19.11.09

ACAI: Associació Catalana d'Amics d'Israel


L'Associació Catalana d'Amics d'Israel, ACAI, ha estrenat pàgina web.
Convido a tothom a visitar-la i a associar-se.

També voldria comentar que ahir es va celebrar la primera assemblea general.
Un cop constituïda l'associació, s'han establert diferents grups de treball entre els diferents membres associats.
L'objectiu és acostar la realitat d'Israel a Catalunya, així com acostar la realitat de Catalunya a Israel.

Tothom que estimi Israel està convidat a participar-hi.

Boker tov ACAI!

27 comentaris:

Anònim ha dit...

Boker tov!!

Anònim ha dit...

Mentre Israel segueixi massacrant el poble palestí, ocupant els seus territoris, bloquejant l'ajud humanitàri i no accepti la solució de la divisió en 2 estats, qui sigui amic d'Israel serà amic dels assassins.
Celebràveu l'aniversari de l'enderrocament del mur de Berlín ( o mur de la vergonya) i no us fa vergonya el mur d'Israel. Quin fàstic!

Odalric ha dit...

Ja trigàvem a veure el típic missatge antisemita d'algun anònim.

Creure que la responsabilitat del que passa entre Israel i els palestins recau només en el cantó d'Israel és la fórmula que garanteix que no hi hagi mai una solució duradora.

Però bé, treure sempre aquest tema és part d'una concepció simplista del món.

Condemnar tot un poble és propi de mentalitats totalitàries.

Anònim ha dit...

Ja tornes a sortir amb que si el meu missatge és fruit de l'antisemitisme. Només et mous per clichés categòrics.

Personalment me la sua els jueus, així com les altres religions, el que no me la sua son les massacres que Israel organitza per activa o per passiva contra el poble palestí i que no us dona la santa puta gana de reconèixer.

A veure si canvies el discurs que està massa gastat. Parlant de mentalitats totalitàries el problema està sobretot en el totalitarisme immobilista d'Israel.

"el Primo" ha dit...

Quina colla de pringats!! George Washington, l'ex-president dels vostres estimats Estats Units d'Amèrica, ja va advertir sobre el perill d'aquesta mena de sentimentalismes irracionals fa més de 250 anys:

... a passionate attachment of one nation for another produces a variety of evils. Sympathy for the favorite nation, facilitating the illusion of an imaginary common interest in cases where no real common interest exists, and infusing into one the enmities of the other, betrays the former into a participation in the quarrels and wars of the latter without adequate inducement or justification. It leads also to concessions to the favorite nation of privileges denied to others which is apt doubly to injure the nation making the consessions. And it gives to ambitious, corrupted, or deluded citizens (who devote themselves to the favorite nation), facility to betray or sacrifice the interests of their own country, without odiou, sometimes even with popularity; gilding, with the appearances of a virtuous sense of obligation, a commendable deference for public opinion, or a laudable zeal for public good, the base or foolish compliances of ambition, corruption, or infatuation ...

Odalric ha dit...

Esteu tan contaminats de la vostra pròpia propaganda d'odi, que no podeu deixar de repetir-vos (Primo, et reconec l'originalitat de la menció, però fas -per variar- trampa. La defensa que jo faig d'Israel és des de la raó i l'objectivitat, doncs no considero ningú una nació per sobre de les altres).

Sempre feu servir paraules grandiloqüents tipus "massacre" que no es corresponen a la realitat ni de lluny. Però que bé que queda, oi?

Suposo que la realitat no us impedeix seguir mentint.

Anònim ha dit...

El teu problema principal rau en que no tens la capacitat de veure la realitat que no forma part dels dictàments del teu "bàndol". El teu odi envers el mon islàmic en general et cega de les barbaritats que l'exèrcit i gobern israelians cometen sobre el poble palestí. Per exemple ets incapaç de reconèixer els mil·lers de ciutadans de totes les edats que van morir sota les armes israelianes a la franja de Gaza ara farà un any.
En aquest sentit tens el cervell completament atrofiat i lo trist és que tu mateix no te n'adones.

Odalric ha dit...

Si mires l'enllaç del comentari anterior, veuràs una Gaza molt diferent de la que tu parles.
No encaixa amb el relat que teniu interioritzat i qualsevol que us porta la contraria te, segons tu, el cervell atrofiat...
Teniu raó i punt, oi?

