Victòria de Catalunya

* Felicitats!!!!

Diumenge de Passió

Quan ara fa set anys els socialistes, amb el suport d'ERC, van assolir la presidència de la Generalitat, el país estava en una situació de benestar generalitzat.
La gent se sentia satisfeta, segura i tranquil·la. Era un moment per experimentar novetats. Encara que les coses anessin bé, una novetat comporta un cert component d'excitació i poder prendre una decisió en una clau purament frívola et pot fer sentir viu...
Ja sabem que la monotonia ens pot sembla avorrida i l'avorriment ens pot impulsar a fer malifetes.
Estem bé, però ens falta alguna coseta...

"Fem un nou govern.  A veure què tal el Maragall de president"
I així ens vam "arriscar"; així vam ser "transgressors", de nou adolescents... i la ressaca va ser fulminant.
Tres anys decebedors on l'aparell socialista va liquidar al Maragall i va imposar un nou candidat, en José Montilla, amb el vist-i-plau d'Esquerra Republicana.

ERC ens ha condemnat a gaudir del Montilla un any més que del Maragall. Per ERC, el Montilla ha merescut tot un any més de marge que el president Maragall, i en el seu conjunt, Esquerra ha proveït al poble de Catalunya de set anys de govern PSC-PSOE.
Gràcies. Moltes gràcies.

En aquests set anys, el to del govern ha estat un to gris quan no histèric.
Cap política de país que transcendeixi la pura operativa burocràtica.
Un dia a dia lluny de la èpica que impulsa als pobles. Un dia a dia de gestoria de tercera categoria. Un dia a dia que ha mortificat l'ànim dels catalans.

Allò que havia de ser excitant ha estat decepcionant i Catalunya ha passat de ser un referent moral, de caràcter audaç, a ser un ens antipàtic visualitzat com la menjadora d'un munt de vividors mediocres.

Es diu que la participació a les eleccions de diumenge pot ser discreta. Amb els antecedents abans esmentats és normal. Aquests set anys han afectat l'esperit de la nació i això te conseqüències.
L'objectiu era diluir-nos en el magma de la mediocritat, de la foscor, i han estat apunt d'aconseguir-ho.

Per això cal trencar aquesta dinàmica d'una forma clara i contundent.
Ens cal reprendre l'ànim, retrobar la moral, la força interior, despertar el nostre nervi vital i fer realitat un canvi que ens situï de nou en el camí de la Història.

El poble pot tornar a ser protagonista del destí de Catalunya.

Ara cal un canvi ferm i radical.
Ara cal un govern fort de l'Artur Mas.
Ara cal un Diumenge de Passió.

* Article publicat a ABSOLUT MAS

Si tu no hi vas ells tornen

"Gilipolles, de què rieu amb la que està caient, cony!" (*)

(*) Exclamació clarivident de Joaquim Llena, candidat socialista per Lleida i conseller del govern tripartit

El Govern dels Millors

El primer que va fer el conseller Castells el dia que va començar el Tripartit va ser instaurar el "cèntim sanitari".
Els catalans havíem de pagar més que els espanyols pels mateixos serveis bàsics.
Fins a les hores, aquesta premisa/penitència només ens venia imposada per Madrid. El Tripartit va inaugurar el zipayisme econòmic.
El tan publicitat "crack" dels economistes, el senyor Antoni Castells, no se li va ocórrer cap altre idea genial que augmentar els impostos als catalans per finançar la pura despesa corrent. Ja no calia que ens ho imposes el govern espanyol. La feina bruta tenia direcció, ara ja, a la plaça Sant Jaume.
Aquesta manera de fer tan pròpia d'un, com a mínim, premi Nobel ha derivat fins a la situació actual de decadència pressupostària, on el crèdit de la Generalitat es fa pagar a nivells tercermundistes.

Minuts abans de començar la campanya electoral, el conseller Saura ha aprovat el codi "ètic" pels Mossos d'Esquadra.
Aquest Codi d'Ètica diu entre altres coses que ha de prevaler el principi de la no-discriminació, que en les detencions només s'ha d'aplicar la força quan sigui "estricament necessària" o que les identificacions i els escorcolls s'han de fer de manera respectuosa. Es remarca que l'ús de les armes de foc ha de ser "una mesura extrema" que s'ha de regir pels principis de "congruència, oportunitat i proporcionalitat".
També determina que, als calabossos, s'hauran de separar els detinguts per sexe i edat i, en el cas dels transsexuals, tenir en compte la seva voluntat.
A més, preveu que el Comitè Ètic, que presideix l'exfiscal en cap anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo (sembla que el Tripartit li te carinyo a aquest senyor, no paren de donar-li premis i càrrecs...), avaluï cada any la feina dels Mossos d'Esquadra i les policies locals que no tenen reglament propi, per garantir que es respecten les bones pràctiques.
O sigui, es llença una gran ombra de sospita sobre la nostra policia. Tot aquest codi no és més que un gran insult a la solvència i la decència dels cosos de seguretat, que veuen com es projecta cap al ciutadà una imatge d'ells pròpia del Far West o de qualsevol dictadura sud-americana.
Cal apuntar en un paper l'obligació de la policia a portar-se amb decència i honor perquè si no no ho fan, doncs son tots una colla de repressors fills de p....

El Tripartit va començar pujant els impostos i acaba destruint l'honorabilitat dels cosos policials del país. Arruïnen econòmicament el país alhora que destrueixen la columna vertebral de l'estructura moral de l'autogovern. El Cercle del Mal.

Pel camí, un reguitzell inabastable de decisions desastroses que si les anomenéssim totes necessitariem 25 blogs per escriure'n la meitat.

Apuntarem la cirereta final: El mentor del Tripartit, el PSOE, no ha tingut prou destruint TV3 al País Valencià i fa unes hores ha demanat a la Unió Europea que confirmi el secessionisme lingüístic distingint entre Valencià i Català.

Després d'aquests 7 anys, només podem dir: Gràcies ERC. Sempre ho recordarem.

*Article publicat a ABSOLUT MAS