Ahir es va celebrar la primera trobada d'amics d'Israel.
Va ser una acte bonic i entranyable on vam celebrar la Iom HaShoà ve HaGevurà, la cerimònia de record pels 6 milions de jueus assassinats pel totalitarisme nazi.
També vam celebrar el 60é aniversari de la creació de l'estat d'Israel i per tant i com és costum en el poble jueu, les festes són alhora record, respecte i alegria.
És simplement admirable que un poble conformat per només uns 14 milions de persones puguin irradiar a la humanitat una quantitat tan gran de creativitat, cultura i coneixement i a més, sense perdre les seves arrels.
El poble jueu ha estat perseguit al llarg de la història per tota mena de règims, especialment els totalitaris. El nazisme, l'estalinisme i ara el totalitarisme islàmic han intentat i continuen intentant fer desaparèixer aquells que millor representen els valors de la Llibertat.
L'acte d'ahir és el mínim que podem fer en agraïment pel seu llegat.
Shalom amics!
1.5.08
Trobada d'amics d'Israel (II)
29.4.08
23.4.08
17.4.08
Defensors de la República
El 14 d'abril de 1931 es proclamà la II República a l'estat espanyol.
5 anys més tard una sublevació militar iniciava la guerra civil.
A tot el món milers de persones es van solidaritzar amb la legalitat vigent i constituïren les anomenades Brigades Internacionals.
Val la pena recordar cóm els jueus van sacrificar-se per nosaltres sense demanar rés a canvi. I val la pena perquè avui en dia a casa nostra hem girat l'esquena a un poble que sempre ha sigut generós i sempre ha rebut a canvi maltractament.
Es mereixen com a mínim una aproximació honesta a la seva realitat i un intent de no caure obligatòriament en els prejudicis tronats habituals.
És simplement el mínim que els devem...
* La il·lustració mostra la portada del butlletí en jiddisch que publicaven els jueus de la companyia Naftalí Botwin de la brigada Dombroswki del batalló Palafox (XIII Brigada Internacional)
** Font de la il·lustració El Llamp
14.4.08
4.4.08
1.4.08
11.3.08
6.3.08
No votaré a Esquerra
El saben aquell que diu que un senyor de Barcelona volia anar cap al nord i va el tiu i es puja al tren direcció sud. Si fos un acudit d'Eugenio no faria cap gràcia. Però si és una descripció de l'erràtic comportament d'Esquerra en els últims anys, encara la fa menys.
El seu nord és la independència, però regalen al PSOE la presidència de la Generalitat. Naturalment que el PSOE té dret a presidir la Generalitat. El que passa és que és un partit que s'oposa radicalment a la sobirania de Catalunya. És més. És el partit que va fer dimitir el Carod del seu càrrec de conseller en cap. El que va obligar Esquerra a hissar banderes espanyoles.
El que va passar el ribot a l'Estatut del 30-S. El que va expulsar a ERC del Govern per votar no en el referèndum. És el partit que ignora arrogantment la sobirania del Parlament de Catalunya. El que ha exterminat l'ala catalanista del PSC i ha enviat a Maragall i als seus Ciutadans al cementiri polític (per cert: l'objectiu del Tripartit 1.0 no era catalanitzar el PSC? Felicitats: objectiu complert!).
Davant d'aquestes constants humiliacions i agressions, la reacció d'ERC ha estat, en paraules del seu expresident, Heribert Barrera: "oferir un patètic espectacle durant quatre anys de recolzar incondicionalment i gratuïtament l'agressor".
Quan els salvadors de la pàtria donen més importància a la poltrona que a la dignitat, em ve a la ment aquell acudit d'Eugenio: "Gràcies, però que hi ha algú més? ". No votaré Esquerra.
Xavier Sala i Martín
1.2.08
29.1.08
This is Spain
S'ha celebrat una cimera a Londres per tractar la crisis financera.
Per descomptat no s'ha comptat amb Espanya.
Com que en Zapatero està ocupat amb aliances absurdes i ridícules, la gent que vol arreglar problemes seriosos no te temps ni ganes de perdre el temps convidant mediocres que només saben subornar els votants amb 400 euros per cap.
