Un profeta va arribar a una ciutat i començà a cridar a la plaça major que era necessari un canvi en la marxa del país. Una multitud considerable acudia a escoltar-lo. Exigia un canvi de costums.
A mesura que anaven passant els dies, cada vegada eren menys els curiosos que escoltaven el profeta i ni una sola persona semblava disposada a canviar de vida. Però el profeta no es desanimava i continuava cridant. Fins que es va quedar sol. Ell insistia a cridar, però ja ningú no l'escoltava.
A la fi, se li acostà un i li preguntà: "Per què continues cridant? No veus que ningú no està disposat a canviar?". "Continuo cridant -va dir el profeta- perquè, si arribés a callar, ells m'haurien canviat a mi"
La moralitat d'aquesta petita faula és simple i molt necessària: no s'ha de treballar perquè s'espera aconseguir-ne un fruit, sinó perquè és el nostre deure, perquè tenim fe en allò que fem. La utilitat, el fruit, no pot ser l'únic barem de les nostres accions. El sembrador no sempre veu el fruit.
Conten del vell sufí Bayacid que deia als seus deixebles: "Quan era jove, era revolucionari, i la meva oració consistia a dir a Déu: "Dóna'm forces per a canviar el món" Però, més tard, a mesura que em vaig anar fent adult, em vaig adonar que no havia canviat ni una sola ànima. Llavors la meva oració començà a ser: "Senyor, fes-me la gràcia de transformar els que estan en contacte amb mi, encara que només sigui la meva família". I ara que soc vell, començo a entendre com n'he estat d'estúpid. I la meva única oració és: "Senyor, fes-me la gràcia de canviar-me a mi mateix" Penso que, si hagués pregat sempre així, no hauria malgastat la meva vida".
Aquesta faula no necessita comentari. El nostre món està ple de reformadors que no han començat per reformar-se a si mateixos.
Com predicar l'amor si no s'estima?
Em temo que moltes de les nostres peticions de canvi del món són una coartada per a esquivar el fracàs en el canvi de nosaltres mateixos.
El dia que el nostre jardí millori, el món serà un xic més bonic.
11 comentaris:
A petita escala ho podem treballar cada dia, amb els de casa, amb l'entorn més proper. Moltes vegades no ens cal grans transformacions. Sempre penso que amb l'exemple qüotidià podem ajudar a fer avançar el món i qui sap si a canviar-lo.
Bona nit i bona resta de setmana!
Espectacular article. He gaudit d'allò més amb aquestes dues grans faules tant ben escollides. No puc fer altrament que donar-te la raó amb la teva conclusió final.
El sufí era socialdemòcrata d'origen maoista com... ? És que m'hi ha fet pensar, mira no sé per què
En la pel_·lícula Shortbus un dels protagonistes deia, de fet la madamme de Shortbus...
"abans lluitava per canviar el món, ara només desitjo abandonar aquesta habitació amb una certa dignitat"
Odalric diu: "Em temo que moltes de les nostres peticions de canvi del món són una coartada per a esquivar el fracàs en el canvi de nosaltres mateixos."
Algú ha sentit a parlar d' aquella expressió tan castellana que diu: "Esto es como mezclar churros con merinas"?
'Nem a veure, que té a veure la demanda de canvi en el món amb el fracàs o no personal?
Que hi ha gent frustrada amb la seva vida es evident, que n'hi ha molta que volca la seva frustació en els altres també. Per generalitzar així em sembla com a mínim pervers.
Basicament aquesta es la filosofia que sustenta tota postura conservadora, és a dir, que la revolució i demés histories son coses de jovenalla eixelebrada, però quan creixem i madurem ja ens adonarem que que la veritat està en la moderació i blablablabla.
En definitiva, ve a ser aquella mítica frase que diu " Qui no es revolucionari als 20 anys no té cor, qui ho segueix sent als 40 es que no té cap".
Es evident que amb l' edat, i les experiencies acumulades, un perd cert vigor juvenil i tendeix a acomodar-se ( o a transformar-se si voleu), però d' aquí a dir que si no tens un cambi poc menys que ideològic ets un frustrat
em sembla molt i molt fort.
Perdoneu la xapa.
Joana,
si actues així a la vida, segur que t'envoltarà l'amor i la felicitat :)
Bon cap de setmana!
GuillemC,
m'alegra que t'hagi agradat l'article. Nosaltres, com a individus, som qui podem fer les grans aventures de la vida.
Moré,
i cóm és que has pensat en el Montilla??? :)
XaviM,
gran pel·lícula de Nova York :)
(no serà ShortBus el "bar" on "no treballes", oi?) :D
Per cert, la frase és genial.
Eleva,
de fet, sóc més a prop dels 40 que dels 20 :)
Crec que no has interpretat bé el missatge. Ningú diu que s'hagi de renunciar a cap gran fita, si no que es comença per un mateix per aconseguir-la.
Estic cansat de salva-pàtries que no prediquen precisament amb l'exemple i estic cansat de la gent que només saben esperar a que algú altre els faci la feina.
Crec que amagar l'individu sota tot un munt de capes només fa que perpetuar un gran engany i sobretot una gran excusa.
Brillant, molt bo, molt necessari.
Tresinores,
moltes gràcies pels teus comentaris :)
Un comentari tonto. Sobre la frase:
Esto es como mezclar churros con merinas.
En realidad es churras con merinas. Son dos razas de ovejas. Potser era un error tipografic, pero per si de cas. De fet llavors la cosa canvia una mica perque hi ha mes relacio, com a les faules.
Sobre les faules, si que hi d'aquests que dius que haurien de predicar amb l'exemple, tanmateix tambe hi ha qui lluita pe canviar el mon i predic amb l'exemple. Això es pot fer i potser seria inclús millor si es lo que vols.
Jo,
bona puntualització!
És imprescindible que per predicar s'ha de ser conseqüent.
efectivament va ser un error tipogràfic, em referia a la confusió entre les dues races d' ovelles, les churras y las merinas
Publica un comentari a l'entrada