9.5.07

Molt (o no) rable President


Ja sabreu tots que a can PSC-PSOE hi ha una rassa entre el President Maragall i el President Montilla.
Bé, una rassa que no serveix per separar ja que s'està fent servir munició de calibre gros. Ja han creuat els Tomahawks pel nostre cel i alguns han explotat provocant crits i ferits.

Els míssils llençats per part del net del poeta apunten la línia de flotació del seu successor. Els nervis per la punteria han provocat que un històric i fidel escuder del nou rei hagi sortit a dir en veu alta allò que al carrer Nicaragua deuen comentar amb fruïció.
El problema del Raimon Martínez Fraile no ha estat insultar el Maragall, si no desobeir l'ordre explícita del Montilla de no respondre les crítiques.

Els insults no han estat tan importants com el fet de la desobediència. Personalment això ho considero lamentable... i descriptiu.

No cal dir que el dimissionat Delegat del Govern a Madrid no anirà pas a l'atur, cosa que convertirà tot plegat en la típica jugada caziquil d'aparell de partit. Jo fins i tot diria que tot respon a una planificació voluntària que serveixi d'avís al encara president del PSC-PSOE. Alerta a veure quina serà la re-colocació/pagament dels serveis donats.

Després alguns es sorprenen de la baixa participació en les eleccions...

No vull deixat passar l'ocasió per destacar la novetat que significa la crítica brutal dins l'aparell d'un mateix partit. I més quan no fa ni mig any de les eleccions...
Aquests atacs a la persona que representa la màxima institució del país no son nous. Encara recordo com tot va començar amb el Boadella fent escarni del President Pujol.
A les hores, tot l'aparell socialista en destacava "l'art, l'ironia i la salut democràtica" que significava la "crítica al poder" de l'amic actor i militant. No cal dir que aquests mateixos que reien tant i omplien els teatres ara no volen saber res del auto-proclamat bufó.
Està clar que allò va obrir una caixa de Pandora que en la seva evolució ha passat per moltes fases i que finalment ha degenerat en la situació actual de cainisme polític.

Molt trist.

(Quan ahir vaig bastir aquest article, el volia encapçalar amb aquesta foto. Però quan avui he vist l'acudit d'en Ferreres, no he tingut més remei que modificar-ho)

24 comentaris:

Saltenc ha dit...

Aquesta tàctica de fer el sord davant les crítiques i de reaccionar per a donar la culpa a anteriors governs i al PP que aquí Catalunya no pinta res té data de caducitat. No es pot passar de ser una olla de grills a un convent, tots els extrems són dolents. De tota manera el President Montilla és una persona gris i el silenci fins avui li ha anat prou bé.

Guillem Casas ha dit...

Sense comentaris... una mostra més de com se les gasten a Can Sociata.

PS. La foto que pretenies posar -sense menyspreuar el treball de Ferreres- és molt bona! Jeje!

suga-agus ha dit...

"Capisco..." durant la legislatura pasada l'intolerable era el desgavell del tripartit, on tothom deia la seva... 'ara toca' indignar-se just pel contrari. "...Piove? Porco governo!".

Odalric ha dit...

Saltenc,
silenci? de veritat que ho podem descriure així?

GuillemC,
gràcies! però el millor de la foto és protagonitzar-la :)

Suga-Agus,
"just pel contrari"...? Perdona, però avui tenim desgavell com abans (o pitjor, de fet)

Tresinores ha dit...

Estic convençut que quan aquest home recollia les coses del despatx ha rebut algun comentari del tipus: El que has dit en veu alta ... tots ho pensem.

Potser no, potser li han dit: El que has dit tots ho sabem.

Suga-Augus, si en un eix d'ordenades situem el nivell de desgavell del tripi 2 trobarem que estem al mateix punt que al tripi 1- La diferencia és -només- que ara el nivell de control de mitjans i les ''operatives internes'' fan que no ho veiem. Considerant la importància de la Generalitat i les àrees que gestiona... és molt greu.

I si en lloc de mesurar en un eix el desgavell valorem aspectes nacionals, llavors la cosa ja és per plorar.

Eleva ha dit...

Mireu, no volia parlar del tema, perque degut a ser sociata no soc objectiu i fins i tot tendenciós, però des de quan un afer intern d' un partit ha d' esser motiu de polémica general?

