«Imagineu ara un home a qui, juntament amb les persones estimades, se li arrabassi la casa, els costums, la roba, en fi, tot, literalment tot el que posseeix: serà un home buit, reduït al sofriment i a la necessitat, mancat de dignitat i de discerniment, ja que acostuma a passar-li, a qui ho ha perdut tot, que es perd a si mateix; fins al punt, doncs, que es podrà decidir amb tota tranquil·litat la seva vida o mort fora de qualsevol sentiment d'afinitat humana; en el cas més afortunat, basant-se en un pur judici d'utilitat. Es comprendrà aleshores el doble significat del terme "camp d'extermini", i estarà clar què volem expressar amb aquesta frase: jeure al fons.
Häftling: he après que jo sóc un Häftling. El meu nom és 174.517; ens han batejat, portarem mentre visquem la marca tatuada al braç esquerre. […]
Avui és diumenge feiner, Arbeitssonntag: es treballa fins a la una, després es torna al camp per a la dutxa, l'afaitat i la revista general de ronya i de polls, i a la fàbrica, misteriosament, tots hem sabut que la selecció serà avui.
La notícia ha arribat, com sempre, envoltada d'una aurèola de detalls contradictoris i confusos: aquest mateix matí hi ha hagut selecció a la infermeria; el percentatge ha estat del set per cent del total, del trenta, del cinquanta per cent dels malalts. A Birkenau la xemeneia del Crematori fa deu dies que fumeja. S'ha de fer lloc per a un enorme transport que ha d'arribar del gusto de Posen. Els joves diuen als joves que seran triats tots els vells. Els sans diuen als sans que seran triats tots els malalts. En quedaran exclosos els especialistes. En quedaran exclosos els jueus alemanys. En quedaran exclosos els Números Baixos. Et triaran a tu. M'exclouran a mi.
[...] Sembla que tot vagi com cada dia, la xemeneia de les cuines fumeja com de costum, ja comença el repartiment de la sopa. Però després s'ha sentit la campana, i aleshores s'ha entès que ara va de debò.
Perquè aquesta campana sona sempre a l'alba, i aleshores és el toc de diana, però quan sona a mitja jornada vol dir "Blocksperre", tancament al barracó, i això succeeix quan hi ha selecció, perquè ningú no se'n sostregui, i quan els seleccionats marxen cap a la cambra de gas, perquè ningú no els vegi marxar.»
Primo Levi. Si això és un home
7 comentaris:
La memòria de tots fa que no es morin mai... i que aquests fets no es repeteixin. Gràcies.
Ens va deixar les paraules. El seu millor testimoni!
Gràcies per recordar-nos-ho1
Colpidor i despertador de ments atontolinades pel pas del temps.
Genial.
I aquí nosaltres, posant-nos de mala llet quan no hi ha cobertura.
Moré,
és important recordar i no oblidar per no cometre els mateixos errors del passat. Tot i que darrerament tinc l'impressió que hauríem de recordar més sovint i de forma més clara...
Joana,
ens va deixar les paraules més importants per l'individu: record, amor, veritat i llibertat.
GuillemC,
malauradament coses que haurien de ser inqüestionables s'obliden fàcilment. És important despertar tantes ments com sigui possible de forma constant.
CdeCarabassa,
absolutament d'acord. Avui la frivolitat ens aniquila com a individus i l'impaciència ens fa esclaus de grans mentides.
És bo recordar la força d'un sol home com la força de l'eternitat...
Primo Levi és d'aquells autors que no he llegit i hauria de fer... Sobre el tema de la memòria, estic fent una classe centrada en això, i la veritat, és un tema amb moltes capes.
Xavi,
el Primo Levi crec que t'agradarà llegir-lo.
Ens has d'explicar la teva visió del que significa la memòria en el món de l'art i l'imatge.
Publica un comentari a l'entrada