Victòria de Catalunya

* Felicitats!!!!

Diumenge de Passió

Quan ara fa set anys els socialistes, amb el suport d'ERC, van assolir la presidència de la Generalitat, el país estava en una situació de benestar generalitzat.
La gent se sentia satisfeta, segura i tranquil·la. Era un moment per experimentar novetats. Encara que les coses anessin bé, una novetat comporta un cert component d'excitació i poder prendre una decisió en una clau purament frívola et pot fer sentir viu...
Ja sabem que la monotonia ens pot sembla avorrida i l'avorriment ens pot impulsar a fer malifetes.
Estem bé, però ens falta alguna coseta...

"Fem un nou govern.  A veure què tal el Maragall de president"
I així ens vam "arriscar"; així vam ser "transgressors", de nou adolescents... i la ressaca va ser fulminant.
Tres anys decebedors on l'aparell socialista va liquidar al Maragall i va imposar un nou candidat, en José Montilla, amb el vist-i-plau d'Esquerra Republicana.

ERC ens ha condemnat a gaudir del Montilla un any més que del Maragall. Per ERC, el Montilla ha merescut tot un any més de marge que el president Maragall, i en el seu conjunt, Esquerra ha proveït al poble de Catalunya de set anys de govern PSC-PSOE.
Gràcies. Moltes gràcies.

En aquests set anys, el to del govern ha estat un to gris quan no histèric.
Cap política de país que transcendeixi la pura operativa burocràtica.
Un dia a dia lluny de la èpica que impulsa als pobles. Un dia a dia de gestoria de tercera categoria. Un dia a dia que ha mortificat l'ànim dels catalans.

Allò que havia de ser excitant ha estat decepcionant i Catalunya ha passat de ser un referent moral, de caràcter audaç, a ser un ens antipàtic visualitzat com la menjadora d'un munt de vividors mediocres.

Es diu que la participació a les eleccions de diumenge pot ser discreta. Amb els antecedents abans esmentats és normal. Aquests set anys han afectat l'esperit de la nació i això te conseqüències.
L'objectiu era diluir-nos en el magma de la mediocritat, de la foscor, i han estat apunt d'aconseguir-ho.

Per això cal trencar aquesta dinàmica d'una forma clara i contundent.
Ens cal reprendre l'ànim, retrobar la moral, la força interior, despertar el nostre nervi vital i fer realitat un canvi que ens situï de nou en el camí de la Història.

El poble pot tornar a ser protagonista del destí de Catalunya.

Ara cal un canvi ferm i radical.
Ara cal un govern fort de l'Artur Mas.
Ara cal un Diumenge de Passió.

* Article publicat a ABSOLUT MAS

Si tu no hi vas ells tornen

"Gilipolles, de què rieu amb la que està caient, cony!" (*)

(*) Exclamació clarivident de Joaquim Llena, candidat socialista per Lleida i conseller del govern tripartit

El Govern dels Millors

El primer que va fer el conseller Castells el dia que va començar el Tripartit va ser instaurar el "cèntim sanitari".
Els catalans havíem de pagar més que els espanyols pels mateixos serveis bàsics.
Fins a les hores, aquesta premisa/penitència només ens venia imposada per Madrid. El Tripartit va inaugurar el zipayisme econòmic.
El tan publicitat "crack" dels economistes, el senyor Antoni Castells, no se li va ocórrer cap altre idea genial que augmentar els impostos als catalans per finançar la pura despesa corrent. Ja no calia que ens ho imposes el govern espanyol. La feina bruta tenia direcció, ara ja, a la plaça Sant Jaume.
Aquesta manera de fer tan pròpia d'un, com a mínim, premi Nobel ha derivat fins a la situació actual de decadència pressupostària, on el crèdit de la Generalitat es fa pagar a nivells tercermundistes.

Minuts abans de començar la campanya electoral, el conseller Saura ha aprovat el codi "ètic" pels Mossos d'Esquadra.
Aquest Codi d'Ètica diu entre altres coses que ha de prevaler el principi de la no-discriminació, que en les detencions només s'ha d'aplicar la força quan sigui "estricament necessària" o que les identificacions i els escorcolls s'han de fer de manera respectuosa. Es remarca que l'ús de les armes de foc ha de ser "una mesura extrema" que s'ha de regir pels principis de "congruència, oportunitat i proporcionalitat".
També determina que, als calabossos, s'hauran de separar els detinguts per sexe i edat i, en el cas dels transsexuals, tenir en compte la seva voluntat.
A més, preveu que el Comitè Ètic, que presideix l'exfiscal en cap anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo (sembla que el Tripartit li te carinyo a aquest senyor, no paren de donar-li premis i càrrecs...), avaluï cada any la feina dels Mossos d'Esquadra i les policies locals que no tenen reglament propi, per garantir que es respecten les bones pràctiques.
O sigui, es llença una gran ombra de sospita sobre la nostra policia. Tot aquest codi no és més que un gran insult a la solvència i la decència dels cosos de seguretat, que veuen com es projecta cap al ciutadà una imatge d'ells pròpia del Far West o de qualsevol dictadura sud-americana.
Cal apuntar en un paper l'obligació de la policia a portar-se amb decència i honor perquè si no no ho fan, doncs son tots una colla de repressors fills de p....

El Tripartit va començar pujant els impostos i acaba destruint l'honorabilitat dels cosos policials del país. Arruïnen econòmicament el país alhora que destrueixen la columna vertebral de l'estructura moral de l'autogovern. El Cercle del Mal.

Pel camí, un reguitzell inabastable de decisions desastroses que si les anomenéssim totes necessitariem 25 blogs per escriure'n la meitat.

Apuntarem la cirereta final: El mentor del Tripartit, el PSOE, no ha tingut prou destruint TV3 al País Valencià i fa unes hores ha demanat a la Unió Europea que confirmi el secessionisme lingüístic distingint entre Valencià i Català.

Després d'aquests 7 anys, només podem dir: Gràcies ERC. Sempre ho recordarem.

*Article publicat a ABSOLUT MAS

Generació Ni-Ni

* Aquesta és la gran herència que ens ha deixat 7 anys d'un govern amb la participació d'ERC. Gràcies.

Vaga = Excusa

Algú em podria dir quant cobren aquests senyors alliberats tan "indignats"...? GRÀCIES.

Balleu, balleu, maleïts!

Quan el President Montilla ha considerat oportú, ha fet pública la data de les eleccions al Parlament de Catalunya.
Quins motius podia tenir el Molt Honorable per exercir el secretisme sobre un fet cabdal pel funcionament del país? Cap raó de país; pura raó partidista.

Sigui quan siguin les eleccions, sembla un fet irreversible considerar la experiència del Tripartit com la història d'un rotund fracàs.
Fins i tot podem trobar un ampli consens per considerar aquesta etapa com la de màxim retrocés moral des de la mort del dictador.
Jo ho considero com la Quinta Columna Històrica.

I si existeix aquest consens, per què s'enredereix la data electoral?
Suposo perquè quan es prescindeix de talla moral suficient, s'acaba imposant l'interès personal per sobre del col·lectiu.
Ja se sap, cobrar un mes de més sempre és benvingut pels panxes-contents si creuen que s'acosta la seva fi.

Fa temps que escoltem la famosa frase "en un país seriós això no s'hauria fet..."
Catalunya ha establert records mundials de com no ha de gestionar-se el bé públic i les coalicions de govern.
Però sempre hi ha una darrera oportunitat per eixamplar aquest peculiar currículum i per descomptat que els membres del Tripartit no l'han deixat escapar.

