19.5.07

Metges amb fronteres


Doncs sí, en Sarkozy acaba de demostrar que aquells que l'acusaven de lepenista tenien raó.
Entre els ministres o alts càrrecs socialistes que ha incorporat al seu govern en destaca el Bernard Kouchner, fundador de Metges sense Fronteres.

Sembla ser que aquest senyor ha sigut prou bo pel partit socialista fins al dia d'avui, ja que ha sigut donat de baixa de la formació "esquerrana" d'una forma ben coherent i democràtica.

Com ha dit en François Hollande, president del Partit Socialista, si Kouchner entra en el govern de Sarkozy, "a les hores es converteix en un ministre de dretes"
Apa, tothom a trencar els carnets de la famosa ONG...

Les persones som això, avui bons i demà dolents... c'est la vie!

Tot i que el detall més espectacular i ultra ha sigut el de fer ministra a na Rachida Dati, d'origen magrebí i dona... tota una provocació dretana.

Quina raó tenien aquells que ens van a visar de la tempesta... i és que és ben cert que les fronteres més difícils de creuar són les mentals.

14 comentaris:

JANA ha dit...

Seràquelapolítica ha perdut ja tots els ideals i es basa únicament en la provocació?

Tens tota la raó que les barreres (jo quasibé en diria murs!)mentals són les més difícils de trencar.

Ja tornaré a passar, no coneixia "casa teva".

Una abraçada. ,-)

wen- ha dit...

No he tenido estos días mucho tiempo y ni siquiera sabia lo de estos nombramientos, a ver si me da tiempo y lo miro hoy o mañana.
De todos modos, será una cuestión de dinero como siempre, ni más ni menos.

Guillem Casas ha dit...

També hi ha aquest aspecte de la partitat Ministres/Ministres (Homes/Dones) que el trobo un xic "asocialitzat".

De totes maneres crec que Sarko no s'ha rodejat pas d'un mal equip i, si realment l'entrada de Kouchner provoqués una baixada de subscripcions a MSF(això de "trencar els carnets"), és que la faceta que juguem els homes a la terra resultaría ser ben trista.

És com quan parlem a vegades amb en Raül d'aquesta gent que et diu que no et pot agradar Bruce Springsteen si ets liberal. En fi, des d'aquí continuo desitjant sort a Sarko i que no s'asocialitzi massa!

Anònim ha dit...

El pitxor del populisme, es que efectivament acostuma a funcionar. Al principi, Aznar tambè volía semblar molt centrista... ja veurem que pasa més endavant amb Sarkozy.

Odalric ha dit...

Jana,
potser és que els ideals eren falsos. Per això crec que els valors són més importants pq són interns, propis i et vacunen del sectarisme.
I és veritat que més que barreres són murs els que hem de saltar :)
Benvinguda i fins aviat :)

Wen,
de veritat ho creus? No podria ser que no hi hagessin ni bons ni dolents i que ser constructius i respectar uns valors determinats fossin més importants que l'obediència cega a un partit?

Algú que ha fundat Metges sense fronteres l'hem de despatxar amb despreci acusant-lo de populisme i mercenari?

No és anar massa lluny?

Guillem,
sí, vaig estar apunt de mencionar la paritat ministerial però potser això ja seria acusar-lo de trotskista i potser era massa pel post :)

Com tu bé dius, els sectaris que tenen un camp mental limitat, etiquetaran com a liberal gustos fins i tot culinaris si cal.

Suga-Agus,
etiquetar de populista el Sarkozy no es un atreviment per part teva? Home, deixa'l fer abans, no? O ets adiví? :)

De fet, et voldria fer notar que a França existeix el que ells anomenen la "cohabitació" i que significa que tot i que encara que el president sigui d'un partit polític, el govern pot ser d'un altre color. Normalment això ve determinat per les eleccions legislatives però també es pot donar per l'elecció directa del propi president.

En fi, que potser a França tenen una percepció dels valors diferent a la nostra (o potser no, com bé ha demostrat el president del Partit Socialista i marit de la Royal...)

Anònim ha dit...

Hola Oldaric,

em passa només a mi que a l´entrar al teu blog comença la música?
A mi m´agrada, però el problema és quan a la vegada volem veure un del videos que poses. Llavors les músiques es creuen i no es poden separar.

Hi podem fer alguna cosa ?
Salut !

Odalric ha dit...

Hola Ojoporojo!

Per apagar o fer pausa a la música, has d'anar al reproductor que hi ha al final de la primera columna de la dreta.

És un reproductor negre tipus iPod i allà pots triar les cançons amb el comandament i també aturar-ho.

Gràcies per l'interés i fins aviat!

wen- ha dit...

Pues sí, yo tb me he dado un susto de la ostia antes con la musica XD
Pero he encontrado enseguida el reproductor, que es bien chulo ademas XD

wen- ha dit...

Oldaric, yo no creo en la fe ciega hacia ningún partido. Pero la ultraderecha es la ultraderecha.
Como dice el refrán" te conozco bacalado aunque vengas disfrazado"
( que más que un refrán es una frase de mi novio, pero vale para ilustrar en este caso XDD )

Anònim ha dit...

El nomenament al govern de Sarkozy d'alguns personatges més o menys d'esquerres és una maniobra de cara a les pròximes eleccions legislatives, ja veurem què en queda segons els resultats.
Anomenar una dona magrebí més que una provocació dretana és ser politicament correcte, una mica com l'inevitable negre bo de les pel·lícules americanes d'abans.

espiadimonis ha dit...

O com el negre de les llistes d'ERC de Sta. Margarida i els Monjos. Queda molt fashion i molt multi-culti.

espiadimonis ha dit...

Us poso l'enllaç del text on hi apareix. És escrit en castellà, però veien com les gasta ERC darrerament, suposo que no us sorprendrà.

http://img247.imageshack.us/img247/2944/img001pa8.jpg

Anònim ha dit...

"el negre" (no comment)

Abd el Krim ha dit...

La "mora" l'ha posat pq te enveja de Bush i la seva Condie . No creguis... ;-)

El problema no és Sarkozy (bé, pels que no som del ram si que ho és) sinò Royal i el PSF q són pèssims i no proposen res de res, immobilisme, progressisme postmodern i punt... com gairebé tota l'esquerra Europea ( a excepció dels dissidents del SPD a Alemanya potser)
Almenys el vostre "Sarko" proposa canvis radicals - q molts trobem horrorosos- davant l'estancament de la societat francesa, pero els progres a part del "que ve el llop" (la dreta... o el PP aquí) res de res...


Salutacions esquerranoses