30.12.07

Feliç Any Nou!


Feliç Any 2008!

Amb tot el meu cor desitjo per tothom una molt bona entrada d'any nou i que la felicitat sigui la protagonista absoluta de les nostres vides.

Igual que una llar de foc escalfa una llar, que el nou any ens procuri l'escalfor de la nostra ànima.

Una abraçada ben forta per tothom!

BON ANY!

24.12.07

Bon Nadal


Us desitjo a tots que passeu un molt bon Nadal i unes molt bones festes en companyia dels qui estimeu i us estimen.

Que la joia, l'alegria, la felicitat i l'amor omplin casa vostra.

Una abraçada per tothom...

23.12.07

Fets, no paraules (V)

José Montilla:

"els nostres diputats no van a Madrid a fer l´índio"



* Aquest retall de premsa és del passat estiu... si sumem els desastres del mig any següent, potser ens agafa un cobriment.

16.12.07

Fets, no paraules (III)

Magdalena Álvarez:

"los catalanes no tienen ningún motivo para envidiar al resto de los españoles"


14.12.07

Fets, no paraules (II)

Magdalena Álvarez:

"los catalanes no tienen ningún motivo para envidiar al resto de los españoles"


13.12.07

Fets, no paraules

Magdalena Álvarez:

"los catalanes no tienen ningún motivo para envidiar al resto de los españoles"



2.12.07

Dret a decidir...?


Ahir hi va haver una manifestació a Barcelona pel "dret a decidir".

Pel que sembla, va ser un èxit de participació i molta gent està molt contenta per com va anar...
No vull ser xafa guitarres, però jo tinc la sensació de presa de pel.

Què voleu que us digui. Crec que ens aixequen la camisa i a sobre aplaudim.
O cóm s'explica que tinguem un Govern que alhora participa en la manifestació i alhora no?
I cóm s'explica que això no ens faci caure a tots la cara de vergonya?

Avui, l'endemà d'aquest "èxit històric", llegeixo al diari la crònica dels fets i m'enlluerno amb una revista encartada en el mateix diari de publicitat del primer any d'aquest segon govern tripartit.
32 pàgines pagades per tots nosaltres que lloen la tasca del govern de la Generalitat.
El més ridícul de tot plegat és que la foto de la portada és una dona i el seu fill viatjant en transport públic...
Sincerament, ens prenen el pel.
I el més absurd és que ens el deixem prendre.

Jo aquest país crec que no l'entenc... o potser el que passa és que entenc que visc en un país ple d'imbècils.

28.11.07

El Ministerio


El Ministerio de Industria, Turismo y Comercio ha tingut a bé fer-me arribar publicitat de la TDT.

Sembla ser que el Ministerio te molt d'interès perquè instal·li un catxarro per veure bé la tele i s'ha gastat uns dinerons en fer-me arribar tot de papers per convèncer-me...

Cal que us digui què en penso d'aquesta mena de despesa?

Ja sabeu tots que això no és més que un clar exemple de populisme tronat i de cóm d'inútil pot ser l'Estat.
De fet, això és un clar exemple d'abús totalitari i de motiu més que justificat per a la desaparició de tant buròcrata i funcionari vividor del cuento com hi ha.

Però un detallet que m'ha semblat interessant és que l'amic Clos, el titular del Ministerio, ens fa arribar aquesta publicitat a casa nostra... exclusivament en castellà.
Si això ho hagués fet el PP, tot serien crítiques.... però com que ho fa un "col·lega" del PSC-PSOE, tot són flor i violes.

Despesa inútil, però despesa en castellà a Catalunya.

Gràcies, Joan...

24.11.07

L'avi


Avui he recordat el meu avi.

Era pagès i la guerra civil el va fer pertànyer a la quinta del biberó.
No acostumava a parlar-ne gaire d'aquells moments i jo no tenia l'edat suficient per preguntar-li.
Li va quedar una ferida de guerra que el va marcar la resta de la seva vida. Tot i així, això no va ser mai motiu de queixa.
El meu avi no es queixava mai.
Sempre tenia un somriure i els seus nets l'estimàvem incondicionalment.

Una cosa sí em va explicar i feia referència a la seva vida d'home jove treballador de la terra.
M'explicava cóm pactava amb el tractant la venda de la seva collita.
Només donant la mà era suficient.
Aquest contracte basat en la confiança era comú en aquella època, tot i que no és el detall que més m'interessava.
Quan el meu avi pactava un preu per la collita, això era inamovible. Si la collita no era bona, el tractant pagava el preu establert. A canvi, si la collita era molt bona, el meu avi no rebia cap complement al preu establert.
Es pactava un preu per unes fanegas determinades i si la meteorologia o els elements la reduïen o ampliaven, res no canviava.

Bé sí, una cosa sí canviava i és el que més m'agradava del meu avi: el seu estat d'ànim.
El meu avi s'entristia molt si la collita no arribava a les quantitats esperades. En canvi, era l'home més feliç del món si tenia una collita esplèndida.
Cobrava el mateix, però això no era el que més l'importava.

Era feliç quan el tractant obtenia un bon benefici.

Suposo que m'ha vingut a la ment això perquè avui en dia aquesta mena de situacions no les veig.
De fet, hom es queixa per tot i ningú vol fer rés per un mateix.

L'Estat mainadera està aniquilant l'esperit dels individus i ens converteix en dependents... i per tant esclaus.

Tirar endavant un projecte personal requereix il·lusió, sacrifici i determinació; i és igual que sigui un projecte empresarial o familiar: has de ser com l'avi somrient als nets.

19.11.07

"Antes partía que doblá"


Doncs sí, el criteri polític dominant és aquest.

Catalunya no és motiu suficient per calibrar el valor d'un ministro.
Tots sabem que l'actual nivell d'ineficàcia i mediocritat seria intolerable en qualsevol lloc, tret de Catalunya. Perquè? Doncs per que Catalunya te un pes polític, una influència, una personalitat equivalent a zero.

Siguem honestos amb nosaltres mateixos. No som ningú.

És per això que a la ministra de Fomento Magdalena Álvarez se li permet a sobre xulejar-nos gratuïtament i donar-nos la puntilla: "Antes partía que doblá"

O sigui: Ens humilia anunciant-nos el preu, que sap que no podem pagar...

