Reconeixent que la classe política està sent una mica pelma amb el gran Woody.... em pregunto quina classe d' acudit haguès haguès aparegut si no li haguessim fet ni cas.
Em sembla que com sempre passa en aquest pais estem caient en la crítica fàcil. Si es fa perque es fa, si no perque no.
Aixó es només una supossiciò. Però trobo que Woody Allen es un cas molt especial, un individu que a més d'admiració desperta molta simpatía i tendresa. Barcelona tenía fama de ser un lloc on precissament es respectava molt l'intimitat de les persones més populars o conegudes. Espero que aquests fets actuals siguin l'excepció a la norma.
Una altre supossició encara menys acreditable. Allen representa una excelent oportunitat per expresar la simpatía cap a moltisims americans quan sobint es pot confondre la crítica a la política exterior del EUA... amb alló que alguns en diuen 'antiamericanisme', amb tanta lleugeressa.
Ell també representa perfectament la moderació o sensibilitat europea, present a la majoria dels jueus americans, que majoritariament donan suport als liberals/demócrates, especialment a ciutats com Nova York... en uns temps on també s'acusa fàcilment d'antisemitismea qualsevol, per la crítica envers Israel pels conflictes amb els seus veïns.
(de fet m'encanta especialment una frase d'en Woody, dedicada a molts jueus extremistes: "aquest deu ser un d'aquells jueus que pertanyien a alguna de les antigues tribus perdudes... i que mai haurien d'haver trobat")
Tot el tema Woody Allen està molt bé, i és bo que hagi decidit fer la seva pel·lícula aquí, i etc.
Però el paper dels polítics és, un cop més, lamentable. Ho poden acabar espatllant. Quin ridícul i quina manera d'agobiar aquest home. Que el deixin fer d'una vegada i s'abstinguin d'aquests cops de colze per fer-se fotos amb ell.
Odalric, veig que t'agrada en Farreres. A mi també. Però l'acudit d'avui a El Periódico era lamentable. Si tens ocasio, penja'l per comentar-lo (o en Moré). Sortien Bush a l'esquerra de la vinyeta, envoltat de míssils nuclears, intentant convèncer Putin, al centre de la vinyeta, de la necessitat de l'escut nuclear, per defensar-se d'amenaces com els iranians, que estaven situats darrer Putin, a la dreta de la vinyeta. Els iranians, amb aquest criminal de president que tenen, "només" estaven armats amb coets de revetlla.
M'ha semblat molt desafortunat. La clàssica estupidesa europea que minimitza el perill, l'amenaça i la crueltat de règims com l'iranià. Com si tot plegat fós comèdia, exageració, juguesca. Lamentable, perquè Iran és una de les més grans amenaces totalitàries i feixistes a la que ha de fer front la civilització.
Doncs sí, com l'Irac. O no va envair aquest país, sota el règim del genocida Sadam, l'emirat de Kuwait sense cap provocació prèvia d'aquest? O potser no feu servir gas mostassa -arma de destrucció massiva- damunt els xiïtes? O no va intentar tenir la bomba atòmica? Massa països sense control democràtic hi han al món com per anar permetent que se n'hi sumi un altre, que a més ha amenaçat públicament d'extermini un tercer país. Ja triguen a tocar-li la cresta al boig de l'Ahmadinejad.
jejeje, sens dubte, encara com no té subvencions públiques per a fer la peli; cal dir que sóc un defensor de l'Estat del Benestar, però fins a cert punt; no cal exagerar-lo!
Espiadimonis, un diplomátic israelià va dir 'off the record' fa alguns anys que consideraren una 'declaració de guerra' per part de la UE, el fet de aplicar una congelació dels privilegis comercials concedits a aquest petit pais amb dotzenes de bombes atómiques. Un regal económic en tota regla per part d'Europa, promogut com a 'poder tou' per pressionar a fi de influir per resoldre el conflicque que mantenen amb els palestins.