Només cal comparar la versió en anglès i la versió en àrab dels mitjans de comunicació palestins per veure com fan anar la propaganda. Propaganda que consumiu cegament sense fer-vos cap pregunta.

I és que és tan fàcil culpar de tot Israel...

Anònim ha dit...

Tens una ingenuitat que fa fredar.

Tu només deus fer cas de les noticies provinents dels mitjans de comunicació oficials israelians i afins que ho pinten tot de color de rosa per a mantenir enganyats als seus adeptes.

Treu el cap de sota terra i mira altres visions del conflicte com la de l'ONG Oxfam internacional:

La situación en Gaza
Las semanas de ofensiva militar israelí sobre la Franja de Gaza dejaron a la población en una grave crisis humanitaria. Los ataques dejaron a su paso escombros y ruinas que Naciones Unidas cifra en varios billones de dólares. El 79% de la población de Gaza y 49% de Cisjordania viven en la pobreza y los servicios sociales básicos están colapsados

Anònim ha dit...

Oda al ric, Llegeix i il·lumina't.

Odalric ha dit...

Que m'il·lumini amb El Periodico?? Sí clar.... Ara ho entenc....
Que un sigui ignorant, vale, pot passar.... però que a més presumeixi d'ignorància... és ridícul.
Ja veig que les teves fonts són moooooolt fiables i imparcials....
Pq no et passes pels mitjans PALESTINS en llengua àrab? Si entres a l'enllaç, veuràs una Gaza molt allunyada de l'estereotip que tan us agrada fomentar.
Les imatges no poden recolzar la propaganda habitual que parla de misèria, escasseig, i demés suposades calamitats... però clar, que fàcil és estar "il·luminat" amb la "veritat" oficial, oi?

Musbayn ha dit...

Si a l'Odalric li arriben imatges d'un país africà on hi apareixen vaques i mercats plens de roba, dolços, i sabates, aleshores dirà:
"Ostres, si a Àfrica viuen millor que a Europa!"

Ara només faltaria que treiés unes fotos d'algun barri degradat d'alguna ciutat israeliana per dir que en realitat és a Israel on hi ha misèria, escasseig i altres calamitats.

عيد مبارك سعيد يا إخوان في غزة

Per cert Odalric, per manipulació de veritat, aquesta:

http://www.elplural.com/
politica/detail.php?id=37321

Odalric ha dit...

Musbayn, ben tornat.
La simplificació és precisament el que jo critico. Sobre Israel i Palestina es simplifica de forma absurda i sempre per criticar a Israel.
D'aquesta forma, es perpetuaran els errors i les mancances que afecten a Palestina pq no es demana responsabilitat al lideratge palestí.
Tot recau sobre Israel i per tant, no cal canviar res en la direcció Palestina.

No us doneu compte que amb aquesta actitud no ajudeu als palestins. Només ajudeu als que viuen de "dirigir" als palestins... Se senten impunes, fora de la crítica, sense ser exigits... i per tant, fan el que volen i viuen -molt bé- de l'statu quo.

Musbayn ha dit...

Tens una part de raó, Odalric.

Però no oblidis una cosa: són els palestins els que han d'escollir els seus governants, ens agradin o no, tal i com fan els israelians amb els seus.

Per què es considera una irresponsabilitat i un crim que els palestins votin opcions favorables amb la lluita armada, i després es boicotejen els resultats, i en canvi no es fa el mateix amb el bàndol israelià, que més d'un cop ha votat personatges i partits clarament enemics de la pau i partidaris de les armes?

I no val utilitzar la dialèctica maniquea atemptats terroristes/operacions militars.
Els morts, morts són. I les xifres de morts en un i altre bàndol parlen per si soles.

Odalric ha dit...

Que jo sàpiga, Hamàs va fer un cop d'estat a Palestina, no?
No és que siguin violents contra els israelians, és que ho són contra els propis palestins.

El problema no és què voten. El problema és que ningú els demana responsabilitat.

A Israel, un primer ministre pot anar a la presó si incompleix la llei.
A Palestina, la llei la marca el més fort (Hamàs a Gaza) i els hi va molt bé.

A Israel tothom l'hi exigeix un comportament intatxable (segons els paràmetres dels demés, clar -que curiosament mai són propis-) i als palestins en general i a Hamàs en particular no se li demana res.

Israel fa tot el possible per protegir la seva gent i és del tot raonable que no es vulgui veure atacat a traïció un altre cop.