17.11.07

Fonaments de la Llibertat


"El nostre perill és que substituïm la nostra consciència per la d'altres, que paralitzem les nostres facultats mitjançant la dependència de guies estrangers, que siguem moldeats des de l'exterior en lloc de determinar-nos nosaltres mateixos"

William Ellery Channing, "Remarks on Associations" (1829)



"¿No és la principal desgràcia del món ser considerat a l'engròs, en el centenar o en el millar, del grup, de la secció a la que pertanyem; i que la nostra opinió sigui pronosticada geogràficament, com del nord o del sud?"

Ralph Waldo Emerson, "The American Scholar" (1837)

13.11.07

Future Boy Conan 未来少年コナン



Algú va veure aquesta sèrie?

En Hayao Miyazaki està considerat com un dels autors més importants d'anime.
Personalment crec que és un gran autor universal, doncs les seves obres van més enllà del que l'anime podria representar.

Future Boy Conan va ser la seva primera sèrie i a mi em va encantar.
Només consta de 26 capítols i ens mostra l'esperit de superació, sacrifici i determinació dels seus protagonistes.
L'individu front l'organització.
L'amor per la Llibertat...

Tota una joia, i un moment de certa melancolia em sobrevé en recordar-la...

(Versió en català del vídeo)

12.11.07

Llum


Quan tot sembla difícil o impossible, veure la llum ens alleugereix.

Sempre pot semblar difícil sobreviure als problemes, però si saps que hi ha la llum, la dificultat esdevé indolora.
L'esperança ens guia en mig de la foscor perquè sabem que aquesta no és eterna.

El nostre és un viatge a la llum...

4.11.07

Yitzhak Rabin יִצְחָק רַבִּין


Avui fa 12 anys de la mort de Yitzhak Rabin.

Va ser un home de fortes conviccions i determinat. Va salvar el seu país de la desaparició a la Guerra dels Sis dies i va proveir d'esperança Israel fins que un assassí es va creuar en el seu camí.

Els autèntics herois tenen enemics externs i interns i s'exposen a aquests últims a pit descobert. Per això són herois.

Descansa en Pau amic Yitzhak.

No t'oblidarem mai...

3.11.07

Ridícul

Els socialistes de l'Aragó han cessat aquesta portaveu per ridícula (o alguna cosa pitjor...)

Aquí, potser les formes són diferents, però el contingut és exactament el mateix. Però el PSC és immune a la vergonya i han adoctrinat força bé la gent.

Continent versus Contingut.

Les formes tapen a Catalunya les vergonyes...



(La veritat és que el vídeo és al·lucinant...)

Via El tribunal de Areópaga

31.10.07

Castanyada


Avui és el dia de la Castanyada.

Desitjo que tots tingueu una bona nit acompanyats per la família, la joia i l'amor.

Rebeu una abraçada ben forta de tot cor...

25.10.07

Indefensió Total


El President Montilla ha dit que no és la seva funció demanar el cessament d'una ministra.

Aquesta conclusió em sembla simplement genial. Total, perquè hauria de dimitir algú?

Que hi ha una apagada i mitja Barcelona es queda a les fosques? RES
Que l'hospital més important del país es queda sense funcionar una colla de dies? RES
Que el caos més absolut i complert s'escampa pel transport públic? RES

Aquí no te perquè dimitir ningú.

I molt menys això és feina del President de la Generalitat.

Faltaria més...

23.10.07

80 km/h


El senyor Baltasar, insigne Conseller de Medi Ambient i Habitatge, ens obligarà a circular a 80 km/h en les proximitats de Barcelona.

Sembla ser que aquesta mesura pretén reduir la contaminació existent a la capital de Catalunya, segons la Generalitat.
Sembla ser que aquesta mesura no servirà per reduir la contaminació existent a la capital de Catalunya, segons el RACC.

La posició del RACC està prou argumentada i es basa en la correcció dels càlculs fets per la Conselleria i en el sentit comú. Segons el RACC, el problema no és la velocitat, sinó que un 40% dels vehicles circulen en condicions de congestió per les vies ràpides i, en aquesta situació, augmenten les emissions contaminants dels vehicles.
Alhora aporten solucions alternatives i homologables a les adoptades en altres països d'Europa.
Tot en el to habitualment assenyat del club automobilístic...

Però vet aquí que el senyor conseller s'ha molestat i ha carregat de forma desproporcionada, arrogant i absurda contra aquestes apreciacions i fins i tot ha acusat el RACC de que "el que realment vol és que els cotxes contaminin" i de ser "el sindicat dels que condueixen"

La primera acusació és pròpia de P-3 i no cal ni comentar-la.
La segona acusació em sembla terrible. Terrible i familiar.
És la típica frase que només pot dir algú que no condueix mai perquè viatja (i ha viatjat sempre) en cotxe oficial.
La típica frase de buròcrata de nomenklatura.
La frase ja escoltada anteriorment i sembla que pròpia de la esquerra de caviar de les nostres contrades...

Què fàcil és dir una frase com aquesta quan no has de conduir diàriament de bon matí cap a la fàbrica o la oficina.

Tot plegat és prou lamentable, però crec que el més important no és res del que ha comentat el RACC.
El més important sense cap mena de dubte és l'intervencionisme que representa la mesura.

Que l'Administració coaccioni a la població i ens prohibeixi circular a la velocitat que vulguem és un símptoma més de totalitarisme conceptual.

Apel·lar a la seguretat viària per penalitzar preventivament no és res més que la materialització d'una agenda política destinada al control de l'individu i el seu sotmetiment al poder de l'Estat.

Si jo vull anar amb el meu cotxe a 170 km/h, perquè he d'estar multat? Perquè no puc decidir jo lliurement cóm vull conduir?
Crec que he de ser lliure per prendre aquesta decisió i en el cas de que una decisió meva provoqués un accident, és a les hores que hauria d'estar penalitzat. Mai abans.
Penalitzar-me preventivament és injust, injustificat i lleig.

Deixeu-me ser responsable de les meves decisions.

No demano més...

21.10.07

Fernando Alonso


M'agrada el Fernando Alonso.