La típica claca progre-aïllacionista de per aquí segur que prefereix aquesta foto a la de l'Aznar amb el Bush i el Blair amb els peus a sobre d'una taula.
Magnifiquem la mediocritat vers l'influencia... encara que tan l'una com l'altre siguin protagonitzades per horteres.
25.1.08
Maldat
Torno a sentir l'enèsim cop que es desarticula una banda de pedòfils...
Aquest fet de la pederàstia simplement em supera. No puc entendre que algú pugui atemptar contra el bé més preuat d'aquest món, els nens.
Si la Maldat calgués definir-la, aquesta seria la forma més terrible de fer-ho.
Penso que aquest acte brutal i imperdonable no pot ser resolt amb les lleis dels estats. Aquest crim mereix el càstig absolut i per descomptat, amb les nostres pròpies mans.
Les lleis només serveixen per minorar el càstig d'aquests delinqüents, d'aquesta basura.
I sí, parlo de castig perquè qualsevol altre intenció és insultant. Ni reeducar, ni reinsertar, ni curar, ni transformar, ni res. Un castig. El castig.
Res pot desfer el Mal causat, però sí eliminar el causant.
Cap llei, cap subterfugi, cap prevenció ha de servir per la impunitat. En aquest cas, ningú ha de protegir al monstre i cal que les víctimes sàpiguen quan puguin entendre el món, quan siguin més grans, que aquell que els va matar en vida ja no els pot fer més mal. Que aquell crim terrible va ser immediatament castigat i per tant, el seu patiment va ser immediatament comprés.
Qualsevol altre "solució" és un missatge d'indiferència que condemna a les víctimes a una segona mort.
17.1.08
Proporció
No fa massa temps (tot i que sembla una eternitat), polítics com el Jordi Pujol o el Miquel Roca anaven a Madrid a defensar els interessos de Catalunya.
Ells sols representaven el nostre país amb dignitat reconeguda i indiscutida per part d'Espanya.
Una sola persona representava tot l'edifici institucional i tot un poble. Així es veia i sentia. Era una evidència.
Normalment es produïen confrontacions per la divergència dels objectius entre les parts però la seriositat era la norma inquebrantada.
El més normal era que a Madrid es neguessin a qualsevol demanda catalana però alhora, el més normal era que Catalunya anés fent el seu camí.
L'Estatut pactat a la transició no permetia una televisió pública o el desplegament de policia pròpia per exemple, però finalment es va crear TV3 i es van desplegar els mossos d'esquadra.
La voluntat, visió de país, patriotisme i determinació dels polítics catalans esmentats van possibilitar que el nostre país caminés en la seva reconstrucció de forma cohesionada i orgullosa.
La immersió lingüística és filla d'aquella època i aquella voluntat i és indubtablement la peça més important i necessària per entendre la Catalunya actual.
Ara, els polítics del tripartit estan literalment enderrocant l'ànima i l'esquelet del país.
TV3 és una vergonya i ha deixat de ser líder d'audiència. No cal recordar que està sent eradicada del País Valencià.
Els mossos d'esquadra han patit un atac per part del mateix govern que ha significat un descrèdit traïdor.
Hom s'atreveix a qüestionar la llei d'immersió lingüística com mai havia passat. O millor dit, ara ningú la sap defensar.
I és que clar, els actuals dirigents de la Generalitat van a Madrid a defensar les competències legalment reconegudes a l'actual Estatut i tal com es veu en la fotografia que encapçala aquest article, són necessaris quatre consellers (dels teòricament "bons" o "pota negra") per fer-ho front una ministra socialista. Endevineu qui va guanyar la partida? Sabeu qui va sortir amb la cua entre les cames?
I és que amics, aquesta és l'actual proporció de les coses.
Defensar les competències ja reconegudes per llei necessita quatre consellers front una ministra... per acabar fracassant.
Hem passat d'aconseguir i/o directament inventar noves competències a no saber defensar competències ja reconegudes per llei.
