En Nicolàs Sarkozy ha guanyat a França i ho fa transmetent uns valors importants.
Personalment tenia els meus dubtes perquè al país veí, el 50% de la població ocupada ho fa en el sector públic i aquest "lobby" es veia amenaçat directament per la promesa del guanyador de les eleccions de reduir el seu tamany i influència.
Pronostico vagues generals i demés demostracions actives d'aquesta casta per mantenir els seus privilegis a costa dels seus conciutadans que miraculosament no viuen de l'estat.
També hi haurà manifestacions de funcionaris per evitar que es reverteixi la llei de les 35 hores setmanals. Per fi, a França es tornarà a treballar (o al menys no se li prohibirà a aquells que ho volen fer).
En definitiva, una victòria políticament incorrecta per Catalunya...
35 comentaris:
Com ja he fet en tots els blocs diré que me'n alegro pel nou President i li desitjo tota la sort del món en la seva nova tasca que no serà pas fàcil ni molt menys si vol respectar els seus plans.
no se xq xo jo sempre acabo del costat perdedor
Jo estic content amb la victòria de Sarko.
Ni entenc l'entusiasme progre amb la Segolene, ni tampoc aquesta euforia que us ha agafat a alguns amb el Sarkozy. Home nois, es tracta del futur president d'un dels does estats que ocupen la nostra nació! Tampoc no n'hi ha per riure-li totes les gràcies, oi?
L'afició a les eleccions franceses demostra que els catalans, uns i altres (vull dir, nosaltres els catalans, i la gent que no és catalana però que viu a Catalunya, a la qual respectem naturalment, hehe) som tots una colla de papanates.
és igual qui mani a França, coi, l'important és qui mana a Catalunya (i aquí sí que les passem canutes!)
Allez, au revoir mes amis!
Si Kar-el (el pare de superman) volguès enviar el seu estimat fill a la terra, segurament avui apuntaria una mica millor que fa 80 anys. Avanç el deixaria a la intervencionista i progre França (o quàlsevol altre pais de l'Europa Occidental) que no pas als ultra liberals i conservadors Estats Units d'Amèrica. I suppose, of course...
(a més, sospito que ben aviat els francessos descubriran l'abisme que hi ha entre els programes electorals de la dreta i la seva acciò de govern... com les sorpreses desagradables d'última hora en la política d'alineament atlantista y rearmament de l'industria bèlica. Traduït en l'aument significatiu del gast públic, pero no destinat a les prestacions social, precissament)
Apreciat, de quin abisme parles? No cal mirar tant lluny i veurem molt clarament l'abisme real entre les polítiques d'esquerres i el seu discurs teòricament social. Això no és retòrica, es tangible, ves al departament de Benestar i sabràs que el que dic és molt cert.
Bé amics, ja ha guanyat el Sr Sarkozy. Ja m'imagino orgies onanistes al carrer Gènova de Madrid. sincerament no entenc aquest entusiasme per un senyor que té per política fer de gosset faldiller del que diguin els USA, que confon moralitat amb moralina, ordre amb autoritarisme i que criminalitza aun sector de la població peruqe viu en barris marginals i no son blanquets. En fí si pensem que una part important dels seus vots venen de la ultra dreta ja está tot dit.
Suposo que que pels qui creuen que dir la DGT atenta contra les llibertats individuals al restringir l' alcohol avui serà un dia feliç.
Pe cert, que la Segolene tampoc no em feia gens el pes, jo crec que un Bayrou haguès estat una opció més encertada.
Srs L' anarcocapitalisme ja es aquí. Quan es criminalitza quelcom com el Maig del 68 es que estem demostrant que el que volem en realitat no es llibertat, el que volem es una mena de Führer que ens marqui el camí i axí, les nostres vides es mouran en la tranquil.litat d' una existencia mediocre.
Penso que França ha tingut mes sort que Catalunya, governará qui toca de peus a terra i no fa volar coloms.
Parlant de fer volar coloms. Hi ha una dita segons la qual el feixisme es un ocellot que sempre sobrevola Amèrica... però que finalment aterra a Europa. Sembla que tornen el pitxors temps.
Nomès una pregunta: amb Sarkozy, Merkel, i companyia manant... com n'estaria actualment d'implicada Europa, amb l'invasiò d'Irak (o fins i tot Iran)?
Saltenc, et recordo que els recents conflictes amb els inmigrants (i que Catalunya no pateix ni de bon tros) es varen produir amb la mateixa dreta governant... i el mateix Sarkozy de Ministre responable.
suga-agus,
els recents conflictes amb els inmigrants que ens recordes (i que Catalunya no pateix ni de bon tros) com dius tu es varen produir amb la mateixa dreta governant... i el mateix Sarkozy de Ministre responable,... però probablement provocats per la depresió que els entra als fills i nets de l'immigració africana quan veuen els seus pares pre-jubilats planxats al sofà davant la tele i vivint d'un subsidi perpetu.
Volen tenir dret a prosperar i no estar condemnats a fer cua per rebre les ajudes socials que els prometen els bons angels socialistes.
Et recordo que els resultats de Sarkozy a la banlieu han estat bastant honorables.
Al final el socialisme ha acabat consistint en fer la pobresa una mica menys incòmode, però mai s'ha preocupat de treure a ningú de la pobresa, no fos cas la prosperitat econòmica els fes votar la 'dreta'.
