon,
comparto tu opinión. BR influyó estéticamente en su momento (y tus vídeos linkeados son un perfecto ejemplo) y a su vez la realidad ha superado su pronostico.

Curiosamente parece que hable de un futuro/presente paralelo al nuestro.
Pasa un poco como la 2001: Una Odisea Espacial, que presentan elementos confirmados en su futuro y otros que no...

Como tu bien dices, es muy curioso.

Eleva ha dit...

Qualsevol película de Hitchcok (per dir un director) té més anys i no ha necessitat revisions, ni director's cut, ni celebracions dels 25 anys ni osties en vinagre.
Senyal que son obres mestres intemporals. Blade Runner pesi a qui pesi no ho és.

Tot i que repeteixo, tot és un qüestió de gustos, però cada cop que la he revisitat amb la intenció de veure la seva grandesa només he trobat cada cop més falles.

De totes maneres pels fans incondicionals m' alegro que la difruteu tant.

Odalric ha dit...

Eleva,
això que dius del Hitchcok no és just pq si fos viu, crec que sí que faria algun que altre director's cut...

A més, Blade Runner va impactar en el seu moment i revisar-la ara no pot produir el mateix efecte.

El tall que he posat de la pel·lícula no pot ser qúestionat, pq crec que és un dels moments cinèfils més macos de l'hitòria del cinema.

Però clar, tampoc ho ha de veure tothom igual... :)

Eleva ha dit...

Ok, sé que no ens posarem d' acord, però un altre exemple, Francis Ford Coppola:

On està El Padrino director's cut?

Una abraçada.

Odalric ha dit...

Amic Eleva, has tocat LA pel·lícula!

El Padrino és simplement GENIAL.

Ara, t'he de dir que tinc una edició especial per col·leccionista on les dues primeres parts estan juntes i sense flashbacks, o sigui en lineal cronològic...

Jordi ha dit...

Aquesta pel·lícula és, sens dubte, una de les grans obres d'art de la història de la humanitat.

Jordi ha dit...

No crec que la importància estigui en la estètica, que potser també, sinó en el contingut filosòfic, transcendental i de reflexió sobre la condició humana (que tan sovint s'ha criticat per considerar-se exagerada en aquest film). A mi aquesta reflexió em sembla extraordinària a més a més de tractada amb una sensibilitat impressionant.La imatge d'un món futur potser ha quedat una mica desfassada però la càrrega de profunditat que conté la pel·lícula es tan impressionant per encertada com per bella.

sUga-agus ha dit...

A part dels merits tècnics del director, que era més conegut a l'ambient de la publicitat audiovisual, la força de la película es a nivell d'argument. Una reflexió molt estimulant sobre la realitat i la consciència de la realitat, el tema recurrent de "Phillip K. Dick" l'autor de 'Els androides somien amb ovelles electróniques?" el llibre que inspira la película... com Minority Raport i Total Recall.

D'altre banda, la realitat acostuma a imitar l'art, per això es tant cert com necesari, i aquesta historia/película tenia la qualitat afegida de proposar una alternativa nova per trencar amb una certa visió depriment respecte el futur... suposadament viurtuós, net i perfecte, però uniforme i extremadament alienant per l'individu... semblant a la distopia de 'Un mundo feliz'.

Pel que fa a la seva hipotètica devaluació, per la seva influença al present, crec que passa com amb certs artistes reconeguts de jazz, que poden decebre les espectatives al sentir-los per primera vegada, quan tens la sensaciò d'haver-los sentit més d'un millio de vegades avans... perque precissament van crear escola influint a generacions senceres desprès d'ells. L'important a les hores, es fer un exercici d'abstracció al pasat... per entendre millor l'impacte que van provocar el primer cop que van ser sentits pels seus contemporanis.

Per cert, sospito que moltes películes i arguments de Hitchcock ara mateix serien totalment insoportables de veure per desfasats i pel seu ritme superat... sense asumir previament aquest mateix viatge inconscient del temps, assaborint molts petits detalls d'un pasat idealitzat i prou desconegut. Aixó es nota molt més encara amb artistes més llunyans (i per tant més superats) com per exemple en Charlot.

Eleva ha dit...

Bé ja sabia que em quedaria en minoria amb la meva opinió sobre Blade Runner, però és el que penso i no hi puc fer més.

Només una cosa més: Hitchcok MAI es devaluarà, veure qualsevol película seva ara no mereix cap retocament. Són putes obres mestres i el temps no les castigarà mai.

Respecte a la versió cronològica del Padrino la hista, i cal dir que en absolut es un director´s cut perque
a) no afegeix ni treu res, sencillament reordena els fets
b) Coppola va ser aliè al procès, va ser una edició pensada per emetre per televisió per capítols com si fos una serie. Aquí es va emetre fa mooolts anys per telecinco.

Antxon Garrogerrikabeitia ha dit...

No entiendo nada pero que habláis de Hitchcock. Es mi realizador favorito. Indiscutiblemente el mejor. Y su éxito radicaba en una filosofía sencilla, "Es inútil atribuirme intenciones profundas: el mensaje o la ética de una película no me interesan en absoluto. Soy como un pintor que pinta flores". Algo que deberían aplicarse muchos cineastas.

sUga-agus ha dit...

El lenguaje audiovisual evoluciona constantemente, lo cual implica su pérdida irremediable de vigencia... sin importar para nada que Hitchcock fuera uno de los poquísimos realizadores que contribuyeron decisivamente a desarrollar dicho lenguaje desde el punto de vista técnico (como Pudovkin, Welles, Kubrick o incluso Sam Peckinpah y Scorsese)

Una película actual que repitiera los esquema de ritmo, montaje y fotografía de hace unas pocas décadas no tendría la menor posibilidad de éxito. Al margen de la brillantez del guión artístico evidentemente. Por eso Hithcock era tan consciente de que el valor intrínseco de sus películas residía en su peculiar habilidad para explicarlas... como buen virtuoso del montaje cinematográfico que era.

Antxon Garrogerrikabeitia ha dit...

Acordaros de 'La Soga', donde construye un largometraje apoyado en un solo plano-secuencia!!! ¿Os imaginais eso ahora?

sUga-agus ha dit...

Efectivamente, y lo hizo simplemente porque le retaron diciéndole que era algo imposible técnicamente. Pero el público actual ya no soportaría un argumento tan intrascendente para explicar una historia que tiene un ritmo tan lento que además transcurre en un único escenario, como si fuera teátro. A Hitchcock hay que seguir disfrutándolo, pero juzgándole por lo que fué en su momento. Si esa película se estrenara mañana sería un fracaso monumental.