El perquè de tot plegat...

QUI SOM?

Memòria

Avui es celebra el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust.

A la Plaça del Rei de Barcelona (19:30) es faran tot un seguit d'actes:

· Música de fons “The Peat Blog Soldiers”
...Cançó composta pels presoners del camp de Bogermor.

· Lectura d’un extracte de la Resolució aprovada per
l’Assemblea general de l’ONU l’1 de novembre de 2005.

· Encesa de les espelmes.
1. En record dels sis milions de jueus assassinats pels
nazis a l’Holocaust. Encén l’espelma el Sr. Laurence
Franks. President de la CIB
2. En record de la resistència jueva als nazis. Encendrà
l’espelma el Sr. Mijael Libersohn de la Fundació Jabad
Lubavitch.
3. En record del milió i mig de nenes i nens víctimes
de la barbàrie nazi. Encendrà l’espelma un nen de la
Comunitat ATID en representació de totes les nenes
i nens.
4. En record de les víctimes del poble gitano exterminades
pels nazis al Porrajmos, el genocidi del poble
gitano. Encendrà l’espelma el Sr.Félix Silva Santos,
Vicepresident de Joventut de la Federació d’Associacions
Gitanes de Catalunya (FAGIC)
5. En record dels republicans deportats als camps
nazis. Encendrà l’espelma el Sr. Edmon Gimeno,
deportat a Buchenwald, Dora i Bergen-Belsen.
6. En record dels altres col·lectius que patiren persecució
i assassinats pel nazisme. Encendrà l’espelma
Dolors Òdena Bertran en representació de les persones
amb problemes de salut mental assassinats pels nazis.
7. En record dels “Justos entre les Nacions”, aquells
homes i dones que arriscaren la seva vida per salvar
els jueus perseguits. Encendrà l’espelma Im. Sr. Lau K.
Andersen, Cònsol General del Regne de Dinamarca a
Barcelona.

Durant l’ encesa de les espelmes:
Projecció: “In Memory”, Abraham Ravett, 1993 EUA
Aquest curtmetratge contraposa seqüències de la
vida al Ghetto de Lodz amb el càntic de la “Kel Maleh
Rachamin”, una súplica a Déu perquè les ànimes dels
“massacrats i cremats” trobin la pau. El missatge d’aquest
tribut tots aquells que van morir sota l’ocupació nazi és
“que llur memòria perduri”.

· Un minut de silenci per les víctimes de l’Holocaust.

· Interpretació de l’Himne Gitano “Gelem Gelem”.
Violinista Emil Bolozan. Projecció d’un extracte del
documental “Tornarem a trobar-nos al Cel”. Els nens
“sinti” de l’orfenat de St. Josefspflege” El documental
descriu el destí d’aquests nens, 35 van morir en les
cambres de gas de Auschwitz

· Lectura d’una redacció Anna Martínez Barceló,
alumna de 1r de batxillerat de l’IES Manuel de Cabanyes
de Vilanova i la Geltrú, participant en el projecte
educatiu Viatge a Mauthausen 2011.

· Interpretació musical a càrrec d’un quartet d’acordió,
violí, percussió i veu.
Zog nit Keynmol
Yerushalaim Shel Zahav
Kantiga del Fuego (cançó Sefardita en Ladí de Salonika,
Grecia, 1920’s)
Kel Adon (una pregària en Hebreu-Rashi. Cançó
Sefardi-Mizrahi del Magreb, melodia popular amb un
text litúrgic del segle XVIII)
Juan Carlos García – Acordió
Colum Petit – Violí
Rob Citron – Percussió
Ellen Gould Ventura - Veu

· Projecció d’un extracte del reportatge elaborat
pels alumnes que van realitzar el viatge al camp de
Mauthausen en 2009

· Projecció al llarg de l’acte: Auschwitz . URSS, 1945.
Aquest film de l’Exèrcit Soviètic sobre l’alliberament del
Camp de Concentració d’Auschwitz va ser guardonat
amb el Red Banner [la Bandera Roja] el 1945. La filmació
és obra dels càmeres del Primer Front Ucraïnès N.
Bykov, K. Kutub-Zade, A. Pavlov i A. Vorontzov

Ara més que mai...

Bon Nadal i Bones Festes!!

Bon Nadal i Bones Festes per tothom!