GuillemC,
tens tota la raó. La tasca del Sarkozy no serà fàcil. No ho hagués estat per ningú, però segurament per a ell menys.
XaviM,
et feia gràcia que guanyes una dona? Ets un romàntic :)
RaülA,
i no era pas fàcil, eh? ;)
JoanAr,
tens raó que el més important és qui et governa directament, però no podem restar aïllats del combat de les idees i malauradament això només passa fora de casa nostra.
El pensament únic ens domina a Catalunya...
Suga-Agus,
tens una visió distorsionada de la realitat americana. De fet, compleixes perfectament amb el perfecte progre i la seva "idea" dels EEUU...
Sobre descobrir la maldat de la dreta, em sembla que els francesos el que han descobert és la doble moral i el cinisme de l'auto-proclamada esquerra. I han dit PROU.
Tresinores,
just a la fusta. Ni porten els fills a l'escola pública, ni a la sanitat pública i ni molt menys fan servir el transport públic. L'èlit dirigent "progresista" del país diu molt però fa poc.
Eleva,
també tinc una visió positiva del Bayrou i crec que a les legislatives pot fins i tot superar al PSF.
El que dius sobre la política del Sarkozy és injust. De fet, és tan exagerat que deixaré que ho argumentis una miqueta més abans de contestar-te :)
(Els An-Caps encara no ens governen, no t'espantis...)
Saltenc,
a França han renunciat al fum. Això sempre és bo...
Suga-Agus(2),
només dir-te que a Espanya i a Catalunya hi ha hagut "incidents" amb l'inmigració.
A casa nostra tenim l'exemple del barri terrassenc de Ca n'Anglada... ciutat governada pel TRIPARTIT.
O sigui, prou demagògia.
I aquesta referència del feixisme... ja ni la puc considerar demagògica. Va més enllà.
CdeCarabassa,
exacte. La subvenció pot condemnar a molta gent a un estatus de perenne pobresa i això no afavoreix ningú. I menys al directament afectat.
Però és tan temptador ser el Rei Mides que et "regala" els diners... i que després m'ho agraeixis cada 4 anys...
Per cert, acabo de rellegir amb calma el post i sincerament, i amb tots els respectes, es de traca i mocador.
"Pronostico vagues generals i demés demostracions actives d'aquesta casta per mantenir els seus privilegis a costa dels seus conciutadans que miraculosament no viuen de l'estat."
Es a dir que fer una vaga general per defensar uns drets "x" es mantenir privilegis. Collonut! jo pensaba que históricament les vagues es feien per reclamar drets i precisament per protestar contra els privil.legis d' alguns.
"També hi haurà manifestacions de funcionaris per evitar que es reverteixi la llei de les 35 hores setmanals. Per fi, a França es tornarà a treballar (o al menys no se li prohibirà a aquells que ho volen fer)"
Ei! manifestacions i vagues, menys mal que algú amb AUTORITAT ja s' encarregarà de disoldre a aquesta colla de mandres i dropos mitjansant les forces de l' ordre...o millor que faci una nova llei de "vagos y maleantes" o millor encara que aboleixi el dret de vaga.
On anirem a parar!! que es això de 35 hores...es més ni 40, tornem als bons temps del treball infantil i les 80 hores setmanals, perque si la competitivitat disminueix augmentem les hores a saco i tema solucionat.
En definitva, que ser d' esquerres es ser un dropo i que només els liberals (en lo económic) ens podran salvar. La cosa está clara i el missatge també, o nosaltres o el caos.
Odalric, la frase es demagògica... però el cert es que la varen inventar els americans més conservadors. Per defensarse de les habituals crítiques europees.
No entenc com poden haber descobert res els francessos de repent, si resulta que la penosa situació en que es troven ve desprès d'un llarg periode de govern, precissament de la dreta.
De fet hi ha hagut una progresiva devellada econòmica desprès de l'ultim govern socialista de Jospin (govern que objectivament va millorar la situaciò que va trovar, per cert)
PD: De vegades sospito que molts liberals pensen que la paraula Estat provè de Stalin. Per que consti en acte em considero social-liberal... liberal per activar l'economia i social pel criteri de la despessa pública.
(i aquesta dreta que ara sembla que te tant d'exit, no te cap intenciò de reduir el gast públic, simplement el vol destinar a l'exercit i l'investigaciò militar... ja ho anireu descobrint)
No crec que hi hagi tantes manifestacions. Als apocaliptics de que sarkozy és quelcom igual que un nazi , encar ano han entès que és ser conservador i de dretes i ser un totalitari, segurament pq els que diuen que és un nazi són ells mateixos totalitaris. Ser d'esquerres no és garantia de res, i menys de democràcia.
Sr Moré:
Distingeixo perfectament el que vol dir ser conservador i el que vol dir ser feixista. Evidentment coses completament diferents. Però la història no enganya, quan les classes conservadores han vist el cul perillar sempre han optat pel feixisme com a mal menor. O sino qui et creus que va financiar les campanyes de Hitler o de Mussolini? Una ONG?? Fexistes sense fronteres?? no fotem....
