"La libertad no hace felices a los hombres, los hace sencillamente hombres"
"Si los españoles habláramos sólo y exclusivamente de lo que sabemos, se produciría un gran silencio que nos permitiría pensar"
"En España la mejor manera de guardar un secreto es escribir un libro"
14 comentaris:
Seria com per tenir-ho en compte...
Ara sí, Manuel Azaña ha estat un dels més grans polítics i pensadors d' aquest país. Un autétic avançat en el seu temps, potser fins i tot massa.
La seva modernitat en el pensament i en la acció política no va ser entesa per l' excessiva radicalització i sectarisme que es va trobar a esquerra i dreta de l' arc ideológic.
Una llástima, però fins a cert punt lògic que acabès com va acabar. Mort e al' exili, trist i deprimit per veure en que va acabar el seu estimat país. El més trist és que el seu exili va ser tant exterior com interior.
Ja es hora que en aquest país se li faci un reconeixemnt com deu mana.
Recomano que llegiu els seus diaris. És la guia perfecte per entendre un país i un estat d' ánim en el seu context històric.
Me gusta la tercera cita. Es buenísima xD Nadie te va a leer.
A mi les dues últimes sempre m'han encantat.
No va ser Azaña qui tambè va dir alló tan moderat: “una persona de mi conocimiento asegura que es una ley de la historia de España la necesidad de bombardear Barcelona cada cincuenta años, el sistema de Felipe V era injusto y duro, pero sólido y cómodo. Ha valido para dos siglos”
Suga-sugus: Sí, i yambé va dir:
"...Y si esas gentes van a descuartizar a España, prefiero a Franco ."
La conclusió doncs ha de ser clara, un aspañol, sia de dretes o esquerres, monàrquic o republicà, culte o analfabet, al final és sempre un aspañol i en relació a Catalunya només te un pensament.
Ep! Em sembla que m'he fet un "embuliu" amb el teu nom, no t'ho prenguis malament ara.
No t'amoinis tresinores. De tota manera n'hi han espanyols federalistes, el problema es que no solen ser promocionats ni tampoc escoltats. Per exemple Herrero de Miñon, que admet sense complexos que Espanya es un Estat plurinacional, i que ell mateix es un nacionalista espanyol... per això el van fotre fora del PP d'una puntada de peu al cul.
la tercera es genial, la segona em sembla haver llegir quelcom semblant a algú altre.
Jo crec que les frases son generalitzacions bastant certes.
Molta gent es queixa de que els espanyols som/son tot aixo i molt mes. Tambe penso que si un espanyol deixa de parlar del que no sap, escriu els seus secrets en llibres, etc, potser deixa de ser espanyol.
A mi no m'agrada gaire renegar d'aquestes coses. Crec que s'han de coneixer i saber portar.
Com sempre tinc pensaments contradictoris, jeje. Estava mirant un video que te penjat en Guillem Carol sobre en Sanchez-Drago que diu lo dolents que son els espanyols, i que a ell li agradaria no haber nascut espanyol. Doncs apa maco, ja saps on es la porta que ens fas un favor.
No vol dir aixo que jo digui que aquest fos o no un gran home. No conec gaire la seva vida.
La cama ja va be Odalric. Comenco a fer quelcom semblant a caminar, ejjejejje. Ara estic "disfrutant" del "fabulos" sistema sanitari dels USA.
Salut,
JO
Trobo la segona frase absolutament genial!!!
Azaña va ser un gran polític, tot i patir alguna contradicció.
Sí que va pronunciar les famoses frases del bombardeig a Catalunya i les de Franco, però amb la Guerra Civil en marxa i per tant, en una situació de general desconcert.
No l'excuso pas, però més que per aquestes paraules em quedo amb els fets. I aquests demostren que ell va tenir una visió de l'Estat i Catalunya inimaginable en l'Espanya actual i els seus polítics.
El 1930 va pronunciar un discurs on veia Espanya "con una Cataluña gobernada por las instituciones que quiera darse mediante la manifestación libre de su propia voluntad". "Unión libre de iguales con el mismo rango, para así vivir en paz, dentro del mundo hispánico que nos es común y que no es menospreciable [...] Y he de deciros también que si algún día dominara en Cataluña otra voluntad y resolviera ella remar sola en su navío, sería justo el permitirlo y nuestro deber consistiría en dejaros en paz, con el menor perjuicio posible para unos y para otros, y desearos buena suerte, hasta que cicatrizada la herida pudiésemos establecer al menos relaciones de buenos vecinos".
Aquesta darrera frase la considero clau i absolutament impensable en cap dels polítics espanyols actuals.
La derivació d'aquest pensament va permetre l'Estatut de Catalunya i crec que això il·lumina qualsevol punt fosc que sobre la qüestió catalana l'Azaña pogués tenir.
Sovint ens cal el silenci per poder pensar!;)
Bona setmana, Oldaric
sobre el silenci....
no trenquis el silenci sinó es per millorar-lo...
tans debats inutils tenim a espanya...
Publica un comentari a l'entrada