8.7.07

psc-PSOE


L'eufòria socialista torna.

Després del debat de l'Estat, només ha calgut que el ZP canvii 4 ministres perquè l'eufòria torni.

Suposo que a Espanya no es pot demanar un grau més elevat d'èpica i amb això n'hi ha prou per gaudir d'una victòria.

Canviem 4 ministres, i tothom content.

Suposo que a hores d'ara al carrer Ferraz potser estan deixant de riure, però no ho puc assegurar pas...

Entenc que el PP està fent tot allò necessari perquè el ZP pugui tornar a guanyar i la seva obstinació amb el tema ETA està sent d'una rigidesa prussiana.
Si el PP no elimina l'influencia del Losantos i fa fora el tàndem Zaplana-Acebes, serà complicat un escenari diferent de l'actual, on tothom està content pel canvi de quatre cares als ministeris.

De fet, el Rato seria un candidat terrible pels socialistes, però potser caldrà que el Rajoy torni a perdre per que les coses canviïn al carrer Gènova.

Però el més interessant per a mi és la confirmació de la mort del PSC a Catalunya front el PSOE.
La promoció a ministra de la futura candidata del PSOE a Catalunya en les eleccions estatals és l'epitafi del PSC.
La Chacón és la peça que arrodoneix l'escac mat del socialisme espanyol al català.

La cara bonica del Baix Llobregat il·luminarà el PSOE a Catalunya des de Madrid i ja mai més ningú preguntarà pel PSC. De fet, aviat ningú sabrà res del Maragall sènior (ni del júnior...).
La Catalunya socialista serà això, socialista i el catalanisme ningú sabrà què és.

Amb un aparell psoecialista dominant les institucions catalanes, Catalunya serà una autonomia més i a més contenta de ser-ho.
Ben mirat, sembla que no ens hauríem de preocupar gaire de tot plegat.
Bé, si estimes la llibertat sí, però això només ens preocupa a uns quants freakis, o sigui que tranquils...

Ara, si us plau, que els "patriotes" d'ERC no ens venguin la moto, val? Només demano això.

Si torno a sentir allò de convertir en independentista al Baix Llobregat igual m'emprenyo.

Deixeu-nos agonitzar en pau...

33 comentaris:

Anònim ha dit...

Quina mort del PSC, ha estat mai viu?
Seria molt xula una república independent del Baix Llobregat. Es podria ingressar a la UE i demanar subvencions que en parar la mà els sociates son mestres.

Vida quotidiana ha dit...

No sé si l'han enviat a promocionar-se o a cremar-se. Si en Zapatero ja té el nas llarg com el Pinotxo amb el tema de l'Estatut, encara el té més llarg amb el tema de l'habitatge. I ara la gent ja no es conforma amb un sorteig de 4 HPO encara per construir fet un mes abans de les eleccions... O molt canvia la cosa o dubto molt que tingui els mateixos resultats que fa 4 anys.

Anònim ha dit...

No estic ni sorpres. Aixi ens va tot.

Xavi Menós ha dit...

no se li negarà al zapatero un instint polític molt notable... no sé... jo trobo molt bé el canvi de ministres tot i que hauria canviat la Alvarez...

miq ha dit...

Recomano a tothom la lectura del text íntegre de la conferència del vicepresident de la Generalitat Josep-Lluís Carod-Rovira al Cercle d'Economia. Si aquesta és la moto que ens venen els "patriotes" d'ERC, jo compro.

Diari Mínim ha dit...

Em sembla que amb tota aquesta moguda aquella pretesa corrent catalanista de l'Obiols, el Castells i companyia ("Convenció pel futur" es deia?) queda, també, gairebé ofegada. Aquests del PSOE són terribles. Tan bon punt veuen com se'ls encaren una mica els catalanets del PSC es treuen una simpàtica Chacon de la màniga i vinga! ancha es Castilla...

Anònim ha dit...

Odalric,

per desgràcia estem d'acord. Això s'acaba.

Respecte la conferència del "conseller de la vicepresidència", que no "vicepresident" (càrrec que no existeix) és una conferència de boniques paraules que revela en ell mateix molts dels tics que blasma.

Quan parla de l'autoodi de les esquerres, a quina esquerra es refereix? A la que ha donat tot el poder?

