6.3.08

No votaré a Esquerra


El saben aquell que diu que un senyor de Barcelona volia anar cap al nord i va el tiu i es puja al tren direcció sud. Si fos un acudit d'Eugenio no faria cap gràcia. Però si és una descripció de l'erràtic comportament d'Esquerra en els últims anys, encara la fa menys.

El seu nord és la independència, però regalen al PSOE la presidència de la Generalitat. Naturalment que el PSOE té dret a presidir la Generalitat. El que passa és que és un partit que s'oposa radicalment a la sobirania de Catalunya. És més. És el partit que va fer dimitir el Carod del seu càrrec de conseller en cap. El que va obligar Esquerra a hissar banderes espanyoles.

El que va passar el ribot a l'Estatut del 30-S. El que va expulsar a ERC del Govern per votar no en el referèndum. És el partit que ignora arrogantment la sobirania del Parlament de Catalunya. El que ha exterminat l'ala catalanista del PSC i ha enviat a Maragall i als seus Ciutadans al cementiri polític (per cert: l'objectiu del Tripartit 1.0 no era catalanitzar el PSC? Felicitats: objectiu complert!).

Davant d'aquestes constants humiliacions i agressions, la reacció d'ERC ha estat, en paraules del seu expresident, Heribert Barrera: "oferir un patètic espectacle durant quatre anys de recolzar incondicionalment i gratuïtament l'agressor".

Quan els salvadors de la pàtria donen més importància a la poltrona que a la dignitat, em ve a la ment aquell acudit d'Eugenio: "Gràcies, però que hi ha algú més? ". No votaré Esquerra.

Xavier Sala i Martín