Senyores i senyors, la jugada s'ha de reconèixer que és mestra.
El ZP ha recuperat al senyor Bono per a la política en actiu i arrodoneix així, la seva futura victòria inapel·lable a les properes eleccions espanyoles.
Com tothom sap, els socialistes fonamenten les seves opcions per governar en la diferència d'un milió de vots que mantenen amb el PP a Catalunya.
Els catalans, amb una actitud pròpia d'hipnotitzats, aniran en massa a votar sense cap mena de dubte a l'actual president del Gobierno. I això serà així pels següents fets:
Per un cantó, el PP és vist a casa nostra com l'adveniment de l'anticrist, i per tant és una opció descartada.
Per l'altre cantó, com que el PSOE recupera el Bono, si el ZP no guanya les eleccions hom entén que qui el substituirà al front del partit serà el propi Bono.
Per tant, als catalans ens presenten un escenari on si no governa el Zapatero, governa el Rajoy amb el Bono de cap de l'oposició... i això els catalans ja serem convenientment programats per fer el que calgui per evitar-ho.
De fet, la ministra Chacón ja ens ha dit clarament i repetidament que com el Zapatero mai trobarem cap president espanyol millor...
O Zapatero o l'Infern.
I nosaltres a mossegar l'ham...
24 comentaris:
Si no n'haguéssim de trobar de més bons que ZP, senyora Chacon, ja faria temps que hauríem plegat veles.
Si sumem aquest escrit a la vinyeta de l'entrada anterior, tenim definit el problema de Catalunya. Se'm fa difícil de creure però no d'entendre que els catalans estiguem com estem.
Bé, de tota manera, crec que és millor que governi el PSOE a Espanya, que no el PP, tenint en compte el govern tripartit que tenim a la Generalitat. Si governés el PP a Espanya, seria el gran moment per fer quedar el PSC-PSOE com el gran partit salvador de Catalunya, contra el diabòlic PP.
'nem a veure. Dius que si no es Zp l' infern. Molt bé, i quina alternativa proposes?
Que jo sapiga no hi ha cap partit de centre-dreta liberal de caire modern i europeu a la resta d' Espanya. Ja em perdonaràs, però votar a Rajoy es votar caverna pura y dura. Creus realment que el PP es avui dia alternativa?
Un grup de gent que semblen antisistema dient sempre NO a tot només per portar la contraria. Un partit que està utilitzant tota la seva munició de caspa per atacar Catalunya...En fi que ZP igual no és una maravella, segurament és un vendor de fum. Però mentre a Espanya no surti un partit de les característiques que esmentava em sembla irreponsable votar al PP desde Catalunya.
Ara un petit comentari. Sr Odalric em sembla fantàstic que sempre es defensi la llibertat, però em sembla no massa acertat estar sempre qualificant de sectari, esclau ideològic, terrorista intel.lectual i comunista a tot aquell que no comulgui amb les teves idees. Jo això si que ho veig sectari, i d' un nivell similar al de Jimenez Losantos. I ull, que jo sé que mr Odal té un nivell intel.lectual i una classe superior a la d' aquest individuu. Per això mateix em sap greu que caiguis en aquestes tàctiques.
I parlant de cinema dues mostres de les meves crítiques a la pàgina filmaffinity. Esteu convidats a que us registreu.
http://www.filmaffinity.com/es/review/56794752.html
http://www.filmaffinity.com/es/review/53415070.html
no es d'extranyar el 50% d'abstenció, comencem a estar fins els coll...... de ineptes.
si no ets inteligent fes-te polític
salutacions des de Reus
Afortunadament, aquí tenim altres alternatives a PP-PSOE. Més aviat el problema el tindran a les Espanyes, on l'oferta és més escassa...
Estic amb el Roger. Ja sabem que cap de les alternatives és bona però si guantyés el PP reforçaríem aquest miserable govern tripartit que patim actualment a casa nostra.Tot i que jo, personalment penso que per a Catalunya no seria pas més dolent el PP que el PSOE. Ni molt menys. Caverna el PP? Doncs més o meys i gual que el PSOE.
Aviam, aviam, centrem-nos. Tot això de que votar socialistes és millor que el PP i altres comentaris... serà millor per un cantó però de ben segur que no ho serà per l'altre.
És sempre allò de tirar pel cantó que interessa a Catalunya o pel cantó que interessa a la nostra butxaca.
