15.6.07

Lideratge



Sobre la Llibertat:
«Tot individu és únic, però tots volem llibertat, pau, amor i seguretat, una bona llar, i una oportunitat de poder lloar Déu a la nostra pròpia manera; tots volem la possibilitat d'avançar-nos i aconseguir que els nostres fills tinguin una millor vida que la nostra»


Sobre el Socialisme:
«Si es mou, posa-li un impost. Si se segueix movent, regula'l. I si deixa de moure's, dóna-li un subsidi perquè es torni a moure, i així li pots posar un altre impost»



Foto via Un Vasco en Nashville

30 comentaris:

Jordi Coll ha dit...

Que gran Reagan!!

Un parell de frases més:

“El Govern és com un nadó: un canal alimentari amb molta gana en un extrem i cap sentit de la responsabilitat a l'altre".

“El govern no soluciona problemes; els subsidia”.

“L'altre dia algú va explicar-me la diferència entre una democràcia i una democràcia popular: és la mateixa que hi ha entre una camisa i una camisa de força".

Eleva ha dit...

Primer de tot un aplaudiment pel Odalric. Com a provocador es únic. Posar una foto de Ronald Reagan sembla fet expresament per incitar a tota la colla de progres que voltem per aquí ;)

Dit això, les paraules que surten per aquí, sobre la llibertat em sobra la referència a Déu. Però ja se sap amb els conservadors americans, tenen que mentar al ser suprem fins i tot quan caguen.

Ara bé que un senyor parli de llibertat intervenint militarment a paisos rollo Nicaragua perque no li agrada el resultat democràtic d' una votació...doncs credibilitat 0.

Sobre el socialisme: suposo que ell es referia als règims comunistes. En aquest cas crec que el menor dels problemes eren els impostos. Si es refereix a les socialdemocràcies europees doncs....un moment...ah si!
DE-MA-GO-GIA.

espiadimonis ha dit...

En el nostre país tan Reagan com Thatcher tenien i continuen tenint molt mala premsa. Però si fóssim prou agraïts, els hauríem de dedicar carrers i erigir-los monuments per haver reforçat la democràcia i retornar un mínim de dignitat al individu.

sUga-agus ha dit...

Es força denigrant sentir parlant de llibertat a un senyor que, com actor, els seus diálegs més memorables son els que van servir per ensorrar a companys de feina de per vida... durant els judicis MacCartystes (a més del seu únic mérit per ascendir en la carrera política)

Eleva ha dit...

Espiadimonis, explica-li el conte de la dignitat de l' individuu als miners anglesos, que segur que amb la Thatcher van xalar moltissim, mentre es quedaven sense feina.
També explica-ho a les classes menys afovarides dels EEUU que veien com el senyor Reagan retallava fons socials per invertir-los en armament en el seu projecte de " La guerra de les galaxies".....

Grans demòcrates, sí senyor!

Eleva ha dit...

Ah! i perdó pel doble post, m' encanta com Reagan va a afovorir la democràcia a Nicaragua, passant-se per l' arc del triomf els resultats electorals i financiant la guerrilla anti-sandinista....

Jordi Coll ha dit...

Em sembla que la segona frase, Odalric, no és sobre el socialisme sinó sobre el govern. The big government, l'enemic de l'admirat Reagan.

Jordi Coll ha dit...

Eleva, tot això de les classes baixes i Reagan... informa't.

Joana ha dit...

Sabíeu que la dona d'en reagan era actriu de cinema?
És només una curiositat!
Bon cap de setmana, Odalric!

Eleva ha dit...

Ok, m' informaré si em passes algun link amb informació amb molt de gust el llegiré, i si cal rectificar doncs es rectifica.

Jordi Coll ha dit...

"L'obsessió antiamericana" del Revel en parla i alguns articles del The Economist que hi cita també.

Raül Alcón ha dit...

Brutal.

Guillem Casas ha dit...

Impecable.

Elies ha dit...

D'entrada, gràcies per fer-nos descobrir el bloc de n'Antxon.

Després, reconèixer que he participat activament de la frivolitat amb què des d'aquest país nostre hem analitzat i valorat tant els EEUU com els seus polítics.

Crec que els anys de govern de CiU i la seva sensatesa ens havien provocat una mena d'inocència estúpida davant els grans debats polítics, ideològics i socials, que s'estaven produïnt. Fins al punt que només aquests progres nostres, tan pedants com irresponsables, havien gestionat el debat de les idees.

Ara, que ens trobem davant un govern tripartit que molts veiem que porta el nostre país a la ruïna (moral, econòmica, etc.), estem despertant.

