FACTOR X DELS JUEUS

Taula rodona:

FACTOR X DELS JUEUS

EL SECRET DE LA CREATIVITAT DEL POBLE JUEU

Dijous, 5 de juliol de 2007, 19.30 h

JOAN B. CULLA, professor d’Història Contemporània a la UAB
ARIEL EDERY, rabí de Bet Shalom
PILAR RAHOLA, periodista i escriptora
XAVIER TORRENS, professor de Ciència Política a la UB
VICENÇ VILLATORO, escriptor i periodista

Presenta: DAVID HODGSON, president de la Comunitat Jueva Bet Shalom de Catalunya

Lloc: Casa Àsia, Av. Diagonal, 373. Barcelona. Metro: Diagonal.

Crònica de la Pilar Rahola:

Tranquils, tots quiets. Que no s'espanti la Maruja Torres ni tota la cort de martells d'heretges israelianes que habiten per les cantonades del dogmatisme progre. Aquest article no va del Pròxim Orient, potser perquè l'estiu, malgrat les seves negres notícies, es resisteix a abandonar les bones intencions. A més, la persistent lògica perversa de la maldat terrorista cau pel seu propi pes, més enllà dels intents que alguns tenen de demonizar tot el que olora a occidental, i perdonar paternalment el que es cou a les muntanyes on cavalquen els nous Almanzor. En tot aquest dens i complex conflicte entre una ideologia nihilista totalitària, amb vocació imperial, i el codi ètic-polític de la modernitat, n'hi ha que són tan antioccidentals, que acaben sent antimoderns. I per modernitat entenc els valors històrics que han quallat en un model de societat lliure. Per dir-ho amb un símil de pròpia collita que em resulta simpàtic: n'hi ha que veuen un capellà catòlic i els surt una granissada, però veuen a un iman a les muntanyes del Líban, i tenen un orgasme. Imaginin-se la histèria si veuen un rabí...

Deia que l'article anava d'una altra cosa. Dijous passat, en aquest edifici màgic de Puig i Cadafalch que avui allotja la Casa Àsia, vam viure una estranya i feliç tard d'estiu. El professor de ciència política Xavier Torrens i Jaime Huberman, portaveu de la comunitat jueva Bet Shalom de Catalunya, ens van convidar a reflexionar sobre el "factor X dels jueus", potser inspirats per aquest estimulant programa musical que triomfa a Cuatro. Quin factor cultural, religiós, històric, fins i tot genètic podria explicar les sorprenents xifres que envolten els innombrables escriptors, pensadors, directors de cinema, músics, creadors de tot tipus que han sorgit del poble jueu? Que un grup humà que representa menys del 0,2% de la població mundial hagi donat a la humanitat més del 20% dels premis Nobel, entre ells alguns dels últims, és fora de tota estadística i, segurament, de tota lògica. Claus en la literatura mundial, amb algunes fites el segle XX que van marcar a foc a generacions senceres -amb Marcel Proust al capdavant-, també ha estat l'aportació jueva la que ha establert les bases del pensament modern. L'acudit el resumeix de forma magnífica: un dia, un jueu es va pujar a la muntanya i, en baixar, va assegurar: "Déu és la veritat, i la veritat és en la llei". Es deia Moisés. Segles després, un altre jueu va asseverar: "La veritat és Déu, i Déu és amor". Es deia Jesús. Després en va aparèixer un altre que, sense amor diví, va assegurar que la veritat eren els diners. Era un tal Karl Marx. Després va arribar Freud i va situar la veritat una mica més a baix de la butxaca, a la zona crucial de l'entrecuix. I, per acabar el cercle, va aparèixer el jueu Einstein i ho va escombrar tot: "La veritat és relativa". Res de la filosofia, la matemàtica, la física, la medicina, la literatura, la música, res rellevant en el terreny del pensament, la ciència i la creació no es pot explicar sense l'extraordinària aportació del poble jueu. I sempre van ser molt pocs. I sempre van ser perseguits com rates.

Factor X? Allà hi vam ser, en una sala repleta, amb gent per passadissos i terres improvisats com cadires, intentant donar resposta a un particular enigma. L'historiador Joan Culla va analitzar l'aportació política, Xavier Torrens es va atrevir amb la creativitat, Vicenç Villatoro amb la literatura, jo vaig apurar algunes idees sobre l'aportació al pensament, el rabí Ariel Edery va lluitar amb la superació en l'adversitat i, amb l'ajuda de Jaime Huberman, que ens va acollir en aquest espai de llibertat i cultura que és la gent de Bet Shalom, van sortir algunes idees presentables. Aquest és l'aperitiu d'una reflexió col·lectiva apassionant i, segurament, impossible. El factor no és genètic. Al poble jueu hi ha de tot, com en totes les apotecaries, des de cervells brillants a gent de limitada ambició mental, encara que el percentatge de genis és fora de tota corba estadística. El factor no és religiós, ja que sembla que els déus només il·luminen els camins quan un encén les espelmes. Tampoc no sembla un factor històric, encara que la pesada càrrega de la seva pesada història ha conformat un instint sobrenatural de superació. Xavier Torrens va parlar del valor de l'estudi, no en va els jueus van ser, durant segles, l'únic poble de la nostra cultura que estava alfabetitzat. Però també estudien els fonamentalistes del Pakistan, de manera que el factor diferencial no és estudiar, sinó el que s'estudia... Personalment, vaig situar la qüestió en la singular cultura llibertària i antidogmàtica d'un poble que fins i tot discuteix amb el seu propi Déu, poble del llibre, vinculat a la paraula i a la reflexió. Van ser ells que, fa milers d'anys, van escriure un codi de lleis que encara marca les pautes actuals de la convivència. I va ser el rabí Edery que va segellar la reflexió. Potser el factor X és la vida jueva, el conjunt de valors que marquen el seu complex entramat cultural, en els quals, la veneració per la vida, la superació individual i el compromís amb la cultura han estat el seu fet diferencial durant segles. Sens dubte, no és fútil l'esforç econòmic que Israel dedica a la investigació científica i mèdica -en un país que es veu obligat a dedicar el 60% dels seus recursos a defensa-, però això només explicaria el fenomen en les últimes dècades. Encara que quedi aquesta dada per contrarestar alguns odis: 50 anys de petroli i recursos il·limitats, desenes de països i milions de persones, no han donat un sol premi Nobel al món. 50 anys d'Israel, amb escassa població i recursos limitats, han donat més d'una desena.

Aquest article no pretén respondre a l'enigma, però em va semblar interessant plantejar-lo, inspirada per aquesta feliç tarda d'estiu. I no tant per animar a buscar respostes, com per recordar que quan parlem dels jueus, parlem de cultura, de pensament, de ciència. Cap poble no n'ha aportat tant sent tan petit. Tanmateix, lo majoritari no és l'agraïment. Lo majoritari és repetir, matxaconament, les maldats del prejudici i el menyspreu.