Ah! i per cert no es tracta de confusió es tracta d' assimilació de discursos; jo ja se que Sarkozy no es un nazi, però quan parla d' autoritat, patria abolició dels ideals del maig del 68 em recorda en perillosament el discurs nazi de comunitat del poble, Deutschland Über alles i que s' havia d' acabar amb les ideees de la il.lustració.
I sense acritud, però dir que ser d' esquerres es ser totalitari i antidemocrata es sencillament digne de no haver llegit un llibre en la vida ( o potser els de Pío Moa i els de Cesar Vidal). Confondre ser d' esuqerres amb ser stalinista es una mixtificació tan lamentable com la que comentaves entre conservadurisme i feixisme. I creu-me en absolut estic d' acord amb qui justifica dictadures només perque son d' esquerres, però es absolutament injust la falsa teoria que iguala esquerra amb caos i desordre.
Arribo tard, jejejejjeje.
Personalment no conec gaire el programa de Sarkozi. No em cau gaire be perque estava vivint a França quan va haver els disturbis que va haver de controlar ell i el metode va ser bastant ineficient i lo que més em preocupà, violent. Anyway es lo que ha sortit i s'ha de respectar.
Em preocupa el fet de que les politiques liberals van molt asociades a mentalitats de dreta. No se si hi ha algun exemple de esquerra social liberal de la que diu suga agus.
Una reflexió: Crec que la majoria de formes de govern que han sortit a la historia han tingut algun problema i han caigut enfront a una nova. Potser aquest tipus de governs que ara s'imposen funcionen be i el liberalisme potser es una bona forma de govern definitiva. No se si en cap moment caura davant una altre forma de govern.
El que si em sembla es que no seran altres homes els que ho pararan. Crec que una vegada més sera la natura qui digui fins aqui em arribat i punt. Comença a ser hora de frenar una mica, entendre'ns i reflexionar. No només per lo del calentamiento global, que això ja cansa. El camp que jo conec, el de la producció d'aliments, no donarà molt més de si si continuem a aquest ritme, i el de la energia i l'aigua donaran problemes seriosos en poc temps. No se si hauriem de parar de pensar en els nostres sistemes favorits de govern i (això en especial per Odalric) pensar en que els hi deixem als nostres fills.
Eleva,
segurament ho havies entès bé a la primera. El "jo o el caos" és precisament el que havia dit la Royal quan apel·lava a la por en dir que si guanyava el Sarkozy hi hauria violència. Què és això? Una amenaça? Una promesa...? Sigui com sigui, absolutament anti-democràtic.
I sí, les vagues son un dret i així està recollit en la llei. Però fer una vaga per evitar allò que un candidat ha promès i ha estat validat en unes eleccions és voler fer una tercera volta electoral. Legal sí, però trampós també.
Recorda: Parlo de vagues en contra del que ara ha promès el candidat.
Suga-Agus,
la frase és coneguda però la seva aplicació també. I aplicar-la pels resultats de França es pot considerar un abús (i estic segur que ho saps).
Si França te un mal, es diu intervencionisme. Qualsevol cosa que no serveixi per millorar aquest mal serà un error. Governi qui governi.
Per cert, en Jospin no va solucionar res ans al contrari, doncs la llei de les 35 hores ha provocat el nivell d'atur més elevat des de la post-guerra.
I ja no parlo de la moral, doncs França se sap malalta i ferida... i de fet, per això la participació ha sigut tan elevada (i pq allà la gent percep que el seu vot serveix, no com a Catalunya).
Moré,
malauradament jo sí que crec que hi haurà manifestacions pq allà els sindicats de funcionaris son poderosos i no voldran perdre els seus privilegis...
Eleva(2),
sé que saps que la simplificació no s'aguanta i menys amb referents històrics. Per tant, quan dius que les classes conservadores han optat sempre pel feixisme en cas de perill, sé que saps que simplifiques. I com hem dit, això no s'aguanta.
Jo,
és cert que els sistemes canvien i cada societat i temps cerca el seu futur i el seu benestar de la millor forma possible.
També crec que això és així precisament pq ens preocupa el futur dels nostres fills.
La natura va fent i jo crec que l'home sempre s'adaptarà als canvis.
Sobre el tema del liberalisme i la dreta, recorda que vam fer un test on es diferenciava entre els eixos dreta-esquerra, liberalisme-llibertarisme.
Si dius que el liberalisme actual del nostre entorn és conservador, crec que a Anglaterra tens un cas de liberalisme progressista.
Hauré de mirar-me més el cas d'anglaterra perque tothom em diu que es un liberalisme bastant progressista. Que en penses d'aquesta opció en el cas d'anglaterra???
Sobre lo de la natura, l'home s'adaptarà per la seva gran capacitat d'adaptació. Em sembla correcte. Tanmateix adaptar-se a determinades situacions no vol dir que siguin les situacions millors (ni pitjors) que podriem tenir. Nosaltres no hi serem encara que ens preocupi. A altres tant els hi fa que deixen i això es preocupant.
Simplificació?
A veure, casos on ha triomfat el feixisme i/o formes de govern autoritaries.
Alemania nazi: Campanya financiada pel gran capital, pacte amb el zentrum i el PDNA (partis catòlics i conservadors) Hitler canceller sota la presedincia de Hindenburg (gran progressista com tots sabem.
Italia feixista: Marxa sobre Roma recolzada pel Rei (també d' esquerres de debó. Grans industrials i classes acomodades donan suport económic al moviment.