Els dirigents palestins viuen de l'industria del mite de la lluita contra Israel. Mite fomentat cada dia pels europeus.
Això no ajuda en res al poble palestí.

La responsabilitat no es pot transferir...

Musbayn ha dit...

Mite 1: Hamàs no va fer cap cop d'Estat a Palestina. El cop d'Estat el va fer Al-Fatah, aliat d'Israel, al negar-se a transferir a Hamàs, guanyadora de les eleccions, el control de la polícia i d'altres institucions del govern. Hamàs l'únic que va fer és prendre per les armes (no li va quedar més remei) el que era seu democràticament.

Ja és hora que el govern israelià afronti una pressió i un boicot per part de les potències mundials comparable al que ha de suportar Hamàs.

Mite 2: Curiosament, un primer ministre israelià pot ésser jutjat per frau i corrupció econòmica, però mai ho serà per crims de guerra, ni a Israel ni a cap altre part del món. (Recordo que, segons l'ONU, Israel i Hamàs -qui diu que ningú acusa els palestins de res?- van cometre crims de guerra a Gaza l'hivern passat. Si l'ONU va tenir prou legitimitat l'any 1948 per beneir la creació de l'Estat d'Israel, per què no la té ara per acusar-lo de crims de guerra?)

Total: els polítics israelians (dels pacifistes i dels sanguinaris) es poden anar passejant pel món tranquil·lament escampant la seva propaganda sense que ningú els faci res, mentre que Hamàs és declarada organització terrorista, i boicotejada en conseqüència política i econòmicament.

Mite 3: El mite de la lluita contra Israel (lluita que no és un mite, sinó que és real, afortunadament) genera, potser sí, moltes simpaties arreu del món, però de diners i suport polític, que és el que importa, en genera ben poc.
En canvi, la indústria de l'holocaust, el fantasma de l'antisemitisme, i el mite (aquest cop si) d'un Israel amenaçat en ser borrat del mapa, això si que genera grans quantitats de suport, tant polític com econòmic, militar i judicial, fins al punt que Israel és l'estat més beneficiat per la poderosa ajuda exterior nord-americana, i això és dir molt, tenint en compte que no és pas un país pobre, i que bona part d'aquests diners van a parar a la compra d'armens il·legals i a la construcció de més d'assentaments jueus.

Musbayn ha dit...

Per cert, se m'oblidava: tu tampoc ajudes en res a Israel quan evites tot tipus de crítica i, no només això, justifiques els seus crims.

Anònim ha dit...

Com pots arribar creure't unes fotos suposadament de palestina, plenes de colors sobre-saturats, i et penses que aquesta és la realitat i que tot el que comenten quasi tots els mitjans d'informació internacionals, les ONGs i les organitzacions pro-drets humans son invencions?

Realment fas moooooolta pena per no dir altre cosa.

La teva manera de veure les coses iguala a la conspiranoia del diari-panflet "El Mundo" sobre l'onze eme.

Ets bipolar: "o estàs amb mí o estàs contra meu".

Increïble, un poble com l'israelí que ha passat per un holocaust actualment l'aplica, a la seva manera, sobre el poble palestí.

Informa't nen, informa't perquè vius en una realitat molt allunyada del mon real:

http://www.freegaza.org/es/info-sobre-gaza/videos

Odalric ha dit...

Musbayn,
Hamàs soluciona les seves diferencies amb els adversaris polítics igual que amb la resta dels seus enemics: amb mort.
Ells acaben de dir que no pararan fins a la desaparició de l'estat d'Israel... per tant, què se suposa que s'ha de fer? Deixar-los fer?

I jo no justifico el que tu anomenes crims d'Israel pq no crec que ho siguin.
Israel, com qualsevol altre estat, segur que comet errors. Però el que no se li pot demanar és que no defensi els seus ciutadans i la seva pròpia supervivència com a país.

Anònim,
està clar que tu no et creus unes fotos que contradiuen la teva cosmovisió.
Estàs tan convençut del teu argumentari preestablert que no pots considerar cert res que surti del teu guió d'obligatori compliment.
Ets esclau del teu dogmatisme i les mentides que recites obedientment a tot arreu.
Penós... i trist.

Us entesteu a donar una visió tan tergiversada d'Israel que feu una caricatura... i així no es va enlloc.

Musbayn ha dit...

El mateix fundador d'Israel, David ben Gurion, va dir:

"Después de la formación de un gran ejército tras el establecimiento del estado, suprimiremos la partición y nos expandiremos por la totalidad de Palestina."

