Aquest documental s'ha pogut veure per Tele Madrid i és un compendi d'odi, ignorància, mentides, mitges veritats i incomprensió vers Catalunya.
S'acosten eleccions i surt molt barato atacar Catalunya. Espero que algú allà digui PROU.
Nosaltres ja estem farts...
Prou demostracions de l'Espanya de l'Odi.
ESPAÑA, ¿QUE TE PASA?
9 comentaris:
Se m'ha posat malament el sopar... després d'això. El pitjor de tot és que nosaltres i a casa nostra ens sentim més d'un cop ciutadans de segona.Aquí hi ha el perill!
No anem bé!
Salutacions!
Gràcies per la informació. Aquí el meu comentari
http://guiadeperplexos.blogspot.com/2007/04/ciudadanos-de-segunda.html
Pretenia fer un comentari del vídeo però per avui ja tenia articlleria catalanista preparada. Vaig veure el documental (si és que arriba a aquesta categoria) i és fastigós que es pugui fer això. Punt per punt em quedo amb una de les declaracions de'n Miki Moto que diu allò de: És un delito, és una pena? Sí que es una pena, si! Para mi!!
Joana,
no anem gens bé. La veritat és que sorprèn i emprenya (i espanta) la magnitud del desconeixement existent. Potser és pitjor i qui sacseja l'arbre sap molt bé quin fruit caurà. Això és el més trist...
I vigila el sopar, no parem més mal del compte!
Moré,
no es mereixen.
GuillemC,
És tan tendenciós el documental(?) que sembla mentida que algú no hi desconfii. Però vet aquí potser el perill màxim, doncs jugar a la confusió i la desconfiança és la fórmula perfecte per fer créixer la llavor de l'odi.
Penso que aquest documental (sic) es molt pervers. Dintre de nomès dues setmanes hi havia prevista una recepció cultural a Barcelona Made in MAD, promoguda per la Comunitat de Madrid, curiosament per fomentar les relacions entre les dues ciutats... Donada la difusió d’aquest vídeo no m’estranyarien les reaccions fora de lloc dels quatre brètols de sempre. La qual cosa seria aprofitada pels altres de sempre, cóm a prova contundent de ves a saber què.
Em sobta com els autors del vídeo s'han pogut oblidat d'incloure, declaracions de joves castellano parlants d’entre 18 i 30 anys... aquells que precisament han rebut tota la seva educació dins del model d’immersió lingüística. Es clar, això demostraria als 'incrèduls' de la resta d’Espanya que ara parlen la llengua que prefereixen, però sent veritablement lliures d’escollir... pel fet que coneixen totes dues.
(Si us plau, disculpeu les meves faltes d’ortografià... l’immersió lingüística em va agafar una mica grandet)
Hola:
Esperanza Aguirre es blinda per si "Ciudadanos" decideix presentar-se a Madrid i per iaxó fa aquest reportatge encar que en públic es demarqui, també volen fer la guitza a Santiago Fisas conseller català de Cultura d ela CAM que el 25 d´Abril té previst fer un desembarcament cultural a Bcn, el "made in MAD" li volen torpedejar el projecte.
Edmón G. Míra.
Benvolgut Suga-Agus,
molt encertats els teus comentaris. Certament es veu clarament la tendenciositat del documental(?) i no només cóm obvien l'opinió de la generació de 30 anys si no que obvien el fet de que un suposat "ciutadà de segona" és president de la Generalitat.
Si la Esperanza Aguirre rep una escridassada a Barcelona quan vingui, ja tindrà la campanya feta.
Estimat Garmir,
que sigui, com comento abans, rentable electoralment parlant atacar Catalunya, demostra com de penosa és la Espanya política.
Això hauria de provocar un allau de crítiques i la censura política... i passa justament l'inrevés.
Tristíssim...
uff
no he pogut acabar de veure-ho
però no generalitzem...
es telemadrid, i és bàsicament una televisió del PDP...el problema és que també es una televisió pública i que tothom la veu...
Cèlia,
tens tota la raó. No cal generalitzar però és l'utilització política (de la pitjor classe) d'un medi públic.
Crec que el problema rau en que és massa fàcil atacar Catalunya pq al final, ningú protesta fora de Catalunya.
Una cosa així no es pot permetre en cap país normal pq significa atacar una part important del propi país i això no es tolerable. Ni que sigui per una qüestió electoral.
Però bé, potser ja es cansaran... tot i que espero que algú allà digui PROU!
Publica un comentari a l'entrada