Crec que no cal que recordar el dret sobirà que ampara els europeus per decidir lliurement el seu criteri a l'hora de establir relacions bilaterals -o económics- amb qui vulgui. Com per cert fan tambè els EUA amb Cuba o el mateix Irán. Tampoc cal dir que un bloqueix no te res a veure en absolut amb una congelació del comérç... que ni tan sols suposa una reducció del volum vigent.
Número de vegades que Irán ha amenaçat amb l'arsenal atómic el meu pais: 0 Número de vegades que Israel ha amenaçat amb l'arsenal atómic el meu país: 1
(obviament no seria creible la hipotesis d'una invasió de l'armada israelí, fins i tot amb els 6 millions d'habitants movilitzats -inclosos, nens, vells i moros- que no donarien l'abast per derrotar i conquerir un subcontinent sencer amb prop de 400 millions de persones... de manera que l'amenaça era l'holocaust atómic)
La presència política a l'acte del Woody Allen és la pròpia d'un país tercermundista.
Voler veure res de positiu em sembla condescendent amb la classe política i així ens va.
Només ha faltat penjar-li la "medalla d'heroi nacional i del poble".
Personalment, crec que ens hem de sentir molt preocupats de com els nostres polítics es gasten els nostres diners en auto-bombo i dirigisme social-elitista.
Una societat madura no dubtaria en clava'ls-hi una bona patada al cul a tots ells.
Sobre en Farreres, crec que és un bon dibuixant polític, tot i que no comparteixo gens la seva visió en la majoria dels temes. De fet, crec que és la típica visió progre que tan agrada a El Periodico (el seu diari), al Tripartit i a l'imaginari general progre de Catalunya. Te una virtut i és que és crític també amb el poder i sintetitza molt bé les situacions que coneix.
Aquí potser és on falla. Que el que coneix ho tracta bé i el que no coneix simplement tira de tòpic.
Està clar que a la gent de casa nostra (i una bona part d'Europa) el tema d'Iraq li serveix per reprendre el seu malaltís anti-americanisme de sempre. Un cop la URSS es va col·lapsar, aquesta gent es va sentir orfe d'odi fins que no han pogut revifar gràcies al Saddam, Al Qaeda i els EEUU.
Com que aquí només tenim "casualment" notícies de la part tràgica de l'Iraq, això serveix per criticar els EEUU no només per aquest fet si no per la seva natura.
L'atac als americans és total, conceptual i serveix tant per criticar la guerra d'Iraq com per qüestionar el que va significar el 4 de juliol i la seva revolució.
Tot plegat no deixa de ser una demostració d'impotència i derrota d'aquells que van fracassar el 1989 però no ho saben, no ho volen saber o simplement neguen que passes res el 1989.
Aquesta 'mentida anti-semita' la vaig llegir a La Vanguardia... cóm en un principi no podía descartar la posibilitat que fos una malinterpretació d'un periodista, o una especulació d'algun infiltrat antisemita, el cert es que vaig esperar un temps prudencial per llegir durant els dies seguents cap mena de desmentit... i aixó es el més preocupant de tot perque no es va produir mai. Un rumor d'aquest calibre relacionat, per exemple, amb França envers Espanya, no tinc cap mena de dubte que suposaría un desmentit inmediat i al més alt nivell.
A més es una dada que he comentat força sobint a blogs sionistes, com el del José Cohen o el de Fabian, o al Foro por Israel... i mai ningú ha tingut pebrots de negar la veracitat d'aquesta informació. Sembla que no s'animen a desmentir-ho ni confirmar-ho, per be de no desaprofitar la contundencia implícita de l'amenaça. Quin paper més trist el teu Odalric, atacant amb tanta mala baba als que no ens han fet res en absolut... i llepant el que no sona als que de debó ens amenacen i extorsionan económicament, quan a més SI tenen armes de destrucció massiva.
