2.7.09

El blog de l'Hereu


El 9 de setembre de 2007 vaig denunciar que els dominis d'internet de l'alcalde Hereu eren tractats de forma diferent segons si eren el .cat o el .es.
Tan diferents els tractaven que fins i tot el .cat el tenien en situació de morositat.

Una setmana més tard, el domini .cat el van recuperar (o sigui, pagar) i semblava que aquesta indiferència pel domini català havia estat superada, però la sorpresa va consistir en veure que un domini que es feia servir per demanar el vot i l'administrava el PSC-PSOE era pagat per l'ajuntament de Barcelona.

L'escàndol va ser important fins al punt que es van fer ressò RAC1 i La Vanguardia i l'ajuntament va haver de rectificar. Seguia pagant el contribuent però ara ja no l'administrava el PSC-PSOE (tot i que servia per demanar el vot...).

Ara, el blog de l'alcalde s'ha transfotmat en un blog més genèric amb un nom que no és el seu personal si no el de la ciutat: www.blogbarcelona.cat

Dos anys més tard però, la polèmica torna a envoltar al blog de l'alcalde.
Pel que sembla, el controvertit blog li costa als ciutadans de Barcelona 315.000 euros anuals, per a una audiència mensual de 23.000 visites...

Aquesta despesa no sé si es pot considerar justificada (que crec que no), però aquesta no és la única polèmica al voltant del blog.
Resulta que mirant un altre cop la situació dels dominis d'internet de l'alcalde podem veure com les adreces www.jordihereu.com, .cat i .es estan registrades i administrades per l'ajuntament de Barcelona.
En canvi, les .net, .org i .tv estan registrades i administrades pel PSC-PSOE.

I jo em pregunto, cal que els ciutadans paguem uns dominis personals de l'alcalde? Dominis que a més no s'estan fent servir?
Quan hi hagi eleccions, es faran servir aquests dominis pagats pels ciutadans per demanar el vot?
Per què si el PSC-PSOE paga uns dominis no els paga tots?
S'està estalviant el partit socialista uns diners a costa dels ciutadans?
Un altre cop...?

2 comentaris:

Anònim ha dit...

No tenen vergonya?

Dessmond ha dit...

És allò de reclamar el canvi, per oxigenar els polítics corruptes. Sempre que no afecti als socialistes, és clar. Ells són tot virtud.