29.6.07

La Llibertat viu al 10 de Downing Street


Aquests dies em assistit al triomf de la Llibertat. A la litúrgia de l'autèntica Democràcia.
Als valors d'Occident.

La Gran Bretanya és el bressol de la democràcia moderna i acabem de veure en viu el seu funcionament i la seva arrel genial.

El 10 de Downing Street és la residència oficial del primer ministre britànic i qui coneix Londres sap que pot tenir l'accés controlat abans d'arribar-hi.
Aquest accés, com és obvi, roman normalment tancat al públic en general per qüestions de seguretat, però aquests dies hem pogut assistir en primera fila a la mudança del propi premier sense cap mena d'impediment o censura.
Tot un reguitzell de mobles, caixes, electrodomèstics, llibres i altres estris personals han sigut exposats al públic amb tota claredat i evidència.
La família Blair ha estat al servei públic fins el darrer moment.

Un cop el Tony Blair ha comunicat a la Reina la seva renúncia, ha viatjat fins la seva circumscripció electoral per acomiadar-se dels seus electors.
Aquest homenatge i reconeixement pels qui l'han triat diputat durant més de 10 anys és revelador.

I quan això passava, el Gordon Brown viatjava amb el seu cotxe familiar cap a Buckingham Palace.
Conduïa ell i no portava escorta. Ha tingut que travessar Londres sense que la policia l'obrís pas, com un ciutadà més.
Un cop presentat a la Reina, al sortir del palau ha entrat ja al cotxe oficial de primer ministre i ha estat conduit i escortat cap al 10 de Downing Street.
La policia, ara sí, obria pas a la comitiva oficial.

Tot plegat una lliçó al món. Tot plegat el triomf dels valors.

Tot plegat un terrible contrast amb el que nosaltres coneixem...

Hem pogut veure de dia els matalassos de la família del primer ministre britànic i a Espanya s'ha rebut els soldats morts al Líban amagats a la nit...

El triomf de la democràcia versus l'adveniment de la vergonya.

Els Valors front l'Ideologia.

12 comentaris:

espiadimonis ha dit...

Molt ben vist el teu post.

Eleva ha dit...

D' això, perque no som una mica més seriosos i no tan trivials. De debó una mudança es senyal de transparència democràtica? de valors?

Jo ho veig com un gest de cara a la galèria, molt maco i tot el que volgueu però sense valor que trascendeixi el merament simbòlic. La transparència i els valors es valoren per l' acció política. I així com el primer Blair el trobo exemplar considero que posteriorment va pasar a ser un ninot sense personalitat i fent seguidisme del Sr Bush.
De Gordon Brown no en dic res perque no el conec.

I per cert em pregunto que passaria si un trasllat així s' haguès fet a casa nostra. M' imagino que s' haguès dit que era oportunista al igual que ho és barrejar conceptes com el trasllat dels cadavers de l' exèrcit amb una mudança.

Però en fi en aras a la transparència democràtica comunico que la meva muller acaba de ser nomenada regidora de sanitat i salut pública del Prat. Així si teniu algun problema en aquesta localitat de caràcter sanitari ja sabeu aquí recorrer. ;)

Moré ha dit...

Una mudança és el traspàs de poder. Lloc i temps alhora. la democràcia la marca el temps, la llibertat el lloc on ets. Discrepo que fes seguidisme de Bush , simplement no es va confondre amb la marasme happy flowers i/o "meliquista" francesa

Felicitats Eleva, pel càrrec de la teva esposa. jja se sap que darrera una gran dona hi ha sempre un gran amant ( vull dir un gran home ... ;) )

JO ha dit...

Home, com ja vaig dir, no conec la seva accio mes enlla de lo de domini public.
No tinc gaire clar si un tipus de govern com aquest funcionaria al nostre pais. Aquesta gent pensa d'una altre manera. En qualsevol cas, entenc Odalric que tu em vas dir que no tenim cap partit que s'assembli al nostre pais.
Lo de la mudanza, a mi, la veritat es que ja el fet de que la tele li dediqui mes o menys temps em sembla una tonteria. Espero que un dia la vegi de la reina, la mudanza.
Lo de Bush, prefereixo pensar que uns estaven a favor i altres en contra. L'error inicial era de bush i cadasqu va fer lo que va considerar oportu.
Molt criticable d'altre banda es l'actitut de Anglaterra amb la EU. Aquest punt es molt trist i es una gran taca que jo crec que aquest home s'endu.

Salut i visca les dones politiques del prat!!

bacus ha dit...

jo m'he fixat en l'important en Brown és coronat primer ministre sense passar per les urnes.

Veig un operació al estil ajuntament de Barcelona. Aprofitar el que queda fins les eleccions per publicitar-se amb el càrreg institucional.

Brown és l'Hereu britànic.

Per mi és l'exemple del que no s'hauria de fer.

Això del cotxe i els mobles està bé però és secundari.

Anònim ha dit...

Senzillament, els britanics eren imprescindibles per intentar administrar amb alguna possibilitat d'exit l'iraq chiita (Basora, etc). Perque els EUA tenien les mans massa embrutades de sang amb aquesta gent desde la primera guerra del golf, o per haber estat els principals esponsors de la guerra entre Iraq e Iran. En resum, no va ser seguidisme sinó entreguisme pur i dur... gairebè pornogràfic.

Odalric ha dit...

Espiadimonis,
gràcies :)

Eleva,
el detall de la mudança no el considero menor. És un símbol i respectat a la Gran Bretanya per una raó important.