Perquè no diu "President Pujol", sinó "el Pujol"? Això és respecte institucional per part d'un "vicepresident" a un ex-president?

Diu "cal passar del catalanisme de la queixa al de l'oportunitat". Què eren les queixes contra la Caixa i els peatges, les campanyes de les JERC amb el lema "Madrid ens expolia"? Què era el "ara toca no"? O és que tocava que no, però si?

La conferència en sí mateixa, pot ser interessant, però mirada en el contexte dels darrers deu anys resulta incoherent amb el missatge, no tant llunyà d'ERC. Ah, clar és que ara és Esquerra, ERC ja no existeix.

Anònim ha dit...

Una cosa, no opino sobre el tema PSC-PSOE per un simple motiu. Com soc part implicada no seria objectiu i per tant no apotaria res de valor al debat.

Espero que em sabreu perdonar.

Antxon G. ha dit...

Esos debates sorbe el estado de la nación totalmente favorable a los itnereses del jefe del Gobierno. Cuando me dijeron que el Zapatero lo perdió el año pasado pregunté si se había quedado sin voz.

espiadimonis ha dit...

Benvolgut eleva,
Tots som part implicada, i crec que tots podem opinar. D'acord, tu potser deus ser militant, però això no significa que t'hagis d'empassar tota la política de partit. Una mica d'autocrítica també va bé, saps? M'encanta trobar-me gent d'un partit que quan convé els posa a caldo, siguin socialistes, convergents, republicans o d'on sigui. L'únic que cal és fer el possible per despullar-se de les ideologies. Prova-ho, ja veuràs que és fàcil. Només has de tenir por si aspires a algun càrrec, aleshores, mentre no hi hagin llistes obertes dependràs sempre de la cúpula del partit, i això és fotut per la crítica.

Anònim ha dit...

Cert que el PSC sempre ha estat PSOE, però és que ara més que mai el PSC es PSOE españolitzador.

EL Pepe ha fet tot el que havia de fer per guanyar el PSOE. Rato o potser un altre que iniciarà el viatge cap al centre... com va fer l'Ansar per poder tenir majoria absoluta.

Anònim ha dit...

Ok espiadimonis, opinaré doncs, i com no aspiro a cap càrrec o faig lliurament.

La meva opnió, es que la correlació PSOE-PSC no ha etsta alterada pel canvi de ministres. De fet això no és més que maquillatge pre-electoral. ZP sap que ha mentit i molt vers Catalunya i ha de posar alguna ministtra catalana per quedar bé.

En realitat la "PSOEització" del PSC va començar quan van fer fora Maragall. L' únic junt amb el corrent anomenat "Nou cicle" que defensava l' autonomia del partit i crear un grup propi al parlament espanyol.

La seva defenestració i l' ascens del Montillisme ha deixat en segon terme la qüestió nacional i s' ha passat a fer "propostes socials" (que de fet jo encara no he vist, i que el govern Maragall, amb tots els seus guirigalls i defectes, va tirar endavant).

De totes maneres la posció PSCera a Catalunya sempre serà complicada. Segons com es postuli serà percebut com a espanyolista per amplis sectors, i segons com com a massa nacionalista i traidor de les essencies esquerrenistes espanyolistes jacobines.

Anònim ha dit...

El més raro de tot es que el discurs historic contra el PSC-botiflers, era que sempre cedien als desitjos del PSOE, pero ara l'indignacio es total per part de CiU quan resulta que el PSC no es plega submisament a la voluntat del PSOE... per exemple optan pel tripartit en lloc de la sociovergencia, on el PSC asumiria indiscutiblement el paper de segundon d'uns i altres.

Tambè cal recordar com ZP sur escollit, eclipsant al nacionalcentralista Bono, justament per una voluntat federalista emergent i majoritaria al PSOE en gairebè tots els territoris de l'Estat (Galicia, Euskadi, Asturies, Pais Valencia, Balears, Aragó, Canaries, i fins i tot Andalusía a part de Catalunya, evidentment)

Que per desgràcia la voragine centralista sigui més o menys implacable en arribat a la Moncloa, em sembla una qüestiò diferent.

Marchelo ha dit...

Odalric,

De veritat penses que el fet que hagin nombrat Ministre a la Chacón confirma la mort del PSC?