El PSC-PSOE, Esquerra i ICV-EUiA volen escurar el plat i gaudiran fins l'ultim minut del plaer que els suposa gaudir de xòfer, VISA i reverències varies.
A més, com que no tenen cap actiu polític per defensar en campanya electoral, resten a l'espera d'una situació màgica que signifiqui un entrebanc de CiU i per això prefereixen deixar passar el temps a veure si tenen sort.
Aquesta actitud evidència una falta total i absoluta de confiança en la seva feina(?) feta(!) i pronostico una campanya electoral sobre dos eixos:
Descartada la defensa de la seva suposada obra de govern dels darrer 7 anys (sí senyors, han estat set anys sencers), la campanya girarà alhora sobre
A) CiU és el maligne.
B) El dret a decidir, versió independència per demà mateix.

El punt A) serà especialment exercit pels nois del Montilla (el "fitxatge" del ministro Corbacho és tot un símbol en aquest sentit) i els eco-pijo-comunistes, tot i que ningú farà cas d'aquesta tàctica de perdedors. Quan un no pot presumir d'un mateix, posar el dit a l'ull d'altri te un recorregut molt curt.

El punt B) serà abastament exercit pels nois d'Esquerra (antiga -recorde-m'ho- ERC).
Pel que sembla, l'assoliment de la independència del país és un fet fàcil i possible a curt termini. Només cal una consulta i/o la declaració unilateral del Parlament de Catalunya i llestos. Flors, violes, mel i violins.
Com que això és tan fàcil (però curiosament no ho ha estat els darrers set anys), Esquerra vol sobreviure a l'engany perpetrat presentant-se com a garantia d'aquest procés.
Sense cap mena de complexe ni vergonya, els mateixos que no han mogut un dit aquests 7 anys per aconseguir un mil·límetre més de sobirania, ara es volen erigir en garantia de la nostra plenitud com a poble.

Deixant de banda aquesta evidenciada credibilitat zero, fem una valoració tècnica del procés.

Un cop els 68 diputats elegits declaressin la independència unilateral, què passaria?
Què faran els altres 67 diputats? Què diran?
Quin país important del món (i per tant els seus satèl·lits polítics) ens reconeixerà?
Ens aquests darrers set anys, quina feina s'ha fet en aquest terreny?
¿Els EEUU ens seran propicis quan Catalunya resta com el territori europeu més anti-americà (gràcies a la magistral visió de país dels nostre prògres locals)?
Rússia? Espanya s'ha garantit el seu vot gràcies a la seva posició sobre Kosovo.
França, Itàlia? Dubto molt que moguin un dit per qui pot reclamar territoris que ara són sota la seva jurisdicció.
Alemanya? Seria un aliat natural... però hem establert les complicitats adequades per a que ells assumeixin el risc de trencar amb Espanya a favor nostre?
Anglaterra...? Seria l'aliat perfecte. Hem fet res per concretar aquesta situació històrica de passat en una de futur?

Aquests 7 anys no hem mogut un dit per internacionalitzar la nostra causa (obrir casals o "ambaixades" amb el germanet de torn com a gestor no serveix de res, a banda clar de menjar cada dia com un rei).

Si no ens reconeix ningú com a país independent, què farà la UE? Doncs tractarà aquest fet com a un simple problema institucional intern d'Espanya. Similar al que de tant en tant afecta a Bèlgica.

Espanya, sense necessitat de gaire esforç, declararà incompetent el Parlament de Catalunya i recuperarà les competències que li semblin oportunes.
Com que te els nostres diners, podrà seguir proveint de serveis als catalans sense que aquests siguin gestionats pel parlament català.
Un exercit de funcionaris desembarcarà a les nostre terres per garantir la normalitat als ciutadans i reclamaran als funcionaris catalans lleialtat a la Constitució Espanyola si volen seguir pagant la hipoteca a final de més.
Quanta gent estarà disposada a perdre la feina per una situació mal planificada d'uns polítics mediocres...?

Espanya no necessitarà més que anunciar unes noves eleccions per escombrar del parlament uns diputats que han actuat sense la planificació que un esdeveniment tan important requereix.

En aquests set anys, si algú volia la independència per demà mateix, hauria d'haver fet una tasca internacional molt concreta i determinada.
Per descomptat, no hauria d'haver signat mai lleis com la de Dependència que tenien un finançament estatal i per tant, aprofundien en la dependència dels ciutadans catalans en els serveis espanyols.

Amb aquest escenari, qualsevol que ha tingut responsabilitat de govern tripartit no pot prometre per demà el que no va planificar ahir.

Descartant a Esquerra per incompetent i hipòcrita, ens queden CiU i les noves propostes electorals del Carretero i el Laporta.

Aquests dos últims ens proposen la declaració unilateral sense consulta prèvia.
Les dificultats de l'endemà segueixen sent les mateixes que he esmentat abans però a diferència d'Esquerra, aquests actors polítics gaudeixen d'una certa credibilitat i per tant, mereixen un anàlisi diferent de la seva intencionalitat.
Malauradament, la seva proposta segueix incorrent en els defectes abans esmentats i poden produir, sense que ells ho vulguin, la paradoxa que un cert volum de vot cap a les seves formacions faciliti la reedició del Tripartit.
Seria espectacular que un vot clarament independentista signifiqués la continuïtat del Montilla (i per tant del PSOE) al capdavant de la Generalitat.

I què ens diu CiU aquest cop?
La coalició nacionalista ha tingut de sempre tendència a la suavització del seu perfil estructural sobiranista en benefici del que consideraven la majoria social catalana, menys sobiranista que les bases convergents.
La seva tasca al capdavant del govern va fer que ningú dubtés del patriotisme del president Pujol tot i que ell mai es declarés obertament independentista.
Els dirigents de la federació han tingut una certa tendència a fugir de les paraules compromeses en aquest sentit perquè eren conscients de la dificultat que significava avançar cap a la construcció nacional.
Calia refer una estructura de país, una escala que pugés i permetés a la següent generació pujar al següent nivell nacional.
La immersió lingüística, els mossos d'esquadra, TV3... són esglaons d'aquesta escala i calia fer-se com es va fer, amb consens de la majoria social catalana.
El darrer esglaó és l'administració dels nostres diners.
CiU ens ha promès el Concert Econòmic i el Dret a Decidir.
Aquesta aposta de l'Artur Mas te el valor d'aquell que només promet el que pot oferir, o sigui que te un valor estructural creïble i formal.
Com que no depèn només de la seva voluntat, caldrà veure cóm pensa arribar fins aquest punt.
Personalment, crec que aquells que han fet que l'escala sigui prou ferma i elevada com per assolir el següent nivell, mereixen l'oportunitat de fer-nos arribar al final.

Diuen que el Concert és més difícil que la independència... realment algú s'ho creu això?
Només s'ho pot creure aquell que no tingui en compte els factors que he esmentat abans (i que només són una porció petita dels factors que s'haurien de tenir en compte).

Considerar fàcil la independència és en certa mesura un insult a la memòria dels nostres avantpassats.

Siguem realistes, la independència no és un camí fàcil i qui diu el contrari em recorda aquell que creia fàcil guanyar un premi només ballant.
Per ballar s'ha de suar, estar en forma i haver entrenat. Sobretot quan el premi li donen a qui resta últim dempeus front altres adversaris que també estan disposats a ballar fins el darrer alè.

A Catalunya cal un canvi i jo em crec més qui em promet suor i llàgrimes que qui m'ofereix sabates màgiques de ball...


*Article publicat a ABSOLUT MAS

Gràcies Esquerra, Catalunya sempre ho recordarà...

Montilla: "La decadència serà igual a la independència"

ABSOLUT MAS

Neix ABSOLUT MAS, un Diari blogaire independent fet per blogaires independentistes!


