“ha començat el compte
enrere per a la destrucció d'Israel”
(M. Ahmadineyad)
Davant la nova amenaça del president d'Iran cap a Israel, així com per reivindicar els drets humans al propi Iran i el dret a existir d'Israel, es convoca una concentració el dimecres 27 de juny de 2007 a les 19:00 hores front l'ambaixada d'Iran al carrer Jerez número 5, de Madrid.
Si el règim totalitari de l'Iran és capaç de torturar al seu poble, què no farien amb els que ells consideren enemics?
10 comentaris:
Pioca broma amb aquesta gent, poca broma
Bé, d' un senyor que nega l' holocaust i que fa fins i tot trobades internacionals on reuneix "experts" (jo en dic nazis de merda) per demostrar-ho no em mereix cap mena de respecte.
Desprès es queixa de que no li deixen enriquir urani....
Mireu jo ara mateix no estic massa a favor de l' energia nuclear doncs crec que ARA no presenta massa seguretat, però no em tanco a que sigui el futur si es consegueix reduir perillositat i saber que fem amb els residuus. Dit això jo no entenia perque el bloqueig a que un pais poguès fer us d' aquesta energia i menys quan deia que no era per fins bèl.lics. Desprès de declaracions com aquesta com vol que ens empassem que no en farà us militar....
Una autèntica vergonya que individuus com aquest existeixin.
No es fa cap concentració a Barcelona?
Moré,
cap mena de broma.
Eleva,
totalment d'acord en la vergonya que fan aquesta mena de individus.
Respecte a l'energia nuclear, crec que és un tema que mereix un article propi. Apunta't!
Només vull apuntar que crec que te una mala premsa en general no totalment justa.
Jordi,
la concentració només s'ha convocat davant l'ambaixada d'Iran a Madrid.
Espero que aviat això també sigui possible a Barcelona... (tot i que el millor de tot seria que no fos necessari fer-ne en lloc)
"Desprès de declaracions com aquesta com vol que ens empassem que no en farà us militar...."
Almadineyad es un imbècil, d'això no n'hi ha dubtes, pero molta gent no s'empassa les amenaces nuclears, cóm per exemple Simón Peres, president de la República d'Israel, o Efraim Halevy, exdirector del Mossad. Tots dos rebutgen frontalment que un Iràn amb arsenal atòmic suposi una amença existencial per Israel. Peres fins i tot denuncia el perill d'una campanya d'histeria injustificada al respecte. De fet un viceministre del govern d'Olmert va dir recentment que el perill de que Iran tingui la bomba al seu avast no es el risc de que la llencin a sobre d'ells, sinó que la població fugi d'Israel per culpa de una por totalment injustificada.
Irán, a part de ser un pais on 2/3 dels universitaris son de sexe femení, les quals arriben sobint a càrrecs polítics (amb un percentatge superior al dels païssos escandinaus) i també son al capdavant d'Hospitals i Universitats. Un pais on per exemple, la minoria kurda ha rebut de sempre millor tracte que a Irak, Siria o Turquia, fins al punt de que a les escoles sempre han estudiat en la seva propia llengua. Tambè son tolerants amb cristians i sunites. La gran estafa de la regió, es fer-nos creure que els Iranians son com els Saudites... i que els Saudites no son com son.
Finalment, resulta que si Iran vol tenir armas atòmiques es justament perque no l'hi pasi el mateix que a l'Iraq... que varen ser atacats PRECISSAMENT PER NO TENIR armes de destrucciò massiva (aquesta es la gran lliço contemporània del EUA al món) I els lamentables comentaris del lider iranià son només per mirar d'aconseguir el màxim suport de l'opinió publica musulmana... perque els seus veritables enemics son els saudis amb l'ajut dels americans (estrets aliats desde F D Roosevelt) D'altre banda, cal recordar que Iran es el pais musulmà amb més població jueva (25 mil persones) i que els rabins d'aquell pais no paren de repetir que el govern els dona un tracte just i respetuòs.
El problema és que EE.UU. pot utilitzar la diversitat ètnica i religiosa iraniana per intentar desestabilitzar el règim, com de fet ja fa al Líban donant suport junt amb l'Aràbia Saudita a grups radicals sunnites per contrarrestar el poder de Hizbullah (aquesta informació la vaig llegir a La Vanguardia).
Temo que acabi passant com a Iraq, país on abans de la guerra ningú preguntava al veí o a la futura parella si era sunnita o chiita, però que ara passa el que passa.
A EE.UU. li és molt fàcil armar i financiar els enemics dels seus enemics, però aquesta política només aporta sang a la regió i, a la llarga, també perill per a la seva pròpia seguretat.
Ara resulta que l'Iran és tot un exemple de llibertats, oi?
Allò és el paradís i ens hem de preocupar només de que el diable americà no desestabilitzi aquell paradís...
I clar, que els pocs jueus que queden (sabeu quants hi havien a principis del segle XX?) diguin que allò és jauja (sense tenir en compte que volen conservar el coll) és la demostració total per la vostra tesi pro-aitolàs...
Cóm us ho diria... NO COLA.
El que no cola es insinuar que Iràn ha promulgat en el pasat lleis per fotre fora als jueus del seu pais... en lloc de suposar el més evident: que la majoria dels jueus s'en van anar per voluntat propia a Israel, que apart de ser un viatge molt curt, permet gaudir d'unes subvencions gairebè ilimitades... en lloc de viure en un pais fortament bloquejat i criminalitzat desde fa décades. Aixó sense descartar la posibilitat de que un o altre jueu iraní tambè serian sionistes, dic jo. El que sorpren de la dada demogràfica actual, es que no hagin fugit tots el jueus del Iràn... especialment ara que tots diuen que viuen sota un govern antisemita.
Cóm us ho diria... NO COCA-COLA.
Odalric, aquí ningú ha dit que Iran sigui un paradís.
L'Iraq de Saddam tampoc era un paradís.
Però com demostra l'exemple d'aquest últim país, un "no-paradís" també es pot convertir en un infern...
En fi, crec que pots entendre-ho.
Publica un comentari a l'entrada