5.6.07

60 anys


"La nostra política no va dirigida contra cap país, ni cap doctrina, sinó contra la fam, la pobresa, la desesperació i el caos. La seva finalitat ha de ser restablir el funcionament de l'economia mundial per crear les condicions polítiques i socials en què puguin existir institucions lliures"

George C. Marshall
5 de juny de 1947
Universitat de Harvard

13 comentaris:

sUga-agus ha dit...

Ara si que m'has fet riure... de debó encara penses que els EUA van donar o prestar res, a ningú?

Hauries de saber que els EUA estaben a la ruïna més espantosa (gran depressió + guerra mundial) de fet molts han establert una relació directe entre el crack del 29 (capitalisme salvatge americà) amb l'hiperinflació y atur massiu a Alemanya... i el conseqüent ascens al poder de Hitler... (Segona Guerra Mundial)

Osigui que la pretessa pluja de millons no eren res més que credits, credits que Europa donaba per bons sen se dir ni pio, per propi interés. EUA només imprimia bitllets a tota máquina, y la confiança Europea el convertia en un valor real la divisa dels Estats Units. (de fet aixó es el paper moneda, confiança tácita en un valor x)

La raó per arrivar a aquest punt no es gens complicada d'entendre. T'imagines l'Europa Occidental aliada amb la URSS? terrible, es clar... peró també per les ambicions dels EUA. 700 millions de persones, molts més recursos naturals, y la regió petrolifera ben aprop i controlada. El que esta clar es que a la segona meitat del segle XX, només hi hauría hagut una sola potencia mundial.

Esta molt be ser agreits, pero amb uns cert límit per no arrivar al ridícul: els diners (credits de fum) del Plan Marshall va ser una estrategia freda i interesada... més que germanor i bondat de 'l'amic americà'. Una estrategia tant per consolidar el poder Yankee, com per impedir que augmentés el sovietic.

Per cert, que a Espanya tampoc no cal ser gaire agraïts, per culpa de Franco ens varem quedar aillats económicament al continent... en la pràctica deixant-l'hi les mans completament lliures per encetar dues dècades de ajustos de comptes i repressió (el procediment contrari al poder tou que practica actualment Europa, no tancar els ponts per no perdre tota la capacitat d'influencia)

... i quan el regim franquista estava amb l'aigua al coll cap al 59, per la seva incompetència total (els ministres d'economía eren militars escollits a dit)llavors el setè de caballería yankee -per mitja del Banc Mundial- va regalar 20 anys més de propina dictatorial a tots els espanyols.

20 +20, "40 anys"

Tresinores ha dit...

Ara ho veig, el perfil polític cau i es devalua arreu. La casta dels "gestors" és una mutació que comença a ser una plaga.

I ara també tenim “illuminats” amb rares teories independentistes que es basen en posar españols al poder.

Eleva ha dit...

D' això, perdoneu la meva ignorància però desconec tant el personatge com les circumstàncies en que es va dir aquesta frase.
Però abans de parlar dels altres crec que es indispensable mirar-se a un mateix. Vull dir que les dates en que es va dir aquesta frase (molt bonica per cert) s' estava a punt d' inaugurar un dels fets més traumàtics i denigrants de la història dels USA. El McCarthisme. On per cert si s' anava contra una ideologia concreta, però principalment contra la LLIBERTAT.
I parlant de dates històriques, ja que recordem un 5 de juny, que tal si recordem que un 5 de juny de 1968 va ser diaparat i assassinat Robert Kennedy? Possiblement un dels homes amb un missatge més clar en favor de la llibertat i la tolerància.

JO ha dit...

Una sortida de tema pero es molt maco. Mireu-vos el post de la abstencio a la moqueta verde:

http://lamoqueta.blogspot.com/

Raül Alcón ha dit...

Fantàstic Odalric.

Odalric ha dit...

Suga-Agus,
a tu et va el revisionisme, està clar. Suposo que deus estar llegint les darreres "novetats" dels "nous historiadors" Pio Moa i Cèsar Vidal.
Bon profit...

Tresinores,
els il·luminats han rebut una patacada que ja veurem com acaba...

Eleva,
curiosament el McCarthisme va ser destruït quan el senador ultra va atacar a l'exercit i entre ells al pare del pla Marschall.
Això va ser vist tan excesiu i ridícul que va provocar la seva fi...