“Som blocaires independents i independentistes, viatgers en el camí a Ítaca. Som, cadascun de nosaltres, únicament responsables de les nostres paraules, cadascú en té de pròpies i cadascú té les seves idees. Ara, un cop més, caminem plegats. En aquest trajecte hem creat propostes com Blocs amb Estrella i BAT BLOCS, compartides també amb altres companys. De viatge cap a Ítaca, cap a la nostra anhelada llibertat, hem defensat diferents propostes, però sempre ho hem fet des d’un compromís profund amb el país i la llibertat, sempre des de la nostra llibertat i amb les nostres idees, amb la nostra independència per damunt de tot.

Com a independentistes, estem convençuts que en aquestes eleccions la nau convergent és l’única que ens pot treure d’aquest forat negre en què ens ha sumit el tripartit: socialment, econòmicament, políticament i nacionalment. Però també, i també com a independentistes, perquè hem arribat al convenciment que la independència només arribarà des del lideratge de CiU, amb molts d’altres, però amb el seu lideratge. Sí, en aquestes eleccions, donem suport a l’Artur Mas.

No perdrem el temps en justificar-nos. Tothom sap perfectament on ens han conduït set anys d’independentisme ‘pur’, de retòrica estèril i de l’aberrant relativisme moral i polític obstinat a igualar Mas i Convergència al PSC i Montilla. Transcorreguts aquests set anys també creiem que ningú que no sigui esclau del prejudici o víctima d’una profunda ceguesa pot negar el gir sobiranista que Artur Mas ha imprès al seu discurs. Catalunya té per primera vegada des de la recuperació de l’autogovern l’oportunitat de tenir un president que públicament i desacomplexada es pronuncia a favor del dret a decidir sense límits comprometent, a més, el seu SÍ a favor de la independència.

Som conscients que la nostra anàlisi ha d’anar acompanyada d’una necessària dosi de prudència. Però rebutgem afegir-nos a la rua dels que sempre consideraran poc autèntic, poc suficient i poc creïble, la defensa del dret a decidir de l’Artur Mas i Convergència.

La independència no és només un objectiu, sinó també –i sobretot– un procés. No serveix de res proclamar-la cada dia si en paral·lel no es construeixen majories sòlides, es teixeixen complicitats i es guanyen adhesions. I sostenim que això també es pot fer –s’ha de fer- a partir d’una gestió excel·lent i en clau sobirana del poder autonòmic i d’un nou discurs que sigui capaç de relligar i vincular els dos conceptes.

Per això entenem que cal una nova majoria parlamentària que pugui formar un govern fort, sense dependències ni hipoteques, i que treballi decididament tant per fer front a la gravíssima crisi nacional que patim (en tots els àmbits, però especialment en l’econòmic) com per construir una sòlida majoria social que ens permeti l’accés amb garanties, amb fermesa, amb confiança i seguretat en el rumb que seguim, al dret de decidir fins a les últimes conseqüències, és a dir, la independència. Aquesta majoria només la pot aconseguir Convergència i Unió.

I concretem el nostre suport en aquesta iniciativa innovadora d’ABSOLUT MAS, que va més enllà de les propostes de Blocs amb Estrella i BAT BLOCS (que eren simples agregadors de blocs). ABSOLUT MAS està concebut com un espai per a acollir continguts i propostes diverses: informació, notícies, opinió, seccions fixes, col·laboracions externes, activitats, etc.

Només hi ha dues condicions per formar part d’ABSOLUT MAS: compartir el suport polític a la proposta política d’Artur Mas i CiU per a aquestes eleccions (compartir per tant el desig d’una radical renovació del panorama polític i el govern com a fase necessària per poder arribar a exercir el dret de decidir sense límits, això és, la independència) i fer-ho des de la nostra independència personal, és a dir, sense cap vincle militant amb CiU ni amb cap altra força política.

ABSOLUT MAS no és un xec en blanc a la proposta política de CiU: és una expressió de confiança i una invitació a ser actius en aquest suport, a compartir la nostra decisió amb un optimisme desacomplexat.

Sí, naveguem decidits rumb a Ítaca, el dret de decidir sense límits, la independència. ABSOLUT MAS és l’expressió del nostre suport a aquest rumb que han definit n’Artur Mas i CiU. I els versos del poeta, la nostra única exigència: “has d’arribar-hi, és el teu destí”.

ABSOLUT MAS és una iniciativa de Cimera, Dessmond, Dies de Fúria i Joliu

Catalunya, 14 de setembre del 2010”

Dimarts 14 de Setembre...

Al·leluia!!

Els sindicats han perdut 270.000 afiliats en un any.

10 de Juliol=Dignitat

Espanya: Game Over

Via Moré

Senyors parlamentaris...

Aquesta fotografia va aparèixer fa dos dies a la versió digital de La Vanguardia sota el títol "Las 'armas' que los activistas portaban a Gaza". Quanta tendresa! Després de vomitar ens vam preguntar què faria La Vanguardia si qualsevol indret de la nostra geografia patís un atemptat esgarrifós com els del 9 de març del 2004 a Madrid en què criminals islamistes van fer volar quatre trens plens de civils innocents activant uns explosius servint-se de telèfons mòbils. ¿Potser això?

"Sólo querían llamar a su mamá"

No, és clar, els atemptats que maten espanyols són un tema seriós, ningú no gosaria posar-se tendre ni fer cap conyeta. I ¿què passaria si el parlament israelià condemnés la presència de fragates de la Marina espanyola en aigües internacionals per evitar la pirateria de les màfies somalís? Parlem-ne!: no es tracta d'intevenir dins les 200 milles de les aigües jurisdiccionals reconegudes, Somàlia està a milers de quilòmetres. No és un cas d'emergència o de seguretat nacional, es tracta de protegir els interessos privats de flotes de pesca abocant centenars de milers d'euros dels nostres impostos. Que hi ha pirates? "Ehr... bé, potser sí, però són les seves aigües i com que tenen pocs recursos perquè els pesquers espanyols estan devastant la seva biodiversitat marina poden segrestar, matar, violar, cobrar rescats i enviar-nos un conjur col·lectiu de vudú per prendre pel sac". No? I què passaria si el parlament israelià portés a l'ONU que dos ciutadans somalís van ser segrestats pel govern espanyol, traslladats il·legalment a Espanya i processats irregularment per l'Audiència Nacional? (Per cert, on són?, estan bé?, estan localitzables?, estan vius? Estem segurs que una legió de periodistes espanyols es desviuran per fer-nos saber tots els detalls).

Catalunya, en els darrers anys, ha passat de ser un referent europeu en els àmbits de la cultura, la indústria, la investigació i el civisme a ser el paradigma de la imbecil·litat espanyola (Gràcies, Carod!!). Prova del que afirmem -irrefutable, vergonyosa, depriment, tristíssima- és la solemne resolució del parlament de Catalunya (parlament en mínúscules, SÍ!) on es condemna Israel d'una forma instantània i automàtica, sense judici ni proves, sense cap dret a la defensa, saltant-se tots els protocols democràtics, tota deferència diplomàtica, qualsevol vestigi de dubte. NO SENYOR: el parlament de Catalunya ha sentenciat que Israel és culpable. I punt! ¿Qui ha signat aquesta joia, monument a la covardia política? Prenguin nota, per favor:

Oriol Pujol i Ferrusola, Portaveu GP CiU
Miquel Iceta i Llorens, Portaveu GP SOC-CpC
Anna Simó i Castelló, Portaveu GP ERC
Mª Dolors Montserrat i Culleré, Portaveu GP PPC
Dolors Camats i Luis, Portaveu GP IC-EUA
Albert Rivera i Díaz, Portaveu Grup Mixt

