4.6.07

18 anys


Avui fa 18 anys de la massacre de Tiananmen.
Aquesta imatge simbolitza l'individu contra l'estat opressor.
La persona front el totalitarisme.
La Llibertat contra la Barbàrie...

Un sol home volia canviar el món.

Un home que volia decidir el seu destí...



Algú se'n recorda...?

15 comentaris:

espiadimonis ha dit...

Com a símbol està molt bé. Llàstima que aquest símbol morís esclafat pels tancs comunistes.
Diu un proverbi xinès que: "Deixa créixer l'herba per tal de segar-la millor." Així ho feren aquests assassins, deixar que els valents anessin sortint al carrer per acabar esclafant-los a tots d'una sola tacada.

Anònim ha dit...

si, y mil millions de persones que van deixar de morir de gana, tambè...

Guillem Casas ha dit...

Em queda una mica lluny, jeje! 19 anys que tinc ara menys els 18 d'aquest fet en queda un per recordar i em falla la memoria. ;)

Coi de comunistes.

Vier ha dit...

Jo era molt petit, però sempre m'ha semblat una foto impressionant. Quins collons els d'aquest paio!

Anònim ha dit...

El que em fot més pena de tot és la hipocresi que veig en el món occidental vers Xina. Com soón una potència econòmica i nuclear no s' hi fiquen massa, però un pais que fa actes aberrants com els del post, que segueix violant sistemàticament els drets humans, on hi ha censura, on la pena de mort funciona a tot drap...en fi, que merexerien almenys alguna sanció.

Respecte al comunisme xinès, en fi cert es que tenen la bandera, que el pais es denomina República Popular etc etc. Però algú es creu que ara a Xina la forma de govern i econòmica es la comunista?
Per a mí Xina es la tercera via versió maligne. Agafen el pitjor del capitalisme i el pitjor del comunisme i fan un melting pot que fa por.

Raül Alcón ha dit...

S'han ocupat més d'intentar fer-nos creure que Israel va massacarar el món àrab durant la Guerra dels Sis Dies, suposo que per això no hauran tingut pas temps.

Anònim ha dit...

Raül Alcón, hauries de tenir present que en temps dificils i de signe clarament patriotic, l'historia oficial te tendència de convertirse en Hagiografia condescendent... farias be en llegir algun dels anomenats 'nous historiadors', que sent tambè jueus i sionistes (Benny Morris, Tom Segev, etc... )

Esta molt be que demostris simpaties cap els jueus/israelites... pero cal fer-ho evitant els posicionaments incondicionals, com qui dona soport frivolament a un equip de futbol.

Odalric ha dit...

Espiadimonis,
tristament tens tota la raó.
Els defensors de la democràcia a la Xina van ser localitzats i "neutralitzats"

Suga-Agus,
ets l'exemple clar de com l'ideologia està per sobre de les persones en molts dels que us auto-proclameu d'esquerres.
Justifiques una dictadura pel suposat "benefici" que han rebut unes quantitats determinades de persones (dius mil i a l'època de la guerra civil xinesa no hi eren).

Es a dir, per a tu, una quantitat superior de benefici justifica una quantitat inferior de pèrdua.

Apliques un criteri científic en parlar de persones...

Les teves fonts marxistes-leninistes son clares i per tant, "el fi justifica els mitjans".

El teu materialisme dialèctic és de manual. Gràcies per l'exhibició.

Representes tot el contrari del que els amants de la llibertat volem.

El problema (entre altres) és que tu consideres uns guanys que no son certs.
Per a tu el comunisme soluciona la fam a la majoria i la Historia ha demostrat clarament que precisament el comunisme significa misèria.

A més, en el cas de la Xina és ben fàcil de descobrir, doncs només cal comparar els seus paràmetres socials amb els de Taiwan.

La comparació, evidentment, no aguanta la teva "tesis"...

Guillem,
tranquil que els "grans" ja som aquí per recordar-ho :)

Vier,
la foto és impressionant. Històrica.

