13.6.07

Claudia


Tens 7 mesos i necessites ajuda.
Amb aquesta edat, depens dels pares i només vols ser estimada.
Malauradament, la teva família no t'ha protegit. De fet, els teus pares han comés el crim més gran que es pot cometre que és deixar-te desprotegida i atacar-te.

Només la foscor més densa i incomprensible pot fer que un pare maltracti la seva filla de 7 mesos.

Només com l'acte més bàrbar i inhumà pot definir el que ha passat...

Sento una ràbia i una impotència tan grans que podria fer qualsevol cosa.

Em faig tantes preguntes...

Però tu esperaves que algú et protegís, fins i tot dels teus pares.
Sobretot quan el 21 d'abril ja vas aparèixer per l'hospital Joan XXIII amb una fractura de fèmur.

Però no. La burocràcia, els funcionaris responsables, l'Estat no van saber protegir-te a les hores i avui pots morir.

Perdoneu-me, però us podeu anar tots ben lluny...

20 comentaris:

sUga-agus ha dit...

"Però tu esperaves que algú et protegís, fins i tot dels teus pares. Però no. La burocràcia, els funcionaris responsables, L'ESTAT no van saber protegir-te a les hores i avui pots morir."

A les hores ets liberal... o més aviat intervencioniste?

Raül Alcón ha dit...

Crec que l'Odalric vol dir que l'Estat SÍ ha d'intervenir quan s'estan cometent delictes, com en aquest cas. M'equivoco?

Odalric ha dit...

Suga-Agus,
faig una descripció de qui avui havia de protegir la nena.
Avui legalment l'ha de protegir l'Estat.
És igual el que jo vulgui. La realitat ÉS que AVUI l'Estat l'havia de protegir.

I si vols la meva opinió, llegeix la meva darrera frase de l'article. Allà dic on pot anar l'Estat.

Raül,
no t'equivoques.
Als liberals sempre se'ns diu que no volem l'Estat. Ni en un % petit.
És la trampa habitual...

Suposo que jo hauria d'acusar a tots els que no es declaren liberals com a totalitaris.

Eleva ha dit...

Estic d' acord que la inutilitat i la inoperància de l' estat en aquest cas es manifesta. Una vergonya total.

Ara bé he trobat a faltar un comentari més contundent contra el fill de la gran puta que ha comès aquest acte indescriptible.

però vaja que sense que valgui de precedent estic quasi al 100% d' acord.

Odalric ha dit...

Eleva,
em pots ben creure si et dic que he hagut de fer un sobre-esforç per no dir coses molt gruixudes de la mala-bestia aquella...
Si em pregunten que s'ha de fer amb ell, et puc assegurar que ningú podria demanar més contundència que jo...

sUga-agus ha dit...

Als liberals sempre se'ns diu que no volem l'Estat. Ni en un % petit... (snif)

Be, si consideras petit percentatge l'intromissió de l'Estat en l'àmbit privat o familiar... et felicito tovarich! Perque més enllà de les paraules, l'administració no pot endevinar per ósmosis quan es produeixen aquesta mena d'abusos, sobre tot desertan de la seva funció vigilant sobre l'administrat... menys encara si es demanen resultats preventius.

Segurament els pitxors boltxevics (i algúns neoliberals) no tindrien gaires escrúpuls per posar un xip al clatell dels ciutadans per controlar-los millor (consumidors per ciutadans, en l'argot liberal)... evidentment els milionaris quedarien exents del desagradable tràmit (com els integrants de l'aparatchik soviètic)

Odalric ha dit...

Suga-Agus,
et cega el partidisme fanàtic...
L'Administració "no pot endevinar per ósmosis quan es produeixen aquesta mena d'abusos" i no li cal pq ja hi havia una denuncia prèvia.
Ja es va produir un atac a la nena fa dos mesos i l'hospital EL VA DENUNCIAR.
Resultat? La nena novament maltractada i que segueixi la festa que aquí ningú plega.
Sento VERGONYA i INDIGNACIÓ i que tu ho justifiquis em posa malalt.

"Un nadó rep repetits mals tractes davant la ceguesa institucional"

"Jutges i Generalitat van actuar amb inoperància quan la nena va patir una fractura de fèmur a l'abril"

"EL 'CAS ALBA' VA DESTAPAR LA FALTA DE COORDINACIÓ"

"El juez del caso del bebé de Salou no actuó porque dudó del maltrato que denunciaron los médicos"

"La oposición pide al Govern que asuma sus 'responsabilidades políticas'"


"Nou maltractament d'un nadó, nou cas de descoordinació"

sUga-agus ha dit...

Odalric, a les hores estàs denunciant un error humà amb nom i cognoms... i que mereix les oportunes represalies o consequències. No es questió de justificar a ningú: en tot cas es tracta de localitzar quirúrgicament l'agent responsable... per depurar amb més eficacia un eventual error PROCEDIMENTAL, o les incompetencies de INDIVIDUS.

