18.12.08

Els amics de SONY


*foto: D'esquerra a dreta: Maite Román, regidora d'ICV a Vacarisses; Fabiola Gil, regidora d'ICV a Terrassa; Xavier Boix, president comarcal d'ICV i regidor de Sant Cugat; Laura Massana, diputada d'ICV al Parlament de Catalunya; Carles Rodríguez, regidor d'ICV a Viladecavalls i càrrec de confiança d'ICV al Consell Comarcal del Vallés Occidental i Manel Pérez, tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Terrassa
(com podeu veure, ningú sap què vol dir treballar)



El nostre estimat poble ha patit una sacsejada important amb el tema de la SONY.
Amics nostres no saben si passat festes continuaran tenint feina o no.

La empresa argumenta que la situació general no fa competitiva la planta i, per tant, s'han de reduir despeses i les despeses que poden reduir per augmentar la productivitat afecta al cost de personal.

Tothom sap que per culpa d'ICV-EUiA entre altres, el Quart Cinturó s'ha anant endarrerint. De fet, si pels Bio-Pijos fos, el Quart Cinturó no es faria.

Quan la SONY es va implantar a Catalunya, la connexió entre Viladecavalls i Castellar del Vallés era fonamental per fer competitiva la seva producció.
Un camió havia de salvar la distància entre la zona logística de Castellar i la planta del nostre poble en pocs minuts i no com ara, que és necessària més d'una hora.
Aquesta infraestructura estava programada i la SONY hi comptava.
Com que aquest cost no es pot reduir perquè ICV-EUiA ha fet tot el possible per evitar-ho, la multinacional japonesa no ha tingut més remei que retallar per una altra banda.
Per culpa d'aquesta miopia eco-estúpida, molta gent es quedarà a l'atur.

I encara aquests "amics" de la SONY es van permetre el cinisme de manifestar-se amb els treballadors preocupats...

MOLTES GRÀCIES PER DUR-NOS A LA RUÏNA, AMICS D'ICV-EUiA

Aquest post prové del blog de Viladecavalls El Tarumbaire

2.11.08

Bona Castanyada!


Espero que hageu passat una molt bona Castanyada en companyia de la gent que us estima i estimeu!

Una abraçada per tothom!

12.10.08

12 d'octubre


El Dia de Colom celebra la civilització Occidental
Per Thomas Bowden (Bucks County Courier Times, 11 d'octubre, 2007)

El 12 d'octubre de 1492, Cristòfol Colom va descobrir el Nou Món, l'obertura d'una ruta marítima cap a un gran territori inexplorat que esperava la propagació de la civilització occidental. Segles més tard, la consegüent migració cultural va culminar en el naixement i creixement explosiu de la major nació de la història: els Estats Units d'Amèrica.

Apropiadament hem reservat un dia per honorar al Gran Explorador. D'una banda, el Dia de Colom honora l'home en si mateix per les seves moltes virtuts. Colom va ser un home de ment independent, que perseguia tenaç el seu audaç pla per a un viatge cap a l'oest a les Índies malgrat l'oposició de tothom - un home de coratge, que va salpar a un oceà desconegut amb cap garantia d'arribar a terra - un home d'orgull, que va buscar el reconeixement i la recompensa pels seus èxits.

No és necessari eludir o excusar els defectes del Colom - el seu fanatisme religiós, l'esclavisme i l'opressió dels natius - per reconèixer que va fer història per trobar un nou territori per a una civilització que no trigaria a mostrar a la humanitat cóm superar els antics flagels de l'esclavitud, la guerra i la obligada conversió religiosa.

Per tant, el significat més profund del Dia de Colom és el de celebrar el nucli racional de la civilització occidental, que va florir en el Nou Món com una planta, demostrant al món la grandesa que un home pot assolir.

En el Dia de Colom celebrem la civilització dels filòsofs i matemàtics, homes com Aristòtil, Arquimedes, i Euclides, que desplacen del món el misticisme en descobrir les lleis de la lògica i les matemàtiques, cosa que demostra a la humanitat que la realitat és un àmbit accessible a la comprensió humana.

