25.6.07

Missió de Pau


Uns soldats han mort al Líban estant en Missió de Pau.
Eren molt joves i no havien nascut tots al mateix país, tot i que hi anaven sota les mateixes banderes de l'ONU i Espanya.

La seva tasca era la de protegir la població i supervisar la frontera amb Israel.
Sembla ser que això ha sigut considerat casus belli per alguns i han actuat en conseqüència.

És trist veure cóm les autoritats espanyoles (i la seva coreografia mediàtica) han volgut "explicar" que els autors de l'assassinat han sigut uns terroristes dolents.
Perquè clar, els terroristes que ataquen Israel son bons i s'ha de fer saber urgentment a la població espanyola que en terrorisme també hi ha diferències...

Jo crec que tota aquesta justificació sobra i el que s'ha de fer és fer costat a les famílies dels soldats morts en missió de Pau.

Pau per a ells i les seves famílies...

26 comentaris:

Tresinores ha dit...

No em puc estar de dir que els posts sempre tenen plus especial i insuperable. No deus para de fer fotos i suposo que es normal amb una criatura així.

Moré ha dit...

Algú encara creu que hezbolà no en sabia res de l'assassinat dels soldats?

Coincideixo amb tresinores, les fotos són un plus als teus bons comentaris

Odalric ha dit...

Tresinores,
la veritat és que tinc l'ordinador col·lapsat de fotos de la meva filla... aviat hauré de fer una ampliació de memòria!

Moré,
tothom sap que no es mou una fulla al sud del Líban sense que ho sàpiga Hezbolà.
Per no quedar malament davant els europeus fan servir tot de marques blanques en la seva estratègia terrorista.

Be, he dit que tothom ho sap? Rectifico. Tothom qui te dos dits de front, cosa que sembla que no passa amb l'eco-socialista de "debò" Joan Herrera que davant els fets ocorreguts ha dit:

"És hora que Europa sigui contundent. Contundent amb Israel i els EEUU"

Això és el que ha de dir un polític després de l'assassinat dels soldats espanyols?

La culpa és doncs d'Israel i els EEUU?

En Joan Herrera és un ignorant, un sectari i un irresponsable.

Lamentable i vergonyós.


(gràcies pel comentari de les fotos)

Eleva ha dit...

Si, cert que barrejar aqui la opinió que un pugui tenir d' Israel es realment patètic i es voler defensar l' indefensable.

Res més a dir.

Xavi Menós ha dit...

pues sí, sempre es trist que morin uns soldats, sigui del pais que sigui...

als EUA hi ha un soldat dominicà que està perdut a Irak... ara la seva dona tem que la deportin...

Anònim ha dit...

Una consideració tècnica:

Atacar soldats armats en servei actiu és considerat terrorisme?

Creia que aquest terme només s'aplicava per a atacs indiscrimats contra població civil i indefensa.

Odalric ha dit...

Eleva,
totalment d'acord.

Xavi,
molt trist...

Anònim,
segons el teu punt de vista quan l'ETA mata policies no és terrorisme?

Crec que quan no hi ha una declaració formal de guerra es pot considerar terrorisme...

Musbayn ha dit...

Les tropes de la OTAN han matat recentment 50 civils a l'Afganistan i tots heu callat.

Jo proposo, junt amb les reflexions i recordatoris per les víctimes (SOLDATS) de l'atac al Líban, encara que sigui una mínima menció cap a aquestes altres víctimes anònimes que no apareixen als diaris amb noms i cognoms.

Odalric ha dit...

Musbayn,
la diferència entre unes morts i les altres són l'intencionalitat.
En un cas uns volien matar els soldats i en l'altre cas ningú les volia la mort de civils.
Totes elles lamentables, però incomparables pel seu origen.

Hi veig una certa perversió moral en la teva comparació...

musbayn ha dit...

Si és clar, ara resulta que unes vides valen més que d'altres per la intencionalitat...
Com prefereixes morir, per un atemptat terrorista o per un dany col·lateral?
Vinga home, només demano una petita menció, res més.

Que, com ja saps, el meu paper aquí és contrarrestar i equilibrar el teu sectarisme amb el meu.

Restar importància a les víctimes d'un atac legítim (llegeixis d'Israel o de EE.UU.) pel fet de que són danys col·laterals... això si que és una perversió moral.

Odalric ha dit...