Sincerament crec que el PSC segueix mantenint la mateixa independència que quan el Maragall rondava per la Generalitat; simplement, que la quota de "catalanisme aparent" ara és menor. És cert que ara hi ha menys sentiments catalanistes dels que venen diaris, però no ho és menys que el nivell d'autonomia assolit pel PSC (per molts de vosaltres POSE) és major que el que va aconseguir CIU en tots aquells anys en què ens venien la moto què recolzar al Govern de torn beneficiava Catalunya.

D'altra banda, no aconsegueixo entendre quina relació hi ha en estimar la llibertat i el grau d'autonomia com a Comunitat Autonòma. Primer, perquè no és cert que "l'aparell socialista" domini ara les institucions catalanes. Segon, perquè la "llibertat" que tu dius que estimes, no és un concepte del què un es pogui apropiar en funció de si la direcció política que adopta el país li agrada o no. Tercer: encara que fos cert que Catalunya perd autonomia, realment suposaria una pèrdua de llibertat? Simplificant molt, ser autònom equival a no dependre de ningú; ser lliure, a no estar oprimit per ningú. Res a veure una cosa amb l'altra. Si de cas, el què estimes i trobes a faltar és l'autonomia de Catalunya. Però això ja és un altre tema...

Anònim ha dit...

Ciu :25 años de catalanismo ? que hizo CIU ? pactar con el diablo ?Pujol : y los negocios de sus hijos ?.Reflexion :cataluña independiente, luego girona independiente' mas tarde Puigcerda y todo para que ?:El PP es mejor ni nombrarlo...no ? :Ser nihilista puede ser interesante a nivel teorico pero solo a este nivel.La derecha siempre considera que todo lo que hacen los suyos esta bien hecho.La izquierda es autocritica y se flagela criticando a los suyos.Para un mundo mas justo y socialmente mas avanzado (a pesar de sus imperfecciones)...Vota izquierdas !

Guillem Casas ha dit...

Ens ho hem d'agafar de broma per no plorar, en fi...

Anònim ha dit...

S'han inaugurat els espais de publicitat gratuita electoral?
I jo sense saber-ho!!!!
Sis plau una mica de serietat i argumentació gràcies.

Anònim ha dit...

Celestino Corbacho, Carmen Chacón, Pepe Montilla, Manuela De Madre, José Zaragoza.
Amb el permís de Zapatero, els de dalt, són els que avui tallen el bacallà a Catalunya, han tingut tanta pressa, que no s'han avergonyit ni un moment a l'hora d'humiliar a tot un president, (Maragall) per agafar ells el timó

Anònim ha dit...

el comentari de dalt és meu

Marchelo ha dit...

Guillem casas: si odies l'argumentació i no l'insult, no contestis d'una forma tan vulgar. M'imagino que de la mateixa manera que tu estàs convençut que amb un cafè ets capaç de "convertir" al lliberalisme al comunista més radical (que bo hauria de ser aquest cafè), "el viento" ho deu estar amb la seva forma de pensar.
Eleva: em sembla molt pedant demanar més serietat i argumentació, i et diré perquè, d'una forma poc argumentada: llibertat d'expressió.
Odalric: espero la teva contestació.

Anònim ha dit...

Marchelo:
Si senyor, llibertat d' expressió. Em sembla perfecte, de fet jo dec ser un dels pocs progres ( i orgullós de ser-ho) que no demana tancaments de llibreris o de radios només perque em fa fàstic el que diuen.

Ara bé, em sembla perfecte que algú demani vots per les esquerres, però demanar que ho argiuemti sense recorer a tòpics també es llibertat d' expressió no?

Una abaraçada.

Odalric ha dit...

Marchelo,
aquest bloc és lliure i sense censura i per tant, pot passar que algú com "el viento" pugui entrar i escampar consigna sense cap mena de problema (ni vergonya).

L'Eleva fa molt bé de recriminar-li el nivell del missatge pq si tots féssim el mateix, no hauria debat i qualsevol interès quedaria soterrat per la propaganda.

Tot i que a mi ja m'està bé que "el viento" ens demostri cóm de maniquea és l'esquerra.
Aquesta pretesa superioritat moral és lamentable i terrible, pq és justificadora d'abusos.

