Mireu, no vull ser polémic, pero ami el tema aquest del Felip V ja em comença a tocar la moral. Recordar qui som, i d' on venim está molt bé ( ja ho deia en Lluís LLach, qui perd els origens perd l' identitat), però crec que desprès de 300 anys ha arribat el moment de començar a deixar de llepar-nos les ferides i recordar, entre nostàlgics i masoquistes, les nostres derrotes. Ha arribat el moment de mirar endavent, de pensar d' una puta vegada que fotem amb aquest coi de país anomenat Catalunya. El passat nomès ens pot servir per acreixentar el victimisme i per fer fum sobre la nostra identitat. El que car es fer foc nou, i pensar que això es el segle XXI, i que ni som els mateixos que l' any 1707 ni podem tornar-ho a ser. Gràcies i bona nit.
Eleva, cada any celebro el meu aniversari i no per això no miro el futur. No és incompatible el saber qui som amb el saber cap a on volem anar. De fet, el saber qui som i on volem anar no es incompatible amb treballar avui. Al contrari, crec que és imprescindible.
Estimat odal, comparar una efemeride històrica amb l' aniversari de cadascú es simplement un exercici de demagogia ;) I repeteixo per si no he explicat prou bé, es evident que cal recordar la nostra historia, faltaria més! Però com dic no podem estar posant-la sempre per davant del present i el que es més important, del nosttre futur.
I si, Mig tens raó, la frase era d' en Raimon, el meu fanatisme LLachero m' ha perdut.
Claudicant perque? Perque valoro que podem fer moltes coses sense necessitat de recordar que ens han dat pel cul historicament? Que això es un fet, es evident, i cal explicar-ho tantes vegades com calgui a qui no ho sapiga; ara bé, nosaltres si que ho sabem oi? Doncs ja está. Ara analitzem quina societat, i quin pais tenim ARA, i que volem tenir en el futur.
Eleva, Claudicant pq és el discurs dels que volen una Catalunya no-nacional. Claudicant pq és el discurs dels que s'anomenen "constitucionalistes". I claudicant pq ho dic jo :)
El problema de la teva argumentació és que segons tu dius, per "fer moltes coses" no cal "recordar que ens han dat pel cul històricament" i jo crec que no entenc que siguin excloents.
De fet, entenc que són necessàriament complementaris.
No considero l'home un robot o una planta, que només es preocupa de l'ara i l'avui. L'impaciència dels resultats immediats ens aniquilen com a homes i de fet, no ens permet progressar.
Fer foc nou, el nou home, la nova societat, el principi de l'història, son qüestions que eliminen la llibertat individual pq amaguen el totalitarisme dels qui l'alimenten a base de buscar una nova legitimitat.
Resumint, jo vull el millor per la meva filla i per l'humanitat en general, i lluitar per això no és incompatible amb la celebració del meu aniversari :)
Primer, com deien els Def Con dos (si, aquest grup panfletari, demagògic i pròxim a posicions totalitaries) pots fer el que vulguis, cremar-me la casa, matar els meus pares etc etc. Però en aquest cas no es tracta de que no em ratllis el cotxe, es tracta de que ni osis dir-me constitucionalista.
La resta, un discurs, tipicament odalriquià, es a dir, quan s' acaben els arguments utilitzem la tàctica Felipe Gonzalez, parlar molt per no dir absolutament res ;)
Recorda que avui celebrem el 70 aniversari del bombardeig de Gernika i no veig cap mal en recordar el nostre passat. Fins i tot m'atreviria a assegurar que tenies penjat a casa una reproducció del quadre de Picasso com tantes i tantes famílies.
I és que amic meu, un tronc sense arrels se l'emporta el vent...
15 comentaris:
Des del País Valencià, gràcies!
Avui fa anys....Felicitats als valencians!
Blai,
no es mereixen!
Joana,
ja fa 300 anys...
Mireu, no vull ser polémic, pero ami el tema aquest del Felip V ja em comença a tocar la moral.
Recordar qui som, i d' on venim está molt bé ( ja ho deia en Lluís LLach, qui perd els origens perd l' identitat), però crec que desprès de 300 anys ha arribat el moment de començar a deixar de llepar-nos les ferides i recordar, entre nostàlgics i masoquistes, les nostres derrotes. Ha arribat el moment de mirar endavent, de pensar d' una puta vegada que fotem amb aquest coi de país anomenat Catalunya.