Hem passat de la voluntat d'un sol home front el govern d'Espanya al fracàs de quatre consellers front una sola ministra espanyola.
Hem passat de l'honor al més miserable dels ridículs.
De l'orgull a la vergonya...
I si a sobre recordem cóm un sol home va ventilar-se tot el govern de la Generalitat, si pensem que un simple número dos per la circumscripció de Madrid va passejar-se pel Parlament de Catalunya, la pena m'envaeix i la melancolia m'enverina.
Sí, l'actual proporció de les coses fa mal...
14.1.08
Any I
Avui fa un any que vaig iniciar el blog.
Aquest any ha significat per a mi un any ple de novetats, situacions i moments molt importants.
Realment podria definir aquest any d'inesperat i intens.
He tingut l'oportunitat de compartir els meus pensaments amb tots vosaltres i el cert és que ha estat molt interessant per a mi...
Afers personals i professionals m'han condicionat el ritme d'actualitzacions però he intentat que de forma més o menys regular sempre hi hagués alguna novetat.
Només em resta agrair-vos la vostra participació i desitjar poder fer d'aquest espai un lloc de participació i debat com a mínim un any més.
Una abraçada!
13.1.08
Any nou, vida nova...?
Comença un nou any i la tradició demana que observem el seu adveniment amb desitjos de millora personal i col·lectiva...
En el cas del nostre país, Catalunya, els seus desitjos tindran també el seu tradicional incompliment.
Per començar, l'allau d'augments de preus insuportable per part de les administracions. Després el ministre suposadament intel·ligent del govern d'Espanya acusa els ciutadans d'afavorir l'inflació amb les propines als bars i recomana que mengem conill i no pollastre...
Alhora, el govern de la Generalitat augmenta més del doble respecte al govern de Madrid el preu de les autopistes... quan fa quatre dies cridaven l'insubmissió impositiva, amb l'únic detall que eren a les hores oposició.
Amb aquesta coherència, perquè els sindicats no han de demanar augments de sou desproporcionats? Si l'exemple és l'administració, doncs apa, tothom a exigir (que treballar és el de menys).
A Catalunya sembla possible que els mateixos que un dia diuen una cosa puguin dir la contraria no a l'endemà, si no el mateix dia amb un lapsus de cinc minuts mal contats. I és possible perquè la gent els votarà en massa en les properes eleccions, fent que el lema de New Hampshire "Viu lliure o mor" ("Live free or die") sembli propi d'extraterrestres.
Potser Catalunya és mereix tot plegat i potser sempre ha estat igual.
De fet, Epicur sembla que pensava en Catalunya quan va dir "L'Home és ric des de que s'ha familiaritzat amb l'escassesa."
30.12.07
Feliç Any Nou!
Feliç Any 2008!
Amb tot el meu cor desitjo per tothom una molt bona entrada d'any nou i que la felicitat sigui la protagonista absoluta de les nostres vides.
Igual que una llar de foc escalfa una llar, que el nou any ens procuri l'escalfor de la nostra ànima.
Una abraçada ben forta per tothom!
BON ANY!
24.12.07
Bon Nadal
Us desitjo a tots que passeu un molt bon Nadal i unes molt bones festes en companyia dels qui estimeu i us estimen.
Que la joia, l'alegria, la felicitat i l'amor omplin casa vostra.
Una abraçada per tothom...
23.12.07
Fets, no paraules (V)
José Montilla:
"els nostres diputats no van a Madrid a fer l´índio"
* Aquest retall de premsa és del passat estiu... si sumem els desastres del mig any següent, potser ens agafa un cobriment.
21.12.07
18.12.07
16.12.07
Fets, no paraules (III)
Magdalena Álvarez:
"los catalanes no tienen ningún motivo para envidiar al resto de los españoles"
14.12.07
Fets, no paraules (II)
Magdalena Álvarez:
"los catalanes no tienen ningún motivo para envidiar al resto de los españoles"
13.12.07
Fets, no paraules
Magdalena Álvarez:
"los catalanes no tienen ningún motivo para envidiar al resto de los españoles"
11.12.07
9.12.07
2.12.07
Dret a decidir...?