Possats a parlar parlem del que ha passat a CIU de Gavà, o de la expulsió de Calomarde del PP, o l' enfrontament Zaplanistes Vs Sector Camps o....ad infinitum.

Srs, de tensions internes n' hi han a otots els partits, però ara el que interessa es desgastar al govern, sigui pèr a o sigui per b.

Jo mai m' he considerat massa afí al Sr Montilla, però per ami la seva actuació ha estat impecable, no només per la ofensa cap aun company de partit, sino perque ofenia la dignitat d' un ex-President. Si les mateixes paraules de l' ex-delegat del govern les hagues fet contra Jordi Pujol ara estaria tot deu aplaudint al Sr Montilla...

Per cert, si no hi haguès cessament que es el que s' haguès dit? De tot menys maco. Una prova més que no importa el que es fa o es deixa de fer, el que compte es l' aniquilació de l' adversari.

Odalric ha dit...

Tresinores,
estic d'acord amb tu que el Fraile ha dit en públic el que en privat es diuen entre els companys d'aparell...

Eleva,
si cal ja m'estendré... però dir que "l'afer Maragall" és un tema intern del PSC-PSOE o que és comparable a no-se-quin ajuntament de no-se-on és impropi de tu...

I repeteixo, veurem cóm/on acaba el "cessament"...

suga-agus ha dit...

Ja tresinores, però tot plegat comparat amb què?... amb l'ànestesia colectiva i massiva que aplicava l'inoblidable virrei Pujol? (durant 24 anys)

Dintre de tot, reconec que va ser força productiu l'equilibri de poders de diferents colors, entre el govern central, la generalitat y l'autoritat municipal (BCN)...

Però ja era hora que com d'altres comunitats -i algunes més d'un cop- nosaltres tambè tinguessim l'oportunitat d'aprofitar sinergies polítiques... gràcies a que totes questes institucions son ara del mateix color.

El primer intent va ser molt decebedor perque l'estatut monopolitzaba l'acciò de govern... tant de bó ara no fessim la punyeta -des de casa- per mirar d'aprofitar aquesta segona oportunitat (i potser l'ultima en molt de temps)

^eMMa^ ha dit...

maragall s'ha adonat de certes coses, ara psc si que és psoe.

Per cert, on anirà a parar maragall ara?

eleva ha dit...

Evidentment no son comparables, l' exemple de l' ajuntament era per dir que a qualsevol partit hi han tensions internes i....

Mireu, això és un off-topic com una casa, però o em desfogo o rebento: el que va passar ahir a can Barça és una de les vergonyes més besties que jo he passat mai com a culer. Apa, ja ho he dit.

Nahmànides ha dit...

Suga-agus,

La veritat és que fa una estona que no puc parar de riure després de llegir això d'aprofitar les "sinergies polítiques", en referència al suposat avantatge que implica tenir el mateix partit a totes les institucions.

Molt em temo que en aquest camp les teories del management no funcionen, perquè els efectes d'un "desequilibri" de poder com el que patim només poden ser negatius, com ja s'ha demostrat. Quan tot ho controlen els mateixos, ja hem vist que les administracions de rang més baix són incapaces de fer-se valer davant les de rang superior. Passa amb els ajuntaments i la Generalitat envers el Govern de Madrid. Per això a la majoria de països tenen sistemes polítics que beneficien l'alternança i els equilibris de poder.

suga-agus ha dit...

Es clar, Nahmànides, amb Mas i la seva troupe a aquestes alçades ja tindrem molts més quartos a la butxaca, la cessió del Prat, i els trens de rodalies... a no, ara recordo que aixó últim ja ho teniem de fa temps peró resulta que no l'interessava gens als prohoms de Conveniència i Munyió © (un altre acudit gratis per riure una estona més)

Nahmànides ha dit...

Bé, el tema de les rodalies si t'haguessis informat una miqueta més sabries que no és ben bé com el va presentar el TBO. Ai, no, El Periòdico. Cortines de fum socialistes per tapar vergonyes i seguir culpant els famosos 23 anys.

Pel que fa a la resta, no sé on seríem avui si hi hagués en Mas. Això és política ficció. El que sí que sé és on som avui. I com que tu en el fons també ho saps per això desvies l'atenció, com feu sempre els socialistes. La qüestió és no parlar del present, sinó només del passat, oi? Mira que n'és de fàcil viure així i respirar tranquil.