En un país veritablement democràtic els electors hauríem de tenir dret a decidir a quines PERSONES votem, no a limitar-nos a dir amén a unes llistes tancades per les cúpules d'una casta que ha perdut la noció de la decència. Volem DEMOCRÀCIA, tenim fam de democràcia, estem farts d'empassar-nos la merda transversal de la xusma que fa trenta anys que corromp tot el que toca en nom de la pàtria, de la igualtat, de la solidaritat o del seny. Sovint es comporten com els hereus del franquisme, com els qui s'amagaven o es beneficiaven d'aquella dictadura que va vèncer gràcies a Hitler i es va perpetuar servint-se de la por que l'estalinisme provocava en el món occidental, una dictadura que ens va dur a la nit més fosca i més pestilent per anorrear l'herència dels nostres avis, gent amb un esperit obert, inquiet, lliure i esperançat. Volem llistes obertes per elegir uns representants dignes i per no votar MAI, MAI, MAI els sis covards que han condemnat Israel, el nostre soldat a la trinxera, l'escut de la democràcia, el vell amic que t'ha perdonat totes les putades i que saps que si un dia algú pregunta "qui l'ha cagat?" dirà "Jo" tapant-te les vergonyes, salvant-te la cara. És el vostre germà gran, ¿sabeu, covards? Van venir a donar la sang dels seus fills més joves i més generosos pel nostre futur fa prop de 75 anys. S'hi van deixar la pell per nosaltres, i els que van sobreviure van continuar fins vèncer la bèstia més verinosa que hagi parit mai la història. Van plorar els seus morts amb un dolor i un amor infinit, van empassar-se les brases de la venjança, van construir un país petit i orgullós per poder acollir els seus fills d'arreu, perquè mai més cap jueu pogués dir "ningú no em va voler acollir quan em perseguien".

Israel és un miracle mil·lenari. No sentireu les veus dels fills de Cartago; els fenicis es van fondre, i els ibers, els celtes, els hitites, ... És que parlem d'una altra cosa! I aquí teniu, després de segles de persecucions i befes aquest poble petit i tossut observant-vos amb un somriure incrèdul. Molts dels néts dels que van jugar-se la vida per Catalunya, per la república i la democràcia ara són allà, a aquell esquitx que es diu Israel, a aquell gegant que es diu Israel.

Sabeu una cosa, senyors parlamentaris covards? Teniu la sort d'haver enfonsat tant Catalunya que ni tan sols sou motiu d'escàndol més enllà de les nostres fronteres. Aquí, sí. A casa nostra sou una vergonya i una nosa insuportable. Mentre els vostres noms es perpetuïn Catalunya serà un fangar que només pot acollir corrupció mesquina, màfia terminal i esclaves sexuals a peu de carretera, a la vista de tothom, perquè quedi clar que la tracta de blanques a Catalunya és tan normal com el tràfic d'influències, la compra de la premsa, les trampes a les oposicions, les subhastes en les adjudicacions públiques, la violació dels programes electorals,... I el segrest de la democràcia.

A vosaltres, covards, se us enfot. A nosaltres, no. Sabem cap on han de mirar les nacions que no volen morir. I vosaltres, mesells, no esteu ni estareu mai en el nostre camp de visió. Aneu fent comissions falses d'investigació per transaccionar dossiers repugnants, per cobrir els gripaus que fa més de trenta anys s'estan venent Catalunya. Ben aviat haureu de reconèixer que Israel, una vegada més, ha fet tot el que ha pogut per defensar la democràcia com vosaltres no sereu capaços de fer mai; que Israel ha deixat clar una vegada més que no s'arronsa davant de qualsevol amenaça fonamentalista -com vosaltres no tindreu mai el valor de defensar-, i que Israel està en disposició d'assumir els seus errors com vosaltres mai podreu assumir, perquè els vostres errors no són fruit de l'emergència i de la dignitat sinó de la corrupció, de l'abús i l'insult al vostre poble, a la democràcia, a la decència, a l'honradesa, a Catalunya, i a tots els qui van arriscar el seu futur i els qui van donar la seva vida per Catalunya.

Recordeu aquests noms :

Oriol Pujol i Ferrusola, Portaveu GP CiU
Miquel Iceta i Llorens, Portaveu GP SOC-CpC
Anna Simó i Castelló, Portaveu GP ERC
Mª Dolors Montserrat i Culleré, Portaveu GP PPC
Dolors Camats i Luis, Portaveu GP IC-EUA
Albert Rivera i Díaz, Portaveu Grup Mixt

Volien el vot fàcil? : endavant, el pogrom ven més que la consciència. Però que ningú no oblidi que el que es sembra es cull.

I si algú de més amunt ha dictat aquesta ignomínia, que ho digui i s'aparti. Sigui qui sigui. Fora per sempre!

Via Hasbara'ts

VOLEN UNA GUERRA DE GRAN ABAST

"Israel nos está cortando la señal del satelıte por momentos lo que quıere decır que no quıeren que el mundo vea en dırecto lo que pueda suceder esta noche. Llamamos a los lıderes mundıales a actuar y parar esta agresıon que puede sıgnıfıcar una autentıca masacre. No olvıdamos las masacres cometıdas en Sabra, en Chatıla, en Jenın, en Gaza …. Insıstımos, llamamos a la comunıdad ınternacıonal a ACTUAR YA para parar la agresıon ınmınente."

Aquest missatge de to dramàtic l'enviava al seu blog Manuel Tapial, president de 'Cultura, pau i solidaritat'. Eren les 22h del dia 30, molt abans de l'assalt de les forces israelianes al Mavi Màrmara. Què passava d'excepcional? : res; el vaixell era a 90 milles de la costa israeliana (dins les seves aigües jurisdiccionals), les autoritats del país havien deixat molt clar que no els permetrien atracar a Gaza i els vigilaven de prop alguns guardacostes i un parell d'helicòpters israelians. No era la primera vegada que un vaixell "d'activistes" pretenia el mateix i la situació sempre s'havia resolt de la mateixa manera : detenció de la marxa, custòdia cap a un port israelià i retorn de l'embarcació al port de partida. Aleshores, ¿per què parlava de massacre? Sabia alguna cosa que no va dir? Temia que algun grup concret de passatgers actués de forma temerària?

Per descomptat l'operació d'assalt ha estat un fracàs estrepitós. Els responsables militars i els caps dels serveis d'intel·ligència israelians no saben que hi ha gent que li està prenent la mida a Obama?, a ningú se li va acudir que algú podia jugar a enfrontar-se cos a cos amb uns guadacostes, per més impensable que resulti pel comú dels mortals? A qui menys l'interessava que hi hagués víctimes era a Israel, per tant la imprevisió, la precipitació i el descontrol amb què s'ha actuat, amb aquest saldo de morts i de ferits, és un desastre. Però estem convençuts que aquesta situació estava curosament preparada, no pas per tot el passatge, evidentment, però sí per un grup. Prova d'això és la distribució d'escamots armats amb barres de ferro que hem pogut veure perfectament en les imatges emeses per televisió, com també hem vist com un passatger que bastonejava un soldat israelià li volia prendre l'arma. Les imatges es tallaven aquí, no sabem si ho ha aconseguit o no ni si hi ha hagut altres temptatives. El que sí sabem és que deu haver moltíssimes imatges gravades, perquè el Mavi Màrmara era un plató flotant farcit de càmeres professionals, càmeres de DVD i mòbils d'última generació. Veurem les imatges? : les volem veure! Un altre indici que es preparava una operació de rebuig a l'abordatge i que comportaria greus conseqüències era la convocatòria davant les ambaixades i els consolats d'Israel. Aquest missatge és enviat cap a les 23.30h, sis hores abans de l'abordatge :

"Ultımas notıcıas: comıenzan a concentrarse alrededor de las delegacıones consulares de Israel en dıferentes cıudades.

Estambul, Ankara y Londres estan sufrıendo vıendo como en estos momentos cıentos de personas se comıenzan a manıfestar en los alrededores de las embajadas y consulados de Israel. Que no cese la solıdarıdad!"