David ben Gurion
(Citado en The Birth of Israel, de Simha Flapan, 1987, pág. 22)

I això és el que s'ha fet des d'aleshores.
Pot comprovar-ho aquí:

http://puntoyalarte.files.
wordpress.com/2009/01/palestinian_land_
loss_map1.jpg

Com veus, el que Hamàs només diu, Israel ho aplica per a ell. Per tant, què se suposa que s'ha de fer, deixar-los fer?

Ja sé que per un fanàtic, els crims comesos pel seu bàndol mai ho són, sempre tenen alguna justificació. En aquest sentit, no ets gens diferent a qualsevol progre mitjà.

Jo puc dir que el llançament d'un cohet que va a parar casualment a una cafeteria i mata un civil és un error, no pas un crim. Però per molt que jugui amb les paraules, el fet és el mateix.

Segurament, per tu el llançament de fòsfor blanc o bombes de fragmentació sobre població civil es tracti només d'un error innocent ("es van equivocar de botó, i en comptes d'apretar el dels confetis, van apretar el de les armes prohibides", podries afegir), però la perversió del llenguatge no canviarà mai els fets.

I ara jo et pregunto, Odalric: sembles una persona intel·ligent i amb esperit crític. Tant, tant, t'has de rebaixar per tal de defensar Israel? Què en guanyes, a compte de sacrificar el que ets?

Odalric ha dit...

Musbayn, Bones festes.
Quan jo dic que no considero un crim el que Israel fa, el que dic és que no em crec que Israel faci el que la propaganda antijueva diu.
Sé que Israel intenta sobreviure i que actua d'acord la llei.
Quan passa qualsevol desgràcia, excés, error o il·legalitat, Israel actua d'acord a dret de llei.
No hi ha una agenda oculta i la única cosa que es vol és viure amb pau i seguretat (valgui la redundància).

Sé que per vosaltres que algú defensi Israel només pot ser en el cas de ser dolent o tonto o pq te un interès personal o una subvenció.
Si ets intel·ligent (per cert, gràcies) i defenses Israel, et rebaixes...

Precisament la meva defensa d'Israel prové d'una profunda convicció moral i ètica.
En contraposició, a més, d'un maniqueisme ridícul predominant a Catalunya.

Israel, com qualsevol país, comet errors. Normal qual la seva direcció prové d'accions humanes.
Però Israel no és un país com tots, doncs pateix des de la seva creació, un intent constant de destrucció.
Destrucció física i moral, ja que uns intenten destruir-li el cos i uns altres l'ànima.
El judici constant a les seves accions no te comparació amb cap altre país i a més, la parcialitat en aquest judici és tan obscena que a mi personalment m'impedeix ser indiferent.

Guillem Casas ha dit...

No puc fer res més que recolzar les paraules de l'Odalric. He preparat un text en relació a aquesta polèmica pel meu bloc i us el deixo en forma de comentari:

Ens diran que mai critiquem a Israel i no és cert. Seré el primer en criticar-lo quan quelcom del que hi passi no em sembli bé com faig amb qualsevol de les coses que em rodegen que no m'agraden. Per ara, però, no puc anar en contra d'un país del que fa uns anys en desconeixia la realitat i del que en canvi, actualment, me n'he "sobresaturat" i n'he intentat saber quelcom més que allò que em deien a TV3 i als articles de diari.

De fet, fa un temps la meva postura no distava gens de la dels anònims que comenten l'escrit. De ben segur que hauria dit paraules similars en contra de l'Odalric fent cas omís als seus raonaments.

Puc dir que m'ha costat ANYS intentar allunyar-me de totes les postures que defensaven un i altre "bàndol" (tots dos) i crear la meva pròpia opinió DESCONFIANT. Crec que a la nostra societat li falta un factor clau: la desconfiança. Desconfiança en tot allò que llegim, sentim i fins i tot diem. És molt fàcil dir que Israel ha bombardejat una escola palestina i no afegir-hi res més (cadascú ja farà els seus judicis de valor). Però és molt més difícil preguntar-se qui hi havia dins d'aquesta escola. És molt més difícil preguntar-se perquè Israel la va bombardejar. És molt més difícil -i això és el més greu i indignant- saber la veritat.

Però un acaba per trobar quan no para de buscar. Jo vaig trobar una realitat com la que descriu l'Odalric. Una realitat cruenta i desagradable, sí, perquè la violència mai és agradable. Però una realitat allunyada de la que fins fa uns anys escampava i que vaig creure que calia fer saber i defensar.