Avui a Interlagos ha acabat el Mundial de Fórmula 1 proclamant-se guanyador el Kimi Raikkonen, però a mi m'agrada el Fernando Alonso.

Molta gent el critica perquè sembla que la seva personalitat no és del tot suau, flexible, amable, frívola o guai.
Personalment crec que sense la seva personalitat tan criticada no hauria sigut mai campió del món i molt menys hauria pogut arribar a l'ultima cursa del campionat amb opcions de revalidar el títol.

Sobreviure en un equip hostil on tothom vol que tu no guanyis només és possible des d'una posició ferma, decidida i basada en el triomf de la pròpia voluntat.

Lluitar contra l'enemic extern és difícil, però lluitar contra l'enemic intern és gairebé impossible.
Lluitar contra els dos enemics és el que ha fet el Fernando Alonso i això només és propi de gent amb un caràcter especial.
Voler-lo criticar precisament per aquest caràcter significa no valorar l'escenari en la seva complerta perspectiva.

A més, aquí s'afegeix el tret típic del nostre país, on qualsevol ànima lliure que vol sortir del mig del ramat és considerada herètica i condemnable.
Quan algú vol trencar el seguidisme, la mediocritat i la grisor, de seguida és titllat d'individualista i cal veure-li tots els defectes.
La concepció totalitària de la nostra societat no pot permetre que algú vulgui volar lliure i tot sol s'enfronti a l'enemic.

M'és igual el motiu. Tots dos em valen. M'agrada el Fernando Alonso.

20.10.07

Maragall


En Pasqual Maragall ha anunciat que deixa el PSC-PSOE i que te Alzheimer.

En uns moments on Catalunya no te uns referents sòlids, considero aquesta notícia com una mala notícia.
No cal dir que si afegim el fet de la malaltia, el greuge és massa gran.

L'Alzheimer és una malaltia cruel i implacable. Desitjo que això esperoni la recerca d'una solució mèdica pel més aviat possible.
Són moltes les famílies que malauradament la pateixen.

Només vull expressar la meva solidaritat amb el president i la seva família.

16.10.07

Bocamolls


Semblava que un cop passada la histèria per la Fira de Frankfurt ens tornarien a deixar en pau.

Semblava que el món començava allà Alemanya i que potser també s'acabava allà.

Bé, no dic que no sigui important aquest esdeveniment, però ens han venut una moto tan grossa que s'han passat de frenada.
O algú recorda quina va ser la cultura convidada en l'edició anterior?

Doncs això; no calia exagerar tant...

Però vet aquí que el senyor Carod no va poder més que ser l'estrella de la clausura del tema i demostrant que la Fira en si no era realment important va fer un anunci que ha resultat fals.
Entenc que quan un s'acostuma a fer el ridícul ja no li ve d'un cop més, tot i que el problema és que ens acaba fent fer el ridícul al país sencer.

Si repassem els fets, la crònica començava així...

DIUMENGE, 14/10/2007 - 11:37h

El conseller de la vice-presidència, Josep-Lluís Carod-Rovira ha dit des de la Fira de Frankfurt, en una conferència de premsa en què també hi era el director de l'Institut Ramon Llull Josep Bargalló, que Catalunya havia estat convidada a la Biennal de Venècia de 2009 i que hi tindria un pavelló propi. Serà la tercera vegada que un país sense estat propi hi és convidat per exposar el seu art contemporani, per ara només hi havien passat Escòcia i el país de Gal·les.

Però Ai las! el president de la Fundació de la Biennal de Venècia, en Davide Croff, es va afanyar per explicar ahir que que encara havien de rebre la proposta formal de Catalunya, i que només es pronunciarien després d'estudiar-se-la.

O sigui, allò "d'estar convidats" ha transmutat a que "quan rebin la proposta" ja diran res...
No cal dir que el paper fet es prou galdós.

Sembla que tot plegat ha sigut prou frívol i patètic com perquè el Bargalló faci la comedieta de dimitir i el Carod la comedieta de no acceptar-li la dimissió.

Tot molt digne i exemplar.

Com sempre, els catalans al capdavant i alliçonant la Civilització Occidental.

L'Artur Mas possant ordre...

(Possiblement la millor seqüència de lluita mai filmada. Fixeu-vos que està feta en una sola presa)

14.10.07

Dignitat institucional


S'ha celebrat el "Consejo Territorial" del PSOE.

Com podem observar a la fotografia, el president de la Generalitat ocupa la segona fila (literal i simbòlica).

Tot un honor.

Això és el que hi ha, amics...

9.10.07

El Barça per primer cop


Aquest diumenge vam poder anar tota la família al Camp Nou (aviat Vell).

Gràcies a la batalla desfermada entre els dos operaris televisius que en tenen els drets d'emissió, per primer cop en molts anys es tornava a jugar un partit a casa a les 5 de la tarda.
Això ens va permetre a la meva dona i a mi dur la nostra filla al camp i iniciar-la així a la llarga i ferma tradició familiar de bateig culer.

No cal dir que va ser un dia meravellós. La nostra filla va gaudir molt, tot i que crec que vam ser els pares qui millor ens ho vam passar veient-la cantar l'himne del Barça (o com diu ella, la "cançó del Barça").
Amb tres anys ja se sap tota la lletra i el canta perfectament bé. De fet, el va aprendre abans i millor que els Segadors (o la "cançó de Catalunya", com diu ella).

Li encanta cantar i ballar i això combinat amb un Messi estel·lar va provocar uns moments certament inoblidables.

Amics, us puc garantir que el Cel és a la Terra...

2.10.07

El Prat


Avui s'ha adjudicat la T-Sud.

Hi concursaven tres aliances:
Una primera on participava Ibèria i que de fa temps està marxant de l'aeroport de Barcelona per concentrar-se al de Madrid.
Una segona on participava Spanair i que no havia concretat una oferta real de "hub" pel Prat.
I una tercera que estava integrada per les úniques companyies que ja operen amb vols directes amb Amèrica del Nord i Àsia.

A que no sabeu quina de les tres aliances ha quedat fora de la nova terminal...?

En efecte. La T-Sud ha estat adjudicada a les dues aliances que no operen vols internacionals. Tot un premi a l'ambició catalana i la lliure empresa...