L'obsessió amb CiU et delata, company, perquè en cap moment n'he fet esment. En fi, si vius tan feliç en el teu paradís monocolor, enmig del silenci informatiu, amb tots els mitjans de comunicació subjugats a base de subvenció i/o amenaça i fent mutis davant de Madrid, doncs perfecte. Però no ens intentis vendre motos de "sinergies" i sopars de duro. Prou que patim havent de suportar socialistes aferrats a totes les poltrones com perquè al capdamunt intenteu insultar-nos la intel·ligència.

suga-agus ha dit...

Em limito a mesurar el que ara es fa, amb l'unica referencia possible al meu abast: comparant amb alló que es feia avans. En el que considero més important, inflació, creixement económic, tasa d'atur, preu de la vivenda, endeutament públic, etc, els fets son irrefutables... s'han millorat significativament.

Pel que fa a les reclamacions per incrementar la gestió i financiació d'infraestructures, o aconseguir noves cessions, al marge dels espectacles de gesticulació -o sicodrames- veig la mateixa actitut combativa per part d'aquest govern... i una mica més de receptibitat (o compromís fatalista) des de Madrid.

Mentre que avans, pel preu d'un miserable vot favorable durant l'investidura, es sacrificava qualsévol eventual reclamació al llarg de tota la legislatura (i encara sort que Pujol no va trovar-se mai amb un panorama politic a Espanya, tan sinistre com l'actual)

Peró a teva maldat argumental queda prou patent quan ignoras que he començat dient que en principi prefereixo l'equilibri entre diferents partits, repartits en diferents institucions. Però tots vem veure com al passat molts projectes quedaven encallats, només pels interessos de calendari, a l'hora d'acreditar-se la preceptiva medalleta política.

Encara n´hi han uns quants d'aquets... i tant de bo la colluntura actual permetés que s'agilitzessin una micona... Sembla que els nacionalistas de tota mena (espanyols o catalans) a l'oposició s'obliden rapit de les seves conviccions patriotiques.

Isabel Romana ha dit...

¿Por qué será que (casi)todos los que dejan un cargo encuentran un placer extraordinario en desacreditar a sus sucesores? ¿El amor propio herido? Saludos cordiales.

espiadimonis ha dit...

En el cas de Maragall, és ben clar. L'han fotut al carrer per no ser prou obedient a les directives del PSOE. Ara ell s'hi torna. No dic que estigui bé, simplement és un fet. Les declaracions que ha fet no les deia pas abans, i l'únic factor que ha canviat és que ell ja no és president, i no n'és perquè no li han deixat ser-ho, malgrat que el president Montilla intenti dissimular dient que no es va presentar, com si fos cosa d'en Maragall.
Pel que fa a la "dimissió" del delegat a Madrid, en Montilla, tal com va passar amb en Bolaños, no tenia pas la intenció de cessar-lo, és una persona del seu entorn i gaudeix de la seva confiança. Recordem que el dia següent de les famoses declaracions, el delegat es va disculpar...i això hagués estat tot si en Maragall no n'hagués demanat el cap amb l'amenaça de portar el tema als tribunals. O sigui que menys mèrits cap al president, que s'ha vist obligat a "dimitir-lo" per les circumstàncies.

Raül Alcón ha dit...

Només puc sumar-me a tu: Molt trist.

Vigilant l'entorn ha dit...

En Ferreres és molt gran.

Odalric ha dit...

Suga-Agus,
sinergies? Jo veig ganes de no molestar (de no molestar al ZP, clar)

^Emma^,
sí, no sembla que el Maragall es vulgui quedar quietonet...

Eleva, (off topic)
no m'ho podia creure. De fet, encara no m'ho crec. Per l'any que ve el Barça ha de fer canvis. De fet, el gran Johan Cruyff ja ho va dir fa uns mesos i alguns no ho volíem veure...

Nahmànides,
tens tota la raó. Cap ajuntament socialista exigeix a la Generalitat i aquesta, no exigeix a l'Estat.
No es vol posar en perill el poder...

Suga-Agus(2),
el teu humor no et permetria dedicar-t'hi professionalment. Ho sento :)
Més val que no vulguis comparar el que els governs de CiU o PSC-PSOE han aconseguit, a no ser que vulguis ridiculitzar la tasca socialista.