En el Dia Colom celebrem la civilització dels científics, homes com Galileu, Newton, Darwin i Einstein, que van desterrar les supersticions primitives amb el descobriment de les lleis naturals a través del mètode científic, demostrant a la humanitat que l'univers es pot conèixer i predir.

En el Dia de Colom celebrem la civilització de genis de la política, homes com John Locke i els Pares Fundadors, que van definir els principis pels quals es podria acabar amb les sagnants guerres tribals, les lluites religioses, i, en última instància, l'esclavitud podria ser eradicada per les repúbliques constitucionals dedicades a la protecció de la vida, la llibertat, la propietat, i l'egoisme de la recerca de la felicitat individual.

En el Dia de Colom, celebrem la civilització dels empresaris, homes com Rockefeller, Ford, i Gates, que van transformar un desert inhòspit poblat per temerosos salvatges en una nació rica de productors segurs de si mateixos, amb carreteres, centrals elèctriques, ordinadors, i milers de productes que faciliten la nostra vida.

En el Dia de Colom, en suma, celebrem la civilització occidental com la història del major èxit cultural. Quina millor raó pot haver per a una festivitat?

26.9.08

Cantem per Geòrgia


Ens trobem al cor d'Europa, a París. Estiu de 2008.
Als peus de la Torre Eiffel una parella jove llegeix un cartell.
"Cantem per Geòrgia" hi diu i una fotografia tendra d'una coral de nens serveix d'imatge a l'opuscle.
La noia (alta, prima, amb cabells llargs i arrissats, mirada eslava, maca) de sobte s'abraona contra el cartell, arrancant-lo i estripant-lo amb fúria.
La metàfora perfecte.


Nosaltres oferim cant coral.
Els altres estripen el que calgui, encara que sigui a casa nostra.
Amb sort, preguem perquè el de sempre ens salvi de la nostra covardia.

23.9.08

Chávez versus Bush (o el Bo, el Dolent i l'Imbècil)



El Bo Chávez:
El compañero Chávez és el protector dels febles, el salvador dels desheretats, l'esperança de l'esquerra. Sobretot per la confortable Europa, que l'excusa del seu militarisme (la culpa és dels EEUU), del seu populisme (el poble sudamericà és infantil) i si un dia expulsa del país a Human Rights Watch (Humanquè??) aqui ningú bada boca.
Qualsevol d'aquests fets, protagonitzats pels ianquis o pels israelians seria motiu de caçerolada. Però al compañero cal recolzar-lo... la seva és una tasca bona.

El Dolent Bush:
L'ultradretà Bush, paradigma de la maldat del sistema pervers del capitalisme, és clarament el dolent de la película.
És igual que hagi fet un pla Marshall de rescat de l'economía mundial.
És igual que sigui l'únic que planta cara al nou imperialisme rus.
És igual que representi al país democràtic per excelència, salvador d'Europa i enemic del totalitarisme.
Bush és dolent perque entre altres coses és ianqui. I casi que amb això molts en tenen prou i no cal anar més enllà.

L'Imbècil europeu:
El progre típic és l'espècie majoritària al nostre continent.
No deixa mai que els fets li condicionin la seva opinió.
La Veritat no pot contradir les seves creences.
Uns son bons, uns altres son dolents i punt.
Viu amb la comoditat de saber-se moralment superior i ho sap teoritzar de memòria.
No dona exemple, perquè el seu modus vivendi és clarament contradictori amb la seva ideologia, però la hipocresia és un dels seus trets més distintius.
L'altre tret és la covardia. La covardia de no saber defensar les seves conviccions, deixant aquesta tasca als dolents de la pel·lícula.

11.9.08

Diada


Bona Diada a tothom.
(Si l'impacte emocional del nostre dia nacional s'ha de mesurar per la quantitat de banderes als balcons, entenc que a Madrid ens tinguin tanta por...)

19.8.08

Преступление и наказание ( Crim i càstig )


(foto: europeu típic)

L'ha sorprès que hagi esclatat la crisi ara?
Em va sorprendre que succeís aquell dia, però no que esclatés. Des de la independència de Kosovo vam dir que els russos respondrien i que probablement ho farien a Geòrgia i Osetia.

Va ser un error reconèixer la independència de Kosovo?
Si volíem un Kosovo independent sense importar les conseqüències, va ser una bona decisió. Si pensem que no hi hauria resposta russa, va ser un error.

