12.4.07

Dues Espanyes...?

Absolutament imprescindible.

Alfons López Tena és vocal per CiU del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Resident a Madrid coneix les entranyes de l'estat des de dins i ara acaba de publicar el llibre 'Catalunya sota Espanya. L'opressió nacional en democràcia' (Dèria Editors)

8 comentaris:

Raül Alcón ha dit...

Una nova constatció de la pena que produeix aquest Estat.

Guillem Casas ha dit...

Ja t'ho he comentat al Terrat i ho repeteixo aquí: López tena mereix ser portada de diaris i d'informatius per a donar oxígen als catalans amb les seves paraules.

Tresinores ha dit...

Això és parlar clar. I tenir les coses molt clares.

A destacar les diferencies entre PP i POSE: al finals... son aspañols.

I sobre la independència: Hi ha una cosa millor?

Sí, és imprescindible veure-ho.

Amic Mestres ha dit...

Sobre en López Tena... doncs que té més raó que un sant, i que tant de bo ens escoltessim més a personatges desacomplexats com ells. És aquesta gent la que necessitem que tingui més cuota mediàtica.

Per cert, he donat una passejada ràpida pel teu blog i... enhorabona. He comprovat, a més, que a banda del patriotisme, tenim gustos cinematogràfics similars.

Si no t'importa, des del cimera, t'afegirem als "Blogs que ens agrada llegir".

Salut!

Odalric ha dit...

Raül,
veure el que tenim quan acabes d'aterrar de NY deu ser terrible...

GuillemC,
aquest Sant Jordi ja te llibre.

Tresinores,
crec que a Catalunya tendim a "perdonar" el PSOE en comparació del PP i això simplement és letal per Catalunya. En López Tena ho assenyala de forma clara i precisa.

Amic Mestres,
el problema és precisament que l'impacte mediàtic a Catalunya beu del debat PP-PSOE i això no és més que l'estratègia que li interessa al PSC.

Entenc que tens uns gustos cinematogràfics excel·lents, doncs :)

I gràcies pel teu enllaç. El Cimera de fa temps és de visita obligada a casa nostra i ja fa temps que hi sou enllaçats :)

suga-agus ha dit...

“Crec que a Catalunya tendim a “perdonar” el PSOE en comparació del PP i això simplement és letal per Catalunya.”

Pot ser que el catalanisme polític al final no tingui prou recorregut, o eficàcia... confiar que Espanya sigui comprensiva amb Catalunya quan per fi, resolguin les seves urgències socials i econòmiques. De totes maneres, trobo que encara es massa aviat per rebutjar aquesta fórmula.

Quines opcions tindria el nou estatut si ara el negociéssim amb Bono, en lloc de Zapatero? (amb el PP xiuxiuejant-li a l’orella, es clar) Recordem que excepte a Extremadura, Madrid i les dues Castelles, el federalisme promogut pel PSC s’ha imposat clarament a la resta del territori espanyol... fins i tot a Andalusia. Tot i que encara es un procés molt incipient, la primera conseqüència ha estat l’arribada d'en Zapatero a la Moncloa.

En temps dels inefables Obiols i Felipe González, es cert que el PSC (des-de l’oposició), no va jugar gens en equip amb CiU i la Generalitat, però també es cert que ja ho varen pagar molt i molt car a les eleccions. PSC i CiU representen una majoria social enorme que tot i no ser gaire convenien (ara per ara) que governin plegades, segurament convindria que al menys no es fessin la guitza tant sobint... l’un a l’altre. Com a català, trobo lamentable no tenir la certesa de disposar -al menys- de dues alternatives per governar amb certes garanties... i això passava no fa pas gaire.

Reconec a CiU les seves grans virtuts com a gestors institucionals, com a ambaixadors de Catalunya. En canvi el PSC, sempre ha tingut una pedrera millor d’economistes, en part per no dependre d’un guio tant nacionalista que converteix la economia en una mena d’instrument abstracte al servei de la causa. Jo soc nacionalista, però no trobo raonable demanar la cessió del Prat fent servir l’argument de la guerra contra Felip V (recordem que per exemple, la cessió de l’IRPF en temps de Pujol, era una idea original de l’actual conseller d’economia Castells)

Odalric ha dit...

Suga-Agus,
el teu anàlisi és ple de lògica, però el que passa quan preguntes "què seria de l'estatut amb el Bono o l'Ibarra" la resposta és fàcil: Seria el que acabarà sent. Res.

De què ens serveix als catalans de bona fe confiar en l'Espanya amable si finalment el resultat serà exactament el mateix que amb l'Espanya no-amable.

En López Tena ho diu clarament i molts comencem a veure-ho igual.

No hi ha dues Espanyes quan es parla de Catalunya.

Fan ha dit...

Genial!