La setmana passada va morir n'Enrique Fuentes Quintana, pare dels Pactes de la Moncloa de 1977.
En Fuentes Quintana era un d'aquells homes importants. Importants amb majúscules.
Discret, humil, tranquil, sensat, amable, intel·ligent.
Una combinació que avui dia sembla impossible de trobar...
Gràcies a ell, l'Estat espanyol i els seus ciutadans poden gaudir de la prosperitat i pau actuals.
Jo destaco per sobre de tot el seu decret liberalitzador del sector financer, gràcies al qual, les caixes van poder competir amb els bancs creant un dels negocis més lliures de la banca europea.
Per aquest mateix fet, el 24 d'octubre de 2002 la Caixa Terrassa va fer-li un homenatge pel 25 aniversari del decret.
Homenatge que va retre-li tot el sector de les caixes amb en Vilarasau com a màxim exponent i el Jordi Pujol com a màxim representant del país.
Vaig tenir la sort d'assistir-hi i les anècdotes que van explicar entre tots justificaven un màster sencer.
Avui ho veig amb força nostàlgia, com d'un país que ja no hi és...
Esperem que els Homes Importants apareguin de nou.
Per ara dir descansi en Pau Don Enrique...
4 comentaris:
Descansi en pau, doncs. M'ho va comentar el meu pare tot això i m'ha sorprès perquè va utilitzar paraules ben bé semblants a les teves. N'estic segur, que els nous Enriques Fuentes de Quintanes ja s'estan gestant.
xq dius que no hi és aquest pais? Per sort hem anat evolucionant no?
Jo no el coneixia, pero pel que dius si que sembla un home important. A mes la discrecio de la seva existencia ja parla be d'ell.
Ara vaig a llegir una mica mes d'ell a veure que trobo.
Salut i gracies
Guillem,
esperem que sí s'estiguin gestant. Pel bé de tots nosaltres.
Xavi,
ho dic pq actualment veig en el comportament dels polítics a nivell general una actitud no-generosa vers l'altre que només genera sentiments d'incomprensió (o coses pitjors).
La societat hem anat evolucionant però -crec- per l'impuls d'aquesta generació de gent compromesa i despresa.
Ara no el veig aquest impuls i per tant, no sé si evolucionarem de la mateixa forma. Evolucionar sempre, però no sé de quina manera...
(potser sí que actualment no sóc tan optimista com tu, a veure si canvio :)
Jo,
no es mereixen. Ja veuràs com estem parlant d'una gran persona. I molt intel·ligent i senzill.
Publica un comentari a l'entrada