8.5.07
Democràcia? Depèn...
En el post anterior feia un pronòstic afirmant que veuríem vagues i manifestacions a França. Es fonamentava per la voluntat que tenen alguns en el manteniment d'uns determinats privilegis i era una visió a mig termini.
Doncs es veu que vaig tirar massa llarg. Ahir mateix a la nit electoral i durant el dia d'avui, els amants de la democràcia-a-estones han acceptat el veredicte del poble cremant i destruint el país.
Sembla ser que per alguns (i en la discussió en el post anterior s'ha vist clar), la llibertat és un perill que cal controlar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
16 comentaris:
Molt ben dit. No es pot ser demàcrata de forma intermitent.
El que cal controlar es els que es creuen més lliures - i que ens fan més lliures a tots- per cremar el cotxe del veí.
Una vegada més, la paraula que s' imposa es: DEMAGOGIA.
Aquí ningú ha defensat que contra la victòria de Sarkozy s' hagi de cremar res. A l' anterior post s' ha dicsutit sovbre si la victòria de Sarkozy agradava més o menys i tothom ha expressat els seus raonaments.
Comparar gent(ussa) que crema cotxes amb gent que presumiblement farà vagues es com dir que tots els que celebren les victòries del Barça són uns delinqúents perque uns quants es dediquen a rebentar vidres i cremar containers.
I segueixo dient que democràcia no es posar un paperet en una urna cada 4 anys. Democràcia es fer sentir la veu del poble continuament (i pacificament) sigui amb vagues, manifestacions o xocolatades populars.
Per altra banda dos apunts:
1- Demano disculpes per la meva afirmació sobre Sarkozy al respecte de demanar disculpes al Sr Bush. He revissat la font i era d' un article d' opinió. Del que no em retracto es que la política seguidista o perque no, de "gosset faldiller dels USA", no és bona. Segueixo creient que seguir cegament a algú, sigui qui sigui només porta al desastre.
2- tema RATM: A mí no em preocupa, sencillament és una metafora sobre algú que es declarava pro-soviètic i ara es liberal. Per mi cap problema, la majoria de neocons ( i no dic que el sr Odalric ho sigui) provenen de la extrema esquerra. Sencillament fa gràcia sentir algú que es caga en totalitarismes sabent que era fan d' un grup, el missatge del qual, podia ser assimilitat pels crupuscles anti-sistemes, totalitaris i amics dels terroristes variis ;)
Respecte a lo dels canvis d'opinió eleva. Jo fa temps era de dreta-dreta. Poc a poc vaig anar evolucionant en la meva opinió i ara soc bastant de esquerres. No ha estat perque hagi tingut males experiencies, simplement miro al voltant i la meva opinió ha canviat i canviarà. No se si a millor o a pitjor. Sobre tot lo que s'ha comentat aqui a mi m'agrada veure com hi ha gent que evoluciona al pensament. Em fa sentir que la discussió serveix d'alguna cosa, que no es parlar contra una paret. Compte, no confonem, no dic que tothom necesiti canviar de pensament ni que la evolució sigui en si mateixa bona.
Això si, durant tot aquest temps m'ha agradat RATM i d'altres semblants. Al principi potser ni els entenia, després fins i tot la lletra de algunes cançons m'agrada. Contrasentits de l'home suposo que el fan interessant.
Un comentari sobre les preferencies de govern: Jo potser prefereixo un govern socialment d'esquerres pero per ser sincer crec que hi ha una cosa molt important en qualsevol cas que es la alternancia de poder. Crec que els paisos surten bastant beneficiats de aquests canvis excepte en casos extrems. Suposo que es cosa del equilibri.
Sobre lo del seguidisme a USA la veritat es que a mi no m'agrada gaire. He sentit moltes vegades que a algunes persones els agradaria una UE com els USA. Crec que EU ha de trobar el seu cami propi i siguem realistes, en quant a recursos som els mes pobres així que ja podem començar a pensar.
Jo ara visc als USA (CA) i la veritat es que tenen coses bones pero com a persones em semblen diferents i el tipus de societat que creen en molts aspectes no m'agraden. No se qui comparava el Rousillon amb girona... Jo si em compares viure al Rousillon amb California, de cap cap al Rousillon. Això em crea dubtes de com mesurar el benestar. De fet el entorn es bastant similar, vi, oli, tot molt agrari. El meu cotxe aqui es molt millor, tinc una casa amb jardi enorme, i allà vivia en un pis, la familia esta aqui amb mi... Per mi el vi descriu molt be el que em fa sentir incomode. Quan bebia vi a França em preguntaven si m'agradava. Quan vec vi aqui em pregunten quin raim, quin tipus, quin any, de vegades fins i tot procés de fermentació...per donar-me el que m'agrada.