Isabel Romana,
el més greu de tot és que fa molt poc temps de la patada al cul.
Hagués estat més honrós parlar-ne des del poder, però clar, a les hores el Maragall no ho deuria veure així..........

Espiadimonis,
ben vist. Això tocava dir-ho abans i per descomptat que el Fraile no hagués estat desplaçat si el Maragall no hagués amenaçat.
Entre el Montilla i ell hi ha un conflicte evident.

Raül,
malauradament cert.

Vigilant,
si no fos per alguns detalls, en Ferreres seria el millor dibuixat polític.

suga-agus ha dit...

En part es cert Odalric, esta clar que els vents federalitzants del PSOE han decaigut ultimament. Seria una discussió llarga i irrelevant esbrinar si obeix als desitjos sincers, o a les necessitats actuals de aquest partit. Recordem que la opossicio que està fent el PP es bruta com mai.

Pero tambè es cert que no serviria de res voler anar molt rapit... si al final el PP torna a guanyar, aprofitant l'eficaç discurs de la 'desmembración'. Llavors si que ens quedariem amb un pam de nas, pel que fa al Prat, el desemvolupament de l'estatut, etc, etc.

La política es l'art de fer possible el que es necessari.

PD: l'acutit de Conveniència i Munyiò era visual... s'ha de gesticular una mena de cop indignat amb la ma sobre la taula, tot dient 'Conveniència!!...' (quedant la ma quieta)... seguit d'un cop amb l'altre ma dient '... i Munyiò!!'.(ara queden les dues mans ben quietes una al costat de l'altre)

...fet amb una certa gracia, l'efecte de l'escena es com l'acte mateix de munyir dues grans mamelles...

Odalric ha dit...

Suga-Agus,
fes-me cas, no et dediquis a l'humor professional :)

En el teu discurs hi ha un fons per a mi inquietant i perillós: El PSOE és l'únic govern que ens interessa als catalans.
Crec sincerament que això és simplement letal per Catalunya.

suga-agus ha dit...

Donçs si ho sembla no es veritat. El que pasa es que em tocaria molt els nassos que al final, un Estatut pel qual CiU mai ha bellugat un sol múscul (més enllà del partidisme de vòl gallinaci)... al final fós en solitari qui patrimonialitzès tots els seus beneficis...

Alternancia... si, pero temps suficient al tripartit per que acabin allò que ELLS han començat... tambè.

Odalric ha dit...

Suga-Agus,
no ho deus dir de veritat, oi? Pq et feia més equànime.
Si hi ha hagut Estatut és pq el PSC-PSOE i CiU ho han volgut.
Sense CiU particularment hagués estat del tot impossible (per la seva oposició constructiva). Per tant, el teu comentari em sembla injust.

Però a més, crec que no deus haver sentit el que ha dit el president de l'Estatut i president també del PSC-PSOE, en Maragall: "No va valer la pena"

Així doncs, la teva defensa socialista és com a mínim fluixa...

suga-agus ha dit...

Maragall sempre ha estat un polític fora de lloc. Diuen que visquent a Nova York va agafar gust al sistema america, on un candidat va per lliure fent la seva. Un amic em va esplicar una anecdota, segóns la qual avanç d'unes municipal PM va apareixer i es va treure un paperot de la butxaca: era la seva llista electoral que havía redactat sense consultar a ningü.

Llavors algú s'en va adonar que no hi havía cap representant pel districte de gracia, dient "em sembla que falta Gracia"... es veu que amb una cara de mala llet acollonant, Pascual Maragall va contestar "aquí la gracia la poso jo'... penso que aixó explica molt la seva pataleta d'ara.

En tot cas, si realment es cert el que està dient, els unics que no haurien quedat amb el cul al aire en aquest assumpte... serien ERC i el PP. CiU va posar pals a les rodes del Estatut únicament amoïnat per semblar imprescindible en tot moment (al menys durant l'etapa final a Madrid)... però en realitat nomès ho va ser en l'aprovaciò feta al Parlament.

Crec que aquell moment, va ser la primera i l'ultima vegada a la vida que Maragall que s'en va empassar l'orgull, acceptant un paper discretissim i humil... sols pel be de que l'estatut tirès en davant.