(de fet la noticia parlaba de que Israel consideraría 'una declaració de guerra' el fet que es congelès el tractat comercial ultra preferent que regalem als israelians... només s'em podria acusar d'invencio pel que fa a les consequències genocides de la 'declaració de guerra', que d'altre banda entenc que no deixa gens d'espai per l'imaginació)
(pd: hem comprovat amb molta freqüencia, com només t'agrada en Farreres quan ataca al tripartit o al PSOE... cosa que fa molt sobint per cert. Deu n'hi do com n'arrives a ser de sectari)
M'oblidava: la proba definitiva de la veracitat de les declaracions 'off the record', es que arrel d'allò mai es va arribar a produir la anunciada vista al Parlament Europeu per tractar la posibilitat -tan sols la posibilitat!- de estudiar la congelació del volum comercial d'Israel amb la UE. Aixó demostra que no vaig ser l'unic que va sentir -i entendre- l'abast de l'amenaça... ni l'unic que es va acollonir amb la mateixa.
Suga-Agus, és fàcil saber que el que dius no és cert pq aquest fet hagués estat àmpliament publicitat pels anti-israelians, que com ja saps sou legió. Seria tan fàcil trobar aquestes declaracions documentades que haguessis pogut posar un miler d'enllaços.
Així que no et posis més en evidència pq no cal.
Sobre el meu suposat sectarisme, si el bases en el fet que de l'humor gràfic del Ferreres hi ha coses que m'agraden i altres no, em sembla que el que demostro és llibertat d'elecció, front l'adhesió inquebrantable que sembla que tu proposes, filla del totalitarisme determinista que sembla t'agrada tant.
Amic -si em permets, clar- a mi m'agraden certes coses i altres no i iaxò és així pq sóc lliure i no he de ser lleial a cap ideologia.
M'agrada el futbol, però no m'agrada quan es juga al catenazo i sí quan es juga a l'atac. Encara que sigui el mateix equip qui ho faci...
Suposo que tu estàs obligat a aplaudir sempre als suposats dogmes "amics" i mira, jo només aplaudeixo si m'agrada.
Aquí l'única llástima es que quan introudeixes al buscador israel + declaració de guerra + diplomàtic + UE + off the record... en qualsevol convinació però especialment amb les dues primeres, ensurten millions de enllaços. De fet, empre he cregut que el silenci sumarial respecte a aquesta greu noticia es a fi de tractar d'amagar la insuportable humilliació patida pels europeus.
D'altre banda no sento mai pasions d'odi contra qui pensa diferent a mí -ni tan sols cap els sionistes o israelites, encara que costi de creure- però entenc que em calificas directament de mentider quan et repeteixo que vaig llegir aquesta noticia, amb els meus propis ulls, en la edició de paper del diari La Vanguardia de fa cuatre o cinc anys. (de tota manera m'apunto que queda pendent la demostració amb un vincle a la xarxa)
Per cert, a mí en fan tanta gracia els acudits de Farreres quan ataca al Tripartit o al govern de ZP, com quan sen fot de la patètica travessa pel desert de CiU. Una de dues, o soc una miqueta autocrític o pot ser no soc gaire sectari.
No és que et digui mentider, prefereixo creure que vas llegir malament o vas mal interpretar unes declaracions determinades. La teva ideologia et cega, ja ho saps :)
(o això de deixar el tabac, que també et mal influeix molt)
Jo no vull fer fotos a la Scarlett Johansson, a mi m' agradaria poder estar amb ella de forma tant empalagosa, com a mínim, que els nostres polítics amb el MESTRE Woody.
Ferreres
21 comentaris:
Si, a veure quina pel·lícula en surt de tot això; amb tants d'extres!
Aquest home què acabarà pensant de barcelona que siempement el paga per ser aquí? Barcelona és proviciana i xarona
jejeejejeje boníssim!!!!!!!!!!
una mica de poble si qyue resulta tot plegat.