Per tant, la notícia de que la gent volia entrar a l'ambaixada d'Israel a Turquia amb motiu de l'assalt és falsa: feia hores que eren al voltant i esperaven "alguna cosa", convocats a partir de les 21 h. : Urgente: Tres barcos de guerra ısraelıs se acercan a nuestra Flotılla a 90 mıllas de la costa.

Tampoc no és cert que les manifestacions convocades per avui a les 19h hagin estat una reacció espontània davant l'assalt amb víctimes. El dia 30 al matí 'Rebelión' publicava una entrevista a Manuel Tapial. Vegin una de les preguntes :

¿Qué respuesta esperáis que se de por parte de quienes no vamos en vuestros barcos y deseamos que lleguéis bien a Gaza en caso de que los sionistas os asalten?

Esperamos que salgáis a la calle, que os manifestéis en la defensa del derecho internacional, en defensa de las Naciones Unidas, en defensa de las muestras de solidaridad, en defensa al fin y al cabo, de que se acabe la impunidad de Israel. De hecho, hemos convocado concentraciones en diferentes partes del mundo frente a los Ministerios de Asuntos Exteriores de cada país a las 19h. El día después de nuestra detención si es que se produce. Creemos imprescindible que nuestros representantes políticos recuperen la soberanía de nuestros países y que dejen de ser cómplices de Israel y de servir a sus intereses.

Que l'abordatge hagi estat un desastre amb conseqüències tràgiques no treu que estiguem davant d'un nou episodi d'autoimmolació o de sacrifici premeditat d'innocents. Les reaccions no s'han fet esperar : petició de reunions urgents a l'ONU, a l'UE, a la Conferència de Països Àrabs, etc. per condemnar Israel abans de saber exactament què ha passat; una vegada més, condemna sense judici. Hamàs proclamant que es tracta d' "un crim contra la humanitat" i convocant una nova intifada,... i els clàssics: espectacular el titular de la primera edició digital del diari Público' : "Israel asesina a 19 personas que llevaban ayuda humanitaria a Gaza"(per què ningú no es demana per què no provaven d'entrar per Egipte?). Més endavant afirmava "Tras ignorar supuestamente esos requerimientos, Israel ha optado por matar a casi cién personas", sumant i arrodonint les xifres de morts i ferits que es rumorejava per donar-li més relleu al libel; després ho han corregit per "una veintena de personas". I en un apartat anuncia "Las imágenes de la matanza", on no es veu ni un mort ni cap destrossa.

Val la pena analitzar quin ha estat el paper de Turquia en aquest afer. Turquia, aquesta gran defensora de l'aliança de les civilitzacions que vol entrar a la Unió Europea mentre es gronxa entre el laïcisme militaritzat i la jihad maquillada, va advertir Israel repetidament que no interferís en l'objectiu de la flota i ara amenaça amb "greus conseqüències". ¿S'imaginen que una flotilla aèrea carregada d'activistes i material desconegut partís d'Israel camí del Kurdistan per deixar a les seves muntanyes "ajut humanitari" i propaganda anti-turca? ¿S'imaginen que, a sobre, Israel es permetés el luxe de comminar Turquia a no rebutjar aquesta provocació?

Cal lamentar que hagi hagut víctimes mortals, però hi ha qui les necessita per perpetuar els seus privilegis a costa del futur de dos pobles que podrien entendre's i prosperar en un veïnatge respectuós i enriquidor. El fonamentalisme, la intolerància, l'antisemitisme i la superstició es nodreixen d'aquest conflicte interminable. La mort, la misèria i la desgràcia els convé, i una guerra de gran abast suposaria el seu triomf definitiu, encara que el seu poble la perdés.

Però, i Manuel Tapial? Què se li ha perdut en aquesta tragèdia? Si lluités per la pau no faria una crida a l'avalot i a la demonització d'Israel. ¿Què vol dir quan afirma "creemos imprescindible que nuestros representantes políticos recuperen la soberanía de nuestros países y que dejen de ser cómplices de Israel y de servir a sus intereses"? Que Israel és qui governa el món, potser? Ens està recitant una versió postmoderna dels "Protocols del savis de Sión"? Per cert, ¿a què es dedica, té alguna professió coneguda en Tapial? Bé, ell es presenta a sí mateix com a "activista por los derechos humanos e investigador sobre la situación de los refugiados palestinos". Una professio amb futur, certament. És president de 'Cultura, pau i solidaritat', (tres en un, segur que a l'hora de pescar calers és un avantatge) i el seu pare presideix "Cultura, paz y solidaridad", així tot queda en família i amb les dues versions lingüístiques poden rebre subvencions de dues administracions. Què pràctic!

És lleig parlar de diners davant de fets tan luctuosos. És clar que ve a tomb perquè David Minoves ha declarat a l'Avui que la Generalitat no retallarà les partides destinades a les ajudes per al desenvolupament. És una gran notícia : els nostres jubilats cobraran pensions encara més miserables, la llei de la dependència no arribarà a gairebé ningú, la gent que s'ha quedat sense feina i sense res haurà de pidolar, però aquests fons que ningú no controla no es retallaran. Es lamenta Minoves, però, que el govern espanyol retallarà 800 milions sobre els programes d'ajuda de 2010 i 2011 trencant així "absolutament els compromisos internacionals de l'Estat espanyol". És una retallada "antipedagògica", ha apuntat, i aquest gest del govern de Zapatero "pot ser un mal exemple per a algunes comunitats autònomes o alguns ajuntaments que ja han replicat aquesta proposta". S'ha oblidat d'aclarir que el pressupost del govern espanyol per a Ajuda Oficial al Desenvolupament d'enguany és de 5.192,37 milions d'euros, prop d'un BILIÓ de pessetes ("oficial"). Sempre ens quedarem amb la frustració de no saber a quanta gent ajuden aquests diners, a quants vividors mantenen ni a quants immorals enriqueixen. Ni en quina proporció estan contribuïnt a alimentar un conflicte dramàtic sense aportar cap solució, abocant el poble que diuen defensar a viure una generació més sense futur, sense esperança.

La discòrdia que es sembra més tard es cull. També aquí, en el país on la guerra només és una paraula que ateny a gent que viu lluny i lluita per coses que hem oblidat, com hem oblidat a quina velocitat es propaga el seu vent abrusador. Avui ha mort gent damunt un vaixell, no sabem quanta. Els cínics dormiran tranquils. Israel s'ha tacat de sang. Espanya i Catalunya, també. Avui el premi a l'orgull restarà desert.

Via Hasbara'ts

Qui va dir...?

"El pressupost s'ha d'equilibrar, el Tresor ha de ser re-aprovisionat, el deute públic ha de ser disminuït, l'arrogància dels funcionaris públics ha de ser moderada i controlada, i l'ajuda a altres països s'ha d'eliminar perquè Roma no faci fallida. La gent ha d'aprendre novament a treballar, en lloc de viure a costa de l'Estat."


A) Marco Tulio Ciceron, any 50 AC

B) José Luis Rodríguez Zapatero, any 2010 DC

C) Això només ho pot dir un NEOLIBERAL!!!!!!!!!!!!!!!!!! Denunciem-lo!!

Danger

* Sobretot perill perquè aquesta situació està sent "conduïda" per autèntics cracs...

Festival de l'humor

CÀPSULES
14 de març de 2010

Avui La Vanguàrdia ha publicat una enquesta, elaborada per l’Institut Noxa, sobre la intenció de vot a les properes eleccions al Parlament. Segons l’enquesta CiU obtindria entre 65-67 diputats, PSC 32-33, Esquerra 11-12. ICV 11-12, PP 13-14 i Ciutadans 0. Davant d'aquest sondeig cal apuntar:

1. NO QUADRA AMB ALTRES ENQUESTES
Aquests resultats no quadren amb la majoria de les enquestes que estem veient
aquestes darreres setmanes. La majoria donen les següents forquilles: CiU 53-56, PSC 32-35, ERC 16-18, PP 14-15, ICV 10-11 i Ciutadans 0.