Perque el protocol davant d'aquestes situacions, està dissenyat perque els hospitals PÚBLICS o privats alertin a l'autoritat dels abusos (o suposats abusos) i una administració de justicia que disposarà de l'autoritat plena per interpretar els fets, i posar remei quan calgui... fent servir els cossos policials i altres recursos PÚBLICS per proporcionar un sostre, i atendre les necessitats de la víctima... o potencial víctima.

Per aixó, qui t'acusava primer de partidista era jo... encara que hagis donat molt be la volta a la paella. Tot plegat perque insinuaves que l'error provenia de la manca d'interès o d'apatía cap els febles, per part de l'administraciò... sugerint implicitament (i paradojicament en un liberal) un aument de la pressió o vigilancia de l'Estat sobre la vida dels ciutadans... (per aixó suposo que obviament el desitjaries aplicat als ALTRES, perque com deia JP Sartre "l'infiern son sempre els altres")

Cosespetites ha dit...

No vull ni puc entrar en la discusió política encetada. Jo només vull dir que em posen molt i molt trista aquestes notícies i que em fan sentir vergonya de pertanyer a aquesta societat.

Violència: tolerància zero

Anònim ha dit...

Perdoneu però no.

El liberalisme no te res a veure. Estat reduït a 0? No conec cap liberal que consideri que no cal policia, ni jutges ni... em sembla que algú confon liberal amb anarkista.

Sobre els pares tots podríem dir moltes coses i molt gruixudes. No fa falta fer una llista exhaustiva. Esperem que el pes de la llei caigui sobre d'ells (amb una condemna que jo sempre trobaré massa fluixa.)

Un cas anterior va destapar que des de determinats estaments tenen un nivell de coordinació nul i no saben on tenen la mà dreta. Ens van prometre fer els estudis i revisions necessàries.

Inútils! Inoperants! Desgraciats!

Tots voldrem que això no passi mai més i per això cal fer una bona revisió, sobretot dels responsables.

Un error humà? No. Una bona operativa està per sobre dels errors humans. Un bon protocol funciona per que no deixa espai als errors humans.

Sé del que parlo, un bon sistema evita aquestes situacions fins i tot quan els responsables de fer la feina no la fan. Tot cal preveure-ho i no deixar-ho en mans de la senyora Maria que aquell dia te mal de cap i el senyor Paco que porta dies atrafegat. Això no és negar l'existència de possibles errades, es que un bon sistema preveu que es produiran errors i te els mecanismes de control per evitar que aquests tinguin cap efecte quan es produeixen.

En una bona operativa no cal endevinar res, cal actuar de forma proactiva i evitar desviacions. Els errors es detecten ràpidament ( i no a posteriori quan hi ha la trencadissa) i es resolen.

Repeteixo: Els errors es produiran però el propi protocol te els mecanismes per subsanar-los i evitar que tinguin cap efecte.

No cal anar a buscar un funcionari que no ha posat un dossier a la pila correcte, simplement el sistema és una puta merda i un fàstic i està dissenyat per un equip d'ignorants. Qui dissenya aquesta operativa i qui gestiona els recursos necessaris pel seu funcionament més val que plegui i vagi a buscar feina en una empresa de transports amb operatives més simples i on l'únic efecte del seu error és un retard de 48 hores en l'entrega d'un container.


Tresinores.

sUga-agus ha dit...

Que jo sapiga el problema es produeix per la lentitut exàsperant del sistema judicial, davant la denúncia feta per part de l'Hospital... i tambè se sap cóm es d'escandalós el dèficit de recursos, especialment de personal i mitjans tècnics, en l'àmbit judicial.

Posiblement, nomès s'arreclarà aquest problema amb inversions generoses de diners públics (impostos)... per tot aixó, al final SI es una cuestió de liberalisme o intervencionisme.

Montserrat ha dit...

parleu de política quan una petita ha estat víctima de maltractaments???
l'escrit de l'odalric és sincer i ho diu tot. reflexioneu i calleu, si us plau

Kim-i ha dit...

Aquest pais no sap protegir-nos, d'altres si! Ens podem enfiar del nostre sistema judicial? No! Llavors, confiar en que cuidin els menors? Bojos estem!

Joana ha dit...

Hi ha coses que no tenen nom...Impotència? És l'únic que se m'acudeix! Trist, realment molt trist.

Guillem Casas ha dit...

Quan han de fer les coses bé, erren i quan calladets estan més bufons llavors hi foten la mà tan endins com poden. A aquests tius se'ls hauria de fer coses massa grosses per ser dites aquí.

Moré ha dit...

La violencia contra els infants sempre m'ha fet molta por. Hi ha carnet per a conduir , per a fer qualsevol cosa , però carnet per a a ser pareo mare no. Exagero , sí , però prefereixo exagerar que arriscar la vida d'una o un menut.