Reconeixent que la classe política està sent una mica pelma amb el gran Woody....
em pregunto quina classe d' acudit haguès haguès aparegut si no li haguessim fet ni cas.
Em sembla que com sempre passa en aquest pais estem caient en la crítica fàcil. Si es fa perque es fa, si no perque no.
Aixó es només una supossiciò. Però trobo que Woody Allen es un cas molt especial, un individu que a més d'admiració desperta molta simpatía i tendresa. Barcelona tenía fama de ser un lloc on precissament es respectava molt l'intimitat de les persones més populars o conegudes. Espero que aquests fets actuals siguin l'excepció a la norma.
Una altre supossició encara menys acreditable. Allen representa una excelent oportunitat per expresar la simpatía cap a moltisims americans quan sobint es pot confondre la crítica a la política exterior del EUA... amb alló que alguns en diuen 'antiamericanisme', amb tanta lleugeressa.
Ell també representa perfectament la moderació o sensibilitat europea, present a la majoria dels jueus americans, que majoritariament donan suport als liberals/demócrates, especialment a ciutats com Nova York... en uns temps on també s'acusa fàcilment d'antisemitismea qualsevol, per la crítica envers Israel pels conflictes amb els seus veïns.
(de fet m'encanta especialment una frase d'en Woody, dedicada a molts jueus extremistes: "aquest deu ser un d'aquells jueus que pertanyien a alguna de les antigues tribus perdudes... i que mai haurien d'haver trobat")
Tot el tema Woody Allen està molt bé, i és bo que hagi decidit fer la seva pel·lícula aquí, i etc.
Però el paper dels polítics és, un cop més, lamentable. Ho poden acabar espatllant. Quin ridícul i quina manera d'agobiar aquest home. Que el deixin fer d'una vegada i s'abstinguin d'aquests cops de colze per fer-se fotos amb ell.
Odalric, veig que t'agrada en Farreres. A mi també. Però l'acudit d'avui a El Periódico era lamentable. Si tens ocasio, penja'l per comentar-lo (o en Moré). Sortien Bush a l'esquerra de la vinyeta, envoltat de míssils nuclears, intentant convèncer Putin, al centre de la vinyeta, de la necessitat de l'escut nuclear, per defensar-se d'amenaces com els iranians, que estaven situats darrer Putin, a la dreta de la vinyeta. Els iranians, amb aquest criminal de president que tenen, "només" estaven armats amb coets de revetlla.
M'ha semblat molt desafortunat. La clàssica estupidesa europea que minimitza el perill, l'amenaça i la crueltat de règims com l'iranià. Com si tot plegat fós comèdia, exageració, juguesca. Lamentable, perquè Iran és una de les més grans amenaces totalitàries i feixistes a la que ha de fer front la civilització.
es clar... com Irak.
Doncs sí, com l'Irac. O no va envair aquest país, sota el règim del genocida Sadam, l'emirat de Kuwait sense cap provocació prèvia d'aquest? O potser no feu servir gas mostassa -arma de destrucció massiva- damunt els xiïtes? O no va intentar tenir la bomba atòmica? Massa països sense control democràtic hi han al món com per anar permetent que se n'hi sumi un altre, que a més ha amenaçat públicament d'extermini un tercer país. Ja triguen a tocar-li la cresta al boig de l'Ahmadinejad.
jejeje, sens dubte, encara com no té subvencions públiques per a fer la peli; cal dir que sóc un defensor de l'Estat del Benestar, però fins a cert punt; no cal exagerar-lo!
Espiadimonis, un diplomátic israelià va dir 'off the record' fa alguns anys que consideraren una 'declaració de guerra' per part de la UE, el fet de aplicar una congelació dels privilegis comercials concedits a aquest petit pais amb dotzenes de bombes atómiques. Un regal económic en tota regla per part d'Europa, promogut com a 'poder tou' per pressionar a fi de influir per resoldre el conflicque que mantenen amb els palestins.