Va calcular malament EE. UU.?
Existia la impressió, no només en EE. UU. sinó també, o més, a Europa, que els russos no respondrien. Els americans estan preocupats per Orient Mitjà. Els europeus occidentals no han entès els canvis de Rússia en els últims cinc anys. L'UE, més que qualsevol altra entitat, és responsable pels esdeveniments a Geòrgia: va insistir en la solució per a Kosovo i no va escoltar els russos.

Alguns creuen que si l'OTAN hagués acceptat Geòrgia, res no hauria succeït.
Els russos van dir que si EE. UU. i Europa ofereixen l'entrada a l'OTAN a Geòrgia i Ucraïna, hi haurà conseqüències severes. Bill Clinton i els europeus van prometre a Rússia en els anys noranta que l'OTAN no s'ampliaria a l'ex Unió Soviètica. Van trencar la promesa amb els bàltics. Ara els americans i els europeus diuen que en algun moment la promesa es trencarà a Ucraïna i Geòrgia. No hi ha problema en fer-ho si estàs preparat per enfrontar-te als russos. Però als europeus els encanta fer discursos sobre què faran sense tenir en compte com respondran els altres.

S'han d'apropar a Rússia?
No. Si vols que l'OTAN s'expandeixi, cal entendre que l'OTAN és una aliança militar, i que els russos la veuen com a tal. Si expandeixes l'OTAN, augmenta la despesa de defensa i l'exèrcit europeu, i si inclous Ucraïna, desplega tropes europees. L'OTAN no és l'ONU, és una organització militar, i si li dius a un altre país que l'ampliaràs, has de tenir un exèrcit.

L'exèrcit és americà.
Als europeus això els va molt bé. Als americans, menys. Estem en la guerra de l'Iraq i l'Afganistan. I els russos van entendre que els americans no estaven en posició de respondre. Els europeus ni se'ls té en compte perquè ningú espera que responguin.

Què hauria passat si Geòrgia hagués rebut el vistiplau per entrar en l'OTAN?
Els russos haurien actuat mesos abans. Volien demostrar que tenir una garantia d'EE. UU. o de l'UE no significa res. Els diuen als ucraïnesos, als bàltics i als altres: quan tingueu problemes, no vindran.

Seran efectives les mesures del president George W. Bush, com la tramesa d'ajuda humanitària o acordar el paraigues antimíssils amb Polònia?
No tenen contingut. Només serveixen per irritar els russos. Davant qualsevol dels seus veïns immediats de l'EX URSS, els russos tenen una superioritat militar aclaparadora. Els americans tindrien molt difícil resistir sobre el terreny. La lliçó més important de Geòrgia és que, al final, EE. UU. no va fer res. Geòrgia va ser envaïda per Rússia, i el president feia discursos.

Què fer?
Estats Units necessita l'ajuda de Rússia a l'Iran. Els alemanys necessiten el gas natural rus. Hi ha molt poc que Rússia necessiti d'aquests països. Hi ha un desequilibri. Per als europeus serà més fàcil acomodar-se als russos. Els alemanys no s'enfrontaran amb els russos. Tampoc els espanyols. Europa no crearà una defensa integrada ni un exèrcit ampli. És un problema militar. Si els russos decideixen envair Lituània, qui els pararà? És hora de deixar-se de fantasies en l'aliança occidental i començar a parlar de futur.

Què pot fer EE. UU.?
Tenim l'exèrcit a l'Iraq i l'Afganistan. Estem parlant d'una possible guerra a l'Iran. Com a mínim, de sancions. I necessitem l'ajuda de Rússia. A més, no volem que els donin armes. En els pròxims anys, EE. UU. no té opcions militars. Els russos ho aprofitaran per establir la seva esfera d'influència en la regió. La resposta d'Europa i EE. UU. serà fer declaracions molt dures. El que el primer ministre rus Vladimir Putin veu és una debilitat temporal però profunda als Estats Units i Europa.

