Catalunya també té en la seva història diferents dies "D"...
Avui mateix n'hem commemorat un, el Corpus de Sang. Una revolta catalana en clau absolutament sobiranista, que, malgrat no acabar del tot bé (enteneu l'eufemisme, va acabar fatal), és una fita cabdal en la nostra història, fins al punt que els fets que es desencadenen inspiren el nostre himne nacional.
Vam tenir, en aquella guerra, algun dia "D", com el 26 de gener, a la Batalla de Montjuïc, quan la milícia de Barcelona, en una inferioritat espectacular, menys d'un miler de combatents davant un exèrcit professional de desenes de milers de soldats que formaven les tropes d'ocupació hispàniques, els massacra i els persegueix en la seva fugida.
Segons expliquen, la disciplina i el coratge de la milícia catalana, majoritàriament formada per ciutadans mobilitzats en defensa de la terra, va proporcionar un triomf històric, terrible i sanguinari (en el contratac català, es degollaven les tropes reialistes hispàniques en desbandada, i es tallaven les orelles dels morts per enclavar-les en les espeses, per dur-ne el compte...).
Segons diuen, també, l'exèrcit franquista va demorar la seva entrada a Barcelona fins el 26 de gener del 39, perquè, segons el general franquista al mando... l'exèrcit no oblida...
Bé, després de l'eufòria del dia i la nit de cel·lebració entre patriotes... em sembla que demà em tocarà patir, vista l'hora que s'ha fet...
1 comentari:
Catalunya també té en la seva història diferents dies "D"...
Avui mateix n'hem commemorat un, el Corpus de Sang. Una revolta catalana en clau absolutament sobiranista, que, malgrat no acabar del tot bé (enteneu l'eufemisme, va acabar fatal), és una fita cabdal en la nostra història, fins al punt que els fets que es desencadenen inspiren el nostre himne nacional.
Vam tenir, en aquella guerra, algun dia "D", com el 26 de gener, a la Batalla de Montjuïc, quan la milícia de Barcelona, en una inferioritat espectacular, menys d'un miler de combatents davant un exèrcit professional de desenes de milers de soldats que formaven les tropes d'ocupació hispàniques, els massacra i els persegueix en la seva fugida.
Segons expliquen, la disciplina i el coratge de la milícia catalana, majoritàriament formada per ciutadans mobilitzats en defensa de la terra, va proporcionar un triomf històric, terrible i sanguinari (en el contratac català, es degollaven les tropes reialistes hispàniques en desbandada, i es tallaven les orelles dels morts per enclavar-les en les espeses, per dur-ne el compte...).
Segons diuen, també, l'exèrcit franquista va demorar la seva entrada a Barcelona fins el 26 de gener del 39, perquè, segons el general franquista al mando... l'exèrcit no oblida...
Bé, després de l'eufòria del dia i la nit de cel·lebració entre patriotes... em sembla que demà em tocarà patir, vista l'hora que s'ha fet...
Publica un comentari a l'entrada