Però tranquils que les bones notícies no s'acaben aquí.
Deixar a la terminal vella -i per tant sense AVE- les empreses que tenen vols transoceànics és la millor manera de que "entenguin" que és a Barajas on convé treballar.
De retruc, donar a les empreses de baix cost adjudicació dins la T-Sud -i per tant amb AVE- és simplement únic en el món.

Ja tenim hipotecat el creixement de la nova terminal sense ni haver-la ocupat i desbaratem els plans de creixement dels aeroports de Reus i Girona.

D'això se'n diu JUGADA MESTRA.

I només ha restat escoltar el senyor Hereu que ha calificat la decisió de "racional"

Ara si que he entès de què serveix tenir totes les administracions copades pels socialistes...

1.10.07

De què serveix l'ONU?


Per als habitants de Myanmar (altrament dit Birmània) de res.

Bé, potser els serveix per no confiar-hi gens, ja que si aquesta organització demana "moderació a les parts" suposo que igual esclaten a riure.

Quan es demana "moderació a les parts", la part civil, els monjos, aquesta gent tan perillosa el que ha de fer és protestar fluixet.
A l'altre part, els militars només estan obligats a matar poca gent, no torturar massa i mirar d'esclafar la revolta el més aviat possible.

En canvi, l'ONU és molt útil pels diferents sàtrapes que volten pel món.
Allà poden cridar ben fort la seva demagògia i la seva crítica als EEUU, ja que saben perfectament que això és l'elixir que crea més addicció a l'estúpida Europa.

Aquí mitifiquem aquesta organització sense pensar 2 segons els motius. Només pensem que és un contra-poder pels americans i per tant, suficient motiu per adorar-la.
El problema és quan s'evidencia la seva natura ineficàs i corrupta. ¿Cóm pot ser d'un altre manera, si la majoria de països allà presents no són democràtics?

De tant en tant podem gaudir de la presència de personatges sinistres, normalment d'estètica kisch i llengua afilada que es permeten dir barbaritats tipus "d'això que vostès tenen aquí (homosexuals) no en tenim a Iran".

Aquests són els que voten si s'ha d'intervenir o no a Kosovo o Bòsnia i per sort, encara que diuen que no, algú pren la responsabilitat històrica i fa allò que altres no s'atreveixen a fer.

I clar, ara demanen "moderació a les parts" a Myanmar...

...i a Barcelona la gent es guarda la seva indignació i les seves cacerolades per quan els EEUU facin alguna dolenteria.

30.9.07

Enquesta


L'enquesta fixa que hi ha al blog ha arribat als 200 vots.

La pregunta és ben fàcil i clara i només permet dues respostes.
Ja sé que amb aquest ventall es redueix molt la possibilitat de matisar el que un creu, però crec que sí es pot donar una orientació suficient de fons.

Els resultats són concloents. El 97,5% dels que han respòs l'enquesta creuen que la societat catalana és passiva i submisa en general.
Personalment estic d'acord i el Lehendakari Ibarretxe ho acaba de posar de manifest un cop més.
Saber que el govern de Catalunya no plantejarà res semblant al que s'ha proposat a Euskadi segurament dona estabilitat al país però t'apaga una mica la llumeta de l'ànima...

Suposo que els senyors d'ERC hauran d'explicar perquè quan ells estan votant una resolució al Parlament contra els actes de crema de imatges dels Borbó, a Euskadi estan proposant una via per l'autodeterminació.

Quin contrast, oi...?

Tot i que els amics del Carod i el Puigcercós segurament són el 2,5% que han votat que Catalunya és crítica i exigent amb el poder.

Només faltaria.

25.9.07

Alfons López Tena o la visió de futur


Dijous passat vaig assistir a un sopar amb l'Alfons López Tena.

El sopar era excel·lentment organitzat pel Dessmond i vam assistir gairebé una trentena de persones.
Jo tenia moltes ganes de conèixer el vocal per CiU del Consell General del Poder Judicial, que mitjançant el seu llibre "Catalunya sota Espanya. L'opressió nacional en democràcia" (Dèria Editors) ha parlat amb absoluta claredat de les relacions Catalunya/Espanya.

Durant el sopar estava previst parlar del seu llibre, tot i que ràpidament la nit va voltar en torn la seva iniciativa del "Cercle d'Estudis Sobiranistes".

L'objectiu del Cercle és parlar de la indepedència de Catalunya amb normalitat i seny, aprofitant la legislació vigent per convocar un referèndum.
El nou Estatut permet les consultes populars i per tant, permet adreçar una pregunta a la població que "insti la Generalitat a fer els canvis legislatius necessaris per modificar la Constitució espanyola que permetin la indepedència de Catalunya".

Es a dir, consultar els catalans per si volem que es promoguin unes lleis oportunes.
I tot això es pot fer perfectament desenvolupant el nou Estatut en el seu apartat de "consultes populars".
Com va citar el propi Alfons de'n Gutiérrez Mellado, es tracta de "Canviar la Llei amb la Llei".

Al final, ja tombaran des de Madrid aquesta "demanda de canvis a la Constitució" consultada al poble de Catalunya, però haurà quedat clar amb el referèndum indirecte quin és l'horitzó polític que Catalunya vol -si és que ho vol.
No cal endevinar quin seria el ressò internacional d'aquest escenari...

Aquesta seria la part "tècnica" de la seva exposició.

La part "emocional" és segurament la més interessant i crec que val la pena fer-ne cinc cèntims.
Es poden agrupar aquestes qüestions en 4 àrees: Natura del Poder, Economia, Territorialitat i Èpica.

La Natura del Poder fa referència a la lluita pel Poder a l'Estat.
Segons l'Alfons, la nomenclatura funcionarial de Madrid te una visió única de l'Estat, independentment del color polític del Gobierno de torn.
Segons aquesta premissa, Espanya s'ha d'enfortir institucionalment, econòmicament i per tant, políticament front Catalunya. Així doncs, no es cap casualitat que el poder econòmic, i per tant polític, de Catalunya sigui cada cop menor dins el conjunt de l'Estat.
L'estança de l'Alfons López Tena a Madrid li ha confirmat cap a on rema la Nomenclatura.