Amb el PP segurament tindríem menys càrrega impositiva (cosa que als liberals ens agrada ja que s'acosta una mica més al zero), ara bé, tenim allò de que el PP, sigui on sigui, és la fidel imatge de l'Espanya a la que tot català de bona casa hi fotria un escopit.
El PSOE ens fa lleis com les de 8okm/h a l'àrea metropolitana de Barcelona o la paritat home-dona (entre altres barbaritats). I no oblidem que això de l'Estatut ha estat una ensarronada molt ben conduida per aquest mateix partit.
Vaja, que no polaritzem amb els dos grans partits. Jo senzillament no en votaré a cap dels dos. L'un perquè no va amb mí i l'altre perquè em repugna i prou.
Continuem amb aquesta dèria de anar netejant titoles espanyoles i d'anar descordant-nos el cinturó cada dos per tres.
D'acord, governaran un dels dos. Quin d'ells? M'és igual, es pensen que notarem la diferència? Als que defensen el PSOE, que vagin a mirar les obres de l'AVE. La meva maqueta de trens de quan tenia 5 anys feia és patxoca. O que s'aguaitin una vegada més les carreteres catalanes. O que mirin les seves declaracions de la renda. En fi, i tirin una micona enrere en l temps i ja em diran quina graaaaaaan diferència hi veuen.
La meva memòria no és res de l'altre món, però a part de Guerres d'Iraq, GAL i altres detalls puntuals, ves, per Catalunya, res canvia.
Exacte. El primer problema es creure que un o altre és millor. Pels catalans no hi ha ni bo ni dolent, simplement hi han españols.
Seran més bons o més dolents en la mesura que la seva manca de vots els porti a dependre dels vots i de les forces polítiques catalanes. La dicotomia no és PSOE/PP, és la de sempre: España/Catalunya.
Completament d'acord amb aquests dos darrers comentaris: Tan hi fan uns com altres, i el nostre gran problema és adonar-nos-en. Crec que era en Josep Pla que deia que res no s'assembla més a un espanyol de dretes com un espanyol d'esquerres. (Cito de memòria, però em sembla que la cosa anava així.)
Eleva: veig que ets un/a infiltrat/da molt consolidada en aquest blog. Totalment d'acord. A mi en dos dies ja se m'ha etiquetat com a comunista... d'entrada, no ho considero ni molt menys un insult, però és que no ho sóc...Pel que fa a les crítiques de filmaffinity, estem d'acord en 300 però no en Transformers (tot i així, també odio Michael Bay). Espero veure els teus comentaris aviat en el meu blog, com a progre-comunista-sectari que ets seràs benvingut.Filmaffinity és un vici, jo també tinc penjades unes quantes crítiques, com a marchelo!
Odalric: un altre cop discrepo del teu analisis polític, massa rebuscat, en la meva opinió. No crec que la gent calculi tants moviments d'escacs abans de votar... i no ho dic en desconsideració de l'electorat, que consti!
Guillem casas: quins defectes li trobes a la Llei d'Igualtat? En té uns quants, però tant com per ser una barbaritat...
D'altra banda, sí que hi ha diferències entre el PP i PSOE, i moltes. Potser en política econòmica estan bastant aprop, però pel que fa a la social, són pols oposats. I també estan les formes que, almenys per a mi, són molt importants.
Hola de nou Marchello. Primer de tot, un apunt sobre el cafe de l'altre dia. Cap problema, carregat de whisky.
D'altra banda, per això de la Llei de paritat en sexes ho trobo (com ja he dit alguna vegada) una penitència de Setmana Santa, flagel·lacions o diga-li com vulguis. Diga'm a mi, si Déu vol futur empresari, per quins set sous he de posar un percentatge proper al 50% (i no igual com molts prediquen, no cal exagerar) de dones al meu Consell si resulta que no en trobo de prou eficients. És m´s, diga'm perquè he de fer el mateix amb els homes?
Per simple raó d'eficiència, al meu Consell hi posaré ALS MILLORS que pugui trobar, independentment del seu sexe.
En una era moderna com en la que estem, el tema de la dona als fogons ja no cola a no ser que la dona vulgui. A la meva Universitat ja hi han més dones que homes i creu-me, totes volen formar part dels "Consells".
De la mateixa manera en política, no entenc la dèria.