"Unes fotografies amb colors vius no són representatives", dieu. Però jo em pregunto: Com no us indueixen si més no al dubte? Com no us fan reflexionar el més mínim? Com no us fan DESCONFIAR? Li dieu a l'Odalric que només mira mitjans israelians quan us està posant un link d'una pàgina "palestina". No us deveu haver ni molestat a traduir-la (Google ens ho fa fàcil) per saber d'on surten realment les fotografies. Aquestes imatges són de Gaza, sí. Fetes pels propis palestins, sí. Però és molt més fàcil respondre que no són representatives i que fa un any "mil·lers de ciutadans de totes les edats van morir sota les armes israelianes a la franja de Gaza".

Un discurs que em recorda quan es va parlar l'any 2002 de 'massacre' a Jenin. Al final va resultar que les dades eren totes falses i que havien mort 52 palestins i 23 israelites (la majoria d'ells soldats). ¿Massa persones? I tant! Un sol mort ja és molt. Però no eren les quantitats que van sortir a tots els diaris del món i que després Nacions Unides o la Human Rights Watch (ONG) van desmentir (donant les xifres que jo comentava).

No podem parlar de "milers de persones de totes les edats" i quedar-nos tan amples. In o us diré que jo tingui la raó. La raó absoluta no la té ni la tindrà mai ningú. Però deixo el missatge de la desconfiança per si pot servir d'alguna cosa.

Odalric ha dit...

Molt bona reflexió, Guillem!

Musbayn ha dit...

Odalric, bones festes igualment:

El que et rebaixa no és pas que defensis Israel. El que et rebaixa és la defensa incondicional que en fas.

De fet, qualsevol tipus de defensa incondicional rebaixa a qui la fa, sigui quin sigui el "defensat".

Quan un defensor incondicional no està disposat a acceptar com a tals els crims del seu bàndol, té dues opcions: maquillar-los o negar-los. Tu has començat fent el primer ("no són crims, són errors") i ara fas el segon: "Quan jo dic que no considero un crim el que Israel fa, el que dic és que no em crec que Israel faci el que la propaganda antijueva diu."

Un defensor incondicional del règim iranià o del règim xinès dirien exactament el mateix: "no em crec el que la propaganda anti-islàmica / anti-comunista diu".

Tot això no fa altra cosa que rebaixar-te encara més.

Dius que Israel viu amenaçat des del seu naixement, però a mi no em fa cap pena, tenint en compte que el veritable país que està a punt de desaparèixer (en aquest cas, objectivament, només cal veure els mapes) és Palestina.

El fet de que consideris més greu les amenaces fantasma que les realitats diu molt del teu nivell de fanatisme en aquest tema.

Dius que Israel actua d'acord la Llei. Suposo que et deus referir a la llei del més fort o a la seva pròpia llei, perquè si agafem com a referència la llei internacional (agradi o no), Israel té pendents vàries ressolucions de tot tipus (per ocupació, per crims de guerra, per l'ús de l'aigua...).

Però clar, ja sabem que a Israel cap "comunitat internacional" el bloquejarà o boicotejarà...

Per cert: l'agenda oculta de què parles està perfectament documentada en els escrits dels grans sionistes fundadors de l'estat. Només cal, com diu el Guillem, atrevir-se a descobrir la veritat...

Odalric ha dit...

Musbayn, bon any.
És curiós, però el que has escrit t'ho podia haver escrit jo a tu.
No fas més que defensar aferrissadament els enemics d'Israel i no fas més que atacar Israel.
En cap cas has demostrat imparcialitat... i m'acuses a mi del mateix...?
Grinyoles...

Recorda que jo he fet un post donant la benvinguda a una associació cívica i que això ha comportat la crítica habitual, tb teva, dels que només saben criticar a Israel amb qualsevol excusa.
On està la imparcialitat teva?
Aprofitar qualsevol motiu per criticar i acusar als altres quan es defensen, és com a mínim curiós...

Carlos ha dit...

Hola Odalric, per casualitat he anat a petar al teu bloc i m'he topat amb aquest article. Jo fa un parell de setmanes vaig escriure un article sobre això mateix. Sàpigues que hi estas convidat amb tot el respecte del món. Salut.

Odalric ha dit...

Benvingut Carlos,
Tota aportació sempre és interessant.
Miraré de visitar el teu blog.