L'apartat de l'Economia s'endinsa els efectes que la independència tindria per l'economia de Catalunya. Aquí tenim una mica de tot però el més important és el convenciment de l'Alfons que una Catalunya independent ho seria dins la Unió Europea i per tant, qualsevol "sanció" espanyola només ho seria a nivell de lliure mercat i per tant, de curt recorregut i impacte.

La Territorialitat de la proposta es concentra en la pròpia Catalunya. El Cercle vol ser possibilista i els Països Catalans són un impediment per assolir fites ambicioses a mig termini. Aquí estic totalment d'acord i de fet, el gener d'aquest any ja vaig escriure que el concepte de PPCC limitava i impossibilitava qualsevol canvi.
Si mai Catalunya esdevé independent, és a les hores que la gent del País Valencià, Catalunya Nord, Franja de Ponent i Ses Illes podran comparar i analitzar si els convé/interessa/estimen seguir dins Espanya o no.

Finalment l'Èpica de la proposta...
Si m'he explicat bé, haureu vist que el component èpic no existeix.
Això ho va corroborar personalment l'Alfons en una interpel·lació directe vers aquest fet que li vaig fer jo mateix.
Els arguments que planteja el Cercle són possibilistes i apel·len a l'actual legislació i a interessos de pur convenciment raonat.
L'Alfons entén que l'anàlisi objectiu dels fets porten a la conclusió que l'"única sortida viable" pels catalans és la independència.

Jo aquí veig l'"aportació" de l'altre patrocinador del Cercle, en López Bofill. Aquest és l'ideòleg de l'independentisme no-nacionalista d'ERC que personalment no comparteixo.
Per a mi, Catalunya no és un conjunt de ciutadans que en un moment determinat decideixen que el més interessant per a ells és la independència.
Catalunya és una nació en el meu cor per una continuïtat històrica i no per una conjunció determinada de fets.
No em cal cap "viabilitat" per voler-ho ni molt menys per saber-ho.
Si només es tractés d'una equació d'interès concret, Madrid només hauria de satisfer el resultat material per desactivar aquesta "necessitat".

L'independentisme sense nacionalisme és basa en números i per tant, pot ser comprat.
El cor i l'ànima mai...

Però bé, ja que el López Bofill integra el Cercle, integrem el seu leninisme metodològic del "fi justifica els mitjans" i sumem tothom en el viatge.
De fet, suposo que els qui valorem l'èpica podem sumar-nos amb els que per un motiu o un altre volen la independència.

La claredat en l'argumentació de l'Alfons López Tena no necessita èpica, i potser això és bo.

Suposo que el que em passa és que sóc un romàntic...

En definitiva, el sopar va ser esplèndid tan a nivell de convidat, de debat, de menjar, d'organització i de companyia.
Aquesta mena d'iniciatives són importants i es gaudeix plenament el seu conjunt.

Recomano tothom que estigui al cas de les activitats del Cercle i que si podeu, us llegiu el llibre de l'Alfons.

Potser la meva filla viurà el present que una nit de sopar alguns vam veure com el futur...

18.9.07

Hereu morós... (III)


Fa uns dies vaig publicar un article on denunciava cóm l’alcalde de Barcelona diferenciava entre els dominis d’Internet .cat i .es.
L’ajuntament pagava i administrava el domini espanyol i en canvi, el domini català era administrat pel PSC-PSOE però no era pagat per ningú.

Entenia (i entenc) que això demostrava cóm prioritzava el PSC-PSOE entre dominis lingüístics i cóm de poc preocupats estaven amb el domini personal de l’alcalde en català.

D’aquesta notícia se’n va fer ressò RAC1 i una pàgina web anomenada Tripartit Watch.

Posteriorment, vaig publicar un altre article on denunciava que el domini català d’Internet personal de l’alcalde Hereu el pagava l’ajuntament de Barcelona PERÒ l’administrava el PSC-PSOE i a més, servia per demanar el VOT.

D’això novament es va fer ressò Tripartit Watch i també el grup municipal de CiU al propi ajuntament, el qual sembla ser que ha fet tota una bateria de preguntes escrites tal com surt avui publicat a La Vanguardia(!).

El judici moral i polític de tot plegat és fàcil de fer, tot i que jo vull destacar el fet de cóm aquest humil blog ha descobert uns fets denunciables i cóm aquesta notícia ha transcendit més enllà de l’àmbit d’Internet, passant pels mitjans de comunicació habituals i terminant (per ara) en el plenari de l’ajuntament de la capital del país.

Tot i la gravetat dels fets, m’heu de permetre un lleuger somriure...

16.9.07

Hereu morós... (II)


Sembla ser que així que ens han llegit (o han sentit la radio!) han pres les oportunes mesures a ca l'Hereu.

I la porra la guanya... qui ha apostat que pagaríem tots!
Efectivament, el senyor Hereu ha manat pagar a l'Ajuntament el seu domini personal:

Domain ID: REG-D81235
Domain Name: jordihereu.cat
Domain Name ACE: jordihereu.cat
Domain Language:
Registrar ID: R-2001 (Nominalia)
Created On: 2006-09-08 13:16:03 GMT
Last Updated On: 2007-09-13 17:04:50 GMT
Expiration Date: 2008-09-08 13:16:03 GMT
Maintainer:
Status: ok
Registrant ID: NPAMCJ0207-EURO
Registrant Name: AJUNTAMENT DE BARCELONA - IMI
Registrant Organization: AJUNTAMENT DE BARCELONA - IMI
Registrant Street: AVDA. DIAGONAL, 220
Registrant City: BARCELONA
Registrant State/Province: B
Registrant Postal Code: 08018
Registrant Country: ES
Registrant Phone: +34.932918062
Registrant Phone Ext:
Registrant Fax:
Registrant Fax Ext:
Registrant Email: null
Admin ID: NOM_12081601
Admin Name: Francesc Gonzalez
Admin Organization: Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Admin Street: Nicaragua 75
Admin City: Barcelona
Admin State/Province: BARCELONA
Admin Postal Code: 08029
Admin Country: ES
Admin Phone: +34.934955400
Admin Phone Ext:
Admin Fax: +34.934955400
Admin Fax Ext:
Admin Email: fgonzalez@socialistes.cat

Per cert, ara amb el desvergonyiment (o prevaricació/cara dura) que el paga l'Ajuntament de Barcelona i l'administra el PSC-PSOE!!