Sincerament, crec que el fet de ser una llei inútil ja la converteix en una barbaritat. Serveix un cop més per fomentar el passotisme i la no voluntat de superar-se. Per cert, fins i tot les feministes hi estan en contra.
Si m'equivoco, diga'm una llista d'arguments per defendre aquesta Llei. Dubto que fins i tot en el teu Manual del Perfecte Progre hi surtin. ;)
Guillem, t'has llegit la Llei? Criticar per criticar és molt fàcil. Crec que puc dir, sense possibilitat d'equivocar-me, que coneixo el contingut d'aquesta Llei bastant bé. I no ho dic per vacilar.
Per començar, sobre els Consells d'Administració de les societats, si et llegeixes l'article 75 de la Llei, veuràs que diu que les empreses "procurarán incluir una presencia equilibrada de mujeres y hombres en los Consejos de Administración". Es tracta d'una declaració d'intencions, i en tot cas, d'una discriminació positiva.
Aspectes positius de la Llei (encara que no t'ho creguis no els he tret del Manual):
- Pla d'igualtat: l'obligació de realitzar un pla d'igualtat comportarà que les empreses de més de 250 treballadors hagin de realitzar un anàlisis a fons de l'estat en el què es troba a nivell de recursos humans, econòmics, etc, i això sempre és positiu.
- Permís de paternitat de 13 dies. És insuficient, però per algo es comença.
- En els supòsits en els què el periode fixat de vacances coincideixi amb una baixa per maternitat, risc d'embaraç, etc. es tindrà dret a disfrutar les vacances en unes altres dates.
- Es facilita la reducció de jornada per guarda de menor legal: abans era menor fins 6 anys, i ara és fins 8. Tanmateix, abans la reducció mínima era d'1/3 part, i ara és de 1/8: més treballadors la podran demanar, donat que la disminució salarial que hauran de carregar serà menor.
- A nivell de Seguretat Social, han augmentat les bases de cotització a molts nivells, i s'han millorat les situacions assimilades a l'alta.
Bé, podria seguir, però m'estic cansant d'escriure. Realment hi ha moltes modificacions legislatives positives. La Llei 3/07 és paper mullat en gran part, però és un primer pas.
Es comenta que és possible que al augmentar la protecció de la dona enfront a moltes situacions, precisament s'aconseguirà l'efecte contrari al desitjat: es desincentivarà la contractació de dones. Personalment no ho crec, encara que és cert que hi ha empresaris que opinen així.
Al cap i a la fi, és una realitat que la situació laboral de la dona és pitjor que la de l'home encara avui dia, i s'han de pendre mesures de discriminació positiva per revertir-ho.
-"Mestre, què haig de fer?: casar-me o no casar-me?
I el mestre diu: "facis el que facis et penediràs".
El mateix podem dir de les opcions Zapatero-Rajoy. Ben mirat sembla que Zapatero ens té presa la mida i sap de la nostra ingenuïtat: sap que si guanya és per Catalunya i així i tot fa tot el possible, de forma subtil, per a posar pals a la roda de l'estatut.
El PP, essent més clar en el seu discurs anticatalanista, que no pitjor, pot canviar d'orientació si necessita dels catalans. Els millors increments de traspassos i de financiació els va obtenir Pujol dels governs del PP.
El PSOE és petulant en considerar que els catalans no podem votar mai el PP perquè és nefast i no compren el catalanisme. Amb això té guanyada la seva posició de "partit menys dolent", però això és totalment fals. Ambdos partits tenen incorporat l'anticatalanisme a la seva cadena genètica. Jo prefereixo el llop sense la pell de be.
-Guillem dixit:
"percentatge proper al 50% (i no igual com molts prediquen, no cal exagerar)"
-Marchellus dixit:
--Guillem, t'has llegit la Llei?
---Resposta: no és que me l'hagi llegida sinó que me la he estudiat.
--Criticar per criticar és molt fàcil.
---Resposta: Va per mi això?
--Crec que puc dir, sense possibilitat d'equivocar-me, que coneixo el contingut d'aquesta Llei bastant bé. I no ho dic per vacilar.
---Resposta: Mira, ja en som dos (tampoc és per vacil·lar).
--Sobre els Consells d'Administració de les societats, si et llegeixes l'article 75 de la Llei, veuràs que diu que les empreses "procurarán incluir una presencia equilibrada de mujeres y hombres en los Consejos de Administración". Es tracta d'una declaració d'intencions, i en tot cas, d'una discriminació positiva.