Musbayn,
jo ja he dit que tota mort és tràgica.
No sóc jo qui fa les distincions en el dolor o la tragèdia i per tant, no els hi trec importància.
Però sí que tinc clar que no totes les morts són comparables.

Les morts d'accident de cotxe son comparables a les dels soldats? Pq els soldats anaven amb un vehicle...

Si creus que sí, a les hores crec que fas una barreja excessiva de conceptes.
Si creus que no, a les hores crec que moralment fas una comparació molt discutible.

En qualsevol cas, no compares bé.

musbayn ha dit...

Si ara un grup terrorista posa una bomba en un tren espanyol, parlaràs sobre el tema.
Si un tren espanyol descarrila accidentalment i moren 50 perones, també parlaràs sobre el tema (per exemple, per denunciar la manca de seguretat en la línea).

Però si EE.UU., la OTAN, Israel, etc maten a propòsit o accidentalment, aleshores calles.

Com tu sempre dius, et delates, Odalric.
Els teus intents de justificació per ignorar i silenciar les "víctimes de la llibertat" són patètics.

I amb tot això no vull dir que hagis de ser objectiu. Pots ser el que vulguis, jo només et faig entendre que tu tens el teu bàndol i el defenses, com un progre de manual té el seu i el defensa.
No hi ha diferència de fons entre tu i ell.

Odalric ha dit...

Benvolgut Musbayn,
crec que pateixes una forta confusió moral.
Segons el teu exemple, és ben cert que condemnaré un atemptat terrorista o un accident de tren produït per la negligència buròcrata corresponent.
Però el que no faré (i es veu que tu sí) és relacionar els morts com si hagués estat pel mateix motiu.
Unes morts no tenen res a veure amb les altres.

La perversió moral del teu argument rau en que no només iguales les víctimes si no també doncs els culpables.
Segons la teva visió, com que les víctimes són iguals, els causants de les víctimes també.
Si un conductor suïcida conduint per contra-direcció, mata amb el seu cotxe tota una família que venia en direcció correcta, tots ells segons la teva tesi han de ser recordats en igualtat de condicions. Un mort és un mort i no importa pq han mort ni qui els ha mort.

Per tant en el cas que ens ocupa, si igualem la mort dels cascos blaus de l'ONU amb els civils d'Iraq o Afganistan, hem d'igualar els assassins terroristes amb l'exercit dels EEUU o l'OTAN...

Em sembla que la teva perversió és evident i més quan per acreditar-la intentes fer veure que només ens importa una classe de víctimes.

Les víctimes son totes víctimes. Però no és igual un conductor suïcida que un pare de família.

Entenc que la teva confusió és producte de la teva joventut i no de la mala fe.

Segur que amb el temps seràs capaç de veure la diferència...

sUga-agus ha dit...

estic totalment d'acord amb tu musbayn, el denunciable es l'autocensura premeditada:

no tenen prou fetge per enfotre's obertament dels cinquanta moros morts a l'Afganistan... tampoc tenen arguments civilitzats per no denunciar res, pel sol fet que mai s'en trobaran les probes determinants d'una posible intencionalitat... la qual cosa a més, els preserva dels sentiments d'indignació (p.ex: Couso a l'hotel Palestina)... això si, son i seran prou espavilats com per guardar un silenci sepulcral davant els fets tràgics, amb eventuals llagrimetes de cocodril (creuant els dits per que tot sembli molt respectuós)

musbayn ha dit...

Quins arguments més frívols, Odalric.
Jo no estic igualant els assassins. Només estic dient que ni els soldats al Líban ni els civils a l'Afganistan volien morir. Però mentre uns eren SOLDATS que es van allistar VOLUNTÀRIAMENT a l'exèrcit i van ANAR a una zona perillosa (alguns d'ells amb moltes ganes, com ens informa els diaris), els altres eren CIVILS que NO HAVIEN ESCOLLIT viure allà però que la guerra els hi havia VINGUT.

Dit això, veient que les víctimes, efectivament, no són iguals, repeteixo: mereiexen tant reconeixement unes com altres.

Amb la teva analogia: m'estàs dient que els soldats morts són la família innocent que anava tranquilament amb el cotxe, i els civils afganesos són com el conductor suicida?

És increïble: com més intentes tapar-te les vergonyes, més baix caus.

Parlaré clar: si ara un familiar teu morís per la bala perduda d'un policia en una acció desafortunada, t'agradaria que aquesta víctima no tingués cap mena de reconeixement i que l'Estat es negués a assumir responsabilitats i a indemnitzar argumentant que la mort no va ser intencionada?

