25.9.07

Alfons López Tena o la visió de futur


Dijous passat vaig assistir a un sopar amb l'Alfons López Tena.

El sopar era excel·lentment organitzat pel Dessmond i vam assistir gairebé una trentena de persones.
Jo tenia moltes ganes de conèixer el vocal per CiU del Consell General del Poder Judicial, que mitjançant el seu llibre "Catalunya sota Espanya. L'opressió nacional en democràcia" (Dèria Editors) ha parlat amb absoluta claredat de les relacions Catalunya/Espanya.

Durant el sopar estava previst parlar del seu llibre, tot i que ràpidament la nit va voltar en torn la seva iniciativa del "Cercle d'Estudis Sobiranistes".

L'objectiu del Cercle és parlar de la indepedència de Catalunya amb normalitat i seny, aprofitant la legislació vigent per convocar un referèndum.
El nou Estatut permet les consultes populars i per tant, permet adreçar una pregunta a la població que "insti la Generalitat a fer els canvis legislatius necessaris per modificar la Constitució espanyola que permetin la indepedència de Catalunya".

Es a dir, consultar els catalans per si volem que es promoguin unes lleis oportunes.
I tot això es pot fer perfectament desenvolupant el nou Estatut en el seu apartat de "consultes populars".
Com va citar el propi Alfons de'n Gutiérrez Mellado, es tracta de "Canviar la Llei amb la Llei".

Al final, ja tombaran des de Madrid aquesta "demanda de canvis a la Constitució" consultada al poble de Catalunya, però haurà quedat clar amb el referèndum indirecte quin és l'horitzó polític que Catalunya vol -si és que ho vol.
No cal endevinar quin seria el ressò internacional d'aquest escenari...

Aquesta seria la part "tècnica" de la seva exposició.

La part "emocional" és segurament la més interessant i crec que val la pena fer-ne cinc cèntims.
Es poden agrupar aquestes qüestions en 4 àrees: Natura del Poder, Economia, Territorialitat i Èpica.

La Natura del Poder fa referència a la lluita pel Poder a l'Estat.
Segons l'Alfons, la nomenclatura funcionarial de Madrid te una visió única de l'Estat, independentment del color polític del Gobierno de torn.
Segons aquesta premissa, Espanya s'ha d'enfortir institucionalment, econòmicament i per tant, políticament front Catalunya. Així doncs, no es cap casualitat que el poder econòmic, i per tant polític, de Catalunya sigui cada cop menor dins el conjunt de l'Estat.
L'estança de l'Alfons López Tena a Madrid li ha confirmat cap a on rema la Nomenclatura.

L'apartat de l'Economia s'endinsa els efectes que la independència tindria per l'economia de Catalunya. Aquí tenim una mica de tot però el més important és el convenciment de l'Alfons que una Catalunya independent ho seria dins la Unió Europea i per tant, qualsevol "sanció" espanyola només ho seria a nivell de lliure mercat i per tant, de curt recorregut i impacte.

La Territorialitat de la proposta es concentra en la pròpia Catalunya. El Cercle vol ser possibilista i els Països Catalans són un impediment per assolir fites ambicioses a mig termini. Aquí estic totalment d'acord i de fet, el gener d'aquest any ja vaig escriure que el concepte de PPCC limitava i impossibilitava qualsevol canvi.
Si mai Catalunya esdevé independent, és a les hores que la gent del País Valencià, Catalunya Nord, Franja de Ponent i Ses Illes podran comparar i analitzar si els convé/interessa/estimen seguir dins Espanya o no.

Finalment l'Èpica de la proposta...
Si m'he explicat bé, haureu vist que el component èpic no existeix.
Això ho va corroborar personalment l'Alfons en una interpel·lació directe vers aquest fet que li vaig fer jo mateix.
Els arguments que planteja el Cercle són possibilistes i apel·len a l'actual legislació i a interessos de pur convenciment raonat.
L'Alfons entén que l'anàlisi objectiu dels fets porten a la conclusió que l'"única sortida viable" pels catalans és la independència.

Jo aquí veig l'"aportació" de l'altre patrocinador del Cercle, en López Bofill. Aquest és l'ideòleg de l'independentisme no-nacionalista d'ERC que personalment no comparteixo.
Per a mi, Catalunya no és un conjunt de ciutadans que en un moment determinat decideixen que el més interessant per a ells és la independència.
Catalunya és una nació en el meu cor per una continuïtat històrica i no per una conjunció determinada de fets.
No em cal cap "viabilitat" per voler-ho ni molt menys per saber-ho.
Si només es tractés d'una equació d'interès concret, Madrid només hauria de satisfer el resultat material per desactivar aquesta "necessitat".

L'independentisme sense nacionalisme és basa en números i per tant, pot ser comprat.
El cor i l'ànima mai...

Però bé, ja que el López Bofill integra el Cercle, integrem el seu leninisme metodològic del "fi justifica els mitjans" i sumem tothom en el viatge.
De fet, suposo que els qui valorem l'èpica podem sumar-nos amb els que per un motiu o un altre volen la independència.

La claredat en l'argumentació de l'Alfons López Tena no necessita èpica, i potser això és bo.

Suposo que el que em passa és que sóc un romàntic...

En definitiva, el sopar va ser esplèndid tan a nivell de convidat, de debat, de menjar, d'organització i de companyia.
Aquesta mena d'iniciatives són importants i es gaudeix plenament el seu conjunt.

Recomano tothom que estigui al cas de les activitats del Cercle i que si podeu, us llegiu el llibre de l'Alfons.

Potser la meva filla viurà el present que una nit de sopar alguns vam veure com el futur...

9 comentaris:

David ha dit...

En López Bofill millor que es dediqui a la seva activitat poètica...

Guillem Casas ha dit...

Tant de bo no només ho pugui veure la teva filla sinó que nosaltres també en poguem gaudir!! Un relat més que interessant!

joliu ha dit...

Bon resum.
I parlant d'en López Bofill, a què treu cap això de'autoinculpar-se d'haver cremat cartrons amb les fotos del rei?

No haviem quedat, amb n'Alfons, que un dels leitmotives del Cercle era "de la Ley a la Ley"?

Tresinores ha dit...

Molt interessant. I digueu-me romàntic a mi també, però jo hi crec en la èpica.

Dessmond ha dit...

Gran resum del sopar.
Ho comparteixo tot i espero, com la teva filla, poder-ho viure en primera persona. Tampoc som tan vells!

rA ha dit...

Molt interessant!

Lídia Pelejà ha dit...

Això, que no som tant vells(!):
N'hi ha que encara som considerats adolescents... ;)

Salutacions

Joana ha dit...

Una crònica "comme il faut!"
No seràs periodista??
Ei, Tant de bo ho poguem veure tots plegats...que no som tan grans ;)
Bon capde , Oldaric!

Odalric ha dit...

Sí, jo també espero veure-ho... tot i que signaria que ho veiés la meva petitona...

Per cert, el que sí que puc veure és la diferència entre Euskadi i Catalunya.
Potser no és comparable, però saber segur que el nostre President o el nostre Conseller primer no faran res que s'assembli al que ha fet el Lehendakari no em fa l'home més feliç del món.