Aquest pensament és clarament totalitari, contrari a la llibertat, cosa que jo ja se però que potser altres persones més ingènues no i amb aquesta demostració potser ho poden percebre.

La pel·lícula "bons contra dolents" és contraria a la raó però molt exhibida a casa nostra i el cert és que això és ben trist.

Sobre les teves reflexions, vull aclarir-te que el concepte "llibertat" no es circumscriu a cap sistema polític o social concret i per tant, molt menys al grau d'autonomia o color polític circumstancial..

La llibertat qüestionada és l'individual i aquesta la veig amenaçada per una casta de buròcrates que dominen totes les institucions sense cap mena de contrapés.

Catalunya és el més proper a Corea del Nord que hi ha al món occidental i per descomptat que això ho considero terrible.

I si valoro l'evolució de Catalunya, entenc que és una evolució política i de valors en negatiu.

Ni un avenç, ni un exemple, ni un referent, ni un projecte... res.

O algú em pot dir quin projecte de país te el nostre govern?

Algú sap quins són els valors que percep la gent dels nostres dirigents?

Crec que el que veu la gent ha generat la desconnexió actual amb els processos electorals...

I això és evident que interessa als antisistema-amb-xofer. És la manera més fàcil de viure del cuento per sempre més.

Marchelo ha dit...

Eleva: touche, bona contestació.

Odalric: sense faltar al respecte, però tinc la sensació que no has contestat la meva pregunta.

D'altra banda, l'aclariment que em fas sobre la "llibertat", no és res més que posar amb diferents paraules el què jo t'havia dit anteriorment.

T'haig de dir, tanmateix, que el mateix pensament totalitari que atribueixes a "el viento" i a les esquerres és el què et domina a tu amb la defensa que fas del lliberalisme.

Perquè pregunto: no és propaganda ultralliberal dir que Catalunya és el país occidental que més s'assembla a Corea del Nord? És demagògia pura, dit sigui amb tot els respectes.

A més, potser és cert que tu saps més que les persones ingenues que es deixen endur per aquesta fàcil propaganda, però atribuir-se d'aquesta forma la teva pretesa superioritat intel·lectual i moral és molt lleig, Odalric.

En quant al què preguntes, sincerament no crec que el què vulguin els actuals dirigents, segons tu antisistema, sigui la desconnexió entre la classe dirigent i l'electorat. Ens el contrari,com molt bé sabràs, l'abstenció acostuma a perjudicar més a les esquerres.

Quan preguntes sobre projecte de país, et refereixes a la consecució de la independència? De quin tipus de projecte de país parles?

Viure del cuento? Noi, fa pocs anys que viuen del cuento, deixa que passin uns quants més i tinguin temps de que arrelin els sistemes de corrupció, com molt bé va fer CIU.

Finalment, la pel·lícula de "bons i dolents" també la promociones tu amb les qualificacions que otorgues al Govern actual, l'únic que amb sentit contrari.

PD. Està clar que sóc un mega intrús en aquest blog, Odalric, si vols que deixi de comentar només m'ho has de dir i m'esfumaré, com el vent... i si algún dia vols rajar dels comentaris de cine que penjo al meu blog tindràs llum verda!

Anònim ha dit...

Bien,hay reaccion bien !.Desde el dia 8 de julio (salvador...), creo sin voluntad, de ofender( de verdad ! )que el 80% de las intervenciones son bien intencionadas,pero francamente son :OPINIONES:nO parece,por ejemplo,muy analitico decir "que el psc siempre ha estado muerto" no ?.Una reflexion Eleva, la libertad de expresion no es un topico, es una necesidad para la mejora social.Al final (despues de la formacion correspondiente y analisis permanente)la opcion individual del pensamiento politico(necesidad social )es un sentimiento.Si o No se quiere renunciar a algo personal (por ejemplo bajada de impuestos para mejorar la sociedad del bienestar) 0 no.Lo siento no es propaganda ,pero al final del analisis cada uno tiene que saber donde esta.Cuando corres contra la dictadura y vas a prision por los ideales sientes que no se puede titubear)

Odalric ha dit...

Marchelo,
abans de res t'he de dir que ets molt benvingut al meu blog.
Tot i que et declares enemic de la llibertat, els teus plantejaments comunistes estan -he de reconèixer- molt ben esposats; cosa que per altra banda et fa més perillós... :)

Comentes que jo defenso el liberalisme i per a ser exactes, jo defenso la llibertat.
La llibertat de l'individu front "el bé comú".

