9.5.11

ISRAEL, SEIXANTA–TRES ANYS D'ÈXIT


El 14 de Maig del 1948, poques hores abans que finalitzés el mandat britànic i amb sis exèrcits àrabs a les portes de Palestina, en un breu acte celebrat al Museu d'Art de Tel Aviv, David Ben Gurion va llegir la declaració d'independència del naixent estat d'Israel. Avui, segons el calendari jueu, s'acompleixen seixanta-tres anys d'aquella fita.
Podem considerar el naixement del modern estat d'Israel com la culminació del projecte sionista, de la romàntica idea d'un estat jueu a la Terra d'Israel, anomenada Palestina pels romans a partir del segle II de l'E.C., defensada per Herzl i els seus seguidors des de les darreres dècades del segle XIX. De fet, ja abans de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) els membres del “Ishuv”, la comunitat jueva palestina, havien revitalitzat l'hebreu per a la vida moderna; havien creat els primers “kibbutzim” i “moshavim” amb una agricultura racional, moderna i mecanitzada, havien fundat importants institucions acadèmiques com l'Institut Technon de Haifa o la “Gimnàstica Herzilia” en ciutats com Jaffa o Jerusalem; havien traçat a les dunes del desert els carrers de Tel Aviv, la primera ciutat jueva del món contemporani; havien creat un embrió d'exèrcit, els “Hashomer” o guardians, per a protegir els “kibbutzim” dels assaltants i de les agressions dels seus veïns àrabs palestins; i havien fundat la “Histadrut” i els primers sindicats obrers de l'Orient Mitjà. Després, durant les dècades dels vint i els trenta, vindrien la Universitat Hebrea de Jerusalem, l'arribada a Tel Aviv de la Companyia de Teatre “Habimà”, el naixement de partits polítics moderns d'un important ventall ideològic i de mitjans de comunicació moderns com els emblemàtics diaris “Ha'aretz” i “Palestinian Post” (el futur “Jerusalem Post”), un primer gran creixement urbanístic de Tel Aviv o la substitució dels “Hashomer” per uns cossos militars molt més professionalitzats, la “Haganah”.
L'existència d'aquest embrió d'estat unit a les vicissituds de la Primera Guerra Mundial van ser claus perquè el projecte sionista adquirís legitimitat en la política internacional gràcies a la Declaració Balfour de 1917 i a l'establiment d'un mandat britànic a Palestina, avalat per la Societat de Nacions a la Conferència de San Remo a l'Abril del 1920, que teòricament havia d'aplicar les seves clàusules.
Però els Britànics, que durant la guerra també havien arribat a acords amb l'incipient nacionalisme àrab i amb els seus aliats francesos, desitjosos de protegir els seus interessos estratègics i energètics a la regió i de mantindre bones relacions amb els àrabs, van dur a terme una política ambivalent respecte a la Declaració Balfour i per a acomplir els seus acords amb els àrabs van crear els regnes d'Irak i de Transjordània, on van instal.lar en el poder a dos dels fills del seu antic aliat, el xerif Hussein de la Meca. El naixement del regne de Transjordània l’ any 1921 va significar, a més, la mutilació de les dues terceres parts del territori de la Palestina del mandat, on es va prohibir l'emigració jueva i es va excloure de la “llar nacional” proposada per la Declaració Balfour. Posteriorment, a partir de finals dels anys vint, al veure que era impossible una entesa entre els nacionalistes àrabs i els sionistes, i a l'escalf de revoltes àrabs violentes com les de 1929 o 1936-39, els britànics van adoptar una postura pro àrab, van limitar progressivament l'arribada d'emigrants jueus i van acabar per revocar la Declaració Balfour pocs mesos abans de l'inici de la II Guerra Mundial amb Llibre Blanc de Mc'Donald. Després del conflicte i de conèixer l'horror de la “Shoah”, amb l'assassinat de més de dues terceres parts de la població jueva europea a mans dels nazis, els dirigents sionistes es van aixecar contra la dominació britànica en una guerra anti-colonial i d'alliberament nacional que va fer el mandat inviable i va forçar els britànics a portar la qüestió Palestina a les Nacions Unides. La negativa del lideratge palestí i dels països àrabs veïns a acceptar la partició i l'existència d'un petit estat jueu en aquell territori va ser la causa d'una duríssima guerra d'independència i de la gairebé miraculosa supervivència del novell estat israelià. Per tant, cal dir clarament que Israel ni és una creació del imperialisme Occidental ni una compensació per l'Holocaust com en moltes ocasions s'acostuma a dir. Israel és en realitat el resultat de l'esforç del poble jueu que va ser capaç d'aixecar un país modern i democràtic molt abans de que assolís la seva independència a la terra que havia estat el seu bressol cultural, religiós i nacional.
Certament, en aquests darrers seixanta-tres anys, Israel ha aconseguit mantenir una societat plural, moderna, critica i democràtica, a més d'importants èxits en àmbits molt diversos com la cultura, la ciència o el desenvolupament tecnològic, malgrat la campanya de setge i enderrocament promoguda pels països àrabs veïns i altres potències regionals del món islàmic des del mateix moment de la seva independència. A les amenaces de ser esborrada literalment del mapa, primer pels exèrcits dels països àrabs veïns, després pel terrorisme de les organitzacions vinculades o no a l'OLP i en els darrers anys per l'amenaça d'un Iran nuclear i els seus peons regionals, com la Síria Baazista, el Hamas o el Hizbul·lah libanès, cal sumar-hi tot tipus de temptatives de boicots econòmics, acadèmics, diplomàtics o culturals justificats en l'aberrant equiparació de Sionisme amb racisme o amb l'equiparació d'Israel amb règims abjectes com la Sud-àfrica de l'Apartheid o fins i tot l'Alemanya nazi.
Tanmateix, per tots aquests èxits assolits en circumstàncies molt difícils i per no haver renunciat als valors de la modernitat i de la democràcia, els israelians poden estar orgullosos de les fites assolides pel seu jove país i poden brindar amb un sonor “L'Khaim” per a celebrar aquest aniversari. Mazal tov, Israel!

