5.9.07

Argelia


L'empresa estatal argelina Sonatrach ha confirmat haver rescindit el contracte sobre el projecte gasístic Gassi Touil amb Repsol-YPF i Gas Natural, acusant-los de "fiasco industrial major".

Sembla ser que el senyor Argelia li ha fotut una patada al senyor Espanya en el cul del xitxarel·lo Catalunya.
Un cop més, "l'amic" ZP resulta només útil en la propaganda i inútil en els fets.
I un cop més, els dirigents de La Caixa resulten ser uns emprenedors de fireta i uns fracassats en l'impuls de projectes empresarials ambiciosos.

Ja fa temps que critiquem el pobre esperit actual del país, de la seva societat i això s'ha traslladat a tots els àmbits de Catalunya i les seves institucions polítiques i empresarials.

Parlava en un post anterior de l'esperit emprenedor i de cóm aquest havia viatjat en el pont aeri potser per a quedar-se definitivament allà.
L'inercia de decadència que s'impulsa des de les nostra institució principal, el govern de la Generalitat, està contaminant tota la societat de forma que pot resultar letal i irreversible.

Aquest segón cop en la credibilitat de La Caixa, institució fins fa no massa temps exemplar, és l'exemple més dolorós que podem copsar.

De què ens serveix un govern socialista a Madrid i Barcelona? Potser per impulsar Diades homologables al Carnestoltes i per satisfer als Ciudadanos programant Flamenco l'Onze de Setembre. Però està clar que per defensar els nostres interessos econòmics a nivell internacional NO.

I com que no podem esperar res a nivell polític, com a mínim podiem comptar amb l'ambició, els somnis, l'energia i la determinació dels emprenedors catalans. Almenys així ha estat històricament...
Però clar, quan el país s'ha acostumat a la frivolitat i la mediocritat, ningú arrisca i l'exemple més clar el tenim en que el nostre braç armat econòmicament parlant és una caixa d'estalvis, o sigui un cau de funcionaris que no arrisquen el seu patrimoni.

Quina diferència entre el Pizarro i aquesta colla de teòrics empresaris catalans!
Un ha de passar comptes amb el mercat i els seus accionistes mentres que els altres es reparteixen els càrrecs dinant al Via Veneto, pagant la Visa Or del Parlament.

Però tranquils, que com diu el Montilla, la culpa és nostra i la nostra "obsessió" per l'identitat.

El senyor Argelia bé ens ha vist el llautó...

18 comentaris:

Guillem Casas ha dit...

Com deien avui al programa del Cuní, aviat tornarem a ser 'Las Provincias del Noreste'.

Saragossa serà la connexió amb Europa i València amb el mar, i això no és pas broma.

ojoporojo ha dit...

...fa molts anys que dura la cantarella. Enlloc de treballar i projectar Catalunya on hauria d´estar, només fem que perdre el temps en devats estèrils amb polítics estèrils.
Cop de mall, com diuen per aquí !

suga-agus ha dit...

"Saragossa serà la connexió amb Europa i València amb el mar, i això no és pas broma."

Pot ser aquest es el somni daurat de molts... pero si mai fan una autopista que atravesi els Pirineus per l'Aragó, pots estar segur que la via s'acabarà allà mateix: Els francessos no mouran un dit per fer-la arrivar a enlloc.

En quant al port, l'autopista gratuïta amb Madrid demostraba que Valencia era l'escollida per ser el 'port de Madrid'... pero el seu creixement es molt limitat, i ja ha arrivat al màxim posible. De fet ara es planteixen ampliar el por de Sagunt.

Eleva ha dit...

Sobre aquest tema no puc donar una opinió clara, doncs no estic prou informat sobre el tema del "Sr.Argelia".

Ja em perdonareu la ignorància.

Moré ha dit...

GUILLEM CASAS DIU:

Com deien avui al programa del Cuní, aviat tornarem a ser 'Las Provincias del Noreste'.

afegeixo:

Provincias del Nordeste: Territorio español donde se habla residualmente el "Nordestá" en las estribaciones de los Pirineos y se bailan las "Nordestanas". Tienen una atábica costumbre de querer jugar al futbol con selecciones nacionales y a redactar estatutos de autonomia.

Tresinores ha dit...

Hem d'implusar el “consum responsable” es a dir, consumir amb criteris nacionals per tenir empreses com cal. Quan dius això alguns arrufen el nas ( normalment progres-socialistes) però si viatgeu una mica veureu que arreu es fa.

Eleva ha dit...

Una pregunta tresinores, el consum responsable del que parles es escollir productes catalans?

jo personalment entre dos productes sempre escullo el que és català, sere un sociata extrany?

Marchelo ha dit...

Suposo que els membres del Club dels Liberals no estareu d'acord amb la idea del "consum responsable" del tresinores... o si? Perquè un bon liberal triaria el producte que més utilitat li produís al seu individu, o no? En cas contrari estariem parlant d'un liberalisme a la carta lletjot...

Sent sociata, jo triaria el producte que m'és m'agradés, fos català o no.

espiadimonis ha dit...