Jo he despertat, ho reconec. I frases com les que has posat en aquest post assoleixen tot el seu significat, les sentim com a pròpies, davant aquest govern tripartit intervencionista i irresponsable.

Crec que la desgràcia que estem vivint ens ha obert els ulls a molts. I pel que fa a mi, abomino d'aquests progres nostres, tan moralment superiors, que es pensen que tenen receptes per a tot i no són res més que uns engreïts, uns consentits, una plaga que escampa arreu la seva irreponsabilitat.

És terrible i alhora desalentador veure com ja hi havia qui havia retrat tota aquesta bassura ideològica amb tanta precisió, i que anticipava el seu comportament, ho clavava, en arribar al poder.

Si volem que el nostre país tingui una esperança de futur cal destruir el tripartit, per tots els mitjans.

Kim-i ha dit...

Prefereixo una de les frases de Sarkozy: "el meu govern valorarà l'esforç de cadascú i el recompensarà i castigarà a aquell que no s'esforci"

Antxon Garrogerrikabeitia ha dit...

Reagan. Un hombre infrabalorado en su momento. Algunos pensaban que no era más que la botella de la Coca-Cola hecho persona. Después de que desapareció de la escena se empezó a valorar realmente su figura y su legado.

Toda su fortaleza estaba en su caracter. Todo el secreto de su éxito. Era el hijo de un zapatero arruinado y alcohólico, muy unido a su amdre, una mujer muy religiosa. Nació encima de una panadería en Tampico. Sacaba malas notas en la escuela. No era particularmente bueno en nada. Pero tenía un caracter inigualable. Único.

Para analizar a Reagan y su presidencia, hay algo fundamental que hay que entender y sin lo cual es imposible analizar el éxito de este presidente: toda su presidencia se fundamento sobre una base de mitología ideológica. Buscó la identificación con el americano medio, estimulando toda aquella mitología que le permitía mostrar la seguridad y la confianza en el futuro de felices familias americanas.

Lo hizo estimulando la sensación de felicidad más primaria en la vida de todo ser humano, la infancia. Ronald Reagan consiguió que sus votantes de edades medias (30-50 años) identificaran la felicidad ideal de sus infancias con el contexto político de sus infancias.

Ronald Reagan publicitó en los años 80 la mitología de los años 50, sabiendo que la mayoría de su electorado había vivido su infancia en esa anodina década de los 50. Reagan habló con lenguaje de los años 50, utilizando los símbolos de esa etapa y haciendo que los ciudadanos de 30 o 40 años creyeran que Reagan les iba a devolver el mundo ideal de sus infancias. Identificaron gestos y valores a los que Reagan daba mucha importancia como motivos y causas de su felicidad infantil.

Como dijo Sidney Blumenthal, Reagan, con su extraordinaria capacidad comunicativa, enseñó a los americanos a sentir nostalgia de una América ideal que nunca existió realmente, sólo en sus cabezas, en sus sueños infantiles.

Era el abuelo que arropaba cada noche a los niños y les contaba un cuento extraordianrio antes de dormir que estimulaba sus imaginaciones y potenciaba su felicidad.

Era un mago.

Odalric ha dit...

Jordi Coll,
molt bones les frases :)

Eleva,
estava segur que t'encantaria veure una foto del Reagan :)

La referència a Déu fixa't que és una referència de llibertat, de no imposició de cap creença si no de la llibertat religiosa.

La teva referència sobre l'intervencionisme, l'has d'ajustar a l'època de la guerra freda.
A les hores, tothom influïa.
El cas de Nicaragua és un bon exemple. Allà es volia imposar un govern "sandinista" i per tant, anti-democràtic.
No crec que s'hagi d'aplaudir les dictadures totalitàries i aquella era una època d'enfrontament amb la URSS.

Sobre la frase de l'article del socialisme, sí es referia a l'esquerra en general i la socialdemocràcia en particular. Jo crec que ho va clavar :)

Espiadimonis,
tens tota la raó. Als anys 80 tothom era (fins i tot jo) anti-EEUU, anti-Reagan, anti- Thatcher, anti-OTAN, es a dir, anti-Llibertat.

Per sort, avui podem (alguns) veure les coses amb perspectiva i informació, i sense dogmatismes ni sectarismes valorar els fets històrics amb objectivitat.

Suga-Agus,
recorda que en Reagan era bàsicament anti-comunista. De fet, ell era un demòcrata que va evolucionar cap al republicanisme per aquesta qüestió concreta.
Tenia una visió de llibertat individual que va mirar de protegir de la millor manera possible.
I va ser conseqüent amb el que pensava.

