2.12.11

Les conseqüències de les retallades


Dona, 63 anys.
Operada dels malucs i amb dolor crònic tractat amb calci i calmants.
Entra a la farmàcia habitual i demana la seva medicació. Entrega la seva recepta de tractament continuat (recepta que serveix per un període de temps llarg) i la seva targeta sanitària.
Un cop feta la comprovació, el farmacèutic li diu que la seva recepta ha estat bloquejada pel seu metge de capçalera.
La dona no ho comprèn i s'adreça al seu CAP per rebre una explicació.
A informació li diuen que la seva recepta ha estat bloquejada pel seu metge de capçalera i que només ell la pot desbloquejar.
La dona de 63 anys explica que ningú l'ha avisat amb temps i que necessita la seva medicació. El mal als malucs comença a fer-se insuportable.
La persona que l'atén a informació li diu que ha de demanar hora amb el metge i li reserva una cita 15 dies més tard.
La dona protesta i diu que això és impossible. El seu dolor no pot esperar 15 dies.
La persona d'informació la mira amb cara de circumstàncies.
La dona de 63 anys munta un inici d'escàndol i demana fer una queixa formal.
Apareix l'inspector del CAP.
La dona explica el seu cas i exigeix una resolució IMMEDIATA.
L'inspector comenta que molts metges prenen aquesta decisió de bloquejar les receptes perquè volen crear malestar en els usuaris i fer pressió al govern pel tema de les retallades.
La dona diu que ella també és funcionaria i que també està putejada per les retallades. Li han rebaixat el sou!
L'inspector explica que l'únic que pot desbloquejar una recepta és el mateix metge o el metge director del CAP.
La dona diu que d'allà no s'en va fins que li solucionin el seu problema.
Apareix el director i desbloqueja la recepta.

Catalunya, 2 de desembre de 2011
En una ciutat al costat de Barcelona
En horari laboral...

5 comentaris:

Jordi Calveras ha dit...

Benvinguts al sistema de sanitat publica.

Anònim ha dit...

SEMBLA MENTIDA QUE TOT UN SRO.METGE,ES DEDIQUE A FER AQUESTES CRIATURADES PER IDEOLOGIA....
JUGANT AMB BARCELONA

Hasbarats ha dit...

Això és intolerable! És per anar a fer-li una visita al metge a casa seva.

Anònim ha dit...

Fantàstica crònica plena de detalls irònics i clarificadors.
Apuntes el dard cap al metge que imposa la seva "lluita" davant el patiment aliè.

Però no se m'escapa que tb hi ha una altre diana. La víctima que no ho és tant... La senyora de 63 és funcionària i amb aquesta actitud que li dona aquest estatus, reclama una solució que de ben segur qualsevol altre persona "noraml" no hauria obtingut.

I tot això reblat amb la darrera descripció: "En horari laboral"
Brillant.

La Catalunya funcionaria és un estatus privilegiat que pot decidir no administrar els calmants pel dolor, com també pot anar a la farmàcia a per medicaments en horari d'oficina.

Son una raça apart.

I la foto de l'article, la millor imatge.

Andreu ha dit...

Dubto, i molt, que un metge es dediqui a fer aquestes putades. En tot cas, si fos veritat, caldria que el fotessin al carrer.

Mes aviat em recorda el mateix mullader que van organitzar, de motu propio,el mes de juliol, amb el tema dels genèrics per als malalts de llarga durada. Ni els hi van avisar de res per escrit, ni van voler permetre que una trucada controlada de la farmàcia permetès expedir el genèric, encara que el paper-recepta del metge del CAP indiques, lògicament, un medicament no generic, quan es va emetre. Calia fer passar la gent pel CAP. A ple estiu (meitat o finals de juliol) i a castigar mes els bons pacients que van a recollir nous medicament quan està a punt d'exhaurir-se la capsa anterior. No van ser els metges, no, van ser les persones "administratives", les que viuen de donar hores i rien plus, per a putejar la gent, quan es produia el 1er. retall, ..i normalment, coses que pasen, de parla castellana. La burrocràcia està per tot arreu, però als CAP's o han perdut la vocació de servei public o són aspirants a activistes d'unaa revolucio d'octubre que no arribarà. Juguen contra els usuaris i tenen també xantatgetats, de facto, als metges. La sanitat publicaa és una meravella sanitària, meravella, però les burròcrates són un càncer a eliminar com sigui. Cordialment,
Andreu