Crec que no cal que recordar el dret sobirà que ampara els europeus per decidir lliurement el seu criteri a l'hora de establir relacions bilaterals -o económics- amb qui vulgui. Com per cert fan tambè els EUA amb Cuba o el mateix Irán. Tampoc cal dir que un bloqueix no te res a veure en absolut amb una congelació del comérç... que ni tan sols suposa una reducció del volum vigent.
Número de vegades que Irán ha amenaçat amb l'arsenal atómic el meu pais: 0
Número de vegades que Israel ha amenaçat amb l'arsenal atómic el meu país: 1
(obviament no seria creible la hipotesis d'una invasió de l'armada israelí, fins i tot amb els 6 millions d'habitants movilitzats -inclosos, nens, vells i moros- que no donarien l'abast per derrotar i conquerir un subcontinent sencer amb prop de 400 millions de persones... de manera que l'amenaça era l'holocaust atómic)
La presència política a l'acte del Woody Allen és la pròpia d'un país tercermundista.
Voler veure res de positiu em sembla condescendent amb la classe política i així ens va.
Només ha faltat penjar-li la "medalla d'heroi nacional i del poble".
Personalment, crec que ens hem de sentir molt preocupats de com els nostres polítics es gasten els nostres diners en auto-bombo i dirigisme social-elitista.
Una societat madura no dubtaria en clava'ls-hi una bona patada al cul a tots ells.
Sobre en Farreres, crec que és un bon dibuixant polític, tot i que no comparteixo gens la seva visió en la majoria dels temes.
De fet, crec que és la típica visió progre que tan agrada a El Periodico (el seu diari), al Tripartit i a l'imaginari general progre de Catalunya.
Te una virtut i és que és crític també amb el poder i sintetitza molt bé les situacions que coneix.
Aquí potser és on falla. Que el que coneix ho tracta bé i el que no coneix simplement tira de tòpic.
Està clar que a la gent de casa nostra (i una bona part d'Europa) el tema d'Iraq li serveix per reprendre el seu malaltís anti-americanisme de sempre.
Un cop la URSS es va col·lapsar, aquesta gent es va sentir orfe d'odi fins que no han pogut revifar gràcies al Saddam, Al Qaeda i els EEUU.
Com que aquí només tenim "casualment" notícies de la part tràgica de l'Iraq, això serveix per criticar els EEUU no només per aquest fet si no per la seva natura.
L'atac als americans és total, conceptual i serveix tant per criticar la guerra d'Iraq com per qüestionar el que va significar el 4 de juliol i la seva revolució.
Tot plegat no deixa de ser una demostració d'impotència i derrota d'aquells que van fracassar el 1989 però no ho saben, no ho volen saber o simplement neguen que passes res el 1989.
Per cert, això de l'amenaça nuclear israeliana cap a Europa és la típica mentida anti-semita disfressada d'anti-sionisme.
La diuen els mateixos que afirmen que el 11-S no va morir cap jueu en les torres bessones...
Aquesta 'mentida anti-semita' la vaig llegir a La Vanguardia... cóm en un principi no podía descartar la posibilitat que fos una malinterpretació d'un periodista, o una especulació d'algun infiltrat antisemita, el cert es que vaig esperar un temps prudencial per llegir durant els dies seguents cap mena de desmentit... i aixó es el més preocupant de tot perque no es va produir mai. Un rumor d'aquest calibre relacionat, per exemple, amb França envers Espanya, no tinc cap mena de dubte que suposaría un desmentit inmediat i al més alt nivell.
A més es una dada que he comentat força sobint a blogs sionistes, com el del José Cohen o el de Fabian, o al Foro por Israel... i mai ningú ha tingut pebrots de negar la veracitat d'aquesta informació. Sembla que no s'animen a desmentir-ho ni confirmar-ho, per be de no desaprofitar la contundencia implícita de l'amenaça. Quin paper més trist el teu Odalric, atacant amb tanta mala baba als que no ens han fet res en absolut... i llepant el que no sona als que de debó ens amenacen i extorsionan económicament, quan a més SI tenen armes de destrucció massiva.