2. LES ENQUESTES DE LA VANGUARDIA TENEN PRECEDENTS ERRONIS
Recuperant altres enquestes publicades per La Vanguardia en altres períodes
preelectorals observem que els resultats disten bastant dels resultats finalment
obtinguts a les eleccions. Per posar un exemple, a les eleccions al Parlament del
2006 La Vanguardia va publicar un sondeig que donava a CiU fins a 54 diputats (6 més dels obtinguts finalment) i a Esquerra 16 (5 menys dels que varem obtenir).

3. L'IMMOBILISME CENTRARÀ ELS SEUS ATACS CONTRA ESQUERRA
És evident que des del dia d’avui fins a les eleccions patirem tota mena d’atacs i intents de desmobilització del nostre electorat. CiU i altres entorns consideren que el soci més feble del Govern és Esquerra perquè els altres partits tenen un electoral més fidel, per aquest motiu tots els atacs estaran centrats en nosaltres. Aquesta és una estratègia molt antiga, però n’hem de treure una conclusió positiva: si els més immobilistes concentren els seus atacs contra Esquerra és perquè ens veuen com el vertader motor de canvis d'aquest país.

4. ELS ATACS APAREIXEN EN UN PERIODE D’ÈXITS D’ESQUERRA
No és casualitat que després d’aquestes setmanes en les que s’aprova al Parlament la Llei de consultes; s'inicia el tràmit de la Llei de vegueries; es posa fil a l'agulla aquesta enquesta. Precisament hem detectat entre la militància i l’electoral, però també des dels mitjans de comunicació, que se’ns està reconeixent que estem fent la feina ben feta, per tant és lògic que en el moment en que es comencem a visualitzar importants èxits d'aquest govern apareguin els atacs més ferotges.

5. HEM DE TREURE PIT I EXPLICAR LA FEINA FETA
Venen vuit mesos molt durs en els quals el relat que intentaran imposar des de l’oposició és que aquests dos governs d’esquerres no haurien d’haver existit. Davant d’això tenim dues opcions: acomplexar-nos o treure pit i explicar tot els avebços aconseguits com a Páis. En aquests anys hem impulsat moltes lleis com ara la Llei d’acollida, d’educació, del cinema, la de vegueries, la de consultes, la de serveis socials o la de barris, només per citar-ne algunes. Iniciatives que suposaran canvis històrics, tot i que alguns d’ells trigarem un temps en veure’s. Ara, doncs, toca treballar i explicar l’obra de Govern, una obra que cap govern de CiU hauria pogut fer.

*******************************************************

Això que acabeu de llegir és un document intern d'ERC que intenta subministrar arguments als seus militants i quadres sobre l'enquesta que va aparèixer a La Vanguardia el dia 13 de març.
El document és literal i he deixat les negretes tal com apareixen originalment, així com les faltes d'ortografia...

El primer que se m'acut és que aquesta gent d'ERC viu a la Lluna. Això o tenen un sentit de l'humor i la ironia propi dels neandertals.

Els punts 3, 4 i 5 són senzillament demencials. Sobretot el que ells han destacat en negreta.
Són incapaços de fer cap mena d'auto-crítica però el més greu (per a ells) és que no són capaços de veure la realitat. No saben en quin país viuen, això queda clar.

Creure's a aquestes alçades de la pel·lícula que el govern Tripartit ara visualitza "importants exits" o que ERC és "el vertader motor de canvis d'aquest país" és d'estar sonat.

Cal que aquesta gent instal·lada en el poder i allunyada completament de la realitat, rebi una patacada electoral ben forta perquè tornin a viure entre els mortals.

Els convé. Ens convé.

Ara més que mai...

Doble moral

Ha mort Zapata.

Dit així, no sembla gran cosa. De fet, la intensitat de la notícia a casa nostra ha estat limitada.
A Occident en general i a Catalunya en particular, el règim totalitari cubà gaudeix d'una comprensió i tolerància difícil d'entendre.
Un lluitador dels drets humans ha estat tractat pitjor que a un delinqüent fins que una vaga de fam ha finalitzat amb la seva vida.
És ben trist i penós escoltar com la progressia del nostre país justifica tot plegat acusant, com sempre, als EEUU de ser el causant de tot lo dolent que passa a la illa caribenya.
Res de demanar responsabilitats als dirigents cubans. Aquests són unes víctimes dels ianquis dolents i per tant, res del que fan pot ser jutjat des d'un prisma ètic o moral.

La ètica i la moral només s'administra en allò que convé.
I normalment només convé administrar-la contra la Llibertat, contra els EEUU i contra Israel.

La hipocresia exercida és tan evident que semblen una caricatura de la concepció humana.

Dia Internacional en memòria de les víctimes de l'Holocaust

Avui es commemora el Dia Internacional en memòria de les víctimes de l'Holocaust.


Situem en la nostra memòria i en el nostre cor el record de tots els innocents assassinats per la barbàrie.


Mai us oblidarem...

Nuclears? SÍ Gràcies!

L'ajuntament d'Ascó ha aprovat en ple sol·licitar ser la seu del magatzem nuclear.

Una majoria cridanera s'ha oposat a aquest fet al·legant tot d'arguments carregats de tòpics. Dic majoria no perquè sigui una majoria quantitativa (doncs ningú ho pot mesurar ara mateix això) si no perquè la majoria de partits polítics s'han pronunciat en contra d'aquesta infraestructura i fins i tot alguns s'han manifestat al carrer en aquest sentit.

Només entenc en clau de tacticisme electoral la posició de tots els partits polítics. Uns perquè són coherents amb les seves posicions tronades filles del maig del 68 i altres perquè no saben quina és la ona que porta més lluny...

Malauradament ningú parla amb seny sobre aquest tema, tret d'algun catedràtic d'energia nuclear o científic expert, els quals amb molta senzillesa expliquen el que altres intenten tapar amb el soroll.

Aquesta infraestructura pot fer de la comarca un pool tecnològic especialitat en el desenvolupament de l'energia nuclear. Aquesta energia és del tot necessaria per a no dependre de factors exteriors, ja sigui el preu de l'energia nuclear de França, ja sigui el preu del petroli d'Orient, ja sigui el preu del gas d'Argelia, ja sigui el que sigui.
Veus autoritzades que abans eren contraris a aquesta tecnologia, ara defensen l'energia nuclear com l'energia més neta i segura.

El magatzem ens estalviarà el trànsit continu de transport nuclear cap a França (actual emplaçament dels stocks nuclears a emmagatzemar).

La inversió del magatzem nuclear garantirà el desenvolupament de la comarca, blindant l'especialització de la zona en la tecnologia nuclear.

Les veus que qüestionen l'emplaçament per la teòrica afectació del turisme no tenen en compte que allà ja hi ha plantes nuclears i per tant, aquesta afectació ja està amortitzada.
La no instal·lació d'aquesta infraestructura només serviria per empobrir la comarca i no reactivaria pas el turisme.
Ja que la comarca està especialitzada en l'energia nuclear, cal que ho aprofiti per a liderar aquesta tecnologia.

Només cal veure que la gent d'Ascó (que són els que hi viuen allà) s'ha pronunciat clarament a favor del projecte i no potser que ara els que no vivim allà els hi diguem (com sempre) el que han de fer amb la seva vida i futur.

Per Ascó en concret però per Catalunya en general, crec que és una bona oportunitat liderar aquest projecte i ser un referent tecnològic internacional.
Els països més importants ho són pel seu desenvolupament i la seva audàcia.

Potser cal que Catalunya deixi per una estona el seu comportament mediocre i torni a ser un país motivat pel lideratge...

Volar com els voltors... (II)

Com comentava en l'anterior article, el vicepresident del Tripartit Josep Lluís Carod-Rovira va prendre una sèrie de decisions per compatibilitzar fer-se una foto a Lleida i anar el mateix dia al Senegal.