Ahir hi va haver una manifestació a Barcelona pel "dret a decidir".
Pel que sembla, va ser un èxit de participació i molta gent està molt contenta per com va anar...
No vull ser xafa guitarres, però jo tinc la sensació de presa de pel.
Què voleu que us digui. Crec que ens aixequen la camisa i a sobre aplaudim.
O cóm s'explica que tinguem un Govern que alhora participa en la manifestació i alhora no?
I cóm s'explica que això no ens faci caure a tots la cara de vergonya?
Avui, l'endemà d'aquest "èxit històric", llegeixo al diari la crònica dels fets i m'enlluerno amb una revista encartada en el mateix diari de publicitat del primer any d'aquest segon govern tripartit.
32 pàgines pagades per tots nosaltres que lloen la tasca del govern de la Generalitat.
El més ridícul de tot plegat és que la foto de la portada és una dona i el seu fill viatjant en transport públic...
Sincerament, ens prenen el pel.
I el més absurd és que ens el deixem prendre.
Jo aquest país crec que no l'entenc... o potser el que passa és que entenc que visc en un país ple d'imbècils.
28.11.07
El Ministerio
El Ministerio de Industria, Turismo y Comercio ha tingut a bé fer-me arribar publicitat de la TDT.
Sembla ser que el Ministerio te molt d'interès perquè instal·li un catxarro per veure bé la tele i s'ha gastat uns dinerons en fer-me arribar tot de papers per convèncer-me...
Cal que us digui què en penso d'aquesta mena de despesa?
Ja sabeu tots que això no és més que un clar exemple de populisme tronat i de cóm d'inútil pot ser l'Estat.
De fet, això és un clar exemple d'abús totalitari i de motiu més que justificat per a la desaparició de tant buròcrata i funcionari vividor del cuento com hi ha.
Però un detallet que m'ha semblat interessant és que l'amic Clos, el titular del Ministerio, ens fa arribar aquesta publicitat a casa nostra... exclusivament en castellà.
Si això ho hagués fet el PP, tot serien crítiques.... però com que ho fa un "col·lega" del PSC-PSOE, tot són flor i violes.
Despesa inútil, però despesa en castellà a Catalunya.
Gràcies, Joan...
24.11.07
L'avi
Avui he recordat el meu avi.
Era pagès i la guerra civil el va fer pertànyer a la quinta del biberó.
No acostumava a parlar-ne gaire d'aquells moments i jo no tenia l'edat suficient per preguntar-li.
Li va quedar una ferida de guerra que el va marcar la resta de la seva vida. Tot i així, això no va ser mai motiu de queixa.
El meu avi no es queixava mai.
Sempre tenia un somriure i els seus nets l'estimàvem incondicionalment.
Una cosa sí em va explicar i feia referència a la seva vida d'home jove treballador de la terra.
M'explicava cóm pactava amb el tractant la venda de la seva collita.
Només donant la mà era suficient.
Aquest contracte basat en la confiança era comú en aquella època, tot i que no és el detall que més m'interessava.
Quan el meu avi pactava un preu per la collita, això era inamovible. Si la collita no era bona, el tractant pagava el preu establert. A canvi, si la collita era molt bona, el meu avi no rebia cap complement al preu establert.
Es pactava un preu per unes fanegas determinades i si la meteorologia o els elements la reduïen o ampliaven, res no canviava.
Bé sí, una cosa sí canviava i és el que més m'agradava del meu avi: el seu estat d'ànim.
El meu avi s'entristia molt si la collita no arribava a les quantitats esperades. En canvi, era l'home més feliç del món si tenia una collita esplèndida.
Cobrava el mateix, però això no era el que més l'importava.
Era feliç quan el tractant obtenia un bon benefici.
Suposo que m'ha vingut a la ment això perquè avui en dia aquesta mena de situacions no les veig.
De fet, hom es queixa per tot i ningú vol fer rés per un mateix.