Tresinores ha dit...

Estic totalment d'acord amb el que diu la Montserrat, no toca fer política. Insisteixo que el liberalisme i l'intervencionisme no hi te res a veure, no estem parlant de polítiques econòmiques.

Parlem de la vida dels infants. Sentim dolor, impotència. Tots lamentem el que ha passat però no ens podem quedar en l'estadi de les emocions. Cal començar a fer els passos per que això no es repeteixi mai més.

Resulta evident que “alguna cosa ha fallat”, cal denunciar-la i exigir la seva correcció per evitar un nou cas. Aquest no és el primer ja es van prometre mesures i el resultat és inexistent.

Jo entenc com un deure i com una obligació denunciar que les coses no s'han fet bé, que cal revisar-ho tot, que calen responsabilitats i sobretot canvis per que no torni a succeir.

sUga-agus ha dit...

A veure tresinores, la qüestió es decidir -sense demagogies- si volem una mena d'estat policial, on amb una simple sospita n'hi ha prou com per retirar (preventivament) la tutela dels pares davant el dubte d'un posible accident o un maltractament, (que es va confirmar que el cas d'aquesta nena just en l'instant que es va produïr una reincidencia)... tambè cal recordar que demostrar un accident sofert en l'intimitat de casa es molt i molt difícil, sobre tot sense deixar cap marge de dubte... i davant el dubte, obviament (?) no podriem permetre que l'infant pateixi cap risc.

Fa tres o quatre setmanes, al programa de Punset tractaven el tema dels sicópates. Un expert americà els qualificaba no com a malalts sinó com a depredadors, veritables homo homini lupus, incapaços de empatitzar amb el patiment que afecta als demés. Aquesta gent tampoc son el subproducte d'unes circumstàncies socials o de la seva educació, se'n troven a tots els nivells socials, étnies o latituts... i aquell cientific els xifrava aproximadament en un 1% del total de la població.

O sigui que no son consequencia de la societat que hem construït, ni hem d'avergonyir-nos col.lectivament per la seva presencia entre nosaltres. De fet, encara que sembli un argument brutal, pot ser a aquesta nena de set mesos, el millor que l'hi podia pasar es patir aquesta situació, per poder sobreviure al monstre de pare que l'hi ha tocat en desgracia... i així poder perdre'l de vista per sempre més.

El problema es com detectar i que fer amb aquesta gentussa que trencan qualsevol armonía dins la societat. La meva opinió es que caldria tancarlos de per vida, no com a delinqüents (que mereixen la oportunitat d'una reavilitació) sinó en psiquiàtrics penitenciaris, como a bojos perillosos e incurables que han demostrat que son. Però al tanto perque segurament, només a Catalunya, poden haver uns setanta mil individus d'aquesta condició real o potencial (inclosos violadors, estafadors, terroristes, mafiosos, proxenetes, pedófils, agressors domèstics, sàdics, neonazis, etc)

Odalric ha dit...

El maltractament no es va confirmar en el segon cop. És aquí on falla el teu anàlisi i és aquí on jo baso la responsabilitat.

Quan es produeix la primera agressió, l'hospital avisa del maltractament. No del suposat maltractament, si no del claríssim maltractament.

Per tant, el sistema de protecció dels nostres fills ha fallat (un cop més) i això requereix una depuració de responsabilitats (com molt bé diu en Tresinores).

I això és així per salvaguardar la credibilitat del sistema i l'Estat.

Pq una societat que no protegeix els seus fills és una societat malalta.

I això no te res a veure amb un estat policial.
Això em sona a excusa per no cessar ningú.

Sobre el fet que els psicòpates ho són no per una qüestió de tipus o model de societat, estic d'acord en l'anàlisi fet.

També estic d'acord que no poden passejar per les presons cada x anys.
De fet, ja no per una qüestió de reinserció inútil (com diuen els tècnics) si no pq la tipologia dels seus delictes mereixen un tractament definitiu.


(Montserrat, gràcies)

sUga-agus ha dit...

Nomès una última puntualització. Primer dient que personalment tinc més respecte i apreci cap el metges o els bombers, que per exemple envers els jutges i policies. De tota manera en un estat NO policial, qui determina que s'ha produït un delicte es exclusivament l'estament judicial. No n´hi ha prou amb que els metges tinguin la certessa de que hi ha hagut un abús, fa falta que desprès hi hagi un process legal, amb la posibilitat per part de l'acusat de defensar-se amb totes les garanties.

Tot i així, em costa molt de creute que els metges puguin tenir la certessa de que s'ha produït una agressió... i a més de quí la ha causat. Pero també em costa molt que saben que la nena había estat agredida pel seu propi pare o entorn familiar... desprès de tractar les seves farides, l'entreguin alegrement a qui consideran responsable, desentenent-se del problema acte seguit. Sembla que aquí podría començar l'error de protocol.