Sobre en Bobert Kennedy, tens raó i mereixia una menció específica, però entre les dues efemèrides he triat la que ens afectava més a nosaltres com a europeus.

Malauradament, el Bob va ser assassinat pel seu suport a la creació de l'estat d'Israel...

Jo,
gràcies per la referència.

Raül,
moltes gràcies :)

Eleva ha dit...

Collons!
Quin ridicul he fet clar home, George C. MArshall el creador del famòs pla.
Apa que estic fi....

Anònim ha dit...

T'equivoques del tot Odalric, es una opinió genuinament meva... senzillament entenc d'economia i estic una miqueta informat.

Dono per fet que segons tú, EUA disposava realment els 80 000 millions de dolars que es calcula que equivaldria el pla Marshall... (despres de la gran depressió y dos anys desprès de la guerra)

Tambè donaré per fet que consideres que els diners son diners i prou (feix i calaix)... i es producte de la fantasía sugerir coses tant rares com que els yankees es van limitar a apretar el botó d'imprimir bitllets... i el valor no va caure per que Europa voluntariament va assumir recolzar aquest valor.

Ah! per últim entenc que estás molt agrait com ciudada español (a la força) i patidor (directe o indirecte) del franquisme... als EUA, primer per aillar económicament España de la resta d'Europa (vint anys de miseria y abussos sense cap aturador)... i vint anys despres per donar-hi un cop de ma a Franco quan estava a punt de fer fallida, colapse total.

De totes maneras algú que tingui acreditació per parlar d'assumptes económiques, em podría corretgir si de debó he dit tantes animalades... amb molt gust acreditaré amb documentació cadascuna de les meves paraules.

"Malauradament, el Bob (Kennedy) va ser assassinat pel seu suport a la creació de l'estat d'Israel..."

...al menys jo em prenc la molèstia d'intentar argumentar alló que m'atreveixo a dir... aixó com a mínim ho has tret del Readers Digest o la revista "Muy interesante"

Odalric ha dit...

Eleva,
passa a les millors famílies :)

Anònim (Suga?),
sobre la quantitat pressupostada, cal saber que va ser retallada al Senat.
Si això va ser així, crec que la teoria "maquina de fer paper il·limitat" pot ser qüestionada (pq limitar el Senat una cosa artificial?).

Sobre el valor del diner, es recolzava en el fet que els EEUU tenien les reserves d'or intactes.
El repartiment es va fer amb criteris concrets i això crec que també colisiona amb l'idea de "paper sense valor".

Sobre l'impacte del Pla Marshall a Espanya, hom sap que va ser nul, tot i que Espanya va rebre ajut indirecte en funció del seu paper en la guerra freda.
Malauradament, Franco va gaudir de la conjuntura històrica per sobreviure.
Tot i que tinc família morta i represaliada per culpa de la dictadura, no m'estic de dir que la conjuntura mencionada no va ser pitjor aquí que als països de l'influencia soviètica.

La culpa de que tinguéssim Franco no és de ningú més que dels espanyols. Culpar els americans és fugir d'estudi i de les nostres pròpies responsabilitats.

Sobre la mort d'en Robert Kennedy, consulta la seva biografia i prou.

No entenc pq també qüestiones això...

Per cert, molt ingeniós lo de "Muy Interesante"... sort que jo no tinc la pell fina :)

sUga-agus ha dit...

Odalric, per començar m'alegro que et decideixis a respondre amb arguments... es molt mes interessant participar expresant idees propies (fins i tot arriscant-se a dir vegenades) en lloc de limitar-se a comunicar adessions a idees preestablertes. El liberals sobint parleu del valor del coneixement, pero de vegades sembla que també penseu en termes de monopoli del coneixement, en lloc de compartir-lo [:P]

Evidentment la màquina de fer bitllets funciona en la mida que no es saturi el mercat, que genera inflació (per la pressió de la demanda) i desconfiança en el valor monetari produint un impacte negatiu sobre els bons de deute públic... es una cuestió d'ajustar correctament l'oferta amb la demanda. Per aixó el Congres dels EUA (el Senat aprova les lleis no els pressopostos) corregiría els seus càlculs inicials... segurament Europa només necessitava una empenta-inversió inicial, en lloc d'hipotecarse indefinidament.