En un sistema socialista no hi ha competència. Tots els mitjans de producció són a mans de l'estat, que és qui decideix què, qui, com i si s'ha de fer un producte. Economia planificada i centralitzada, vaja. Els pobres habitants dels antics països comunistes de l'est d'Europa saben prou bé de què parlo: botigues buides i cartes de racionament.
Els únics països on hi ha competència són els països amb l'economia mínimament liberalitzada. I en això consisteix precisament el liberalisme: poder decidir lliurement què fas amb la teva vida.

Eleva ha dit...

La definició del sistema socialista que fa l' espiadimonis és exacta, el problema es que interpreto que es una parábola que dona a entendre que nosaltres també vivim en un sistema socialista.

Em sembla demagògic intentar confendre socialdemocràcia amb el socialisme. Per part meva també crec que la lliure comptència és un factor necessari de dinamització de la economia, però no per això soc un lliberal.

De vegades em fa por veure l' extremisme que destilen els del club liberal, en això semblen dogmàtics de la extrema esquerra pels quals tot menys les seves idees son feixisme.

Una mica de moderació si us plau(i que això ho digui jo em sembla increible fins i tot a mí).

espiadimonis ha dit...

No veig que en el meu comentari hi hagi cap extremisme. Ni tampoc lectures entre línies ni sobreentesos. M'he limitat a escriure allò que és sabut per tothom. Així doncs, amic eleva, no vegis coses on no les hi ha. En quan als dogmatismes...em dóna la sensació que no saps massa bé què és el liberalisme, i t'ho dic sense cap ànim d'ofendre't, sinó que és una percepció que tinc a l'hora de llegir el teu comentari. Tan el socialisme com la democràcia cristiana són camp abonat de dogmatismes, s'enganxen a les ideologies com la paparra a la seva presa, i repeteixen sempre les mateixes coses encara que el món s'entesti a demostrar el contrari. I això és tan ridícul com voler fer entrar el clau per la cabota. T'ho ben asseguro, si un es defineix com a liberal i no està disposat a canviar de parer quan ho fan els fets i la realitat, i a més intenta explicar aquesta realitat amb una ideologia fent passar bou per bèstia grossa, aquest no en té res de liberal.

JO ha dit...

La discussio em sobrepassa pero em sembla tenir sentit el que dius. Jo soc un fan incondicional de la caixa i no m'agrada veure gaire els darrers aconteixements

Salut,
JO

Anònim ha dit...

Sí Espiadimonis, és que no m' he explicat bé. Evidentment en el teu comentari no hi cap extremisme, jo parlava una mica en general, el que passa és que el comentari estava fora de lloc doncs estava dintre del context d' una resposta a un comentari previ teu.

Les meves disculpes.

Anònim ha dit...

Ups! l' anònim era jo

Eleva ha dit...

Perdoneu, estic adormit, els anònims eren meus. Ara si.

Tresinores ha dit...

Eleva: Sí, sociata estrany, molt i molt estrany, fins i tot podria ser sospitós. Ets Estadisticament marginal si m'ho permets. Encara hi ha esperança per tu!

Ser liberal vol dir comprar el producte que et rota de la marca que et rota i no el que ha decidit un buròcrata. Llibertat de comprar amb el MEU criteri. Comprar el millor producte? Sí es clar, tria tu mateix: Llet pascual o Llet nostra.

El cicle econòmic – i la riquesa- de forma simplificada: quan comprem un producte de la terra la nostra despesa passa a ser ingrés d'una empresa la qual paga sous -i impostos- de treballadors catalans els quals el converteixen en despesa generant un circuit de riquesa. Si compres un producte francès tenim sortida de riquesa del nostre circuit econòmic i globalment ens empobrim. SI això ho fa tothom a llarg termini els nostre país s'empobreix de manera notable i el nostre benestar també.

Tornem al consum responsable: si compres al Carreful els beneficis van fora de Catalunya i es perd riquesa. Si compres al Bon Preu es queden a casa, mantenim la riquesa i podrà utilitzar-se en empreses de casa, potser on treballes tu.

Després del que he dit i per si algú te el dubte: Economies obertes? I tant! Però ´”el secret” es saber exportar més que no importar. Es així com creixen moltes economies...

Si aneu a Sardenya us donaran vins de Sardenya i difícilment d'altres llocs d'Itàlia. Si compreu un producte diatètic trobareu que hi posa “soja de itàlia” ... Alemanya, França...Ells ho tenen clar i saben quina incidència te el “consum responsable” en la seva economia i per tant en el seu benestar.

espiadimonis ha dit...

Per cert Odalric,
Ja treballa bé l'aprenenta? ;-)

bacus ha dit...

per mi socialisme és capitalisme d'estat és un altre variant del capitalisme.

La social-democràcia és socialisme tb encara que els partits que s'en diuen no ho són pas, és potència l'empresa pública en front la privada. Com podem veure els partits que s'en diuen privatitzen enlloc de crear-ne de més. Usen la paraula Sociata com a marca comercial.

El liberalisme economic ha estat agafat com a dogma i al final s'acaba demanant l'intervenció de l'estat per frenar el seu colapse.

Com tot sistema te imperfeccions però sembla que no en tingui cap fins que peta.

Que m'en dius de la injecció de liquidesa dollars i euros al mercat ?? que no s'havia d'auto-regular fins que colapses o no ?? doncs res , que l'estat tregui les castanyes del foc als "inversors"...