20.10.07

Maragall


En Pasqual Maragall ha anunciat que deixa el PSC-PSOE i que te Alzheimer.

En uns moments on Catalunya no te uns referents sòlids, considero aquesta notícia com una mala notícia.
No cal dir que si afegim el fet de la malaltia, el greuge és massa gran.

L'Alzheimer és una malaltia cruel i implacable. Desitjo que això esperoni la recerca d'una solució mèdica pel més aviat possible.
Són moltes les famílies que malauradament la pateixen.

Només vull expressar la meva solidaritat amb el president i la seva família.

7 comentaris:

Eleva ha dit...

Avui és un dia molt trist per ami. No parlo com amilitant socialista, parlo com a persona que durant tant de temps ha admirat Maragall i l' ha tingut com a referent.

Ara és fàcil parlar de quan era alcalde i de les coses bones que va aportar, per això jo vull recordar els moments dificils en el primer tripartit, inclús quan dintre la pròpia militància socialista l' acusaba de ser incòmode i polticament incorrecte, fet que fins itot va comportar ser menystingut per l' home a qui Maragall va portar a presidir el PSOE.

Al final ja sabem el que va passar, que el president Maragall va cabar sent, com aquell qui diu, despedit de males maneres per pusar a un buròcrata gris com Montilla.

Maragall, per desgràcia serà recordat ara més per la seva enfermetat que per ell mateix. Per això des d' aqui voldria rendir-li un homenatge a l' últim President de la Generalitat que va a portar una mica d' il.lusió i que va tindre el carisma necessari per mobilitzar la gent tant a favor com en contra. Crec que inclús els adversaris idelògics estaran d' acord amb mí que Pascual Maragall era un home d' idees i per tant algú amb un projecte.

També vull agrair a l' Odalric que li dediqui una entrada tant respectuosa i carinyosa. Sé que potser Maragall no era algú del seu gust, però ha sabut valorar perfectament el seu significat com a persona i polític. Moltes gràcies.

Elies ha dit...

Efectivament, les malaties del cervell, com l'Alzheimer, són d'una crueltat absoluta. Dissortadament ho he viscut en el meu entorn familiar, sé per tant el que implica per a la persona i per a la família. També ho sap en Maragall. I el seu gest d'avui esdevé especialment rellevant i important. Pel seu coratge personal a l'hora d'afrontar aquesta malaltia, i pel que pot implicar de major suport i atenció per a les persones i famílies afectades.

rA ha dit...

Va anunciar que deixava el partit i que tenia Alzheimer a la vegada?

Odalric ha dit...

Primer va anunciar, al més pur estil Maragall, que ja no militava al PSC-PSOE i l'endemà va anunciar que patia un principi d'Alzheimer.

Joana ha dit...

Quan a finals d'agost vaig sopar a dos pams d'ell i el vaig saludar i observar durant la nit, vaig notar un deix de tristesa al seu rostre.
Ara em fa l'efecte que era de preocupació.Potser d'incertesa. Totes les malalties són cruels per qui les pateix, però les mentals fan patir als cuidadors tan o més que el propi malalt que no se n'adona.
Salutacions!

joliu ha dit...

RA, hi ha qui diu que quan va anunciar que estripava el carnet i que José Montilla preferia José Bono a Zapatero per dirigir el PSOE, al carrer Nicaragua van decidir no deixar-ne passar més. Van avisar al Pascual que ho deia ell o ho deien ells.

L'independent ha dit...

Convindreu amb mi que des que ha deixat de ser President, la seva actitud i maneres han estat cada vegada més pròpies d'un President que no pas mentre exercia el càrrec.

L'independent de Castellar