Ara sabem que el viatge al Senegal ha estat un desastre total.
Ens anunciaven haver aconseguit l'obertura d'un consulat senegalès a Barcelona. Això es presentava com a un èxit diplomàtic de primer ordre... i resulta que ja existia des de 1973!!

Però en quin món viu aquesta gent??

Com a resultat de tot plegat, jo em torno a preguntar:
1) Què ha costat la foto de l'aeroport?
2) Què ha costat el viatge al Senegal?
3) Fer-li fer el ridícul a Catalunya te preu...?

Volar com els voltors...

Diumenge es va inaugurar l'aeroport de Lleida i la plana major del govern tripartit no es va voler perdre la foto.
En el cas del vicepresident d'ERC Carod-Rovira, tot i que tenia un vol el mateix dia cap al Senegal (objectiu diplomàtic de referencia mundial) va fer tot el possible per ser-hi.

Amb la finalitat de compatibilitzar els dos compromisos va prendre una sèrie de decisions:
1) Anar a fer-se la foto.
2) Tornar en helicòpter a Barcelona (amb bomber inclòs).
3) Per evitar ser vist en públic en helicòpter, agafar-lo NO en l'aeroport públic que acabava d'inaugurar, si no en un aeròdrom PRIVAT que hi ha al sud de Lleida.
4) Aquest viatge en helicòpter li va significar finalment un estalvi de temps de només 30 minuts respecte la tornada en cotxe oficial.

A la vista d'aquestes decisions, jo em pregunto:
1) Per què inaugura el govern una infraestructura si no la fa servir?
2) Calia agafar un helicòpter per estalviar-se només 30 minuts?
3) Quin cost ha tingut pels contribuents catalans aquest malbaratament de mitjans?
4) Ens pot governar algú que pren aquesta mena de decisions?

Desvergonyiment...?

Quan encara no hem paït el cúmul de dol, desgràcia, incompetència i mentida en tot allò que fa referència a l'incendi que va patir Horta de Sant Joan (amb la mort de cinc bombers), ara surt a la llum que la Generalitat, mitjançant Medi Ambient, ha autoritzat l'explotació d'una mina de bauxita allà mateix.

Aquesta extracció es fa en un lloc on la cendra encara és present, on es va intentar tapar la incompetència de la conselleria amb un informe ràpid, incomplet i fals, on cinc famílies van perdre els seus éssers estimats, on una població ha vist el seu futur proper trasbalsat... un lloc protegit per la seva condició de parc natural, per ser Espai d'Interès Natural i per pertànyer a la Xarxa Natura 2000...
Res d'això importa si existeix un motiu "important" pel Tripartit.
Res d'això importa si l'ecologisme d'IC-V s'estira com un xiclet quan un motiu "important" apareix...
I aquest motiu "important" es diu MINA.

Està clar que això deu ser una mina per alguns...

Però fer això, i fer-ho ara, tan ràpid, demostra una absència total d'escrúpols, dignitat, sensibilitat i decència.

No tenen vergonya.

Bon Nadal i Bones Festes!!

Bon Nadal i Bones Festes per tothom!


Espero que tots gaudiu de la companyia de la gent que us estima i us estimeu.


Una abraçada!

650 Anys de Generalitat

1359 – 2009

650 ANYS

La Diputació del General

es va constituir el 19 de desembre de 1359

a Cervera

Avui, dissabte 19 de desembre, es compleixen 650 anys de la Generalitat de Catalunya. En aquell mateix dia de l'any 1359, la Cort General de Catalunya, reunida a Cervera pel rei Pere el Cerimoniós, va aprovar la constitució de l'anomenada Diputació del General, antecedent històric de l'actual Generalitat de Catalunya.

Khanukà Sameakh !

"Abans cremat que a l'enemic"

L'arxiu Centelles se'n va cap a Salamanca.

He deixat passar uns dies per veure si aquest escàndol produïa les lògiques destitucions o dimissions.
A hores d'ara, ningú de la Generalitat ha mogut un dit.

Es podran dir moltes coses.
Es podrà dir que la família del famós fotògraf només vol diners (què oferia doncs la Generalitat?). Es podrà dir que el Ministerio SOCIALISTA ha actuat per l'esquena (què esperaven? la taula parada amb mantell de quadrets?). Es podrà dir el que sigui.
L'obligació de la Generalitat és defensar, com sigui, el patrimoni cultural de Catalunya.
I què ha passat? Que s'ha titllat a la Generalitat de Catalunya d'ENEMIC. Que el patrimoni Centelles marxarà a Salamanca, símbol de la repressió.

Quanta incompetència cal perquè algú dimiteixi en aquest govern?
Quanta incompetència tolerarem?
Quant desprestigi?

ACAI: Associació Catalana d'Amics d'Israel

L'Associació Catalana d'Amics d'Israel, ACAI, ha estrenat pàgina web.
Convido a tothom a visitar-la i a associar-se.

També voldria comentar que ahir es va celebrar la primera assemblea general.
Un cop constituïda l'associació, s'han establert diferents grups de treball entre els diferents membres associats.
L'objectiu és acostar la realitat d'Israel a Catalunya, així com acostar la realitat de Catalunya a Israel.

Tothom que estimi Israel està convidat a participar-hi.

Boker tov ACAI!

El saqueig de Catalunya

Molt es parla del cas Millet i Santa Coloma... purs exercicis de distracció i aficionats.

El veritable saqueig que pateix el país està perpetrat des de dins mateix de les institucions. Han posat la ma a la cartera de tots els catalans, la ma al pressupost de la Generalitat.
Segons un estudi intern del Govern, la Generalitat s'ha gastat 70 (SETANTA) milions d'euros en "estudis" i "informes" innecessaris...
Si aquesta és la conclusió d'ells mateixos (l'informe l'han fet ells...) vol dir que la veritat deu rondar com a mínim el doble.
O sigui, els amics del Tripartit s'han repartit 150 milions d'euros com si res...
Qui vol una fundació si pots cobrar un informe?

I amb quina habilitat han distret a l'opinió pública... Són uns craks.

“Mr. Gorbachev, tear down this wall!”

El Ronald Reagan esquerdant el mur de la vergonya, en la seva lluita per la Llibertat.

Només falta repartir les medalles...

Llegeixo a La Vanguardia que s'ha signat un pacte laboral dins el marc d'una de les fusions previstes entre caixes d'estalvi de Catalunya.

Pel que sembla, es faran fora 65 persones que gaudien d'un permís retribuït (!) i es pre-jubilaran 564 persones a partir dels 55 anys..........
A més, s'ha acordat una paga extraordinària per a tot el planter de 500 euros (!!).
Aquest "pacte laboral" tindrà un cost de 500 milions d'euros (només aquest cas, els altres casos la factura serà més gran) que pagarem els contribuents mitjançant el FROB, el fons establert específicament per a les fusions entre caixes.

O sigui, que persones que igual estan a l'atur o en una situació laboral precària han de pagar amb els seus diners una reestructuració en unes empreses determinades, incloent pagues extraordinàries i pre-jubilacions daurades...

Em sembla escandalós...

Si les caixes d'estalvi han tingut una direcció executiva incompetent, per què ho hem de pagar els demés?
Per què hem de pagar no només això, si no també resolucions privilegiades?
Cóm és que no dimiteixen en bloc totes les direccions generals implicades? Potser per que són els amiguets de torn...?
Els responsables d'haver dut aquestes empreses a una situació de feblesa econòmica, cóm és que són els mateixos que han de pilotar les solucions?
I encara hem de sentir discursets on ens volen vendre un futur fantàstic gràcies a les reestructuracions, on es guanyarà en competitivitat i solidesa front els nous reptes econòmics del futur...... això sí, pagat generosament pel silenciós contribuent.

