11.5.09

Una, Grande y Uniforme (Gràcies ERC)


La Comunitat Basca ja te nou President.

Un cop ERC va obrir la porta a que Catalunya fos governada pels partits perdedors de les eleccions i tingués un president "constitucionalista", els partits uniformadors espanyols van entendre que es podia justificar qualsevol mitjà per aconseguir la seva fi.
Així doncs, el mapa d'Espanya quedaria repartit entre els partits espanyols de dreta i esquerra gràcies a l'oportunisme de l'independentisme de fireta, que per quatre rals es van vendre el país, la dignitat i la història.

Un cop Catalunya va ensenyar el camí, Galícia i finalment la Comunitat Basca (quin altre nom si no?) han caigut sota el domini polític d'una idea conceptual d'Espanya única que ho domina tot i que ens condemna a la mediocritat del particularisme.

Mai es toleraria que a Espanya (ni a cap país occidental) no governés el partit majoritari en unes eleccions. Els partits espanyols saben molt bé que hi ha coses que no es poden fer i actuen en conseqüència.
A Catalunya en canvi, ERC va visualitzar que Catalunya no era un país ni res important i per tant, va actuar menystenint la Generalitat convertint-la en un ens purament administratiu on el seu calcul miserable era superior a qualsevol concepció responsable de dignitat institucional.

Esquerra va destruir l'imaginari col·lectiu.

Amb el pas històric obert per Esquerra a Catalunya, cap tabú calia ser trencat per part dels partits espanyols. Els propis catalans s'havien suïcidat políticament i ara només calia homogeneïtzar el menysteniment als diferents ens autonòmics rebels.

Tarradellas mai va voler tornar a Catalunya si no era com a president de Catalunya. Voldria tornar ara a ERC?

4 comentaris:

joliu ha dit...

Fa mal. Fa mal veure aquest plànol.

Jordi Benplantat ha dit...

Potser el color del PP sia el groc?
Així sembla una Espanya blaugrana.

Anònim ha dit...

Conferències "61 anys de la Nakba palestina"

Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA)

Divendres 15 de maig a les 19h a l'Auditori del MACBA (plaça dels Àngels, 1).

El Servei Civil Internacional de Catalunya recordarà els 61 anys de la Nakba palestina amb unes conferències al MACBA.

61 anys després de la proclamació de l’Estat israelià i de les conseqüents guerres, desplaçament de refugiats i destrucció de pobles, el Servei Civil Internacional de Catalunya us convida a tres conferències sobre el que va suposar aquella ‘Nakba’ o ‘Desastre’ per a palestins i palestines. Serà divendres 15 de maig a les 19h a l'Auditori del MACBA (Museu d'Art Contemporani de la Ciutat de Barcelona).

Les xerrades, batejades amb el nom de '61 anys d'ocupació i resistència a Palestina', se centraran en l'ocupació, però, sobretot, en la força i el dia a dia de la resistència. Comptarem amb la presència de:

- Reen Hazzan, activista política i membre de Women Against Violence

- Yossef Schwartz, de la Junta de l'Alternative Information Centre

- Alberto Arce, periodista i testimoni de l'ocupació.

La iniciativa compta amb el suport de la Campanya Amb Palestina al Cor.

L´SCI – Catalunya és la branca catalana del International Civil Service i per tant comparteix la seva filosofia i finalitats en els projectes que es duen a terme a Catalunya. Alguns dels seus objectius són: donar suport a accions que encoratgin el desenvolupament de la Declaració Universal dels Drets Humans; organitzar una xarxa de voluntaris que recolzi el treball de les comunitats locals, organitzacions, col·lectius, associacions i moviments socials; difondre la Cultura de la Pau; treballar per assolir canvis constructius en les estructures injustes.

Amb Palestina al Cor és una campanya de solidaritat amb el poble palestí que s'inicià a finals del 2007 en motiu del 60è aniversari de la Naqba Palestina i que ha organitzat diversos actes festius i reivindicatius.

La campanya suma els esforços d'una trentena d'entitats catalanes compromeses amb la construcció d’una pau justa al Pròxim Orient i gaudeix del suport de les federacions d'ONG i de veïns, dels sindicats així com d'una seixantena d'associacions catalanes.

Dies de fúria ha dit...

Així és, amic.

Els colegues bascos a la final portaven una enganxina:
"ni Patxi ni Borbón: alirón".

Bé, els pobres tenen Patxi, tenen Borbón i no tenen alirón.

Nosaltres tenim "alirón", però com ells, tenim un patxi-montilla i el mateix Borbón.

records

Elies