Franco: Cop d' estat i Guerra civil. Amparat per la esglèsia i moviment amparat per gent tan esquerranosa i progressista com la CEDA, FET y de las JONS i els carlistes (entre molts altres).
Pinochet: General clarament escorat a psicions socialistes, per això derroca a Allende, perque era una monya cagona. Consegueix la victòria amb l' ajuda de l' exercit, sector de progrès, el gran capital i terratinents i amb la col.laboració especial d' aquest gran home, honest i de clara vocació social com era Nixon.
Algún exemple més?
Jo,
crec que Anglaterra és el millor país d'Europa. El més lliure, el més competitiu i de millor benestar.
Per descomptat que crec que funciona molt bé.
Sobre això que dius: "A altres tant els hi fa que deixen i això es preocupant" estic 100% d'acord amb tu.
I crec fermament que el dirigisme fomenta l'indiferència.
Eleva,
algun exemple més? Que em dius de Stalin? i Pol-Pot? Mao? Castro?
Però bé, si parlem de democràcies i situant-les en l'època dels teus exemples, què em dius de Churchill? i de Roosvelt? De fet, qui va guanyar? qui va ser més fort? Quins ideals van prevaldre?
Es a dir, la democràcia por haver caigut al forat del feixisme, però no sempre.
On ha caigut sempre l'estatalisme?
Lamento no entender el catalán... ¿Sarkozy no te recuerda algo a Richard Nixon? El perfil y la reinvención del personaje en campaña. Ambos tienen una variedad honorable y una deshonesta. Ambos políticos con habilidad para aprovechar el populismo para su causa. Habilidad para dirigir el populismo contra las élites culturales. Ambos utilizan despiadadamente las guerras culturales para abrir una brecha con lo que ellos peuden considerar como "charlatanes del negativismo". Atormentar al rival.
Hay unos paralelismos que llaman poderosamente la atención entre la campaña de Nixon'68 y la de Sarkozy. Seguramente en la manera de gobernar veremos a más de un Sarkozy. No creo que tenga ideología ni valores morales que en un momento dado puedan apartarlo del camino del éxito. Su valor supremo. Existe una adicción al poder. Una visión basada en los términos del poder. Es un personaje muy complejos
suga-agus. Es un gest d'honestitat no oblidar que si el feixisme no es va allotjar a Europa, en bona part és per l'intervenció nord- americana a la 2ª Guerra Mundial i amb el sacrifici vital d'un gran nombre dels seus joves ciutadants.
Qui si va deixar petjada va estar el cosí-germà del feixisme, el comunisme
com molt bé has de saber l'influència soviètica no va estar ni prou bona i lluny de ser democràtica, be tots sabem com van acabar.
No és gens respectable parlar de que tornen el pitjors temps, a mi em sembla que França ens ha donat una lliço de participació i es de senyors acceptar la victòria del candidat Sarkozy.
L'hipòtesi que planteges d'una Europa amb Sarkozy i Merkel no deixa de ser això una hipòtesi per tant no hi perdem el temps.
De moment a Catalunya els incidents no han estat tan greus, però el dia que tinguem el volum d'inmigració del país veí, junt amb l'actitud ximple de l'esquerra catalana davant aquest problema, ja parlarem
I per què no donem a Sarkozy una mica de temps? Diguem, els 100 dies de gràcia que se li donen a tot guanyador. França ha tingut, aquesta vegada, una gran sort: han arribat a la segona volta els dos millors candidats possibles i al meu parer, una miqueta de liberalisme al país més antiliberal d'Europa no li vindrà pas malament. I sí, segurament tindrem manifestacions, però és injust que el funcionariat tingui més privilegis que els qui paguen els impostos per mantenir-los. Senyors, el món canvia molt de pressa, i si Europa continua negant l'evidència i fent-se una "muralla xinesa" de burocràcia i estat del benestar mal entès, quedarem endarrerits molt aviat.
La ultraderecha nos está invadiendo poco a poco.... Miedo me da....
Que tristeza y qye horror :(
Odalric, a F. D. Roosevelt els rebublicans més rancis encara el detesten amb totes les forces. Per ser un lider pragmàtic que va recorrer al New Deal que en la pràctica era una recepta intervencionista i keynesiana d'esquerres... i que no va funcionar pas tant malament per sortir de la gran depressiò.
"Sobre lo de la natura, l'home s'adaptarà per la seva gran capacitat d'adaptació. Em sembla correcte. "
Si, aixó val per a totes les besties... pero es soposava que l'home tenia la qualitat de no necessitar adaptar-se imperiosament al medi... perque era capaç de modificar l'ambient utilitzant la inteligencia. Personalment, opino que la millor i la pitxor qualitat de l'home, tot alhora, es la seva il.limitada capacitat d'adaptar-se a tot.
Saltenc, alguns creiem que el més semblant al comunisme que s'ha dut mai a la pràctica es el model Suec. El soviet (o consell) que mana i decideix tot, evidentment no era democràtic... pero creure que el comunisme es intrinsecament incompatible amb la democràcia es digne del adoctrinament McCarthyste o Franquiste.