Eleva,
els miners van fe vaga. Hi tenien tot el dret... com tenia el govern britànic tot el dret de pensar i actuar d'una altra manera.
O només tenen dret els miners?
Qui governa un país? Els que pertanyen a uns sindicats determinats o els que són elegits democràticament en unes urnes?

Sobre la despesa social retallada per Reagan, cal saber que això es fa en qualsevol democràcia i si a la majoria no li agrada, te el dret a expresar-ho lliurement cada 4 anys.

Ell creia que el progrés es consolidava amb llocs de treball i no amb subsidis.
Jo crec que tenia raó.

Aquests retalls no van servir per finançar la "Guerra de les Galàxies" si no que van servir per tornar als ciutadans els seus diners via rebaixa d'impostos.

La política de contenció a la URSS no crec que pugui ser discutida quan va servir per ensorrar un sistema totalitària i criminal.

Amb el teu comentari sembla que li retreus al Reagan que combatés i guanyes a l'URSS...

Jordi Coll,
la segona frase és cóm ell definia les polítiques intervencionistes de l'esquerra, partidàries del "Big Government"

Joana,
tots dos eren uns actors més aviat discrets :)

Raül i Guillem,
oi que sí?

Elies,
el bloc de l'Antxon és genial :)

El que a tu et va passar és el que ens va passar a molts.
Però la vida et dona experiència i per tant, informació i això sempre serveix per créixer i millorar (o així hauria de ser).

I sí, és curiós com als anys 80 alguns ja sabien el que a nosaltres ens ha costat tant d'aprendre...

Kim-i,
a mi no m'agrada que un govern em premii o em castigui. Em sobta que en Sarkozy hagi dit una frase tan intervencionista.
Suposo que ell es refereix a que vol tractar a les persones de forma individual. Si és així em sembla perfecte.

Antxon,
creo que es uno de los presidentes mas queridos y supongo que es por lo que dices.
Supo conectar con la gente e injertar esa imagen de padre protector...

Reagan sacó a los EEUU de una situación de debilidad moral y desconfianza para lanzar el país hacia delante.
Significaba optimismo y progreso y contagió el país de confianza.

Supo liderar y la gente le creyó.

Todo lo contrario de lo que tenemos nosotros aquí...

Eleva ha dit...

Et contradius amic Odalric, et contradius.
Per un cantó dius:

"Qui governa un país? Els que pertanyen a uns sindicats determinats o els que són elegits democràticament en unes urnes?"

resposta: Qui es escollit, però això no implica xec en blanc, i per tant es pot dir exercint la LLIBERTAT que la política de Thatcher vers mels miners va ser un autèntic desastre deixant families senceres a la més absoluta de les miseries.

Però desprès dius:

"El cas de Nicaragua és un bon exemple. Allà es volia imposar un govern "sandinista" i per tant, anti-democràtic."

Perdò, allà les urnes van donar la vctòria als sandinistes, per tant govern DEMOCRÀTIC. Qui va voler imposar el contrari va ser Reagan financiant la guerrilla. Nem a veuire, no era el govern escollit qui manava? O es que només és així quan interessa als lliberals?

I per cert dir que Reagan va derrotar la Unió Soviètica
( cosa que per cert no em molesta, o et recordo una conversa on tu et confessaves haver estat pro-soviètic, i jo eurocumnista) és d' un simplisme trístissim. Només et falta afegir-hi a aquest colòs del progressisme i la llibertat com Joan Pau II. esperro amb ansia el pròxim post amb la seva foto.

Antxon Garrogerrikabeitia ha dit...

Por cierto, el gran éxito de Reagan, aparte de su carácter, estuvo en su voz. Tenía la voz perfecta. Y la edad se lo perfeccionó aún más.

El propio Mike Deaver, su jefe de comunicaciones, admitió esto hace un par de años. La voz. Envolvente. Confiable. Reconfortante.

A ver si un día escribo sobre la Troika de Reagan. Los tres cerebros que hicieron posible el gran éxito de su priemr mandato. Meese, Baker y Deaver. http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/9e/The_Troika_1981.jpg

Odalric ha dit...

Eleva,
no em contradic. Repassa't cóm va accedir el FSLN al poder.

I les famílies mineres no van anar a la misèria.
Però no es podia subvencionar indefinidament un sector econòmic amb els diners dels contribuents.