La política exterior de Bush ha debilitat EE. UU.?
Vam comprometre les nostres forces en el que crèiem que era el camp d'operacions principal, l'Iraq. L'Iraq i l'Afganistan són molt més importants que Geòrgia. I els europeus no poden mantenir l'equilibri de poder a Eurasia. Diria que la primera causa d'això és el fracàs de l'UE en adoptar una política de defensa i tenir els recursos necessaris. L'actor que ningú no culpa però que és el major responsable són els europeus. La resposta europea a una cosa així com a: mira com han ficat la pota els americans.

Els europeus podrien respondre: vam afavorir el diàleg amb Rússia, però els americans van encoratjar els georgians.
Cap líder europeu no va dir: "No donem garanties als georgians. Ens oposem a la política americana de donar garanties. Arregleu-vos". El que van fer els europeus és el que fan sempre: van recolzar la política americana, i quan hi va haver problemes van culpar els americans.

* Entrevista a George Friedman, president d' Stratfor

22.7.08

Crisis???


El govern tripartit justifica els contractes blindats per raons d'"ètica"...

Per descomptat, el govern tripartit supera el nombre d'assessors que tenia CiU.

La veritat és que el país està tan malalt al seu cor que una notícia així no és gairebé ni això, notícia.
L'ànima de Catalunya va desaparèixer i ara només resten les mirades avergonyides i les desvergonyides.

La demagògia es va fer servir tant per ocupar el poder que ara no resten forces morals per assenyalar amb el dit els comportaments hipòcrites.
El sentiment de culpa és tal que hom s'ha desvinculat emocionalment de la realitat.

Ves a saber cóm estarà el país quan vulguem reaccionar.

Ves a saber si podrem reaccionar.

Ves a saber si sabrem reaccionar...

8.6.08

Puigcercós i els teus nets


Doncs ja està.
Com no podia ser d'un altre manera, la lluita de poder dins Esquerra s'ha resolt sense que hi hagi cap novetat pel país.

Tinc amics que pronosticaven resultats que no passaven de ser desitjos benintencionats.
Personalment sempre he estat com a mínim escèptic amb el que aquesta "batalla" significava. Assumia que la decisió estratègica pel Tripartit no estava qüestionada i que la pura lluita per les cadires no tenia cap honorabilitat ni interès.

Voler-se fer l'amo del tros només te interès per l'observador si el que es vol conrear és una nova llavor. No era el cas.
La gent d'esquerra ha votat seguir amb la mateixa tònica actual de mediocritat. És trist però no sorprenent.
D'aquí dos mesos, ningú recordarà res del que ha passat i tot tindrà l'olor de ranci habitual. El dia a dia vergonyós serà el que ja coneixem. Cap novetat al front.

I quan passin més de dos mesos, quan passin els anys, què li diran els votants d'esquerra als seus nets quan aquests preguntin "Avi, què veu fer per Catalunya?"

"Vam fer un membre de l'executiva del PSOE president de la Generalitat"

I la cara del nen s'il·luminarà...

31.5.08

Nova cultura de l'aigua...


No beure aigua.

Sí senyors, la formula tan publicitada pel tripartit durant les darreres campanyes electorals apel·lava a una cosa que es deia "nova cultura de l'aigua". Una cosa que ningú ben bé sabia que volia dir ni què significava, però que sonava super progre i super ecologista i super guai.

Ara s'entén el seu significat: S'ha de passar sed.
Cóm no hi havíem caigut tots abans? Amb lo fàcil que és...

Però clar, fer passar sed (perquè ells no en passen, clar) potser no és un objectiu massa difícil d'aconseguir per aquesta colla de jonkis pels informes de 1.000 euros la línia.
Cal anar més enllà en els reptes i aconseguir de retruc fites més importants.

El pla ha estat clar:
Primer confonem el populatxo amb un ball de definicions.
Que si transvasament, que si auxili entre rius, que si H2O de turisme, que si captació temporal i reversible de recursos hídrics... a veure qui te més imaginació.
Tot menys dir la veritat, doncs això seria reconèixer que el tripartit havia fet demagògia amb aquest tema. Cal mentir abruptament a la cara de la gent.

Segon, comparar l'acció de Govern amb la dels partits polítics que l'integren.
El Govern tripartit diu una cosa i els partits del tripartit surten al carrer amb la pancarta encontra del seu propi govern. Fantàstic.