Espero que tots gaudiu de la companyia de la gent que us estima i us estimeu.


Una abraçada!

Khanukà Sameakh !

ACAI: Associació Catalana d'Amics d'Israel

L'Associació Catalana d'Amics d'Israel, ACAI, ha estrenat pàgina web.
Convido a tothom a visitar-la i a associar-se.

També voldria comentar que ahir es va celebrar la primera assemblea general.
Un cop constituïda l'associació, s'han establert diferents grups de treball entre els diferents membres associats.
L'objectiu és acostar la realitat d'Israel a Catalunya, així com acostar la realitat de Catalunya a Israel.

Tothom que estimi Israel està convidat a participar-hi.

Boker tov ACAI!

Canvis

Feia temps que volia introduir alguns canvis al blog.
El més evident és el canvi de format, tot i que no és l'únic canvi que vull fer.
De mica en mica aniré introduint novetats que espero funcionin i signifiquin una millora global respecte al format anterior.

Espero que tot plegat serveixi per fer d'aquest racó un lloc millor per tothom...
(S'accepten suggeriments!)

II Trobada d'Amics d'Israel

Ahir vaig assistir al sopar de commemoració del 61è aniversari de la creació de l’Estat d’Israel.

Com l’any passat, el sopar va servir per trobar vells i nous amics i gaudir d’una bona vetllada en companyia de gent que estimem Israel i el poble jueu.

Em va alegrar veure com els millors caps pensants del país participaven en aquest acte, que va servir per homenatjar als catalans que han estat, i tristament encara estan, amenaçats per l’islamofeixisme i els seus aduladors pijo-progres de casa nostra.

El sopar va servir també per constituir l’Associació Catalana d’Amics d’Israel.

Aquesta associació pretén acostar la realitat d’Israel a la gent de Catalunya i combatre els tòpics, els prejudicis, les mentides, es adir, combatre els estereotips que es serveixen del desconeixement i que promouen els col·lectius més fanatitzats de la classe política catalana per confondre i fer confusa la veritat.

Alhora l’associació te la sana ambició d’acostar la realitat de Catalunya a Israel. Malauradament ara mateix passem per ser el país més antisemita d’Europa i cal que el poble d’Israel conegui de primera mà que aquí també tenen amics, alhora que els hi acostem la nostra realitat cultural.

Des d’aquí encoratjo tothom a recolzar aquesta iniciativa i a defensar Israel dels atacs injusts que constantment pateixen i que qüestionen el seu elemental dret a existir.

Visca Catalunya i Visca Israel!

Bona Castanyada!

Espero que hageu passat una molt bona Castanyada en companyia de la gent que us estima i estimeu!

Una abraçada per tothom!

Diada

Bona Diada a tothom.

(Si l'impacte emocional del nostre dia nacional s'ha de mesurar per la quantitat de banderes als balcons, entenc que a Madrid ens tinguin tanta por...)

Brooklyn

Es celebra el 125é aniversari del pont de Brooklyn.

Qui l'ha vist se n'ha enamorat. Qui hi ha caminat només hi pensa en tornar.

El pont de Brooklyn és el símbol del progrés i de la voluntat.

El camí i la seva superació.

La Llibertat.

Per molts anys!!

23 d'abril

Bona diada de Sant Jordi!

Trobada d'amics d'Israel

http://amicsisrael.wordpress.com/

Maldat

Torno a sentir l'enèsim cop que es desarticula una banda de pedòfils...

Aquest fet de la pederàstia simplement em supera. No puc entendre que algú pugui atemptar contra el bé més preuat d'aquest món, els nens.

Si la Maldat calgués definir-la, aquesta seria la forma més terrible de fer-ho.

Penso que aquest acte brutal i imperdonable no pot ser resolt amb les lleis dels estats. Aquest crim mereix el càstig absolut i per descomptat, amb les nostres pròpies mans.
Les lleis només serveixen per minorar el càstig d'aquests delinqüents, d'aquesta basura.
I sí, parlo de castig perquè qualsevol altre intenció és insultant. Ni reeducar, ni reinsertar, ni curar, ni transformar, ni res. Un castig. El castig.

Res pot desfer el Mal causat, però sí eliminar el causant.