Val la pena remarcar que els nord-americans se'n van sortir MALGRAT el New Deal i també dir que el model suec els ha funcionat tan malament que ja l'estan deixant enrere. Per a qui li interessi, deixo un enllaç d'un pdf reveledor.
http://www.cadal.org/libros/pdf/
SueciaDespuesDelModeloSueco.pdf
Estimat amic Odalric, no facis demagogia que no cola(almenys amb mi no, recorda que soc sociata i nosaltres som els reis del tema)
Estavem parlant de feixisme i ultradreta, però si vols parlar d' aquests grans estadistes que van ser Stalin, Pol POt, MAo o fins i tot Fidel Castro en parlem.
Per començar, règims autoritaris? si, no només això sino que a més a més responsables de les més grans matances humanes de la història. Però veiam perque apreixen. En els models feixistes que he esmentat abans solen ser respostes del conservadurisme al poder que, en veure's amenaçat, i degut en certs casos per inmovilisme històric i una serie de factors socioculturals, opta per neuralitzar la amenaça de la revolució amb una altra revolució, populista i autoritaria.
Curiosament les dictadures comunistes apareixen en aquells llocs on l' estat està tan podrit que no pot oferir resposta.
A la ex-URSS, tenim el zarisme, el règim monàrquic més desfsat, que ratlla encara l' absolutisme del segle XVII. Per tant l' única força capaç d' imposarse a una revolució comunista seria la noblesa, ja que la classe mitjana, degut a la estructura econòmica del pais era minsa i sense poder efectiu. Si hi sumes que la noblesa era un sector petitissim i que estava empobrida i podrida estructuralment, era pràctiment impossible frenar la revolució.
Aquest és l' exemple mes clar, el que vull dir es que les revolucions comunistes o d' esquerres sempre venen des d' abaix. El problema ve quan, aquests revolucionaris arriben al poder. I es que com deia Orwell un no estableix una dictadura per salvar la revolució. Un fa la revolució per establir una dictadura.
Ah i sobre els conservadors que no van caure en el feixisme...doncs tu has esmentat bons exemples. Llastima que jo no hagi dit mai que ho facin tots, he dit que es una tendencia.
Eleva,
La pujada dels Nazis al poder a Alemanya és obra dels comunistes i la socialdemocràcia alemanya d'esquerres i la seva incompetència -coneixes el concepte marxista de lumpen proletariat?-. La dreta conservadora i liberal és això , dreta conservadora i liberal, els nazis i comunistes tenen en comú el rebuig de la democràcia com a sistema i acomparteixen amb la socialdemocràcia d'esquerres l'idolatració de l'Estat.
El que és relament patètic eleva és que la tev aprincipal crítica sigui que ara seran "gossets faldillers" dels USA... I dir que part dels seus vots venen de l'ultradreta és innoble, la socialdemocràcia massa sovint està recolzada amb pactes innobles amb totalitaris com els comunistes i sovint fent picades d'ullets a islamistes i totalitaris antisistema. Dir que si guanya una opció política democràtica com la de Sarkozy provocarà aldarulls pretesament antisistema , pero que són simplement lumpen proletariat totalitari de caracter islamista, i no condemnar-ho és simplement complaença amb la destrucció de valors democràtics.
Ah , per cert , el maig del 68 ´que ens ha aportat a més d'algunes frases més o menys demagògico-progres per a la pijo-esquerra? RES
çAh , aprengui a llegir Eleva, jo no dic en cap lloc que ser d'esquerres sigui ser totalitari... pero si vostè ho diu ens ho creurem.
Comparar el Maig del 68 amb la il·lustració és delirant... encara creieu que la revolució d'octubre i el maig del 78 són alguna cosa front a les revolucions burgeses? On anirem a parar... de les burgeses en surt al democràcia , de les dues segones: la barbàrie comunista totalitaria i de rebot el feixisme
Sr Moré, De traca i mocador:
"La pujada dels Nazis al poder a Alemanya és obra dels comunistes i la socialdemocràcia alemanya d'esquerres i la seva incompetència"
Bibiliografia sisplau? no es per res, però una frase com aquesta només es comparable a dir que darrera l' 11-M esta una combinació islamista-eta-ZP-CNI-serveis secrets francesos-marroc.
Es a dir que les principals víctimes del nazisme ( a part dels jueus) son els que els van posar al poder no?
Suposo que el tractat de Versalles i la seva manipulació per part del nazisme no te res a veure, la superinflació tampoc, l' ajut dels grans financers res de res. La culpa en exclusiva era del socialdemocràcia que només prtenia instaurar un règim democràtic, i dels comunistes (per cert menys del 10% de sufragis en totes les eleccions) única forsa capaç de plantar cara al carrer a les hordes de les SA.
Lo dels gossets faldillers...doncs sí que passa? es que acás hem d' obeir el que digui el president dels USA com si fos mandat diví? la resposta es NO. I de moment el sr Sarkozy ja ha demant disculpes per la postura francesa vers la guerra d' Irak. Disculpes perque? Al cap i a la fí s' ha demostrat que tot era mentida.
Dir que part dels vots de sarkozy (aproximadament un 12%) venen de la ultradreta no és innoble, es una constatació.Si llegeixes qualsevol anàlisi a qualsevol diari t' oferiran aquestes dades. A menys clar que tots el diaris siguin innobles.
l' únic moment en que la socialdemocràcia fa pactes amb comunistes totalitaris es durant la estratègia de Fronts Populars que Stalin propugna a la tercera internacional comunista, i només com a alternativa per fer front a la fortalesa feixista. Actualment quin pacte hi ha amb totalitaris? Iniciativa? Izquierda Unida? però si son hereus de l' eurocomunisme!!!! això es totalitarisme?!! per flipar. I islamistes totalitaris i antisistema?? quan i on?