Tercer, demostrar al poble de Catalunya que qui mana a Catalunya és el Estado Espanyol.
Que voleu fer la pirula del transvasament per la capçalera dels rius? NO; es fa per Tarragona i a callar.
Que no voleu canonada? Canonada que te crió.
Que voleu que una canonada que val 180 milions d'euros un cop es faci servir es desmunti un tros per "garantir" que no es farà servir més (perquè la meva paraula o la llei no tenen credibilitat, clar)... no me haga usted reir, hombre!
Així, quan tota Catalunya mira a veure qui solucionarà els seus greus problemes, l'Estat imposa el seu criteri i la seva voluntat en el tema de l'aigua i alhora la Generalitat aprova una llei referent als piercings i els tatuatges. FAN TAS TIC

Ja havíem aconseguit que a Espanya se'n fotesin de nosaltres, però ara ja som nosaltres mateixos que no sabem on mirar per no riure/caure'ns la cara de vergonya.

Quart, demostrar que no som ningú.
Després d'aquest impressionant desgavell, arriba la puntilla quan el nostre govern diu que la canonada es farà tot i les recents pluges, i va ZP i anuncia que es derogarà el decret de transvasament i es rescindiran els contractes amb les empreses que l'havien d'executar.
Perquè amics, qui dictava què s'havia de fer era Madrid però qui ho havia de pagar era la Generalitat... hi pot haver humiliació més gran?

NO SOM NINGÚ, és així de trist i així ha quedat demostrat per tothom. Per nosaltres també.

Per tant, ja tenim el que volíem... la gent ja sap que si la Generalitat desapareix no passarà res perquè tenim l'Estat Espanyol.

Nova cultura de l'aigua? Passar sed física i passar sed política. BINGO!

23.5.08

Brooklyn


Es celebra el 125é aniversari del pont de Brooklyn.

Qui l'ha vist se n'ha enamorat. Qui hi ha caminat només hi pensa en tornar.

El pont de Brooklyn és el símbol del progrés i de la voluntat.

El camí i la seva superació.

La Llibertat.

Per molts anys!!

1.5.08

Trobada d'amics d'Israel (II)


Ahir es va celebrar la primera trobada d'amics d'Israel.

Va ser una acte bonic i entranyable on vam celebrar la Iom HaShoà ve HaGevurà, la cerimònia de record pels 6 milions de jueus assassinats pel totalitarisme nazi.
També vam celebrar el 60é aniversari de la creació de l'estat d'Israel i per tant i com és costum en el poble jueu, les festes són alhora record, respecte i alegria.

És simplement admirable que un poble conformat per només uns 14 milions de persones puguin irradiar a la humanitat una quantitat tan gran de creativitat, cultura i coneixement i a més, sense perdre les seves arrels.

El poble jueu ha estat perseguit al llarg de la història per tota mena de règims, especialment els totalitaris. El nazisme, l'estalinisme i ara el totalitarisme islàmic han intentat i continuen intentant fer desaparèixer aquells que millor representen els valors de la Llibertat.
L'acte d'ahir és el mínim que podem fer en agraïment pel seu llegat.

Shalom amics!

17.4.08

Defensors de la República


El 14 d'abril de 1931 es proclamà la II República a l'estat espanyol.
5 anys més tard una sublevació militar iniciava la guerra civil.
A tot el món milers de persones es van solidaritzar amb la legalitat vigent i constituïren les anomenades Brigades Internacionals.

Val la pena recordar cóm els jueus van sacrificar-se per nosaltres sense demanar rés a canvi. I val la pena perquè avui en dia a casa nostra hem girat l'esquena a un poble que sempre ha sigut generós i sempre ha rebut a canvi maltractament.

Es mereixen com a mínim una aproximació honesta a la seva realitat i un intent de no caure obligatòriament en els prejudicis tronats habituals.

És simplement el mínim que els devem...



* La il·lustració mostra la portada del butlletí en jiddisch que publicaven els jueus de la companyia Naftalí Botwin de la brigada Dombroswki del batalló Palafox (XIII Brigada Internacional)
** Font de la il·lustració El Llamp

6.3.08

No votaré a Esquerra


El saben aquell que diu que un senyor de Barcelona volia anar cap al nord i va el tiu i es puja al tren direcció sud. Si fos un acudit d'Eugenio no faria cap gràcia. Però si és una descripció de l'erràtic comportament d'Esquerra en els últims anys, encara la fa menys.

