VOTA!

He enllaçat una enquesta (veure columna de la dreta, sota l'enquesta de Catalunya) sobre els aspirants a la casa Blanca per veure si a Europa coincidim amb els americans en preferències polítiques.

TU DECIDEIXES!

Dignitat? No, gràcies!

He sentit vergonya aliena i també com a català en veure en Carod-Rovira fent-se fotografiar al costat d'un home sant com en Vicenç Ferrer, malalt i demacrat i, malgrat tot, visiblement joiós. Sembla que el conseller de la Vicepresidència va lliurar una vintena de modestes cases i que va fer un parlament en català en què arengava als infants de l'Índia -imagino que astorats- amb frases grandiloqüents de l'estil: "Us volem lliures com a persones i com a poble".

Quin contrast! Quanta ignomínia! Petulant i estarrufat, en Carod, acompanyat d'una llarga cohort d'alts càrrecs i d'assessors, utilitzava la bondat i el prestigi d'en Ferrer per mirar d'amagar la inutilitat i la vacuïtat d'un viatge amb el qual pretén justificar el seu migrat poder en el govern.

Amb les despeses d'avions i hotels de luxe de tota la colla, que ens hauríem estalviat, es podrien haver lliurat molts més habitatges. La visita a Vicenç Ferrer hauria d'haver restat, en qualsevol cas, en la intimitat d'una discreta i profitosa relació personal.

Àngel Miret i Serra
Transcripció de la seva carta al director a l'Avui

The West Wing

Simplement... GENIAL