Ahir hi va haver una manifestació a Barcelona pel "dret a decidir".
Pel que sembla, va ser un èxit de participació i molta gent està molt contenta per com va anar...
No vull ser xafa guitarres, però jo tinc la sensació de presa de pel.
Què voleu que us digui. Crec que ens aixequen la camisa i a sobre aplaudim.
O cóm s'explica que tinguem un Govern que alhora participa en la manifestació i alhora no?
I cóm s'explica que això no ens faci caure a tots la cara de vergonya?
Avui, l'endemà d'aquest "èxit històric", llegeixo al diari la crònica dels fets i m'enlluerno amb una revista encartada en el mateix diari de publicitat del primer any d'aquest segon govern tripartit.
32 pàgines pagades per tots nosaltres que lloen la tasca del govern de la Generalitat.
El més ridícul de tot plegat és que la foto de la portada és una dona i el seu fill viatjant en transport públic...
Sincerament, ens prenen el pel.
I el més absurd és que ens el deixem prendre.
Jo aquest país crec que no l'entenc... o potser el que passa és que entenc que visc en un país ple d'imbècils.