--- Comparem el meu dixit al teu dixit? Quina diferencia hi ha entre percentatge proper al 50% amb la de "procurar una presencia equilibrada"? Per cert, mai inferior al 40% ja que sinó no es considerat "equilibri".
---Per últim, revisem els teus altres arguments:
- Pla d'igualtat: l'obligació de realitzar un pla d'igualtat comportarà que les empreses de més de 250 treballadors hagin de realitzar un anàlisis a fons de l'estat en el què es troba a nivell de recursos humans, econòmics, etc, i això sempre és positiu.
--D'on ho has tret això?? Es parla d'un pla d'Igualtat en el Govern i d'un altre en les empreses (sempre prèvia petició de les autoritats laborals) en la que es torna a vigilar, per enèsima vegada, que entre homes i dones no existeixin desigualtats de cap tipus. No diu res de 250 treballadors ni de tot això dels recursos humans i econòmics. Només es parla de recursos humans en la Disposició Addicional Novena, que parla de Sanitat així que no sé veure per on vas.
- Permís de paternitat de 13 dies. És insuficient, però per algo es comença.
--Però no parlàvem d'una Llei d'igualtat? Així doncs, els homes no podem gaudir dels nostres fills igual que les dones? En una època en la que les mares ja no donen el pit, perquè no podem tenir nosaltres el mateix temps?
- En els supòsits en els què el període fixat de vacances coincideixi amb una baixa per maternitat, risc d'embaraç, etc. es tindrà dret a disfrutar les vacances en unes altres dates.
--Llavors estaràs amb mi que una dona té al·licients a quedar-se embarassada per gaudir de més vacances. Els homes com ho podem fer per gaudir del mateix temps si no podem quedar-nos embarassats? Recordem que és una Llei d'igualtat i que, per tant, es tracta d'equiparar drets i no de distanciar als sexes.
- Es facilita la reducció de jornada per guarda de menor legal: abans era menor fins 6 anys, i ara és fins 8. Tanmateix, abans la reducció mínima era d'1/3 part, i ara és de 1/8: més treballadors la podran demanar, donat que la disminució salarial que hauran de carregar serà menor.
--I això que té a veure amb la igualtat?
- A nivell de Seguretat Social, han augmentat les bases de cotització a molts nivells, i s'han millorat les situacions assimilades a l'alta.
-- Ah... molt interessant.
-Bé, podria seguir, però m'estic cansant d'escriure.
--Tranquil, ho comprenc.
-Realment hi ha moltes modificacions legislatives positives.
--Ah sí?
-La Llei 3/07 és paper mullat en gran part
-- Aquí no et falta raó.
-(...)però és un primer pas.
--Primers passos mal fets val més no donar-los (frase feta que m'acabo d'inventar).
-Es comenta que és possible que al augmentar la protecció de la dona enfront a moltes situacions, precisament s'aconseguirà l'efecte contrari al desitjat: es desincentivarà la contractació de dones. Personalment no ho crec, encara que és cert que hi ha empresaris que opinen així.
--Jo no ho es que no cregui, es que n'estic segur de que no serà així, doncs ara ja no és qüestió de conviccions sinó d'una Llei que t'hi obliga. Per molt que un empresari no vulgui ho haurà de fer si no vol sancions.
-Al cap i a la fi, és una realitat que la situació laboral de la dona és pitjor que la de l'home encara avui dia, i s'han de pendre mesures de discriminació positiva per revertir-ho.
--Més flagel·lacions? Encara no en tens prou? La discriminació positiva no serveix per res. L'únic que has de fer és regular les verdaderes situacions en les que una dona pot estar en inferioritat (per exemple, regular que no es pot despedir en cas d'embaràs o no contractar per aquest motiu, com ja fa temps que està regulat). Tot lo altre són collonades que van en contra de l'eficiència d'una empresa.
Igualtat? Sí, però en els termes en els que es pugui produir un abús. Digues (si us plau respon-me això) perquè carai no puc tenir un Consell amb un 100% d'homes (o de dones)? Digues, perquè jo no ho entenc. Digues perquè hem de crear:
- Plan de Igualdad en la Administración General del Estado
-Comisión Interministerial de Igualdad entre mujeres y hombres.
-Consejo de Participación de la Mujer.
-Etc.