El pretés bé comú no deixa de ser una etiqueta més per imposar a la majoria el que una minoria vol. Bones paraules que amaguen privilegis...

I seguint aquest raonament, dir que Catalunya és el més proper a Corea del Nord que hi ha al món occidental pot ser titllat d'exagerat però no d'incorrecte.

Sobre el que dius de la meva pretesa superioritat intel·lectual i moral, crec recordar que en l'article em considero un freaki i membre d'una minoria. Això crec que te més a veure amb l'humiltat que no pas amb el que tu dius.

Tot i així reconec que has sabut respondre a la meva petita provocació :)

La llàstima és que la teva línia gairebé brillant l'espatlles amb l'habitual dosi progre de sectarisme.
Dir que "l'abstenció acostuma a perjudicar més a les esquerres" és fer una gran demostració de paternalisme i menyspreu vers l'electorat, impropi d'algú que sap argumentar com tu.

I sobre la meva pregunta sobre quin projecte de país te l'actual govern, entenc que no l'hagis pogut contestar.
No ho pot fer ningú.

Finalment, et recomano que cremis el "manual del perfecte progre" pq dir dels nostres governant que "fa pocs anys que viuen del cuento, deixa que passin uns quants més i tinguin temps de que arrelin els sistemes de corrupció" és definitivament avorrit.

Es a dir, hem de seguir votant els que hi ha, no pq siguin bons gestors o tinguin un projecte i uns valors que impulsar, si no pq no porten prou temps robant...
O sigui, a Catalunya fem un gran pas enrera el temps i recuperem la "filosofia" del germà (hermanísimo) del Guerra: "Ahora le toca robar a los pobres"

Més que avorrit és trist...

Però... ara que ho penso, creus que els Montilla, Nadal, Maragall, Tura, Baltasar, Ribó, Carod-Rovira, Puigcercós, Huguet, etc, etc, etc fa POC TEMPS QUE GOVERNEN?

On has estat els darrers 30 anys?

Aquesta gent no ha sortit de l'administració MAI!

Però cóm pots considerar normal que el president del país no tingui carnet de conduir? (i per cert, el Carod tampoc...)

Creus normal que un pare i cap familiar no necessiti el cotxe?
Creus que algú amb tants fills com ell no necessita dur-los enlloc?

Cóm tothom, oi? Com tothom NORMAL, oi...?

Doncs suposo que el cotxe oficial deu ajudar molt per tot plegat i potser es pensa que tots els ciutadans tenim xofer per anar al super o portar els nenes a l'escola.

La veritat és que amb això t'has passat de frenada, tot i que són els vostres típics arguments i tampoc m'ha estranyat gaire...

Per cert, revisa el teu criteri sobre la pel·lícula 300 pq a mi em va encantar i això et fa perillosament reaccionari... :)

El Viento,
quan dius "necesidad social" jo llegeixo imposició i privilegis. Llegeixo coartada pels que practiquen el bonisme que viu del sistema/cuento.

Crec que has d'aclarir si en el teu darrer comentari afirmes que qui va lluitar contra la dictadura son els que no volen baixar els impostos.

Marchelo ha dit...

Agraeixo la teva hospitalitat, Oda.

M'he hagut de rellegir unes quantes vegades el teu comentari, perquè realment has tirat tantes granades de fum que reconeixo que m'has despistat.

On has vist que jo m'hagi declarat enenmic de la llibertat? Això també és molt lleig, Odalric. En cap moment he dit això. Per tant, no em penjis aquesta etiqueta, que no cola. No sóc lliberal, però això no vol dir que estigui en contra de la llibertat. Em sembla molt simple i evident, però no són paraules sinònimes.

Tampoc m'ha agradat que em titllis de comunista, perquè no ho sóc. És un sistema ineficaç que no defenso.
A què fas referència quan dius que m'he passat de frenada? M'he perdut, sincerament... Si ho dius pel comentari que he fet sobre els pocs anys que fa que viuen del cuento, et diré que ho he dit irònicament, per si no havia quedat clar...

A mi no m'importa que el Molt Honorable sàpiga conduïr millor que el Fernando Alonso... mira que té punts a criticar el Montilla eh? Lo del carnet em sembla un fet sense importància.