D'això se'n diu no tenir manies...

15.9.07

Oriana Fallaci


Avui fa un any de la mort de l'Oriana Fallaci.

Farta de veure com el pensament únic convidava al suïcidi d'Europa, va ser un esperit lliure que va sacsejar la consciencia d'Occident.

L'Oriana va dedicar els seus darrers anys de vida a dues tasques d'una enorme dificultat. La lluita contra el càncer físic que patia i la lluita contra el càncer moral que patia/pateix la nostra societat.

Ella, esperit lliure indiscutible, no podia suportar la claudicació d'Europa davant l'adveniment d'una nova força totalitària que ho vol canviar tot.
La cosmovisió islamista és incompatible amb els valors de l'Il·lustració i la Llibertat, i a Europa obtenen una no-batalla de valors provocada per aquesta actitud covard de "l'intel·lectualitat" progre-de-caviar.

De fet, fa pocs dies en Bin Laden deia que els "musulmans i els americans són víctimes del mateix mal: el capitalisme". Aquesta frase representa l'evidència de la fascinació de l'esquerra europea pel nou enemic de la Llibertat.
Un islamisme que esdevé nihilisme i que s'està convertint en l'ideologia política totalitària definitiva.
Una comunió d'interessos que veu Europa com el camp de batalla més fàcil que conquerir per així poder gaudir del "paradís" dictat.

L'Oriana va cridar per despertar les nostres consciències i va ser el crit necessari i imprescindible per tornar a saber qui erem, qui som i qui hem de ser.

Descansi en Pau.

14.9.07

Renfe


Renfe no funciona.

No sembla una afirmació gaire discutible, oi? El cert és que aquesta afirmació no dona gaire joc i tampoc cal insistir gaire en l'ineficient gestió d'aquesta infraestructura.

Sí que vull però, destacar la notícia que diu que els sindicats d'Adif/Renfe han convocat per Rodalies 6 dies de vaga entre setembre i octubre. Sembla ser que volen una "explicació del Gobierno del nou model de gestió que significarà la transferència del servei a les autonomies".
Aquesta "informació" es veu que és prou important com per fer sis dies de vaga.
Crec que són optimistes perquè serà difícil que puguin fer vaga amb tantes avaries, però potser creuen que sumant tot plegat igual fan un altre més de vacances.

Està clar que jo aquest servei no el vull pagar. De fet, el que no vull pagar és aquest no-servei i em sembla totalment inadmissible que després de patir tant, ara ens amenacin amb una vaga, menyspreant totalment als usuaris/contribuents/accionistes d'aquesta empresa.

PROU!

No vull pagar un euro més en impostos per subvencionar uns dirigents i uns treballadors incapaços de fer la seva feina amb els mínims de qualitat i responsabilitat exigible.
Ja que no puc triar i ja que és un monopoli públic, exigeixo com a contribuent/accionista que facin fora tothom de forma fulminant.
Tothom al carrer.
6 dies de vaga? No cal que tornin.

Hauríem d'aprofitar aquest darrer acte de frivolitat i fer foc nou. Eradicar els comportaments abusius, viciats i mediocres i contractar nova gent amb ganes de treballar. Simplement amb ganes de treballar.
Crear una empresa nova de baix a dalt i de dalt a baix.
Canviar-li fins i tot el nom. Sobretot el nom.

Ja està bé de subvencionar aquesta casta de privilegiats...

11.9.07

9/11

Onze de Setembre


Avui és la Diada Nacional de Catalunya.

Espero que tots hageu pogut passar la Diada en companyia d'aquells que estimeu i us estimen.

Políticament parlant, no hi ha cap comentari a destacar. Ja hi haurà temps per fer anàlisi si convé.

Ara toca un record per tots aquells que van defensar el país.
Un pensament respectuós.
I un íntim agraïment...

9.9.07

Hereu morós...


El senyor Hereu no paga el seu domini català d'Internet.

De fet, qui paga el jordihereu.CAT és el PSC-PSOE mitjançant un tal Francesc Gonzàlez, en canvi el jordihereu.ES el paga l'Ajuntament de Barcelona mitjançant una tal Isabel Ricard Ramon.

.CAT:
Domain ID: REG-D81235
Domain Name: jordihereu.cat
Domain Name ACE: jordihereu.cat
Domain Language:
Registrar ID: R-2001 (Nominalia)
Created On: 2006-09-08 13:16:03 GMT
Last Updated On: 2007-07-10 06:27:20 GMT
Expiration Date: 2007-09-08 13:16:03 GMT
Registrant ID: NOM_P_25769501
Registrant Name: Partit Dels Socialistes de Catalunya (psc-Psoe)
Registrant Organization:
Registrant Street: NICARAGUA, 75
Registrant City: Barcelona
Registrant State/Province: BARCELONA
Registrant Postal Code: 08029
Registrant Country: ES
Registrant Phone: +34.934955400
Registrant Email: fgonzalez@socialistes.cat
Admin ID: NOM_12081601
Admin Name: Francesc Gonzalez

.ES:
DOMAINNAME = > jordihereu.es
MAINTAINER = > Nominalia
CREATION = > 2006-09-08
EXPIRY = > 2008-09-08
NSNAME0 = > DNS2.NOMINALIA.COM
NSNAME1 = > DNS1.NOMINALIA.COM
NSIP0 = > 213.151.118.169
NSIP1 = > 213.229.188.171
OWNER = > Ajuntament de Barcelona
ADMIN = > Ajuntament de Barcelona-Direccio Tecnica d'internet
ADMIN
HANDLE = > IRR23-ESNIC-F4
NAME = > Isabel Ricard Ramon
EMAIL = > mcomaposada@mail.bcn.es
PHONE = > +34.932918062
ADDR = > Avda. Diagonal 240 5 planta
CITY = > Barcelona
COUNTRY = > ES
CAP = > 08018

No ho trobeu ben curiós? L'Ajuntament ha de pagar això? I posats a pagar, cóm és que paga el domini .ES i no el .CAT...?
Tota una declaració de principis i intencions...