L'únic que et reconeixeré és que l'altre dia vaig exagerar al titllar la LLei d'inútil, ja que això implicava generalitat. Ara bé, avui faig el retoc de dir que, gran part d'aquesta Llei em sembla inútil.
Perdona la parrafada, però no podia deixar-ho així.
Guillem: primer de tot, no sóc el marçat aquest.
El fet que no sàpigues que l'article 45 de la Llei estableix l'obligació per les empreses de negociar un Pla d'Igualtat em demostra que no te l'has estudiada. Aquesta obligació s'ha introduit també a l'Estatut dels Treballadors, i a la LISOS. La petició de les autoritats laborals te l'explico, amb molt de gust: quan s'hagi sancionat una empresa per l'incompliment d'alguna matèria relacionada amb la Llei d'Igualtat, es podrà imposar, com a sanció accessòria, l'obligatorietat de realitzar un pla d'igualtat, així com l'exclusió durant 6 meses de l'accés a les bonificacions i d'altres. Pel que fa a l'anàlisis de situació, és normal que el desconeguis: l'article 46 diu "Los planes de igualdad de las empresas son un conjunto ordenado de medidas, adoptadas después de realizar un diagnóstico de situación".
Dir que una dona té com alicient quedar-se embaraçada per tenir més vacances em sembla de nivell molt baix, no va la pena ni contestar-ho.
Pel que fa a la reducció de jornada per guarda legal... què passa, que al dir-se la Llei "d'igualtat" només pot tractar temes d'igualtat? Un altre dèbil argument...
Pel que fa al Consell d'Administració: discriminació positiva.
Sincerament, quan sàpigues de què va la Llei en podrem discutir.
Començo per dir que lo del Marçal era una petita broma, jeje. També comentar que ens n'hem anat de mare en un article de l'Odalric que no te res a veure amb això, però bé, no crec que li faci res.
D'altra banda, dir-te que no soc pas estudiant de dret i que, per tant, el Dret Laboral que faig m'exigeix un bon coneixement d'aquesta branca (la que més utilitzaré en el meu futur) però no pas un rigor absolut de tota la legislació (sinó hauria escollit ser advocat).
Diguem que per això del Pla d'Igualtat parlàvem del mateix amb la diferència de que jo desconeixia aquesta part dels 250 treballadors. Em disculpo sense cap mena de problema doncs ja et dic que no arribo a tant nivell d'especialització. (També és cert que he volgut tirar de memòria i només em sonaven els Plans d'Igualtat de Govern i de la mateixa empresa com ja et mencionava però sense aquest detall, hauria d'haver-me informat abans). Tu et vas cansar d'escriure, a mi m'ha fet pal buscar-ho: 1 a 1, jeje!
D'altra banda, no sé perquè et sembla tan baix el que t'estic dient de les dones embarassades!!! I t'ho dic molt seriosament, de veritat! Et posaré l'exemple de que dues professores meves es van posar en estat amb el temps just per a que la baixa empalmés amb les vacances d'estiu. Aquell any vem tenir aquelles dues professores (les dues va tenir les criatures al mateix temps) uns dos mesos. Sincerament, no sé perquè t'estranya que a Espanya hi hagin tants penques! N'hi han i molts!! En tot cas, estaràs amb mi que crea una diferència entre homes i dones i, per tant, contradiu l'objectiu de la llei.
Això de la reducció, no ho trobo pas un dèbil argument quan tu i jo estem parlant d'igualtat! Però tens dret a prendre't-ho com vulguis, només faltaria. A mi senzillament em va semblar que te n'anaves una mica del tema i per això t'ho deia...
"Pel que fa al Consell d'Administració: discriminació positiva."
D'aquesta frase en dec haver de deduir que tu estàs a favor d'aplicar discriminació positiva en un consell d'administració i que per tant no comparteixes la meva idea de disposar de llibertat en quant als sexes. Respectable, però no ho comparteixo gens.
I a l'última frase que em dius, hi noto un cert to de "dolenteria". Si t'has enfadat per algun punt en concret només cal que ho diguis, el meu objectiu últim quan dialogo amb algú és el d'enfadar-m'hi. I dius que quan sàpiga de què va en parlem. Home, la meitat del què t'he dit deus estar-hi d'acord doncs no hi has fet referència i crec només haver-la cagat en això dels 250 treballadors (i ja te n'he explicat el motiu).