Eleva,
la hipocresia que tu apuntes és ben certa. Fa molta pena veure com el focus només il·lumina allò que interessa a uns quants...
Suposo pq allà no hi ha ni israelís ni americans a qui culpar... igual que al Darfur.

Sobre el comunisme a la Xina, com a dictadura de partit únic sí funciona.
També com tu dius, els elements "polítics" que defineixen el comunisme allà no hi son i com a exemple dir que l'educació o la sanitat son privades...
Si ets a la Xina el que pots veure és que l'estat et convida a enriquir-te... sense que et posis a la política.

Raül,
just a la fusta.

Suga-Agus,
el problema és que en Raül te raó i ja pots apel·lar a qui vulguis que la realitat és que només ens fixem allà on podem culpar a Israel o els EEUU del que passa...

Anònim ha dit...

Perdona Odalric, pero es que jo no tinc la més remota idea de cóm es pot instaurar una democracia, y l'economía lliure de mercat (capitalisme) en societats feudals amb el 98% de la població esclava i analfabeta (els aristócrates venien les persones amb les terres a la Russia del 1917, i no cobraven per treballar)... i tres quarts del mateix pasava a la Xina imperial.

Jo defenso el comunisme només en aquestos casos, exclusivament al tercer mon. Com a mida transitoria i no pas definitiva, fins que la inmensa majoría deixi de passar gana y tingui uns minims estudis, per poder competir en una economía de mercat. Suposo que molts liberals preferiu les castes socials ben definides i hermètiques... in secula seculorum.

En camvi l'actitud ferote per criminitalitzar-los (Chaves, Evo Morales, etc) i hostigarlos sistemàticament, afavoreix gairebe sempre que els Stalins o Castros de torn s'afiancin al poder com sangoneres (la seguretat nacional pasa per sobre dels principis més elementals, tambè al lliure occident)

Et dic el mateix que a Raül, pel sionisme radical la fi sempre justifica els mitjans, tot i que reconec que les circumstàncies historiques els predisposava al fatalisme amb bons arguments... pero l'expulsió per la força de 600 mil palestins, unilateralment i sense provocació previa, per començar lloc es un casus belli escropulosament reconegut pel dret internacional, on es podien acollir legitimament els veins d'Israel.

Mira si no els problemas que tenen avui mateix els libanesos amb aquesta població refugiada, i et recordo que el Libano (els que més han rebut sempre, molt més que Israel) no va participar mai a les coalicions panarabistas contra l'Estat Hebreu. Coalició que et recordo era la resposta a una agressió inicial per part d'Israel, per molt que uns cuants us apliqueu a difondre el mite del pobrets israelites que desde el primer moment no varen fer res més que defensar-se dels odiosos veins.

Es pot enganyar a un home tota la vida (pot ser es el teu cas)... o enganyar a tothom una vegada (gran part d'occident)... però no es pot enganyar a tothom tota la vida. Els Israelites tenen dret a tenir el seu propi estat, com qualsevol altre poble... i a pagar les seves eventuals culpes, tambè com qualsevol altre poble. La normalització que tant reclamen passa tambè per assumir aixó.

espiadimonis ha dit...

Són moltes coses les que he llegit en els comentaris i que fan mal als ulls i al intel·lecte, però realment, no m'agrada picar en ferro fred, per tant ho deixaré córrer. El que sí m'agradaria dir és que s'ha de tenir un bon fetge per gosar equiparar el capitalisme amb el comunisme. En el primer cas, prima la cooperació voluntària entre dues persones, allò que el genial Adam Smith qualificar de mà invisible. En el cas del comunisme, que és la intervenció estatal portada a l'extrem, la cooperació és forçada des del govern (assignació de treball, monopolis, cupons de racionament, etc.) Jo crec que avui dia, amb la informació contrastada que circula, qui és ignorant és perquè vol, o potser perquè té la desgràcia de no saber llegir, vés a saber.

Anònim ha dit...