Quan he dit que la victòria de Sarkozy provocarà aldarulls?? i mñes encara quan els he justificat. Si de cas l' únic que parla de que hi hauran vagues i manis es el sr Odalric en elu post. Ell li sembla malament a mi em semblaran bé. O es que manifestarse es delicte?
Que va a portar el Maig del 68? poca cosa, certament, més frases que fets. Però almenys va ser un moment en que un grup més o menys ampli de gent va decidir que es podia fer quelcom més que baixar el cap i obeïr. I per a mi això té molt valor. I per cert jo no comparo il.lustració i Maig del 68. jo comparo la forma en que es diu que s' han d' esborrar els valors d' un i altre lloc, i la forma de dir-ho sona sospitosament semblant.
Més, dius que tú no dius que ser d' esquerres sigui ser totalitari, no només dius que no es ni gaerantia de demòcrata i ara sempre parles del nostre bon rotllo amb totalitaris de tota mena....doncs maco, tú mateix et retrates.
I tornant a les comparacions, evidentment se que la revolució francesa es una revolució burgesa. Però per començar, tot i que senta les bases dels valors democràtics, el que en surt d' ella es un estat imperial totalitari. Et sona Napoleó? I per cert en aquesta revolució tan burgesa ella hi ha quelcom que es diu la época del terro jacobi, ja saps Robespierre i companyia, tan demòcrates ells...ah no que eren la part comunista-totalitaria-feixista.
I com he dit abans del maig del 68 no va sortir cap barbarie, perque per desgràcia no en va sortir res.
Ei! i que consti que tot això de molt bon rotllo, que a mi m' encanta discutir i compartir visions oposades ;)
espiadimonis, l'únic fracàs de la socialdemocràcia sueca es que potser son víctimes del seu propi éxit. Donat que gràcies a les polítiques progresistes la majoria social a arrivat a un nivell de vida força elevat, les exigencies no son les mateixes que fa 60 anys (quan els suecs vivien realment a la miseria)
No sempre ser d'esquerres vol dir voler igualar per sota. Esta clar que jo voldría que la Seguretat Social desapareguès algun dia... perque tothom es poguès permetre la sanitat privada. Les formules dels xecs que introdueix el nou govern (liberal) suec, estàn molt lluny de les pretencions de desmantellar la sanitat pública que voldria aplicar el PP, i altres partits de dreta.
CiU tambè va proposar la mateixa fórmula. Pero amb dues diferències. Aquí encara no hem arrivat al nivell Suec o escandinau... encara n'hi ha un cert marge de creixement dels serveis públics. En segòn lloc CiU va caure en l'error tàctic de voler enganyar a l'opiniò pública, no explicant amb detall quins serien els beneficiaris del sistema, per gratar uns quants vots i no perdre uns altres.
Trobo que la fórmula dels xecs es un excelent camí per avançar desde la socialdemocràcia al liberalisme... pero s'ha de fer quan arriva el moment, no avanç ni desprès. Just quan una majoría social significativa en pugui treure profit inmediat d'aquesta reforma.
En quant al keynesianisme, ho sento molt pero fins i tot la dreta mes reaccionaria admet (desde fa molt temps) que l'aument del gast públic es l'unic remei eficient en temps de crisi económica. L'unica diferncia entre els esquerrans i dretans (n'hi ha keynesians de dreta i esquerra) es el destí del gast públic. Per la dreta la prioritat es el gast militar (economía de guerra) y per l'esquerra el gast públic (economía social de mercat)
Temps de treure's les caretes...
Sempre he dit que on millor s'explica el nacionalisme (no-espanyol o pancastellà) de la península ibèrica, és al film 'BraveHeart'...
Qui fa de pare corrupte i leprós de l'aspirant a rei d'Escòcia...que enmerda la població en guerres i odis, mentre sempre està negociant possessions i privilegis amb el teóric enemic?
Quants idealistes han cregut en la idea de la llibertat i la independència, com William Wallace...però tristement els qui dominen i gestionen, els qui administren aquest "nacionalisme alliberador" no són més que els pares leprosos de Braveheart, els qui a la ombra intercanvien vergonyes a tapar amb els rivals...
Al final, la cabra tira al monte i els hereus de Francesc Cambó, qui va ser sempre fidel servent del rei Alfons XIII i financer de Franco, (sempre primer la botigueta abans que catalunya...i quina botigueta...), no es d'extranyar que Jordi Pujol (íntim de Juan Carlos I) sempre anés a veure el seu amo a Baqueira, com Artur Mas, el qual va dir que Catalunya si volia seleccions catalanes hauria de competir amb andorra, o qüestionat per les seves preferències per a guanyador del mundial de futbol, va contestar, Espanya...
Ja no recordem el pacte del majestic?
Ja no recordem qui va pactar amb Aznar senyor Arzallus?
Ja no recordem qui després d'anar al notari, ara fa cants de sirena als únics amb qui poden pactar per afinitat?
Ja no recordem com avui mateix el senyor Imaz no descarta pactar amb el PP a Euskadi?