Espero que a partir d'avui, doni exemple i pagui el que deu.
Però sobre tot, que ho pagui ell i no els soferts barcelonins.

5.9.07

Argelia


L'empresa estatal argelina Sonatrach ha confirmat haver rescindit el contracte sobre el projecte gasístic Gassi Touil amb Repsol-YPF i Gas Natural, acusant-los de "fiasco industrial major".

Sembla ser que el senyor Argelia li ha fotut una patada al senyor Espanya en el cul del xitxarel·lo Catalunya.
Un cop més, "l'amic" ZP resulta només útil en la propaganda i inútil en els fets.
I un cop més, els dirigents de La Caixa resulten ser uns emprenedors de fireta i uns fracassats en l'impuls de projectes empresarials ambiciosos.

Ja fa temps que critiquem el pobre esperit actual del país, de la seva societat i això s'ha traslladat a tots els àmbits de Catalunya i les seves institucions polítiques i empresarials.

Parlava en un post anterior de l'esperit emprenedor i de cóm aquest havia viatjat en el pont aeri potser per a quedar-se definitivament allà.
L'inercia de decadència que s'impulsa des de les nostra institució principal, el govern de la Generalitat, està contaminant tota la societat de forma que pot resultar letal i irreversible.

Aquest segón cop en la credibilitat de La Caixa, institució fins fa no massa temps exemplar, és l'exemple més dolorós que podem copsar.

De què ens serveix un govern socialista a Madrid i Barcelona? Potser per impulsar Diades homologables al Carnestoltes i per satisfer als Ciudadanos programant Flamenco l'Onze de Setembre. Però està clar que per defensar els nostres interessos econòmics a nivell internacional NO.

I com que no podem esperar res a nivell polític, com a mínim podiem comptar amb l'ambició, els somnis, l'energia i la determinació dels emprenedors catalans. Almenys així ha estat històricament...
Però clar, quan el país s'ha acostumat a la frivolitat i la mediocritat, ningú arrisca i l'exemple més clar el tenim en que el nostre braç armat econòmicament parlant és una caixa d'estalvis, o sigui un cau de funcionaris que no arrisquen el seu patrimoni.

Quina diferència entre el Pizarro i aquesta colla de teòrics empresaris catalans!
Un ha de passar comptes amb el mercat i els seus accionistes mentres que els altres es reparteixen els càrrecs dinant al Via Veneto, pagant la Visa Or del Parlament.

Però tranquils, que com diu el Montilla, la culpa és nostra i la nostra "obsessió" per l'identitat.

El senyor Argelia bé ens ha vist el llautó...

Iran


S'han executat a Iran 21 persones acusades de diferents "accions criminals".
Aquestes "accions criminals" van de l'adulteri a l'homosexualitat...

I encara es pregunten alguns per què tant d'enrenou per evitar que aquesta dictadura feixista obtingui la bomba atòmica.

28.8.07

Islero


Avui fa 60 anys de la mort de Manolete. I no m'enganyo, amb aquest escrit no faré amics...

Sóc un amant dels animals. No he suportat mai veure patir-ne cap i no tinc cap problema a dir que prefereixo els meus gossos a moltes persones.
S'entén doncs si dic que no m'agrada veure sofrir els braus.

Dit això, crec que les curses de braus són fascinants.
Que un home només proveït d'un drap i una espasa s'enfronti a un animal salvatge de 500 quilos a peu pla, és una situació totalment màgica.
El brau és un animal que lluita per la seva vida, lluny de la mort burocràtica de la resta d'animals de consum.

La seva és una vida d'honorabilitat i llibertat i la seva ànima resta intacta fins el final. Res a veure a la vida indigna, patètica i totalitària de les gallines, vaques i demés bèsties sacrificades de forma industrial.

La llibertat de la lluita per la pròpia vida sempre serà millor que la misèria de qui neix, viu i mor esclau.

Islero és el nom del brau que va matar Manolete i restarà per sempre en la nostra memòria. Quina gallina podria ser inscrita en l'Història? Cap porc? Un xai potser...? La majoria de les persones per descomptat que no...

En general, els catalans volen la prohibició de la cursa de braus i sembla ser que per protegir els propis braus.
Paradoxalment, el resultat d'això podria suposar la fi d'aquest animal ja que la continuïtat de la seva espècie seria econòmicament inviable.
El suposat estalvi del seu patiment serviria per guanyar la seva desaparició o pitjor encara, una vida de gàbies i descàrregues elèctriques a la templa.
Jo tinc clar que això no em sembla un bon canvi.

En un país dominat per buròcrates, "progressistes" de caviar i xòfer i demés fauna socialitzadora és ben normal que es vulgui aniquilar un ànima lliure i salvatge per donar pas a un nou mesell que obeeixi ordres i visqui una vida al dictat del Poder.

Suposo que tot plegat és normal que quadri...

27.8.07

Comença la Lliga


Ahir va debutar el Barça.

No sé si és una qüestió de casualitat, moda o voler estar a l'alçada de les actuals circumstàncies històriques però ahir vaig patir una gran decepció.
No vam ser capaços de fer-li un gol a un equip que segurament baixarà a segona l'any que ve i que a més va jugar amb 10 a la segona part.

Jo estava molt il·lusionat per veure els nous fitxatges i la promesa d'una nova cultura de l'esforç dins l'equip. Els errors de la temporada passada semblaven localitzats i a punt per ser exiliats i resulta que tot plegat semblava un déjà vu del mal son patit l'any passat.

Espero que en Rijkaard endreci l'equip. Jo encara confio en ell i encara som a temps.
Segurament, si el proper partit ho fem bé, el partit d'ahir haurà estat una simple anècdota.

Catalunya no es pot permetre més mediocritat...

(si us plau: caràcter, orgull i determinació!)

23.8.07

Manuel Pizarro


Avui fa un mes de la descomunal apagada que va patir Barcelona.

Un cable va caure i va provocar que entenguéssim de cop quin és el nostre nivell real com a país.
Això va ser força dolorós, ja que la veritat normalment és molt dura i més quan ens treu una bena dels ulls. La percepció que teníem del nostre nivell de desenvolupament va ser brutalment qüestionada per un simple cable.
Aquesta mena de cops són normalment molt dolorosos i difícils de pair...