Apa, salut!
Guillem casas: deixem el tema de la Llei d'Igualtat, que no toca. Tens raó, m'he indignat una mica, fora dolenteries que no toca! Sóc advocat laboralista en exercici, he estudiat Dret i Ciències del Treball a la UPF, tinc un Màster en Dret Laboral i Especialitat en Dret Laboral pel Col·legi d'Advocats. A més, aquest any precisament m'ha tocat repetir, a lo professor, moltes vegades una exposició sobre la Llei d'Igualtat... Per això he considerat que si no coneixies això dels 250 treballadors és que no te l'havies mirat gaire, quan és una novetat molt comentada (apart del permís de paternitat).
Pel que fa als "penques", reconeixo que en el món laboral el lema de CCOO de "exprime al máximo tus derechos" és molt recorregut. No obstant això, no consideraré just dir que una dona que es queda embarassada és una penques fins que els homes no ens hi poguem quedar també. Les dones pateixen moltes discriminacions pels embarassos en les empreses, aìxò és indiscutible. Per tant, estan en una situació de desigualtat.
Apali bon cap de setmana camarades!
Tema tancat doncs! M'ha agradat això de "barallar-me" amb tot un expert sense ni saber-ho! Jeje! Això no val, parties amb massa avantatge!
Pels punts en que no ens posem d'acord, bé, realment aquell cafè hauria d'estar molt carregat de whisky, ja ho veig! De totes maneres crec que en moltes coses sí que estem d'acord i que un profund diàleg igual arribaríem a acostar més les posiciions. Sent un expert en el tema com ets deus conèixer els casos de Suècia on la discriminació positiva va acabar essent criticada fins i tot per les associacions feministes. Segons tinc entès (i això posa en els meus apunts) l'equivalent als Plans d'Igualtat es van abolir en termes de Govern i ara les dones dominen els càrrecs polítics (sense ajuda alguna).
Bé, lo dit, no ens esplaiem. Però deixa'm insistir per última vegada que molts punts d'aquesta Llei condueixen a la ineficiència i a mi això no m'entra al cap. Només cal preguntar a les dones i al menys a mi em responen que a elles tampoc els sembla bé que passin a ser el grup que entra per "enchufe". Pateixen injustícies per embarassos i altres, és clar que sí, mai et diré que no, però entén que a un empresari li és igual sempre i quan aquella dona sigui la millor pel seu lloc. Jo crec que estem en una era de transició entre els valors passat de moda i els actuals. Només cal esperar un temps per a què els pocs que es neguen a veure-ho deixin les seves feines per jubilació o vegin la llum. Les noves generacions, al menys jo ho veig així, ja no tindran aquests problemes. No cal Llei si no consciència.
Bé doncs, Monsieur l'advocat, ja anirem "fent cafès" de tant en tant!
Perdoneu-me que m'hi fiqui però...¿Ja li han preguntat als empresaris per què els costa tant contractar dones amb edat de ser mares? Ho pregunto perquè donat que una empresa no és una casa de caritat, potser amb les respostes dels empresaris podríem analitzar millor tot l'afer en comptes de que el govern fes això que tan bé sap fer: legislar a tort i a dret sense preguntar res als implicats.
Espiadimonis, tens massa raó i tot. Als empresaris dubto (i hi posaria gustós la mà al foc) que els hagin demanat res de res. Veuríem quin percentatge diria que és pel temps perdut en les baixes per maternitat i els que diuen que simplement han trobat homes millors. També trobaríem, de ben segur, els que dirien que ells ja en contracten de dones en edat de tenir fills: les que necessita l'empresa per les seves aptituds.
I suposo que el Govern deu ser el primer a saber que els homes, al llarg de la nostra vida laboral, ens agafem moltes més baixes de mitjana que no pas les dones.
En fi, jo ho repeteixo per si no ha quedat clar: obligar a uns percentatges és de persona dement.
Espiadimonis i Guillem casas: tot i que havia donat per tancat el tema de la Igualtat, només apuntaré que no és cert que el Govern actual legisli a tort i dret sense tenir l'opinió de la patronal. De fet, la Reforma Laboral que va tenir lloc a juny de 2006, i que va adquirir validesa amb la Llei 43/2006, es va tirar endavant de forma tripartita (ja sé que aquesta paraula per aquestes latituds fa mal...) entre el Govern, sindicats i la patronal. Com diria el Laporteta, tema tancat doncs.