Cap llei, cap subterfugi, cap prevenció ha de servir per la impunitat. En aquest cas, ningú ha de protegir al monstre i cal que les víctimes sàpiguen quan puguin entendre el món, quan siguin més grans, que aquell que els va matar en vida ja no els pot fer més mal. Que aquell crim terrible va ser immediatament castigat i per tant, el seu patiment va ser immediatament comprés.

Qualsevol altre "solució" és un missatge d'indiferència que condemna a les víctimes a una segona mort.

Any I

Avui fa un any que vaig iniciar el blog.

Aquest any ha significat per a mi un any ple de novetats, situacions i moments molt importants.
Realment podria definir aquest any d'inesperat i intens.

He tingut l'oportunitat de compartir els meus pensaments amb tots vosaltres i el cert és que ha estat molt interessant per a mi...

Afers personals i professionals m'han condicionat el ritme d'actualitzacions però he intentat que de forma més o menys regular sempre hi hagués alguna novetat.

Només em resta agrair-vos la vostra participació i desitjar poder fer d'aquest espai un lloc de participació i debat com a mínim un any més.

Una abraçada!

Feliç Any Nou!

Feliç Any 2008!

Amb tot el meu cor desitjo per tothom una molt bona entrada d'any nou i que la felicitat sigui la protagonista absoluta de les nostres vides.

Igual que una llar de foc escalfa una llar, que el nou any ens procuri l'escalfor de la nostra ànima.

Una abraçada ben forta per tothom!

BON ANY!

Bon Nadal

Us desitjo a tots que passeu un molt bon Nadal i unes molt bones festes en companyia dels qui estimeu i us estimen.

Que la joia, l'alegria, la felicitat i l'amor omplin casa vostra.

Una abraçada per tothom...

L'avi

Avui he recordat el meu avi.

Era pagès i la guerra civil el va fer pertànyer a la quinta del biberó.
No acostumava a parlar-ne gaire d'aquells moments i jo no tenia l'edat suficient per preguntar-li.
Li va quedar una ferida de guerra que el va marcar la resta de la seva vida. Tot i així, això no va ser mai motiu de queixa.
El meu avi no es queixava mai.
Sempre tenia un somriure i els seus nets l'estimàvem incondicionalment.

Una cosa sí em va explicar i feia referència a la seva vida d'home jove treballador de la terra.
M'explicava cóm pactava amb el tractant la venda de la seva collita.
Només donant la mà era suficient.
Aquest contracte basat en la confiança era comú en aquella època, tot i que no és el detall que més m'interessava.
Quan el meu avi pactava un preu per la collita, això era inamovible. Si la collita no era bona, el tractant pagava el preu establert. A canvi, si la collita era molt bona, el meu avi no rebia cap complement al preu establert.
Es pactava un preu per unes fanegas determinades i si la meteorologia o els elements la reduïen o ampliaven, res no canviava.

Bé sí, una cosa sí canviava i és el que més m'agradava del meu avi: el seu estat d'ànim.
El meu avi s'entristia molt si la collita no arribava a les quantitats esperades. En canvi, era l'home més feliç del món si tenia una collita esplèndida.
Cobrava el mateix, però això no era el que més l'importava.

Era feliç quan el tractant obtenia un bon benefici.

Suposo que m'ha vingut a la ment això perquè avui en dia aquesta mena de situacions no les veig.
De fet, hom es queixa per tot i ningú vol fer rés per un mateix.

L'Estat mainadera està aniquilant l'esperit dels individus i ens converteix en dependents... i per tant esclaus.

Tirar endavant un projecte personal requereix il·lusió, sacrifici i determinació; i és igual que sigui un projecte empresarial o familiar: has de ser com l'avi somrient als nets.

Future Boy Conan 未来少年コナン

Algú va veure aquesta sèrie?

En Hayao Miyazaki està considerat com un dels autors més importants d'anime.
Personalment crec que és un gran autor universal, doncs les seves obres van més enllà del que l'anime podria representar.

Future Boy Conan va ser la seva primera sèrie i a mi em va encantar.
Només consta de 26 capítols i ens mostra l'esperit de superació, sacrifici i determinació dels seus protagonistes.
L'individu front l'organització.
L'amor per la Llibertat...

Tota una joia, i un moment de certa melancolia em sobrevé en recordar-la...

(Versió en català del vídeo)