Perquè clar, si els mitjans de comunació comentessin el tràgic incident com ho fan amb les víctimes de terrorisme, aleshores estarian equiparant la policia amb ETA...

Endavant, segueix amb els teus arguments que, en el fons, només busquen distingir entre víctimes de primera i víctimes de segona en funció de qui és l'assassí.
Així aniràs quedant en evidència.

Odalric ha dit...

Suga-Agus,
no sé de que parles.
El que sí sé és que jo feia un record pels soldats morts i tu i el Musbayn ho heu convertit en una mena de debat... cosa que diu més de vosaltres que de ningú més.
Però repeteixo, el teu darrer comentari és inintel·ligible pel que aquí s'ha dit.

Musbayn,
em parles tu de frivolitat?
Tu, que has aprofitat el dol per uns soldats morts per emetre consigneta?
Deixa'm dir-te que és invenció teva que aquí es considerin les víctimes amb diferent nivell. Això és una imputació teva (i sembla que compartida pel Suga) que no pots sostenir amb cap dels meus articles o opinions.

Sobre la manera que entens tu l'analogia, he de dir-te un cop més que la teva confusió moral no et deixa entendre les coses amb normalitat. La família innocent són els civils afganesos i els soldats de la ONU; i el conductor suïcida són els terroristes.
Si no veus això crec que tens un problema greu de percepció.

I per cert, si creus necessari fer un exemple personal (amb bales i tot) no facis servir la família de ningú (ni la teva). No crec que et sigui impossible fer un exemple menys luctuós...

Recorda: Totes les víctimes mereixen respecte, reconeixement i record; però no és el mateix morir assassinat que per accident.

musbayn ha dit...

"Segons la teva visió, com que les víctimes són iguals, els causants de les víctimes també."

Aquesta també és una imputació teva que no pots sostenir amb cap de les meves opinions.

Deixem acabar aquesta discussió amb un comentari:
Estic content de com han anat les coses, perquè gràcies a la meva "consigneta", en aquest blog s'han recordat i homenatjat dues víctimes: els soldats espanyols i els civils afganesos.
Si jo no hagués dit res, la cosa hagués acabat d'una manera molt més parcial...

I sobre el tema del què és un assassinat o un accident, crec que seria convenient formular aquesta pregunta a qualsevol civil (de qualsevol part del món) que hagi patit un bombardeig i hagi perdut algun familiar en ell.
A veure què seria el que ens respondria.

Odalric ha dit...

Musbayn,
de ben segur que un innocent mort tindria una opinió molt clara dels causants de la seva desgracia.

Això ningú ho ha discutit aquí mai.

El que trobo discutible és que vulguis barrejar això amb la mort dels soldats de la ONU.

I el més trist és que no et dones compte de que no és gràcies a la teva consigneta o al meu bloc que ens recordem de tots els morts innocents del món.
És "gràcies" als terroristes.

Això no és justícia. És oportunisme.

musbayn ha dit...

Les nostres possicions han quedat clares i seguir discutint seria repetir-nos.

Només vull dir que, mentre em deixis, jo seguiré intervenint per equilibrar.

Fins aviat.

Guillem Casas ha dit...

Odalric, brillant.

sUga-agus ha dit...

"ens recordem de tots els morts innocents del món.
És "gràcies" als terroristes."

Ja esta tot dit amb aixó. Els soldats amb uniforme queden lliures de sospita.

Setembre Negre ha dit...

Benvolgut Odalric,

No fa massa que he “descobert” el teu bloc i hi entro amb força freqüència. El trobo molt interessant. El fet és que mai hi havia deixat cap comentari fins avui... perquè aquest cop no comparteixo el teu posicionament.

I és que si bé, òbviament, estàs en tot el teu dret, no comparteixo que hom faci un recordatori a uns soldats (que moren en un país que ni tan sols és el seu). No ja perquè siguin soldats espanyols i, per tant, membres de l’exèrcit espanyol d’ocupació. Em sabria greu si fossin soldats de lleva que els haguessin enviat a aquest front estranger. Però aquests i tots els soldats occidentals que hi ha al Líban (o a l’Agfanistan, a l’Iraq,...) són soldats professionals o, per dir-ho més clar, mercenaris. I, com fa la dita espanyola, “quien a hierro mata, a hierro muere”. Francament, un senyor/a, que les seves eines de treball són metralletes i bombes, doncs què vols que t’hi digui... suposo que els escrúpols morals no són el seu fort i, accident laboral per accident laboral, el que em sap molt de greu és el d’un paleta que cau d’una bastida (i no ho dic en plan demagog).