El seu nord és la independència, però regalen al PSOE la presidència de la Generalitat. Naturalment que el PSOE té dret a presidir la Generalitat. El que passa és que és un partit que s'oposa radicalment a la sobirania de Catalunya. És més. És el partit que va fer dimitir el Carod del seu càrrec de conseller en cap. El que va obligar Esquerra a hissar banderes espanyoles.

El que va passar el ribot a l'Estatut del 30-S. El que va expulsar a ERC del Govern per votar no en el referèndum. És el partit que ignora arrogantment la sobirania del Parlament de Catalunya. El que ha exterminat l'ala catalanista del PSC i ha enviat a Maragall i als seus Ciutadans al cementiri polític (per cert: l'objectiu del Tripartit 1.0 no era catalanitzar el PSC? Felicitats: objectiu complert!).

Davant d'aquestes constants humiliacions i agressions, la reacció d'ERC ha estat, en paraules del seu expresident, Heribert Barrera: "oferir un patètic espectacle durant quatre anys de recolzar incondicionalment i gratuïtament l'agressor".

Quan els salvadors de la pàtria donen més importància a la poltrona que a la dignitat, em ve a la ment aquell acudit d'Eugenio: "Gràcies, però que hi ha algú més? ". No votaré Esquerra.

Xavier Sala i Martín

29.1.08

This is Spain


S'ha celebrat una cimera a Londres per tractar la crisis financera.

Per descomptat no s'ha comptat amb Espanya.

Com que en Zapatero està ocupat amb aliances absurdes i ridícules, la gent que vol arreglar problemes seriosos no te temps ni ganes de perdre el temps convidant mediocres que només saben subornar els votants amb 400 euros per cap.

La típica claca progre-aïllacionista de per aquí segur que prefereix aquesta foto a la de l'Aznar amb el Bush i el Blair amb els peus a sobre d'una taula.

Magnifiquem la mediocritat vers l'influencia... encara que tan l'una com l'altre siguin protagonitzades per horteres.

25.1.08

Maldat


Torno a sentir l'enèsim cop que es desarticula una banda de pedòfils...

Aquest fet de la pederàstia simplement em supera. No puc entendre que algú pugui atemptar contra el bé més preuat d'aquest món, els nens.

Si la Maldat calgués definir-la, aquesta seria la forma més terrible de fer-ho.

Penso que aquest acte brutal i imperdonable no pot ser resolt amb les lleis dels estats. Aquest crim mereix el càstig absolut i per descomptat, amb les nostres pròpies mans.
Les lleis només serveixen per minorar el càstig d'aquests delinqüents, d'aquesta basura.
I sí, parlo de castig perquè qualsevol altre intenció és insultant. Ni reeducar, ni reinsertar, ni curar, ni transformar, ni res. Un castig. El castig.

Res pot desfer el Mal causat, però sí eliminar el causant.

Cap llei, cap subterfugi, cap prevenció ha de servir per la impunitat. En aquest cas, ningú ha de protegir al monstre i cal que les víctimes sàpiguen quan puguin entendre el món, quan siguin més grans, que aquell que els va matar en vida ja no els pot fer més mal. Que aquell crim terrible va ser immediatament castigat i per tant, el seu patiment va ser immediatament comprés.

Qualsevol altre "solució" és un missatge d'indiferència que condemna a les víctimes a una segona mort.

17.1.08

Proporció


No fa massa temps (tot i que sembla una eternitat), polítics com el Jordi Pujol o el Miquel Roca anaven a Madrid a defensar els interessos de Catalunya.
Ells sols representaven el nostre país amb dignitat reconeguda i indiscutida per part d'Espanya.
Una sola persona representava tot l'edifici institucional i tot un poble. Així es veia i sentia. Era una evidència.

Normalment es produïen confrontacions per la divergència dels objectius entre les parts però la seriositat era la norma inquebrantada.