I no juguis, Odalric, perquè jo t'he demanat que expliquessis millor què volies dir amb projecte de país. No puc contestar perquè la teva pregunta és massa abstracte.

Finalment, el tema de l'abstenció no té res a veure amb el paternalisme. És algo que amb dret diriem jurisprudència consolidada. No ho posa ningú en dubte. Bé, només tu.

300 em va agradar molt... tot i la defensa exagerada que fa del militarisme.

Guillem Casas ha dit...

Marchelo, sento arribar tard, suposo que ja no llegiras això:

Tu em dius:

"Guillem casas: si odies l'argumentació i no l'insult, no contestis d'una forma tan vulgar. M'imagino que de la mateixa manera que tu estàs convençut que amb un cafè ets capaç de "convertir" al lliberalisme al comunista més radical (que bo hauria de ser aquest cafè), "el viento" ho deu estar amb la seva forma de pensar."

Per començar, odio la NO argumentació i L'INSULT (i no al revés com poses que és força diferent). Presuposaré una errada de teclejat.

La forma de contestar... vulgar, dius. A mi em sembla la millor degut a que se'm fa pesat repetir-me en escreix. Tu potser no, però l'Odalric ja està fart de sentir les meves parrafades.

Això sí, si vols et convido a un cafè i te les explico a tu. Qui sap si et convenço! ;)

Marchelo ha dit...

Guillem: més que errada de teclejat, va ser un lapsus.

Qui sap, a lo millor si cargues molt el cafè de whisky m'acabes convencent... :) Però ni així crec que passés... com diria l'Odalric, tinc el manual del bon progre massa gravat al cervell...

Odalric ha dit...

Marchelo,
abans has dit: "A mi no m'importa que el Molt Honorable sàpiga conduïr millor que el Fernando Alonso... mira que té punts a criticar el Montilla eh? Lo del carnet em sembla un fet sense importància"

A mi no em sembla un fet sense importància pq això descriu perfectament quin tipus de persona ens governa: El tipus de persona que no necessita el carnet de conduir en la seva vida cotidiana.

O sigui, una persona gens homologable a l'immensa majoria. Un buròcrata professional i un especialista en viure dels pressupostos públics.

Una persona que no sap què vol dir guanyar-se el sou i això, des del meu punt de vista és nefast.

(sobre lo del projecte de país, fixa't que t'ho he deixat completament obert i ni així saps com contestar...)

300 és un cant als valors i per tant, una condemna a l'ideologia. El militarisme és l'anècdota...

Anònim ha dit...

Jo no necessito el carnet de conduir en la meva vida cotidiana, de fet no el tinc, i és més NO el vull tindre. Això em converteix en:

"O sigui, una persona gens homologable a l'immensa majoria. Un buròcrata professional i un especialista en viure dels pressupostos públics.

Una persona que no sap què vol dir guanyar-se el sou i això, des del meu punt de vista és nefast."

El que s' ha de sentir, valorar la capacitat de gestió per el fet de tenir o no acrnet. Si totohom penses així no tindria mai feina..pacagarse.com

Marchelo ha dit...

Odalric, segueixo sense veure-hi la relació. No crec que si el Pepe no s'ha tret el carnet sigui per aprofitar-se del servei de xòfer de la generalitat o ajuntament, quan estava pel Baix Llobregat..

Projecte de país: massa abstracte, segueixo dient. Estem parlant de sentiments o de polítiques reals?

D'altra banda, felicitats!

Em reafirmo en mantenir-te el número 1 del rànking, sens dubte ets "l'enemic" de major categoria, i és que la veterania és un grau :)

Odalric ha dit...

Eleva i Marchelo,
que el president no hagi necessitat de conduir cotxe a mi em demostra que és algú que ha viscut sempre del pressupost públic.

Això per a mi és la viva imatge del buròcrata amb xòfer que no sap el que costa guanyar-se el sou...

Terrible.

Anònim ha dit...

repeteixo:
No dones cap argument, jo no tinc el carnet i no soc un buròcrata, de fet que collons, la meva dona no té carnet i NO és una buròcrata.

Tú que parles tant de llibertat individual, igual el President Montilla la ha exèrcit decint no treure's el carnet.