Aquest diumenge vam poder anar tota la família al Camp Nou (aviat Vell).
Gràcies a la batalla desfermada entre els dos operaris televisius que en tenen els drets d'emissió, per primer cop en molts anys es tornava a jugar un partit a casa a les 5 de la tarda.
Això ens va permetre a la meva dona i a mi dur la nostra filla al camp i iniciar-la així a la llarga i ferma tradició familiar de bateig culer.
No cal dir que va ser un dia meravellós. La nostra filla va gaudir molt, tot i que crec que vam ser els pares qui millor ens ho vam passar veient-la cantar l'himne del Barça (o com diu ella, la "cançó del Barça").
Amb tres anys ja se sap tota la lletra i el canta perfectament bé. De fet, el va aprendre abans i millor que els Segadors (o la "cançó de Catalunya", com diu ella).
Li encanta cantar i ballar i això combinat amb un Messi estel·lar va provocar uns moments certament inoblidables.
Amics, us puc garantir que el Cel és a la Terra...
19 comentaris:
Per sort, si ja té tres anys és molt possible que retingui a la memòria aquesta tarda tan genial que li vau fer passar ;-)
Sobretot quan ets una criatura, l'ambient del Camp Nou un dia de partit impacta molt..!
No entiendo ni papa xD Pero me gusta la inercia de victorias que ha cogido el Barça. Y todo se debe a un hombre del que nadie hablará. Se llama DECO. Cuando él está bien, todos están bien. Y también se nota que no juegue Thuram, ese hombre descompensa todo el equipo tirando la defensa hacia atrás.
jejejejeejejeje i que passa quan el barsa perdi?
Felicitats!!!!
És preciós veure criatures al Camp i seguint al Barça, alguns amb petites samarretes, amb trompetes o banderes, és la demostració que continuem i continuarem sent més que un Club. ´
Jo recordo amb molt d'impacte les primeres vegades que hi vaig anar...
Enhorabona!
Jo també hi era.
El Camp Nou feia goig tant ple de canalla.
El cert és que amb la passió que desperta el nostre Barça i el nostre país, no m'estranya que des de la Xina fins a casa es senti un clam blaugrana-"quadribarrat"
L'independent de Castellar
PD: Ets molt gran Quim Monzó!!!
Enhorabona per l'estrena! Encara que potser no ho recordi, ja procuraràs en refrescar-li la memòria perquè de ben segur que tu no te'n podràs oblidar ;)!
Ens enllacem?
Algú hauria d'analitzar (si no s'ha fet ja) l'impacte social d'un himne com el del Barça, és impressionant comprovar com la canalla ja se'l sap de ben petits. Existeix l'himne perfecte? sí, el del Barça!
Salut
jroca, avui el Laporta acaba de dir que el Barça internacionalitza el català per que hi ha 20 milions de culés al món que se'l saben.
(potser ha exagerat una miqueta)
Les tardes que el meu pare em duia a l'Estadi és un dels millors records que tinc de quan era petit. No només per l'ambient perquè llavors teníem el Dream Team i el futbol que s'hi veia era espectacular. El millor record: la tarda que vaig poder fer-me la foto amb els jugadors. Aquell dia vam guanyar la segona lliga consecutiva!
M'ha fet molta gràcia llegir això i recordar quan anàvem tota la família al Camp i com que tampoc erem rics del cagar doncs ens n'anàvem allà a la vuitantena graderia on els seients encara eren de ciment. rèiem com una mala cosa, no veiem una merda però cridàvem gol com el que més, jaja! Després van venir temps millors i ja compravem entrades una mica més dignes però crec que mai m'ho he passat tan bé al camp com quan compràvem aquelles entrades i teníem als simpatitzants del Betis o del Saragossa al costat!! Com cridaven els malparits!! Jejeje!! Se't veu tot un 'padrassu'!!! Jejejeje! ;)
el pitjor que li pot passar a un culé es que la filla li surti del madrid!!! Aixi que ja fas bé d'ensinistrar-la!!
Salut!
Fa goig veure com aiqueca la bandera!
Aquest és d'aquells moments que cal col·leccionar
Jo era una mica més grandet quan vaig trepitjar per primera vegada el camp del Barça, i encara recordo tota l'emoció que vaig sentir. I des de llavors no hi he deixat d'anar. Primer amb el meu pare (a.c.s.) i després amb els germans i amics.
A més a més, el partit va estar bé. L'equip sembla tornar a funcionar i oferir moments màgics (la primera part contra el Saragossa és del millor futbol que recordo últimament).
És una vergonya tot el que està passant amb les teles i la submissió del futbol, amb un menyspreu total envers els aficionats. Ja m'explicareu a què treu cap, per a la gent que va al camp, jugar a les 10 de la nit... i entre setmana. Ja m'explicareu com hi pot anar la canalla...
Per cert, discrepo de l'última frase... no hi ha espai per a Déu, i sí per a la maldat, el patiment i el dolor.
PS: però entenc el que has volgut dir ;-)
Me n'alegro molt, amic.
A mi em va impressionar una vegada que vaig anar a veure la final del Gamper!
Els seients vibraven, t'ho juro! ;)
Bon cap de setmana, Oldaric!
T'has fixat que portes la mateixa camisa que a la foto de Jo...sóc algú que....
O t'agrada molt o és l'única que tens!
Renoi! que observador!
;)
Publica un comentari a l'entrada