Goita! un altre 'llest', producte del pensament únic... resulta que tant se val que el país sigui prosper, o estigui en plena crisi... que sigui tercer mundista y sense cap infraestructura civil o social... o sigui un país desemvolupat amb una clase mitja ben establerta... per ell la resposta a totes les preguntes provenen dún señor mort als temps de Napoleó (Adam Smith).

Molt be xicotet... sobretot no et deixis ensarronar mai, amb idees complexes i massa sofisticades... tú sempre mirant cap en devant com els bons cabestros.

Odalric ha dit...

Com gosses qüestionar Adam Smith si la teva fórmula màgica per la fam del tercer món és Marx, Lenin i Mao?

De veritat, Suga, mira de no ser tan incoherent...

Anònim ha dit...

"Com gosses qüestionar Adam Smith si la teva fórmula màgica per la fam del tercer món és Marx, Lenin i Mao?"

Algú em pot indicar un sol país tercer mundista que hagi sortit de la miseria aplicant únicament les lleis de l'oferta i la demanda... l'economía lliure de mercat.

Quan no només no han millorat sinò que han empitxorat continuament, després de gairebè cent anys seguits d'aplicació sistemática del liberalisme que alguns penseu que es un invent molt recient pel que es veu. (a latinoamérica, a l'africa, etc)

Es tan elemental, que per aixó mai nintú ha estat capaç de superar la recepta tradicional PROGRE/SOCIATA d'aumentar el gast públic... quan n'hi ha una recessiò económica. I un intens aument del gast públic, de caire social, quan més que recessió es una crisi de les grosses. Fins i tot les dretes s'avaixen els pantalons arrivat el delicat moment.

Però tens rao Odalric, aquest es el meu últim comentari aquí: es totalment incoherent que em prengui la molestia d'explicar el meu punt de vista (equivocat o no) i trobarme sempre respostas maniqueistes tipus, quina incoherencia... quin mal als ulls... au adeu!

Odalric ha dit...

Suga-Agus,
en el teu penúltim comentari deies (i transcric sencer):

"Goita! un altre 'llest', producte del pensament únic... resulta que tant se val que el país sigui prosper, o estigui en plena crisi... que sigui tercer mundista y sense cap infraestructura civil o social... o sigui un país desemvolupat amb una clase mitja ben establerta... per ell la resposta a totes les preguntes provenen dún señor mort als temps de Napoleó (Adam Smith).
Molt be xicotet... sobretot no et deixis ensarronar mai, amb idees complexes i massa sofisticades... tú sempre mirant cap en devant com els bons cabestros."

I en el teu últim missatge dius:

"aquest es el meu últim comentari aquí: es totalment incoherent que em prengui la molestia d'explicar el meu punt de vista (equivocat o no) i trobarme sempre respostas maniqueistes tipus, quina incoherencia... quin mal als ulls... au adeu!"

Vols dir que no tens una mica de pa a l'ull?
Em sembla que tens la pell molt fina... i això sí que em sorprèn.

Quan jo et dic incoherent em baso en el fet que critiques de forma disciplent (i fins i tot has dit "cabestro") algú que menciona un autor "mort en els temps de Napoleó" però alhora promous fórmules polítiques d'autors també antics.

Però bé, només puc dir que aquest lloc roman lliure i obert a tothom i a totes les opinions...

Anònim ha dit...

La subtil diferencia està en citar un personatge com la soluciò màgica i definitiva per tots els mals económics i socials, i en qualsevol circumstància... però sense cap acreditació que avali aquesta afirmació.

I fer-ho d'unes polítiques progresistes que aplicades durant un segle de crisis, en diferents circumstàncies, sempre s'han demostrat eficaces... les mateixes circumstàncies que son una constant al tercer mon, perque allà viuen en temps de crissi perpétua.

(pd: demano disculpes al blog per les meves incontinencies i abussos verbals dels últims dies, la meva única escusa es que fa deu dies que he deixat de fumar... i sospito que aixó m'està passant factura, donat que em considero una persona que normalment no sol perdre els estreps amb facilitat... apologias)