Però el pitjor encara havia d’arribar.

Mesos dient que Endesa era enemiga de Catalunya (el senyor Ridao dixit), que castigava els catalans (el senyor Iceta dixit) i que a més finançava el PP (el senyor Zaragoza dixit) i quan es presenta una “oportunitat” per desossar-lo viu perquè hi ha hagut un “incident” que ha deixat a les fosques mitja capital, doncs resulta que ens escagarrinem i enviem uns diputadets a fer el paperina en la seva compareixença al Parlament de Catalunya.

Si fins a les hores només érem conscients del nivell real del país, ara ho érem del nivell real dels nostres dirigents polítics. El xoc va ser de fibrilament d’UCI.

I es que amics, el senyor Pizarro ens ha donat una lliçó als catalans. Ha pogut dir VENI, VIDI, VICI i sortir amb dues orelles i “rabo”, tot alhora.
La seva exhibició va ser tan contundent, brutal i crua que va semblar un gegant jugant amb un teddy bear.
Escolanets seria la definició hiper generosa que podríem fer dels nostres polítics allà autoemboscats. Va ser humiliant.

El senyor Pizarro és tot el que no som els catalans. Ell representa les nostres mancances. Allò que fórem i ja no. Allò que el vent se’n dugué. L’huracà que arrasa Haití. El mirall trencat...

A un mes de l’apagada, ningú sap a casa nostra qui és el responsable ni què passarà amb els futurs cables que vulguin caure. Els ciutadans estem totalment desinformats.
Ha passat un mes i els nostres dirigents institucionals fan cara de no saber què fer (apart d’anar-se’n de vacances, clar). Just el contrari del senyor Pizarro.

Tinc clar que per Nadal em demano un Pizarro per Catalunya... si és que Catalunya encara existeix.

20.8.07

조선일 (Alejandro Cao)


Com molt bé tots ja sabreu, el règim de Corea del Nord és un exemple de país tancat, hostil, totalitari, sectari i governat per una elit política que fa servir l’ideologia socialista per justificar la pervivència d’aquest grandiós gulag i la supervivència dels privilegis de la casta dirigent.

No hi ha gaire discussió en titllar aquest país de mal exemple.

Doncs bé, segurament algú ens ho podria discutir, fent bona la frase que he esmentat vàries vegades que “Catalunya és el país occidental més proper a Corea del Nord”.
Només hi ha un estranger dins el govern d’aquest país... sabeu d’on és?

Doncs sí, és català. Concretament de Reus.

I no puc dir que m’estranyi gens...

19.8.07

Groucho Marx, 30 anys rient...

Sempre en el record, Julius...



"El meu fill és només mig jueu; el podem remullar com a mínim fins als genolls?" (Resposta a a un vigilant de piscina quan li van dir que estava prohibit el bany als jueus)

"Aquests són els meus principis, si a vostè no li agraden, en tinc d'altres"

"Disculpin que els digui cavallers, però és que encara no els conec gaire bé"

"Tot el que sóc li ho dec al meu besavi, el vell Cyrus Tecumseh Flywheel. Si encara visqués, el món sencer parlaria d'ell... Que per què? Doncs perquè si estigués viu tindria 140 anys"

"La política és l'art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar després els remeis equivocats"

"Des del moment en què he agafat el seu llibre m'he caigut a terra rodant de riure. Algun dia espero llegir-lo"

"Penso, estic sol, doncs sóc llest com jo sol"

"Citeu-me dient que m'heu citat malament"

17.8.07

Foscor (versió ànima)


Aquests dies som testimonis de l'incompetència dels socialistes i els seus aliats per solucionar els problemes dels ciutadans.

Uns sous milionaris propis de gestors de multinacionals no son prou motivació per intentar gestionar amb seny les competències administratives que influeixen en les nostres vides.
La mediocritat s'ha fet evident i l'intervencionisme propi de l'esquerra no ha servit per millorar la nostra qualitat de vida, tot i que la seva està molt i molt millorada.

Però ja hem parlat de quina capacitat te l'esquerra per solucionar els problemes (cap). Ara toca tractar un aspecte encara molt més important. De fet, crec que és la qüestió més important i determinant per tots nosaltres.

Fa uns dies el govern del PSOE va demanar el segrest de la revista El Jueves.
Com molt bé tots ja sabeu, el fiscal general Cándido Conde-Pumpido va actuar en contra de la llibertat d'una forma totalitària, pròpia de qui es creu moralment superior.
Aquesta acció ens demostra quina és l'ànima autèntica de l'esquerra. Una acció intervencionista, contraria a la llibertat i suposadament alliçonadora. El Poder es manifesta omnipresent com un Gran Germà que tot ho veu i controla (i per tant, castiga) i que pontifica què és correcte i què és incorrecte.
El seu patró moral és únic i s'ha d'imposar.

Ningú dubta que aquest patró moral és el "correcte" perquè emana de la font "bona".
Si aquesta mateixa acció hagués emanat del Jesús Cardenal, el terrabastall que s'hagués produït hauria estat històric.
Les protestes ciutadanes haurien estat constants i brutals i per descomptat el gremi afectat hauria fet fins i tot vaga. El PP hauria estat titllat de feixista (un cop més) i de retruc hauria rebut CiU.

Què ha passat ara? Doncs que les protestes han estat discretes per no dir nul·les i per descomptat que el col·legi de periodistes no ha dit ni mu. És lo bo que te dir-se d'esquerres.

Però observareu amb mi que això és molt perillós.
Aquesta patent de cors per actuar totalitariament només perquè l'etiqueta "esquerra" funciona com un somnífer (o millor dit un afrodisíac) a casa nostra ens fa presoners d'una elit política que pot decidir el nostre futur sense cap mena de fre.

Ha quedat evidenciat (al menys per a mi) que l'incompetència no restarà vots a l'esquerra però crec que l'afer d'El Jueves i el seu missatge totalitari de segrest tampoc els hi significarà un pèrdua significant de vots.
Mil excuses hi haurà per justificar aquest comportament. L'autocrítica serà impossible.
De fet, ja gairebé ningú ho recorda. No ha estat un escàndol.

L'ànima totalitària està disculpada. Que hi torni quan vulgui...