Bé, aquest cop des de la sana discrepància, felicitats un cop més pel bloc.

musbayn ha dit...

No tant brillant Guillem Casas.

Fixi's amb la frase que destaca en suga-agus:
"I el més trist és que no et dones compte de que no és gràcies a la teva consigneta o al meu bloc que ens recordem de tots els morts innocents del món.
És "gràcies" als terroristes."

Deixim entendre que, amb aquesta declaració, el senyor Odalric està declarant que tant els soldats espanyols com els civils afganesos van morir en accions terroristes.

I per cert, quina és la frontera entre l'oportunisme i la justícia?
Quina es la diferència entre el silenci i l'oblit premeditat i el recordatori per extenció a un altre?

Ojalá la justícia fos sempre així, igual d'oportuna...

Odalric ha dit...

Musbayn,
estàs convidat -faltaria més- a seguir intervenint en aquest bloc tot el que vulguis.

Guillem,
gràcies :)

Suga-Agus,
contextualitza la frase, que no és tan difícil d'entendre...

Setembre Negre,
gràcies pels teus comentaris respecte al bloc en general.
Ets molt benvingut i no passa res si en alguna cosa tenim opinions diferents. Som persones i no pedres i per tant és ben lògic que hi pugui haver alguna diferència.
A més, aquest és un bloc lliberal i per tant amant de la Llibertat en general i de l'opinió en particular :)

Sobre el fet que assenyales com a discrepància, entenc el teu posicionament.
Particularment jo crec que quan un país te un problema i reclama la presència dels soldats de la ONU per protegir la seva població, em sembla una missió digna i necessària.
És ben cert que a un soldat li entra en el sou el plus de perillositat inherent a la seva professió, però això no impedeix que pugem fer un anàlisi polític dels fets.

Si et fixes en el meu article, critico la doble moral d'aquells que son capaços de sacralitzar l'ONU i alhora comprendre els motius dels terroristes. Per fer aquest joc de mans, fan una distinció entre terroristes bons i terroristes dolents, cosa que em sembla moralment pervers.

Crec que els fets del Líban ressalten la doble moral en l'autoproclamada esquerra del nostre entorn.

(Espero que intervinguis també en qüestions coincidents :)

Musbayn(2),
la teva confusió moral et porta a no entendre els meus arguments.
Quan tu dius que gràcies al bloc o la teva consigneta al menys es pot fer un recordatori dels civils morts; i jo dic que és gràcies als terroristes, el que significa és que podem mencionar avui els civils pq hi ha hagut cascos blaus morts...
És oportunista aprofitar la mort dels soldats per "recordar" els civils morts.

No és pas just pq els soldats de l'ONU al Líban no tenien res a veure amb els civils d'Afganistan o Iraq.

Com a torna, jo et podria reclamar un recordatori cap els morts i torturats en tots els països islàmics... o és un "oblit premeditat" com tu has dit?

musbayn ha dit...

Odalric, jo ja ha havia sentit, en la meva consciència, aquest civils morts.
El que passa és que, com ja saps, la meva funció aquí és equilibrar i, per tant, si tu feies un homenatge a soldats occidentals morts en mans de terroristes no-occidentals, jo creia convenient recordar els civils no-occidentals morts en mans de soldats occidentals.

Dit això, no et preocupis: seré coherent amb el meu paper aquí. El dia que fagis un post criticant els abusos d'Occident o Israel, jo faré un comentari recordant els abusos dels règims àrabs (ja siguin dels beneïts per Occident o dels "independents") sobre les seves poblacions.
I amb això no vull dir que jo no senti aquestes injústicies, ja que els règims àrabs (sorpresa!) no són el meu bàndol, però en aquest blog ja hi ets tu per denunciar-les (i jo per secundar-les).

Així que si vols, quedem així. Et repto perquè un dia intercanviem els papers.

espiadimonis ha dit...

Sense entrar en les discussions que ha suscitat el post, voldria mostrar el meu menyspreu absolut cap a les persones que han considerat més important el cost d'uns miserables inhibidors de freqüències que no pas la vida de 6 persones.