Sobre el que dius del Blair, crec que el que tu anomenes seguidisme jo ho considero criteri i sobre tot, lleialtat.

I respecte a la teva dona, si us plau diga-li de part meva que ENHORABONA i que li vagi molt bé les noves responsabilitats polítiques.

Desitjo que la seva (i sobretot la teva) independència de criteri es mantingui tot i nova la responsabilitat política familiar.

Me'n alegro molt per vosaltres :)

Moré,
totalment d'acord amb tu :)

Jo,
crec que la mudança és una litúrgia que no és casual i te la seva importància. Ens diu que els dirigents polítics son com nosaltres i això sempre és important.
Sobre el que dius d'Europa, el Blair sempre ha sigut europeista dins els paràmetres britànics.

He de dir que Europa no es mereix un fervorós europeisme pq no deixa de ser un edifici burocràtic i no polític.
Generar més estat va en contra dels meus principis i crec que els anglesos no s'equivoquen massa quan veuen Bruseles amb recel.

O es fa una organització política àgil i útil, o no cal crear més burocràcia.

(Cóm tens la cama??)

Bacus,
tens raó. En Brown no ha estat triat en les urnes... tot i que tothom sabia quan es van fer les darreres eleccions britàniques qua això passaria. En això és diferent als casos d'aquí.

Tot i que crec que això és totalment criticable i espero que l'electorat britànic castigui els laboristes en les properes eleccions i triïn una alternativa.

L'esquerra, tot i ser la britànica, no deixa de ser insaciable amb el poder.

Anònim,
la teva opinió sobre l'Iraq és exageradament tòpica i et defineix sense jo haver de dir gaire cosa.

Iraq li ha passat factura al Blair i això ho sap tothom. Ara, creure -com sembla que fas tu- que el propi Blair això no ho sabia és pecar de simple.
Va ser responsable amb el moment històric i ha aceptat les conseqüències de la seva decisió.

La Gran Bretanya sempre serà aliada dels EEUU, tot i que això desgasti el Primer Ministre i això em sembla una demostració de lleialtat magnífica i exemplar.

Eleva ha dit...

D' això, deixant de banda les idees de cadascú respecte a la guerra d' Irak ( les meves almenys son prou conegudes) crec que, amic Odalric, estàs confonent lleialtat amb seguidisme pur i dur.

Primer, perque ser aliat dels USA no implica estar d' acord sempre amb el que facin. És com si a un amic teu, amb els qual se suposa que ets lleial, comet un error gravissim i tú el secundes només per ser amic. Això no és amistat, això es sencillament ceguesa (per no dir estupidesa). La lleialtat és un valor fonamental de l' esser humà, i per això consisteix a aplaudir als que t' estimes quan fan una cosa bé i criticar quan ho fan malament. Perqaue per sobre de tot hi ha una cosa que es diu lleialtat als propis valors i principis d' un mateix.

El Sr. Blair sabia que l' Irak li passaria factura, però mantenir-se ferm no es digne d' aplaudir, tot el contrari. Primer perque reconeixes que conscientment li dones la esquena al teu poble, del qual com a 1er ministre ets el seu empleat, no en va és el poble qui et posa al capdavant (això es democràcia de manual). I sobretot perque el Sr. Blair no anava a cegues amb el tema d' Irak, sabia que estava passant allà i les mentides que s' estaven propagant per tractar de justificar aquesta guerra. Redcordo que posteriorment ha sortit a la llum pública tots els informes que advertien a Blair que no hi havien armes de destrucció massiva.

Però, en fi tot això ja és una digressió al respecte de l' article. Al cap i ala fí utilitzaves una mudança com a exemple de transparència i personalment crec que sencillament és un acte simbòlic que MAI pot definir els valors democràtics i les polítiques que un sr hagi fet.

Jo nomès crec en els fets palpables, els gestos estàn molt bé, però han d' anar acompanyats de quelcom més. Precissament aquest és el retret més gran que puc fer a nivell de política catalana i espanyola als socialistes. Molta paraula, molt gest però a l' hora de mullar-se i realitzar el promès...poquet o res.

Guillem Casas ha dit...

Fa enveja només llegir-ho i veure-ho.

Raül Alcón ha dit...

Jo només puc aplaudir aquest article. I això faig.

sUga-agus ha dit...

"La Gran Bretanya sempre serà aliada dels EEUU, tot i que això desgasti el Primer Ministre i això em sembla una demostració de lleialtat magnífica i exemplar."

Es clar, sempre que confonguis lleialtat amb submissió: els EUA es llencen per la finestra i au, els britànics corrent a radera... A més es força lògic, les potencies mundials de debó mai han tingut aliats, com a molt tenen satèlits.

Antxon Garrogerrikabeitia ha dit...

Ha entrado con buen pie, Gordon. Algunos ya decían que era gafe. Si a eso le unimos su nula capacidad para llegar a los "corazones" de la gente, no le veo un futuro demasiaod brillante. Tendrá que basarlo todo su éxito en resultados tangibles de su gestión.

Le he escuchado antes en su declaración en la BBC hablando sorbe los atentados. Ha estado correcto pero... no soy británico... pero creo que los británicos deben echar muchod e menos el liderazgo de Blair en estas situaicones. Su talento para implicarse emocionalmente con el padecimiento del pueblo. Brown no resulta reconfortante. No sientes que te abraza. Lo ves friamente desde la distancia.