(de fet la noticia parlaba de que Israel consideraría 'una declaració de guerra' el fet que es congelès el tractat comercial ultra preferent que regalem als israelians... només s'em podria acusar d'invencio pel que fa a les consequències genocides de la 'declaració de guerra', que d'altre banda entenc que no deixa gens d'espai per l'imaginació)
(pd: hem comprovat amb molta freqüencia, com només t'agrada en Farreres quan ataca al tripartit o al PSOE... cosa que fa molt sobint per cert. Deu n'hi do com n'arrives a ser de sectari)
M'oblidava: la proba definitiva de la veracitat de les declaracions 'off the record', es que arrel d'allò mai es va arribar a produir la anunciada vista al Parlament Europeu per tractar la posibilitat -tan sols la posibilitat!- de estudiar la congelació del volum comercial d'Israel amb la UE. Aixó demostra que no vaig ser l'unic que va sentir -i entendre- l'abast de l'amenaça... ni l'unic que es va acollonir amb la mateixa.
Suga-Agus,
és fàcil saber que el que dius no és cert pq aquest fet hagués estat àmpliament publicitat pels anti-israelians, que com ja saps sou legió.
Seria tan fàcil trobar aquestes declaracions documentades que haguessis pogut posar un miler d'enllaços.
Així que no et posis més en evidència pq no cal.
Sobre el meu suposat sectarisme, si el bases en el fet que de l'humor gràfic del Ferreres hi ha coses que m'agraden i altres no, em sembla que el que demostro és llibertat d'elecció, front l'adhesió inquebrantable que sembla que tu proposes, filla del totalitarisme determinista que sembla t'agrada tant.
Amic -si em permets, clar- a mi m'agraden certes coses i altres no i iaxò és així pq sóc lliure i no he de ser lleial a cap ideologia.
M'agrada el futbol, però no m'agrada quan es juga al catenazo i sí quan es juga a l'atac. Encara que sigui el mateix equip qui ho faci...
Suposo que tu estàs obligat a aplaudir sempre als suposats dogmes "amics" i mira, jo només aplaudeixo si m'agrada.
És la diferència entre ser lliure o esclau.
Aquí l'única llástima es que quan introudeixes al buscador israel + declaració de guerra + diplomàtic + UE + off the record... en qualsevol convinació però especialment amb les dues primeres, ensurten millions de enllaços. De fet, empre he cregut que el silenci sumarial respecte a aquesta greu noticia es a fi de tractar d'amagar la insuportable humilliació patida pels europeus.
D'altre banda no sento mai pasions d'odi contra qui pensa diferent a mí -ni tan sols cap els sionistes o israelites, encara que costi de creure- però entenc que em calificas directament de mentider quan et repeteixo que vaig llegir aquesta noticia, amb els meus propis ulls, en la edició de paper del diari La Vanguardia de fa cuatre o cinc anys. (de tota manera m'apunto que queda pendent la demostració amb un vincle a la xarxa)
Per cert, a mí en fan tanta gracia els acudits de Farreres quan ataca al Tripartit o al govern de ZP, com quan sen fot de la patètica travessa pel desert de CiU. Una de dues, o soc una miqueta autocrític o pot ser no soc gaire sectari.
No és que et digui mentider, prefereixo creure que vas llegir malament o vas mal interpretar unes declaracions determinades.
La teva ideologia et cega, ja ho saps :)
(o això de deixar el tabac, que també et mal influeix molt)
Odalric, a ver si vas y le sacas fotos a Scarlett Johanson.
Jo no vull fer fotos a la Scarlett Johansson, a mi m' agradaria poder estar amb ella de forma tant empalagosa, com a mínim, que els nostres polítics amb el MESTRE Woody.
Catalina Mieras, cesada; Carmon Calvo Poyatos, cesada
Publica un comentari a l'entrada