Bífida és la llengüa de la serp, que juga a dues bandes.
Ara ens alegrem que en Sarkozy guanyi a frança, un tipus que es temut fins i tot per Chirac, per la seva radicalitat, un tipus, immigrant ell líbrenos dios de la furia del converso, que en el seu programa demana mà dura als immigrants, un tipus que ha guanyat amb el vot Lepenista...un tipus que igual que Sharon passejant per la esplanada de les mesquites, va provocar a la població dels barris, dient-los el nom del porc, escòria, basura que tenia que ser escombrada, per tenir els disturbis=problema, per auto-propossar-se com a sol·lució...tot molt hitlerià...
La senyoreta progredumbre Royal, filla d'un tinent-coronel ultracatòlic de colònies, molt empapada ella de la realitat obrera...puaj, més preocupada per un somriure estúpid i en quedar bé per a portada de Vogue, no és la sol·lució, però no necessitem més sarkozys...
El que m'ha tocat la fibra és el despreci vers els empleats públics de França...un 50% segons tu, segur?
Tenint en compte que petrolis, elèctriques etc.estàn sota control de l'estat i reverteixen els seus beneficis en el mateix estat i no en 4 accionistes malparits amics de pupitre...i tenint en compte que França esta a anys llum encara, d'espanya i catalunya en serveis, infraestructures i nivell econòmic...
que t'empatolles?
Si el que vols fer és una analogia amb la sobresaturació de funcionaris a Espanya, puc parlar-te amb coneixement de causa.
Espanya és un país d'esterotips, la gent pensa que treballem poc i que fem masses festes, però som el país que fa més hores d'europa i un dels que menys festius fa...també hi ha el tòpic de que hi ha masses funcionaris, discutible, el que és segur és que en % sobre el total de treballadors, som dels que menys en tenen d'europa.
El món de la empresa pública no és tan diferent del de la privada, hi ha gent que treballa de valent i gent que no, i això de qui no treballa prou s'el fot fora a la privada, perdoneu, pero no sempre...i ho sabeu...
sarkozy ha promés reduïr a la meitat el funcionariat, com? fent fora la meitat? sense atur? prejubilant? o sigui possant a cobrar sense produïr?
La pregunta no és si sobren funcionaris, sino, qui anirà fora, els jefecillos endollats que no foten brot? o els qui si penquen pero no tenen padrí? Això ens ajudarà a tenir un estat que més que mai necessita tenir recursos i ser fort?
L'exemple d'un món privat que és regula pel mercat és el món del totxo o el de les telecomunicacions...
exemples d'eficàcia, autorregulació i integració de tothom...
En fi, coses de la evolució, de concerts de RATM a defensor de sarkozy...
salut odal, una abraçada d'un encara Brintero.
AntxonG,
me parece muy interesante tu comparación. Creo que tanto Nixon como Sarkozy despiertan un similar rechazo y pasión que polariza la sociedad. También pq creo que plantean cuestiones muy claras y muy concretas que se aleja del humo habitual del político convencional. También como tu creo que si esas ideas deben modelarse para encajar en unos objetivos concretos (y ligados al poder), Sarkozy no dudará en acometerlas.
Si que transmite complejidad, pero parece claro que la mayoría desea romper con la imagen de político-burócrata. Posiblemente la Royal no ha transmitido suficiente personalidad e independencia respecto sus "elefantes".
Saltenc,
fas bé de recordar-nos les herències de la II GM. Llibertat per a uns, dictadura per als altres. I discutir això és absurd...
També fas bé en alertar que si aquí tinguessim el % d'immigració similar al francès veuríem què passa. De fet, amb el poble gitano hem sigut dominadors i arrogants i suposen un % ridícul amb comparació el mon musulmà que s'instal·la a occident. I aquest és proselitista, molt diferent del poble discret gitano.
Espiadimonis,
donar els 100 dies de gràcia seria un acte de cultura democràtica i està clar que a alguns això els costa una miqueta...
És molt més efectiu l'atac frontal i deslegitimitzador des d'el primer dia per així defensar l'idealisme intervencionista.
Et recolzo totalment en la teva prescripció de liberalisme per França i per descomptat signo on calgui per eliminar privilegis laborals subvencionats entre conciutadans.
Wen,
vols dir que no et precipites?
Anònim,
el FD Roosevelt passa per ser un comunista per l'ala dretana del republicanisme. Però és indubtable que és un dels presidents més estimats pels americans.
En el New Deal és precisament on es fonamenta el concepte d'estat del benestar i és gràcies a les polítiques americanes que en tenim a Europa. El que passa és que l'intervenció de l'estat ha sigut l'eina utilitzada a casa nostra per conservar privilegis i és per tant l'opció més conservadora possible de govern. Als EEUU, per sort per a ells, evolucionen i adapten les seves polítiques a les seves necessitats i no son esclaus de cap dogma de fe (molt ben aprofitat aquí per les elits dirigents).
Em sembla interessant el que has dit sobre la millor i alhora pitjor qualitat de l'home: la seva il·limitada capacitat d'adaptar-se a tot. Pq creus que és la pitjor qualitat? Ens fa arrogants?
I sí, el comunisme és enemic de la democràcia. El comunisme és totalitari i per tant, enemic de la llibertat.