L'or com valor refugi fins cert punt es un bluff, basat en el fet de que per molt mal dades que vagin les coses... mai veurem el dia que es regali aquest metall preciós a les cantonades. A més quan la borsa cau a l'abisme, tothom que te diners pensa el mateix i compra or simultàniament, així quan tothom perd diners, els compradors d'or en guanyen. Diners criden diners.

El que dona solidesa a una moneda es la seva seguretat i estabilitat... molt per sobre de la seva cotització o el creixement de l'economía. De totes maneres si t'estimes més creure que els EUA varen fer un sacrifici enorme, en lloc d'un gran negoci amb el Pla Marshall ets ben lliure de fer-ho. En qualsevol cas jo no dic que no s'hagi de estar agreïts (els espanyols no tant)... només que es una gratitut limitada, i que ja hem pagat de sobres.

La culpa del Franquisme no ve de fora, estic d'acord... pero si el Mariscal Tito i Perón no haguessin trencat el bloqueix contra Franco, en primer lloc... i el Pla Marshall hagues arrivat a Espanya amb condicions sine qua non per retornar la democràcia... m'hi jugo un pèsol que els mateixos que varen possar al capdavant del poder a Franco (Cambó, March, etc) l'haguessin tret de seguida.

Sense l'ajut de Eisenhower al 59, el franquisme també tenia els dies comptats... per aixó la desconfiança d'España cap els EUA està perfectament justificada. Ah m'oblidaba, quan el cop d'Estat de Tejero, tots els nostres amics europeus van exigir inmediatament el retorn del govern democràtic, fins i tot Margaret Thatcher.... però recordes que va dir R Reagan?... "aixó es un assumpte intern i nosaltres no tenim res a dir" (que no es el mateix que mantenirse neutral, encara que ho sembli)

Antxon Garrogerrikabeitia ha dit...

George Marshall. Se podría escribir un libro sobre sus relacioens con Truman. Se opuso a la creación del Estado de Israel y le dijo a Truman que si lo reconocía, no votaría por él en las elecciones de noviemrbe de 1948. Y siendo su Secretario de Estado xD

Odalric ha dit...

Suga-Agus,
sigues benvingut de nou entre nosaltres.
Tenia la sensació que volies que et donés la raó tan sí com no... :)

Sobre les intencions "ocultes" del Pla Marshall, el mite esquerranós intenta fer-nos creure que només l'egoisme malaltís i pervers movien les accions americanes.
Permet-me que jo no participi de les teories conspiratives soviètiques.

Europa en 4 anys (QUATRE ANYS!) va poder refer-se gràcies a l'ajut (interessat o no) dels americans. La diferència amb els països del Pacte de Varsòvia són il·limitades... i crec que no et convé que les subratllem.

Sobre si el Franquisme hagués durat més o menys sense guerra freda, tot són especulacions, tot i que el teu petit comentari sobre Cambó l'hauries de matitzar pq ell va morir a l'EXILI.

Antxon,
George Marshall era todo un personaje y es cierto que se opuso a la creación del estado de Israel.
Me gusta que hayas hecho este comentario (aunque esperaba que lo hiciese Suga...) pq creo importante combatir el mito de que Israel fue casi una colonia americana.
También esto pone sobre la mesa la pluralidad del debate político americano, el cual siempre suele ser visto aquí como algo monolítico y uniforme.

sUga-agus ha dit...

Desconeixia la dada de que Marshall s'oposès a la creació de l'Estat d'Israel (gracias Antxon)... Però si coneixia l'existencia de Magnats yankees y radicals antisemites com Howard Hughes, o fins i tot relacionats estretament amb els nazis alemanys, com Henry Ford.

Fa pocs anys els propietaris del "New York Times" de religió jueva, van demanar disculpes publicament per no haber publicat molta de la informació que disposaven del nazisme i l'Holocaust... senzillament per les pressions que revien del seu govern que va mantenirse equidistant durant el conflicte bélic... girebè fins l'instant avans de decidir-se a participar.

Jo tambè m'en alegro que pel suport dels EUA la URSS no invadís l'Europa Occidental (mai he fet grans elogis dels sovietics, d'altre banda) De fet durant la guerra freda, la posibilitat d'aquesta invassió era considerada l'unica acció que sería considerada casus bellis innegociable, per iniciar la guerra nuclear. Repeteixo que obeia a un interés comú que cal agrair... però fins certs límits.