El passat nomès ens pot servir per acreixentar el victimisme i per fer fum sobre la nostra identitat.
El que car es fer foc nou, i pensar que això es el segle XXI, i que ni som els mateixos que l' any 1707 ni podem tornar-ho a ser.
Gràcies i bona nit.
Eleva,
cada any celebro el meu aniversari i no per això no miro el futur.
No és incompatible el saber qui som amb el saber cap a on volem anar.
De fet, el saber qui som i on volem anar no es incompatible amb treballar avui. Al contrari, crec que és imprescindible.
Estic d'acord amb Odalric, per bastir una casa, cal primer enllestir els fonaments.
Vés amb compte no es maregi el borbó tanta estona cap per avall!
Per cert, Eleva, ja ho deia en Raimon això dels orígens...
;-)
Avui tothom és socarrat, el mal a tots alcança
Estimat odal, comparar una efemeride històrica amb l' aniversari de cadascú es simplement un exercici de demagogia ;)
I repeteixo per si no he explicat prou bé, es evident que cal recordar la nostra historia, faltaria més! Però com dic no podem estar posant-la sempre per davant del present i el que es més important, del nosttre futur.
I si, Mig tens raó, la frase era d' en Raimon, el meu fanatisme LLachero m' ha perdut.
Blai,
ho has descrit perfectament.
Miq,
doncs ja porta 300 anys així :)
(oh, Raimon...)
Moré,
som a la era post-nacional a Catalunya (o així ens volen)
Eleva,
no he fet servir la demagògia, si no l'objectivitat extrema: Celebro l'aniversari cada any :)
El que dius que no podem posar l'historia per davant del futur em sona claudicant. I per un revolucionari com tu és sorprenent :)
Claudicant perque?
Perque valoro que podem fer moltes coses sense necessitat de recordar que ens han dat pel cul historicament?
Que això es un fet, es evident, i cal explicar-ho tantes vegades com calgui a qui no ho sapiga; ara bé, nosaltres si que ho sabem oi? Doncs ja está. Ara analitzem quina societat, i quin pais tenim ARA, i que volem tenir en el futur.
Eleva,
Claudicant pq és el discurs dels que volen una Catalunya no-nacional.
Claudicant pq és el discurs dels que s'anomenen "constitucionalistes".
I claudicant pq ho dic jo :)
El problema de la teva argumentació és que segons tu dius, per "fer moltes coses" no cal "recordar que ens han dat pel cul històricament" i jo crec que no entenc que siguin excloents.
De fet, entenc que són necessàriament complementaris.
No considero l'home un robot o una planta, que només es preocupa de l'ara i l'avui. L'impaciència dels resultats immediats ens aniquilen com a homes i de fet, no ens permet progressar.
Fer foc nou, el nou home, la nova societat, el principi de l'història, son qüestions que eliminen la llibertat individual pq amaguen el totalitarisme dels qui l'alimenten a base de buscar una nova legitimitat.
Resumint, jo vull el millor per la meva filla i per l'humanitat en general, i lluitar per això no és incompatible amb la celebració del meu aniversari :)
Primer, com deien els Def Con dos (si, aquest grup panfletari, demagògic i pròxim a posicions totalitaries) pots fer el que vulguis, cremar-me la casa, matar els meus pares etc etc. Però en aquest cas no es tracta de que no em ratllis el cotxe, es tracta de que ni osis dir-me constitucionalista.
La resta, un discurs, tipicament odalriquià, es a dir, quan s' acaben els arguments utilitzem la tàctica Felipe Gonzalez, parlar molt per no dir absolutament res ;)
perdó pel doble comentari, però m' he descuidat de dir que, Odal, ets un mestre descontextualitzant frases.
Benvolgut Eleva,
jo també t'estimo :)
Recorda que avui celebrem el 70 aniversari del bombardeig de Gernika i no veig cap mal en recordar el nostre passat. Fins i tot m'atreviria a assegurar que tenies penjat a casa una reproducció del quadre de Picasso com tantes i tantes famílies.
I és que amic meu, un tronc sense arrels se l'emporta el vent...
Publica un comentari a l'entrada