Jaume Bertrán
(Entre dos tierras)

Article publicat a ACAI.cat

13 comentaris:

Anònim ha dit...

Foteu el camp dels territoris palestins ocupats per colons. Deixeu en pau al poble palestí a qui massacreu impunement.Deixeu que Palestina esdevingui un estat independent d'Israel. Enderroqueu el mur de la vergonya que heu construit. No obstaculitzeu els ajuds internacionals per la gent de Palestina.

Qui no veieu aquesta realitat us poseu al mateix nivell que els negacionaistes de l'holocaust i sou tant extremistes com aquells, o com els que el van perpetrar. Us esgarrifeu quan comparen les vostres accions amb l'holocaust i no us adoneu que esteu fent una forma més perfeccionada i subtil que aquell. Els extremistes només veieu les coses des d'un mateix pla: blanc o negre.

Mentre no moveu peça com he comentat, MAI podreu viure en pau.

Odalric ha dit...

Anònim, el teu comentari és el típic exemple de brutalitat intel·lectual i de negacionisme antisemita.

La teva visió infantil i basada en clixés és la pròpia de qui no vol el bé per les parts, només la desaparició d'una d'elles.

Aprofitar la celebració de l'estat d'Israel per deslegitimar-lo mostra una intencionalitat tan clara que no calen gaires comentaris.

Això sí, aviso que no deixaré que ningú faci servir aquest blog per frivolitzar amb l'Holocaust.

Finalment, per molt que us dolgui a tants, Israel està aquí per quedar-se. I molt que ho celebrem també molts.

Anònim ha dit...

Odalric, fixa't que tú mateix caus en el teu propi parany. Jo no he dit res en contra del sionisme ni en la desaparició de l'estat d'Israel, sinó, en que aquest, no deixa al poble palestí ser un estat propi.

Tu consideres que qui no pensa com vosaltres, automàticament està contra de tot el que penseu vosaltres... allò que deia sobre el blanc o el negre... igual que els qui van atacar el documental del Julio Medem (La pelota vasca) acusant-lo de pro-etarra quan les opinions que donaven els diferents participants eren d'allò més variat.

Crec que hi hauría motiu de celebració de l'aniversari de naixement de l'estat d'Israel si aquest hagués conviscut en pau respectant els drets del poble palestí, cosa que no ha fet, i ha esclafat. Bé que Hamàs tenen molt de terrorista, però una cosa no treu l'altre.