El més normal era que a Madrid es neguessin a qualsevol demanda catalana però alhora, el més normal era que Catalunya anés fent el seu camí.
L'Estatut pactat a la transició no permetia una televisió pública o el desplegament de policia pròpia per exemple, però finalment es va crear TV3 i es van desplegar els mossos d'esquadra.
La voluntat, visió de país, patriotisme i determinació dels polítics catalans esmentats van possibilitar que el nostre país caminés en la seva reconstrucció de forma cohesionada i orgullosa.
La immersió lingüística és filla d'aquella època i aquella voluntat i és indubtablement la peça més important i necessària per entendre la Catalunya actual.

Ara, els polítics del tripartit estan literalment enderrocant l'ànima i l'esquelet del país.

TV3 és una vergonya i ha deixat de ser líder d'audiència. No cal recordar que està sent eradicada del País Valencià.
Els mossos d'esquadra han patit un atac per part del mateix govern que ha significat un descrèdit traïdor.
Hom s'atreveix a qüestionar la llei d'immersió lingüística com mai havia passat. O millor dit, ara ningú la sap defensar.

I és que clar, els actuals dirigents de la Generalitat van a Madrid a defensar les competències legalment reconegudes a l'actual Estatut i tal com es veu en la fotografia que encapçala aquest article, són necessaris quatre consellers (dels teòricament "bons" o "pota negra") per fer-ho front una ministra socialista. Endevineu qui va guanyar la partida? Sabeu qui va sortir amb la cua entre les cames?

I és que amics, aquesta és l'actual proporció de les coses.
Defensar les competències ja reconegudes per llei necessita quatre consellers front una ministra... per acabar fracassant.
Hem passat d'aconseguir i/o directament inventar noves competències a no saber defensar competències ja reconegudes per llei.
Hem passat de la voluntat d'un sol home front el govern d'Espanya al fracàs de quatre consellers front una sola ministra espanyola.

Hem passat de l'honor al més miserable dels ridículs.

De l'orgull a la vergonya...

I si a sobre recordem cóm un sol home va ventilar-se tot el govern de la Generalitat, si pensem que un simple número dos per la circumscripció de Madrid va passejar-se pel Parlament de Catalunya, la pena m'envaeix i la melancolia m'enverina.

Sí, l'actual proporció de les coses fa mal...

14.1.08

Any I


Avui fa un any que vaig iniciar el blog.

Aquest any ha significat per a mi un any ple de novetats, situacions i moments molt importants.
Realment podria definir aquest any d'inesperat i intens.

He tingut l'oportunitat de compartir els meus pensaments amb tots vosaltres i el cert és que ha estat molt interessant per a mi...

Afers personals i professionals m'han condicionat el ritme d'actualitzacions però he intentat que de forma més o menys regular sempre hi hagués alguna novetat.

Només em resta agrair-vos la vostra participació i desitjar poder fer d'aquest espai un lloc de participació i debat com a mínim un any més.

Una abraçada!

13.1.08

Any nou, vida nova...?


Comença un nou any i la tradició demana que observem el seu adveniment amb desitjos de millora personal i col·lectiva...

En el cas del nostre país, Catalunya, els seus desitjos tindran també el seu tradicional incompliment.

Per començar, l'allau d'augments de preus insuportable per part de les administracions. Després el ministre suposadament intel·ligent del govern d'Espanya acusa els ciutadans d'afavorir l'inflació amb les propines als bars i recomana que mengem conill i no pollastre...
Alhora, el govern de la Generalitat augmenta més del doble respecte al govern de Madrid el preu de les autopistes... quan fa quatre dies cridaven l'insubmissió impositiva, amb l'únic detall que eren a les hores oposició.
Amb aquesta coherència, perquè els sindicats no han de demanar augments de sou desproporcionats? Si l'exemple és l'administració, doncs apa, tothom a exigir (que treballar és el de menys).

A Catalunya sembla possible que els mateixos que un dia diuen una cosa puguin dir la contraria no a l'endemà, si no el mateix dia amb un lapsus de cinc minuts mal contats. I és possible perquè la gent els votarà en massa en les properes eleccions, fent que el lema de New Hampshire "Viu lliure o mor" ("Live free or die") sembli propi d'extraterrestres.

Potser Catalunya és mereix tot plegat i potser sempre ha estat igual.

De fet, Epicur sembla que pensava en Catalunya quan va dir "L'Home és ric des de que s'ha familiaritzat amb l'escassesa."