Espiadimonis(2),
és ben cert que cal informar sobre el mite del anomena model escandinau. Allà estan canviant el xip i deu ser que els suecs no compartien amb tan d'entusiasme aquest mite...
Eleva,
brillant el teu comentari irònic de la demagògia :)
Quan comentes que el "conservadorisme" en veure's amenaçat respon amb feixisme no se si et dones compte que deixes els valors democràtics en els conservadors. Estic segur que no creus que aquests escenaris que esmentes fossin només escenaris amb només població conservadora, oi?
A més, què vol dir "respostes del conservadorisme" Qui son aquests "conservadors"? Pq tenen por?
Està clar que la democràcia te por i es defensa. Tu creus que ho fa malament... pq l'alternativa no era el feixisme si no el comunisme.
O sigui, la llibertat en perill ha de triar entre enemics. Em sembla que és un argument feble...
Moré,
estableixes diferències entre revolucions i els seus resultats. Segurament l'arrel de totes elles és noble però també és cert que la seva evolució no va donar els mateixos fruits. La democràcia és filla d'unes i no de les altres i cal subratllar-ho sempre que calgui.
Eleva(2),
que en el combat entre comunistes i feixistes a Alemanya triomfés el feixisme no fa del comunisme una víctima democràtica.
Això de que en Sarkozy ha demanat disculpes als EEUU jo no ho he vist enlloc. Ens pots donar l'enllaç?
Això de apuntar el % de vot d'ultra-dreta pel Sarkozy i no apuntar el % de vot d'ultra-esquerra per la Royal que vol dir?
Suposo que no deus creure que a Stalin el motivaven ideals democràtics amb els Fronts Populars, oi?
Entenc que no vegis a IC-V, EUiA i IU com a partits comunistes... pq realment son màquines frívoles de repartir sous.
Sempre de bon rotllo :)
Suga-Agus,
la teva justificació ("víctimes del seu propi èxit") és d'antologia.
Digues que sí, és millor no tenir èxit en aquesta vida!
La comparació que fas de les propostes de CiU les hauràs de treballar una mica més. Els famosos "xecs" volien tornar poder de decisió als ciutadans i no hi veig cap problema en això.
La discussió sobre la despesa pública és apassionant. Haurem de fer un post concret (tot i que aquí ho podem discutir tot el que calgui!) :)
Txus,
sigues molt ben vingut! Sempre s'agraeix una mica de demagògia marxista-leninista en una discussió! :)
els teus recordatoris son impagables i crec que aquesta bíblia que gasteu (els progres de debò) l'haureu de re-imprimir pq no aguantarà el pas del temps (ni la paciència del poble).
Entenc la teva defensa del sector públic... però no ens ho facis pagar als demés. O és una ordre? O és una obligació?
Per cert, quin problema tens en que un funcionari pugui ser despatxat? Entenc que n'hi ha que no han d'estar supeditats al caprici del polític de torn, però els treballadors públics (o que treballen per l'administració) no poden ser una casat de privilegiats.
La teva desconfiança del "mon privat" és la pròpia del qui desconfia de la llibertat.
Quin problema hi ha en respectar la decisió de la majoria dels francesos? Es que ja no ets demòcrata?
I la teva apel·lació al Sharon, que hi te aquí a veure? No veus que fas servir el manual del perfecte-progre?
Potser no et faria mal evolucionar, doncs ser esclaus d'uns dogmes determinats és l'opció vital més conservadora i reaccionaria possible.
(per cert, jo no defenso el Sarkozy. Defenso uns valors i unes idees. El Sarkozy no és prou liberal com pq el pugui jo defensar de la manera que insinues)
(per cert, l'eleva i tu esteu força preocupats pel meu interès per RATM. No cal!) :)
Una forta abraçada!
(segur que m'he deixat coses que comentar!)
Disculpa, per un oblit l'anonim era jo mateix. Volía dir que per desgràcia l'home ha demostrat que es capaç d'adaptar-se fins i tot a la misèria i la injusticia mes arrelades... com a mínim sen se dir ni faba durant llarguissims periodes de temps.
El comunisme no es el Soviet Suprem, ni aquest últim era Stalin. Per exèmple Lennin, que com Roosevelt era un pragmàtic, no va dubtar d'introduir la propietat privada començant pels camps de cultiu. En camvi, Stalin va desfer totes aquestes iniciatives... al cap i a la fi que es podia esperar d'algú que es va donar a coneixer atracant bancs.
La proposta de CiU dels xecs està copiada, pam a pam, de les iniciatives encetades per la coal.lició liberal sueca. Fins it tot els hereus del 'pal del paller' varen fer una tourne molt publicitada a fi de pendre notes... com minyons ben aplicats.
Quan parlava de 'morir d'exit' volia dir justament que no hi ha cap fórmula de govern definitiva, donçs l'administració te l'obligació d'adaptarse sempre a l'administrat... que es susceptible de cambiar, millorar o empitxorar. Diuen que aixó es la utopía de la democràcia: que mai sigui perfecta i tanmateix sempre pugui perfeccionar-se (dins de la pròpia democràcia, es clar)
Suga-Agus,
per això jo valoro la Llibertat. Pq no vull sotmetiment de cap tipus. Ni a una idea ni a un lider.
Vull tenir el dret a equivocar-me.
Publica un comentari a l'entrada