Sobre la capacitat d'adaptar-se de l'home a mi m'agrada molt la frase publicitaria de pneumatics: La potencia sin control no sirve de nada.
Eleva, justa la fusta... el moviment neocon provè d'una escola de Nova York, que bàsicament era un niu de Trotskistes, especialment el mateix Leo Strauss (el guia espiritual del moviment neocon)
De fet no cal tant d'enrenou, trotskistes i neocons somien tots dos amb un poder únic i insuperable que s'imposi per sobre de quàlsevol altre.
(recorda que Trotsky era qui pensaba que s'habia de continuar la revolució per tot el planeta... perque aquesta seria l'unica garantia pel seu èxit)
(per embolicar més la troca, Strauss s'empassava fil per randa tot el que llegia de Nietzsche, i l'hi queia la baba amb el pensament de Hobbes... el cadell de Macchiavelo)
Tresinores,
és el gran drama. Aquests que reclamen més drets que ningú acaben cremant cotxes. Coherent.
Eleva,
qui son aquests que cremen cotxes? A qui creus que han votat? Pq clar, senyalem amb el dit el vot lepenista que ha anat a parar al Sarkozy i no veiem el vot brètol que ha recolzat la Royal.
Està clar que hi ha una mena de suposada "legitimitat moral" que permet a alguns no respectar els resultats electorals si aquests no agraden...
La veu el poble es pot fer sentir de moltes maneres, però ni 24 hores ha durat la legitimitat electoral a França.
Per altra banda els teus dos apunts:
1.- Descriure com de "gosset faldiller dels USA" qui comparteixen una política internacional coincident amb la dels EEUU em sembla exagerat.
De fet, és la típica propaganda anti-americana que estic segur tu podries bastir una mica millor.
La teva frase "Segueixo creient que seguir cegament a algú, sigui qui sigui només porta al desastre" és alliberadora. La comparteixo al 100% (no et preocupa això? ai que em sortiràs liberal!) :)
2.- RATM és un grup americà, cosa que significa alguna cosa, oi? Per a mi significa llibertat, inconformisme, auto-crítica, compromís, lleialtat, lluita i amor.
Sobre els neocons, res a dir. O millor dit, ja en parlarem :)
El que sí t'he de dir és que a la vida, qui es tanca en una bombolla ideològica, no és més que un trist esclau.
Jo,
d'acord amb tu en la valoració de l'alternança al poder. De fet, és bàsic per la no enquistació dels pitjors vicis dirigistes.
Sobre les evolucions personals, el més important és estar obert per aprendre. Aquells que no volen aprendre son els que no volen canviar.
Per cert, on vius de California? Hi estàs treballant?
M'agradaria debatre les diferències entre els EEUU i Europa...
Suga-Agus,
per això no hi ha cap concepte que sigui més atractiu que el de Llibertat.
Els neo-cons son idealistes i per tant proselitistes. Socials.
Jo prefereixo els valors, que son introspectius. Individuals.
Sobre les manifestacions: la gran diferència entre França i Espanya es que en un país la democracia es manté dia a dia, i en l'altre només un cop cada quatre anys per donar un xec en blanc als polítics.
Sobre manifestacions violentes, certament no són un bon camí ja que deslegitimen les intencions. Però en aquest món s'ha demostrat que amb violència es treu més bons resultats. Per desgràcia.
Segons analistes, els qui cremen cotxes han votat en la seva majoria a Segolene Royal. I? Vol dir que tots els votnts socialistes o esquerranosos son uns brètols com afirmes tú? No.
he dit que tots el votants de Sarkozy son uns nazis? No. He dit i repeteixo ja, rotllo Barrio Sesamo, que no m' agraden les polítiques que anuncia el president francès. I només dic que els meus temors augmenten quan veig quin sector ideològic el recolza.
Que a la Segolene la recolzen un grup de brètols? Doncs tampoc m' agrada (de fet ja vaig dir que a mi la opció que m' agradava era la de Bayrou).
El que passa es que els neocons teniu una tàctica que ve condicionada pel vostre passat marxista. Simplificació pura i dura.