Odalric: no et pensis que m'he oblidat que no m'has contestat el perquè em vas penjar l'etiqueta de comunista tan ràpidament...
Guillem,
els catalans sembla que hagem patit una metamorfosi...
Roger T,
has descrit el anhel secret (o no tant...) de la majoria de membres del tripartit...
Tot uns patriotes.
Eleva,
és ben cert que cal un partit liberal a Espanya que sigui alternativa al PP i al PSOE.
Un votant d'Albacete ho te magre... tot i que crec que a Catalunya existeix sobre-dosi de bonisme hipòcrita que ens te hipnotitzats, esclaus i decadents, cosa que no passa a Albacete.
Té la mà Maria,
el nivell transmès de mediocritat és letal per la democràcia.
Diari del votant anònim,
és una sort tenir alternativa al tripartit i al PP. Tot i que ser alternativa no és suficient. Cal exercir-la amb claredat.
Jordi,
és ben cert que un govern del PP li aniria molt bé al tripartit, tot i que sincerament crec que a mig termini això deixaria de ser així.
El PP faria com a València o Madrid i invertiria (com ja ho va fer l'Aznar) a Catalunya per atreure vots.
Números en mà, la comparació en aquest sentit és favorable al PP... tot i que si no deixa de fer l'ase amb la "qüestió" catalana no podrà governar en mooooolt de temps.
Guillem,
està clar que ens volen en aquest cercle viciós de comparació PP-PSOE, quan hom dona per fet que a Catalunya només podem recolzar el PSOE.
Amb ben poca cosa ens conformem i votem en massa als socialistes... de fet, no els cal ni donar-nos RES per fer-ho.
Som molt intel·ligents els catalans...
Tresinores,
està clar que el tripartit fomenta la dicotomia PSOE/PP pq li convé.
El més trist és que no només el PSC-PSOE o l'IC-V dins el tripartit ho vol. També ERC.
Espiadimonis,
la cita del Pla és exacte i genial.
I el problema és que són sempre espanyols nacionalistes.
L'utopia federal és un simple enganya-babaus.
Artur,
bon exemple.
Jo veig el PP com el boig amb una destral a les mans que ve directe cap a mi per clavar-me-la al cap.
El PSOE és el veí que et convida a cafè cada dia... i li posa cianur.
Al boig el veus venir i per tant pots escapar, mentres que al veí hi vas cada dia a prendre el verí sense saber-ho... i acabes morint.
Està clar quin és millor o pitjor.
Marchelo i Guillem,
en el vostre debat sobre la Llei d'igualtat hem aprés molt.
Tot i que jo no opinaré en termes tècnics, m'incorporo a la discussió.
Crec que tenim un exemple del que considero una equivocació de plantejament.
Aquesta llei pretén donar drets a un col·lectiu, quan els drets haurien de ser individuals.
Tot allò que pretén col·lectivitzar, encara que siguin drets, deriva en discriminació (de fet es defineix com a "discriminació positiva") i es transforma en una font d'injustícia.
És un sense sentit, pq el que pretén ser una mesura justa es converteix en el seu contrari.
I no pot ser d'un altre manera quan l'individu desapareix en benefici d'un col·lectiu, sent aquest la mesura final de les coses i per tant, l'excusa que aniquila el Jo.
Qualsevol llei que negui el Jo, l'individu; és una llei injusta pq no distingeix i per tant, ens etiqueta com a mercaderia humana. Així podem ser mesurats a pes i no en ànima i per tant, decidir si un pes interessa o no. Els individus som prescindibles pel "bé comú" i a més, la burocràcia oficial ens ho recorda constantment per així perpetuar els seus privilegis (pq són els que defineixen quin és el "bé comú").
Si aquest tema us interessa, potser val la pena fer un article específic...
Per cert, Marchelo, dius que ets advocat laboralista.
Allò de comunista era una ironia, però ara que veig que vaig fer curt.
Ets directament EL Mal!
Ets l'enemic!
Sento la paraula "advocat laboralista" i ressona en el meu cervell "salaris de tramitació!". Quin perill i quina por...
:)
Oda: no et preocupis, lamentablement no tinc ocasió d'alimentar la meva vena comunista perquè em dedico, quasi exclusivament, a assessorar empreses... a lo infiltrat!
Publica un comentari a l'entrada