Diumenge de Passió

Quan ara fa set anys els socialistes, amb el suport d'ERC, van assolir la presidència de la Generalitat, el país estava en una situació de benestar generalitzat.
La gent se sentia satisfeta, segura i tranquil·la. Era un moment per experimentar novetats. Encara que les coses anessin bé, una novetat comporta un cert component d'excitació i poder prendre una decisió en una clau purament frívola et pot fer sentir viu...
Ja sabem que la monotonia ens pot sembla avorrida i l'avorriment ens pot impulsar a fer malifetes.
Estem bé, però ens falta alguna coseta...

"Fem un nou govern.  A veure què tal el Maragall de president"
I així ens vam "arriscar"; així vam ser "transgressors", de nou adolescents... i la ressaca va ser fulminant.
Tres anys decebedors on l'aparell socialista va liquidar al Maragall i va imposar un nou candidat, en José Montilla, amb el vist-i-plau d'Esquerra Republicana.

ERC ens ha condemnat a gaudir del Montilla un any més que del Maragall. Per ERC, el Montilla ha merescut tot un any més de marge que el president Maragall, i en el seu conjunt, Esquerra ha proveït al poble de Catalunya de set anys de govern PSC-PSOE.
Gràcies. Moltes gràcies.

En aquests set anys, el to del govern ha estat un to gris quan no histèric.
Cap política de país que transcendeixi la pura operativa burocràtica.
Un dia a dia lluny de la èpica que impulsa als pobles. Un dia a dia de gestoria de tercera categoria. Un dia a dia que ha mortificat l'ànim dels catalans.

Allò que havia de ser excitant ha estat decepcionant i Catalunya ha passat de ser un referent moral, de caràcter audaç, a ser un ens antipàtic visualitzat com la menjadora d'un munt de vividors mediocres.

Es diu que la participació a les eleccions de diumenge pot ser discreta. Amb els antecedents abans esmentats és normal. Aquests set anys han afectat l'esperit de la nació i això te conseqüències.
L'objectiu era diluir-nos en el magma de la mediocritat, de la foscor, i han estat apunt d'aconseguir-ho.

Per això cal trencar aquesta dinàmica d'una forma clara i contundent.
Ens cal reprendre l'ànim, retrobar la moral, la força interior, despertar el nostre nervi vital i fer realitat un canvi que ens situï de nou en el camí de la Història.

El poble pot tornar a ser protagonista del destí de Catalunya.

Ara cal un canvi ferm i radical.
Ara cal un govern fort de l'Artur Mas.
Ara cal un Diumenge de Passió.

* Article publicat a ABSOLUT MAS