El cuc i la poma

Tots estem sent bombardejats amb imatges i informacions sobre el suposat cas de corrupció en diferents municipis de Catalunya, en especial Santa Coloma de Gramenet.

Hi ha hagut una desfilada de personatges de tot tipus i colors. Alguns (només els que "calia") fins i tot han estat vistos en companyia de guàrdies civils, manelles i bosses de basura.

També hem estat testimonis de la sorpresa i indignació transmeses per l'aparell socialista. Un dels seus ha estat enxampat i com més a prop el tenien més indignació han de projectar.

El més curiós de tot plegat és que ningú fa menció d'un fet per a mi cabdal.
Ni el super Garzón ho menciona en el seu acte judicial.
Per a l'enriquiment produït per una requalificació, cal precisament això, una requalificació urbanística.
I per a una requalificació urbanística no hi ha prou amb el beneplàcit d'un ple municipal, si no que cal "negociar-ho" amb l'administració competent en ultima instància, que és la Generalitat. Concretament, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
Es a dir, si la Comissió d'Urbanisme de la Generalitat no està d'acord en un canvi de planejament urbanístic, aquest no es pot dur a terme.
Per molt que un alcalde, un promotor o un intermediari vulgui una requalificació, aquesta només serà possible si des de la Generalitat es dona el vist-i-plau.

Segons sembla, en Garzón descriu requalificacions que van produir beneficis suculents en temps rècord... Cóm és que ni ell ni ningú es pregunta cóm va ser això possible?
Qualsevol que vol tramitar un planejament urbanístic ha d'esperar anys fins que es fa l'aprovació inicial en un ple municipal i la seva aprovació definitiva després de la seva aprovació a la Comissió d'Urbanisme de la Generalitat.
Per què es va aprovar tot tan ràpid?

El conseller Nadal és l'amo indiscutible del Departament de Política Territorial des de l'origen del primer Tripartit.
El PSC te clar que amb les coses de menjar no es juga...

Per a que un cuc mengi d'una poma, primer ha d'haver una poma.

Però sobretot hi ha d'haver algú que regi el pomer.