Quin gran lideratge...

Sí, són uns cracs i mereixen una medalla.

El cuc i la poma

Tots estem sent bombardejats amb imatges i informacions sobre el suposat cas de corrupció en diferents municipis de Catalunya, en especial Santa Coloma de Gramenet.

Hi ha hagut una desfilada de personatges de tot tipus i colors. Alguns (només els que "calia") fins i tot han estat vistos en companyia de guàrdies civils, manelles i bosses de basura.

També hem estat testimonis de la sorpresa i indignació transmeses per l'aparell socialista. Un dels seus ha estat enxampat i com més a prop el tenien més indignació han de projectar.

El més curiós de tot plegat és que ningú fa menció d'un fet per a mi cabdal.
Ni el super Garzón ho menciona en el seu acte judicial.
Per a l'enriquiment produït per una requalificació, cal precisament això, una requalificació urbanística.
I per a una requalificació urbanística no hi ha prou amb el beneplàcit d'un ple municipal, si no que cal "negociar-ho" amb l'administració competent en ultima instància, que és la Generalitat. Concretament, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
Es a dir, si la Comissió d'Urbanisme de la Generalitat no està d'acord en un canvi de planejament urbanístic, aquest no es pot dur a terme.
Per molt que un alcalde, un promotor o un intermediari vulgui una requalificació, aquesta només serà possible si des de la Generalitat es dona el vist-i-plau.

Segons sembla, en Garzón descriu requalificacions que van produir beneficis suculents en temps rècord... Cóm és que ni ell ni ningú es pregunta cóm va ser això possible?
Qualsevol que vol tramitar un planejament urbanístic ha d'esperar anys fins que es fa l'aprovació inicial en un ple municipal i la seva aprovació definitiva després de la seva aprovació a la Comissió d'Urbanisme de la Generalitat.
Per què es va aprovar tot tan ràpid?

El conseller Nadal és l'amo indiscutible del Departament de Política Territorial des de l'origen del primer Tripartit.
El PSC te clar que amb les coses de menjar no es juga...

Per a que un cuc mengi d'una poma, primer ha d'haver una poma.

Però sobretot hi ha d'haver algú que regi el pomer.

The Ten Cannots

• You cannot bring about prosperity by discouraging thrift.
• You cannot strengthen the weak by weakening the strong.
• You cannot help little men by tearing down big men.
• You cannot lift the wage earner by pulling down the wage payer.
• You cannot help the poor by destroying the rich.
• You cannot establish sound security on borrowed money.
• You cannot further the brotherhood of man by inciting class hatred.
• You cannot keep out of trouble by spending more than you earn.
• You cannot build character and courage by destroying men's initiative and independence.
• And you cannot help men permanently by doing for them what they can and should do for themselves.

Rev. William John Henry Boetcker, 1873


Traducció:

- No pots crear prosperitat descoratjant la Iniciativa Pròpia.
- No pots enfortir el feble, afeblint al fort.
- No pots ajudar els petits, aixafant els grans.
- No pots ajudar al pobre, destruint el ric.
- No pots elevar a l'assalariat, pressionant a qui paga el salari.
- No pots resoldre els teus problemes mentre gastis més del que guanyes.
- No pots promoure la fraternitat de la humanitat, admetent i incitant l'odi de classes.
- No pots garantir una adequada seguretat amb diners prestats.
- No pots formar el caràcter i el valor de l'home traient-li la seva independència i iniciativa.
- No pots ajudar els homes permanentment, realitzant per ells el que ells poden i han de fer per si mateixos.

L'Hereu tanca

VilaWeb i Racó Català s'han fet ressò del tancament del blog de l'Hereu (blog de propaganda pagat per tots els ciutadans).
El que m'ha fet més gràcia és que en la notícia també es fan ressò de les denuncies que vaig fer sobre aquest tema... Sóc famós!!!! (un cop més!)

No estaria malament que m'entrevistés el Cuní, el Basté o el Toni Clapés, oi? (jejejejejeje...)

Visca el Comunisme!

Amunt els pàries de la terra!!

70 anys de l'inici de la lluita per la Llibertat

El 3 de setembre de 1939 Anglaterra va declarar la guerra a Alemanya.

Per lleialtat a Polònia i la Democràcia, els anglesos van declarar la guerra al Totalitarisme dos dies després de l'atac alemany a Polònia.
Gràcies a la voluntat, la moral i la determinació anglesa, Europa va poder sobreviure a la barbàrie.

Gràcies Winston!

Tornem de les vacances i cóm ens trobem el pati...?

* D'un article del Toni Aira

Cronologia d'un engany

Hipocrites de debò

S'ha aprovat la Llei d'Educació de Catalunya amb una amplia majoria del Parlament.
És una llei central de país i calia responsabilitat per part dels partits polítics majoritaris.
El que ha passat però, és que la llei no ha estat aprovada pels partits del govern i el majoritari de la oposició, si no per aquest i per només alguns partits del govern.

Iniciativa per Catalunya-Verds Esquerra Unida i Alternativa (el tamany del seu nom és inversament proporcional al seu tamany electoral) ha votat en contra.

Conseqüències de la seva "coherència"? CAP.

Els senyors d'IC-V EUiA consideren que els traïdors son el PSC i ERC... i prou. Ser conseqüents, tenir ideologia, principis, programa, ser d'esquerres de debò, bla bla bla és compatible amb mantenir el cotxe oficial.

No pensen ni per un moment en abandonar el govern.

Ni pel que sembla, qui teoricament dirigeix el govern tampoc pensa fer-hi res.

Hi pot haver una demostració més gran del que significa el Tripartit?

Immorals de debò és el que són.

4th of July

El coratge d'uns grans homes van donar pas a l'esdeveniment d'un gran país: Felicitats!!

El blog de l'Hereu

El 9 de setembre de 2007 vaig denunciar que els dominis d'internet de l'alcalde Hereu eren tractats de forma diferent segons si eren el .cat o el .es.
Tan diferents els tractaven que fins i tot el .cat el tenien en situació de morositat.

Una setmana més tard, el domini .cat el van recuperar (o sigui, pagar) i semblava que aquesta indiferència pel domini català havia estat superada, però la sorpresa va consistir en veure que un domini que es feia servir per demanar el vot i l'administrava el PSC-PSOE era pagat per l'ajuntament de Barcelona.

L'escàndol va ser important fins al punt que es van fer ressò RAC1 i La Vanguardia i l'ajuntament va haver de rectificar. Seguia pagant el contribuent però ara ja no l'administrava el PSC-PSOE (tot i que servia per demanar el vot...).

Ara, el blog de l'alcalde s'ha transfotmat en un blog més genèric amb un nom que no és el seu personal si no el de la ciutat: www.blogbarcelona.cat

Dos anys més tard però, la polèmica torna a envoltar al blog de l'alcalde.
Pel que sembla, el controvertit blog li costa als ciutadans de Barcelona 315.000 euros anuals, per a una audiència mensual de 23.000 visites...

Aquesta despesa no sé si es pot considerar justificada (que crec que no), però aquesta no és la única polèmica al voltant del blog.
Resulta que mirant un altre cop la situació dels dominis d'internet de l'alcalde podem veure com les adreces www.jordihereu.com, .cat i .es estan registrades i administrades per l'ajuntament de Barcelona.
En canvi, les .net, .org i .tv estan registrades i administrades pel PSC-PSOE.

I jo em pregunto, cal que els ciutadans paguem uns dominis personals de l'alcalde? Dominis que a més no s'estan fent servir?
Quan hi hagi eleccions, es faran servir aquests dominis pagats pels ciutadans per demanar el vot?
Per què si el PSC-PSOE paga uns dominis no els paga tots?
S'està estalviant el partit socialista uns diners a costa dels ciutadans?
Un altre cop...?