Sobre les nostres converses, ja he dit en uns comentaris abans que jo també als 80 era "anti".
Això no treu que pugui opinar lliurement sobre els fets (tot i que si vols opinar de mi, també ho pots fer, faltaria més) :)

Antxon,
nadie comunicaba como el, es cierto. Quizá el problema aquí fue no haberle podido oír en versión original. Quizás si le hubiéramos podido oír (y entender) no hubiéramos tenido la visión maniquea de los 80...

Estas OBLIGADO a escribir sobre la Troika!!

sUga-agus ha dit...

Els 'charlatans de mercadillo' tambè tenen unes qualitats especifiques, i perfectament estudiades, per manipular als potencials compradors, embolicant-los dins del seu discurs interesat.

Segurament per no haber sentit a Ronald Reagan en la versió original, ens vem estalviar precissament la seva gran capacitat de manipulació. (hipócrites era com anomenaven als actors, a la Grecia clàsica)

Antxon Garrogerrikabeitia ha dit...

Sí a ver si un día. Siemrpe me interesó esa Troika.

Está claro que Reagan no era un Presidente que estuviera encima de los asuntos del día a día. No era un ejecutivo. Lo suyo era más la visión general. Meese, Baker y Deaver fueron los que llevaron en realidad el mando de los asuntos el día a día en la Casa Blanca en aquel primer mandato que resultó ser un perfecto éxito.

Lo cual en mi opinión no desmerece las virtudes del liderazgo de Reagan. Su fuerza era otra. No era un burócrata o un animal político a lo Nixon. Como dijo no recuerdo quién, Reagan jugaba el papel equivalente al del espíritu santo como transmisor de la gracia.

Eleva ha dit...

No, amb el meu comentari volia dir que és impossible que em sapiga greu que s' enfonses la Unió soviètica perque MAI havia estat pro-soviètic. I per cert ´a mi no m' agrada la gent que és anti (excepte antimadrista). Crec que es molt trist i d' efectivitat nul.la reafirmar la teva pròpia identitat negant la dels altres.

Sobre la misèria, d' això....que va, en realitat els hi va fer un favor als miners, un cop despatxats i tota la mineria desballestada es van conseguir comprar un ferrari cadascun i viure en mansions d' uns 500 metres quadrats. Sense comptar es clar amb que van poder contractar servei i així crear llocs de treball...au va! no fotem home!

Mira't alguna peli de Ken Loach ( per cert director demagògic i que no em sembla bastant dolentot) o fins i tot Billy Elliot i veuràs que bé vivien els treballadors...

sUga-agus ha dit...

En aquesta canço, 'el rojazo' de Gill-Scott Heron parla una mica de Reagan (amb referencia inclosa al general Franco, si presteu atenció) el títol es B movie... película de serie b.

Odalric ha dit...

Aquí podem veure (i escoltar) el Ronald Reagan.
Particularment m'agrada quan diu "Esteu millor ara o fa 4 anys?" o "No penso fer electoralisme de l'edat del meu contrincant. No faré servir la seva joventut i inexperiència..."

Simplement genial...

Eleva ha dit...

Particularment m'agrada quan diu "Esteu millor ara o fa 4 anys?" o "No penso fer electoralisme de l'edat del meu contrincant. No faré servir la seva joventut i inexperiència..."

La primera frase es digne dels entranyables pallassos de la tele. Quins records! recordeu el ja mític "como estan ustedes? BIEEEEEN". doncs més o menys el mateix.

La segona frase és un exercici demagògic de primer ordre, no m' extranya que li agradi tant a l' Odalric ;)

En definitiva pel que veig un discurs ple de matitsos, propostes programàtiques i seriositat.

Això si que és banalitzar la política. El més greu és que encara es digui que es genial.

Odalric ha dit...

... i va parlar un seguidor del Tripartit, exemple d'idees i compromís...

Antxon Garrogerrikabeitia ha dit...

Aquí dos videos interesantes de Reagan:

- El debate Reagan-Carter en 1980

- Última aparición pública de Reagan. Ya con Alzheimer. En 1994 en un homenaje celebrado por el GOP.
rtsp://video.c-span.org/project/rr/rr020394_lastspeech.rm

Eleva ha dit...

Sí, idees i compromís. Llàstima que els dirigents d' aquest tripartit (com ja he dit fins a la nausea) siguin uns ineptes.

Per cert comparar Reagan amb el Tripartit no només és demagògic.És sencillament una demostració palpable de falta d' arguments, a part d' un cop baixíssim i d' una tendenciositat esfereidora.

Odalric ha dit...

Antxon, gracias por los vídeos!

Eleva, jejejejejejejeje...