Finalment, jo no estic frivolitzant per rès amb la comparació de l'holocaust amb els mitjans emprats per l'estat d'Israel si no comparant-los i arrivant a la conclusió que no difereixent gaire.

Odalric ha dit...

Repeteixo, no toleraré que frivolitzis amb l'Holocaust.
Critica to el que vulguis dels governs israelians i siguis absolutament acrític amb els palestins, però NO frivolitzis amb l'aberració humana més execrable i sense comparació possible, el mal absolut, o hauré de fer el que no m'agrada fer, que és esborrar-te.

No tolero el negacionisme, i el que tu fas és una manera poc subtil de fer-ho.

Negacionista selectiu ha dit...

El genocidi armeni no va existir.

El genocidi dels amerindis no va existir.

El genocidi de xinesos durant la II Guerra Mundial no va existir.

Les matances colonials a Àfrica i Àsia no van existir.

El gulag soviètic no va existir.

El genocidi del Khmer Roig sobre el seu poble no va existir.

El genocidi maoista no va existir.

L'Holocaust jueu SI va existir, és el mal absolut, el pitjor crim de la humanitat.

(Va Odalric, demostra'ns que ets coherent, i no només sionista. Esborra aquest comentari, que no se't vegi el llautó...)

Odalric ha dit...

Qui nega cap genocidi, gulaj, matança, etc...?

Ningú en aquest blog nega la gran gama de maldat humana possible, però tu sí negues la natura excepcional, única i incomparable de l'Holocaust.
Segueixes sent molt poc subtil... i jo no tinc paciència eterna.

negacionista selectiu ha dit...

1) Jo no sóc l'anònim del primer i tercer comentari. Jo sóc el negacionista selectiu.

2) El que volia posar de manifest amb el meu comentari és que en aquest blog, com en tants d'altres sionistes, si es nega qualsevol altra mostra de maldat humana, no passa res. Però si el que es nega és l'holocaust jueu, aleshores a l'autor li entra un atac d'histèria que gairebé el porta a l'infart, a part de les conseqüents amenaces de censura.

Ha quedat demostrat.

Odalric ha dit...

Nec. Sec.,
la única cosa que ha quedat demostrada és que alguns esteu tan intoxicats d'odi que transformeu la realitat a la vostra conveniència i feu interpretacions tan falses com absurdes.
Mala sort.

Anònim ha dit...

Sí nen sí, tenim tanta ràbia que treiem escuma per la boca.

Anònim ha dit...

L'estat Israelià es va fundar a costa de l'expulsió dels palestíns autòctons.

http://es.wikipedia.org/wiki/Nakba

D'altre banda des del 1968, Israel ha violat 34 resolucions del consell de seguratat de l'ONU.

http://www.publico.es/internacional/376308/las-potencias-violan-el-derecho-internacional-con-total-impunidad/comentarios-valorados

En resum, 63 anys amb molts èxits a celebrar amb la indiferència o beneplàcit de les potencies internacionals, no?

Odalric ha dit...

Anònim, ja sabem que els antisemites no reconeixeu el dret a existir de l'Estat d'Israel, no és cap novetat.

Ets tan cec que el propi enllaç que publiques de la wikipedia (molt alt el teu nivell intel·lectual, per cert) serveix pel teu "argument" i pel contrari.
Sobre l'altre enllaç, només veure que prové del "diari" Público; ja es veu el nivell d'adoctrinament.

Va, torna al teu enllaç de la wikipedia i mira't el mapa que hi surt...

Anònim ha dit...

No aconseguiràs fer-me antisemita per molt que insisteixis.

D'altre banda, l'article de Público parla de fets constatables, es a dir realitats, però per tu, l'única realitat és la que et fa menjar l'estat d'Israel cullerada a cullerada fins que quedes totalment idiotitzat i sense criteri, i per moltes demostracions que et posin al davant la teva anestèssia de la realitat fa que no les vegis. Et passa com molt malats mentals que no son conscients de la seva malaltia.

Odalric ha dit...

Anònim, com qualsevol anti-semita, consideres de malalt mental alegrar-se per l'aniversari de l'estat d'Israel.

Ho pots vestir com vulguis, però els fets son ben visibles...