29.4.07

Descansi en Pau, Maestro Rostropovich

14 comentaris:

Guillem Casas ha dit...

L'altre Pau Casals. N'hi han pocs com aquests grans mestres i dos vàren coincidir. Decansi en pau.

Xavi Menós ha dit...

gran pèrdua però per sort sempre queda els seus enregistraments...

Moré ha dit...

Les més grans persones ho tenen tot, la genialitat i la noblesa de sacrificar el que tenen pels demés.

Francesc Puigcarbó ha dit...

No estic d'acord amb la tyeva visió d'en Maragall, com Pujol - a un nivell inferior - la seva mirada va molt més enllà del vol gallinaci de la majoria de politics de casa nostra, sobre tot de l'home estatic, o Bartleby d'en Montilla.

^eMMa^ ha dit...

Ei! Aquesta peça també hi és per violí!!!! M'encanta!!!

Bé, és el que passa amb la gent, va desapareixent, però aquest té sort, que millons de persones el recordaran.

salut!

Joana ha dit...

L'han enterrat amb honors de cap d'estat. S'ho mereixia.
Una gran pèrdua!

eleva ha dit...

Maestro?
Que pasa? que ens estem "Amontillant"?
Tant costa dir Mestre?
En fí, bona noch

Odalric ha dit...

GuillemC,
ben cert que ells dos van ser els més grans...

XaviM,
és el gran miracle del progrés. Els del teu ram sou els nous escrivans de l'Història.

Moré,
Sacrifici, el seu va ser tan gran com el seu talent. Un honor.

FrancescP,
El Maragall un egòlatra. Comparat amb el Rostropovich, un xitxarel·lo insignificant.

^Emma^,
Hi ha molt d'on triar i m'alegra que t'agradi la tria feta.
I tens raó, hi ha que son immortals i aquest és un cas clar.

Joana,
la seva ànima mereix el màxim reconeixement. Honors i Història.

Eleva,
és una deferència i un petit homenatge a un dels grans. Si el Montilla és italià, doncs ens "Amontillem"...

suga-agus ha dit...

El moment no es l'oportú i ho sento, pero em quedo amb la mentalitat oberta i generosa que representa Daniel Baremboin, tambè jueu (practicant) i sionista, pero completament lliure dels prejudicis i les rencunies més castradores... com ara les que portaven al brillantissim violoncelista rus, a negar-se en banda a interpretar el seu art musical dins del territori alemany... (suposadament per 'honrar' la memòria de les víctimes de la Shoà)

Odalric ha dit...

No entenc pq s'ha de comparar. De fet, no sé pq s'ha de comparar malament.
En Rostropovich va ser un referent de la llibertat i potser des d'alguns sectors ideologitzats no se'l perdona la seva crítica a la dictadura soviètica i els seus satèl·lits.

No sé d'on treus que no va voler interpretar dins Alemanya pq el primer que va fer en caure el Mur de Berlín va ser anar-hi a fer un concert improvisat al costat mateix de mur.

No cal ni dir que te discografia amb la Filharmònica de Berlín...

Pots veure la teva equivocació en un parell d'enllaços:
Enllaç 1
Enllaç 2

De totes maneres, crec que ningú ha de jutjar cóm expressem el nostre dol i jutjar el dol que sentia el Rostropovich de la manera que tu ho fas és lleig...

suga-agus ha dit...

Reconec que he ficat la pota fins el genoll, evidentment demano disculpas... había confós al violoncelista amb el pianista (sic) Arthur Rubinstein. Que es qui sempre s'ha negat rotundament a interpretar la seva música a Alemanya.

(En realitat més que una censura oberta contra Rubinstein -o Rostropovich per equivocació- exaltava la persona/personalitat de Baremboin, la qual admiro profundament. Es clar que tothom te dret a manifestar el seu dol privat com consideri oportú... i de rebre una eventual crítica. Especialment quan el personatge en qüestió te trascendència pública, i sobretot si contribueix amb les seves accions a consolidar rencunies gens edificants)

Odalric ha dit...

Aclarit queda, doncs :)

cuca ha dit...

Un gan mestre!sense paraules!

Montserrat ha dit...

M'afegeixo a l'homenatge