Feu un comentari genèric tipus, hi hauren vagues i desordres a mig plaç perque la esquerra es enemiga de la llibertat. Quan passa qualsevol cosa, encara que sigui protagonitzada per un crupuscle minúscul salteu i dieu " veieu jo tenia raó", sense matitsos. Sense escoltar raonaments. Si triga més a passar sortiu amb "jo ja vaig dir que passaria" i si no passa res, doncs silenci i a una altra cosa. Tot molt Stalinià. La imatge que millor ho resumeix seria la del nen que quan no li fan cas no aten a raons, es posa les mans a les orelles i va dient no us escolto, no us escolto.
Més, fer segudisme de certes polítiques internacionals no em sembla necessariament dolent. D' igual manera que fer seguiidisme de la política actual dels USA no només em sembla malament sino nefast.
Antiamericanisme? No. Anti administració bush, si em permets.
I sobre RATM, et recodo un parell de cosses que diuen sobre els USA
"What? the land of the free? whoever told you that is your enemy"
"Yes I know my enemies
They're the teachers who taught me to fight me
Compromise, conformity, assimilation, submission
Ignorance, hypocrisy, brutality, the elite
All of which are american dreams"
Més discrus antiamericà que aquest no quadra amb el teu discurs actual, que no cola neng ;)
Dr Slump,
és ben cert que a casa nostra no hi ha exigència vers els governants. Aquest xec en blanc és una feblesa que cal corregir.
De fet, la participació a França respon a que la gent sap i percep que el seu vot te un valor important. A la nit electoral se sap qui ha guanyat i això promou la participació.
A casa nostra hem vist com el vot no serveix de res pq 4 en una habitació decideixen qui governarà. Aquesta imatge provoca desmobilització i si no m'equivoco, en aquestes eleccions properes ho notarem.
Eleva,
vam fer un test i va sortir que sóc Liberal.
Entenc que això per a molts que us proclameu d'esquerres és sinònim de neocon (i altres coses lletges) i ho feu servir constantment de forma pejorativa per etiquetar el contrari. Només falta posar-nos una senyal a la roba i tenir-nos identificats per si cal gulitzar-nos...
M'agrada que comencem a frenar i a matitzar que el problema és la política del govern Bush. Al menys això pot ser debatut i no desqualifica els EEUU de forma genèrica (cosa que passa massa habitualment).
I RATM és el cas clar de capacitat d'auto-crítica entre els americans.
Una lliçó de LLIBERTAT ;)
Amic i estimat odalric, pots llegir això si et plau?
"algú que es declarava pro-soviètic i ara es liberal. Per mi cap problema, la majoria de neocons ( i no dic que el sr Odalric ho sigui)"
Es a dir, he dit que
a) ets liberal
b) si fossis neocon no m' importaria.
Llibertat americana. Concerts de RATM censurats o directwmnt prohibits, Patriot Act, censura al cinema, canons o n les paraules malsonants es cambien per xiulets...etc etc.
Això no és llibertat, això es hipocresia.
Estimat amic Eleva,
has dit:
"El que passa es que els neocons teniu una tàctica que ve condicionada pel vostre passat marxista. Simplificació pura i dura"
Ho he llegit malament o em dius neocon?
Sobre RATM, dir-te que van participar en concerts de la campanya presidencial demòcrata, cosa que no em sembla pas censura.
Discutir la llibertat d'expressió americana crec que és sorprenent.
I de fet, tenir opinions diferents no vol dir ser hipòcrita. Vol dir tenir opinions diferents.
En fin, yo solo pensaba poner una palabra: demagogia,pero se me han adelantado XD Asique nada.
Estimada Wen,
fets, no paraules :)
No et podria donar més la raó. Mentre Sarkozy animava als Ségolenaires a unir-se sota el seu aixopluc i els deia que per ell tots eren francesos i cap seria discriminat en el seu discurs d'investidura, el Ségolenaires responen d'aquesta manera. Molt bé home! I si fem un cop d'Estat posats a fer alguna cosa?
En fi...
Aquesta nova esperança blanca de la dreta, s'asemblarà molt a la que van trobar a italia no fa gaire: "il capo di capos, Berlusconi"... tot un exitàs en l'apartat econòmic (sic)
GuillemC,
esperem que la cosa es calmi una mica. Pel bé de França.
Suga-Agus,
aquesta deslegitimització de tot allò que no sigui progre, és certament trista.
Publica un comentari a l'entrada