L'Estat mainadera està aniquilant l'esperit dels individus i ens converteix en dependents... i per tant esclaus.
Tirar endavant un projecte personal requereix il·lusió, sacrifici i determinació; i és igual que sigui un projecte empresarial o familiar: has de ser com l'avi somrient als nets.
19.11.07
"Antes partía que doblá"
Doncs sí, el criteri polític dominant és aquest.
Catalunya no és motiu suficient per calibrar el valor d'un ministro.
Tots sabem que l'actual nivell d'ineficàcia i mediocritat seria intolerable en qualsevol lloc, tret de Catalunya. Perquè? Doncs per que Catalunya te un pes polític, una influència, una personalitat equivalent a zero.
Siguem honestos amb nosaltres mateixos. No som ningú.
És per això que a la ministra de Fomento Magdalena Álvarez se li permet a sobre xulejar-nos gratuïtament i donar-nos la puntilla: "Antes partía que doblá"
O sigui: Ens humilia anunciant-nos el preu, que sap que no podem pagar...
17.11.07
Fonaments de la Llibertat
"El nostre perill és que substituïm la nostra consciència per la d'altres, que paralitzem les nostres facultats mitjançant la dependència de guies estrangers, que siguem moldeats des de l'exterior en lloc de determinar-nos nosaltres mateixos"
William Ellery Channing, "Remarks on Associations" (1829)
"¿No és la principal desgràcia del món ser considerat a l'engròs, en el centenar o en el millar, del grup, de la secció a la que pertanyem; i que la nostra opinió sigui pronosticada geogràficament, com del nord o del sud?"
Ralph Waldo Emerson, "The American Scholar" (1837)
13.11.07
Future Boy Conan 未来少年コナン
Algú va veure aquesta sèrie?
En Hayao Miyazaki està considerat com un dels autors més importants d'anime.
Personalment crec que és un gran autor universal, doncs les seves obres van més enllà del que l'anime podria representar.
Future Boy Conan va ser la seva primera sèrie i a mi em va encantar.
Només consta de 26 capítols i ens mostra l'esperit de superació, sacrifici i determinació dels seus protagonistes.
L'individu front l'organització.
L'amor per la Llibertat...
Tota una joia, i un moment de certa melancolia em sobrevé en recordar-la...
(Versió en català del vídeo)
12.11.07
Llum
Quan tot sembla difícil o impossible, veure la llum ens alleugereix.
Sempre pot semblar difícil sobreviure als problemes, però si saps que hi ha la llum, la dificultat esdevé indolora.
L'esperança ens guia en mig de la foscor perquè sabem que aquesta no és eterna.
El nostre és un viatge a la llum...
6.11.07
4.11.07
Yitzhak Rabin יִצְחָק רַבִּין
Avui fa 12 anys de la mort de Yitzhak Rabin.
Va ser un home de fortes conviccions i determinat. Va salvar el seu país de la desaparició a la Guerra dels Sis dies i va proveir d'esperança Israel fins que un assassí es va creuar en el seu camí.
Els autèntics herois tenen enemics externs i interns i s'exposen a aquests últims a pit descobert. Per això són herois.
Descansa en Pau amic Yitzhak.
No t'oblidarem mai...
3.11.07
Ridícul
Els socialistes de l'Aragó han cessat aquesta portaveu per ridícula (o alguna cosa pitjor...)
Aquí, potser les formes són diferents, però el contingut és exactament el mateix. Però el PSC és immune a la vergonya i han adoctrinat força bé la gent.
Continent versus Contingut.
Les formes tapen a Catalunya les vergonyes...
(La veritat és que el vídeo és al·lucinant...)
Via El tribunal de Areópaga
2.11.07
Dignitat institucional (II)
Crisis? Quina Crisis?
Problemes? Quins Problemes?
Rodalies RENFE? RodaQUÈ...?
31.10.07
Castanyada
Avui és el dia de la Castanyada.
Desitjo que tots tingueu una bona nit acompanyats per la família, la joia i l'amor.
Rebeu una abraçada ben forta de tot cor...
