La meva posició es clara, intervencionisme moderat. El liberalisme econòmic pur i dur ja va demostrar durant el segle XIX i principis del XX que és un fracà en tota regla. Converteix l`economia i la societat en la llei de la selva. L' intervencionisme pur i dur també ha estat un clar fracàs. S' ha vist com l' excès de control ecònomic porta, a la llarga a la voluntat de control total dels ciutadans. Exemples? el bloc soviètic.
Eleva, els sistemes que millor han redistribuït la riquesa alhora que l'incrementaven son de natura liberals.
Entenc que l'intervencionisme moderat que comentes és aquell que garanteix un "terreny de joc" pq tothom pugui desenvolupar el seu projecte personal amb llibertat, a imatge del que en Karl Popper deia.
Allò que pugui fer la societat civil que no ho faci l'estat.
Eleva, en principi, allò que pugui fer la societat civil que no ho faci l'estat. Si s'ha de concretar, entenc que la seguretat i la justícia son les arrels bàsiques ineludibles.
PD: Ben vist, però el motiu és més aviat tècnic. Espero aviat ampliar la discografia del bloc ;)
Hola: A mi m´agrada molt la paraula "intervencionisme possibilista" es aquell que modera el ferotge mercat, peró a la vegada no ofega la iniciativa privada. Ho sigui com el Pujol dels grans temps.
Potser soc massa inconcret, però crec que l' intervencionisme s' hauria d' aplicar en funció del aranna de cada societat. Vull dir que les receptes aplicades aquí no tenen perque funcionar en altres llocs amb composicions socioculturals diferents. Personalment, i degut al meu bagatge ideològic, sempre he pensat que l' intervencionisme s' ha de produir sobretot, en materia econòmica. Crec que el lliure mercat, entès com el laissez faire laissez passer (si ho escric malament corregiu-me), es transforma en darwinisme econòmic. En canvi, anivell de drets socials, crec que l' estat només ha d' intervenindre un cop, és a dir per promulgar lleis que legalitzin coses com les drogues, l' eutanasia, les relacions homosexuals...etc.
Jo no contemplo diferències en els drets de les persones.
El dret ha desenvolupar un projecte personal, està -per a mi- per sobre de qualsevol consideració que pugui establir qualsevol elit buròcrata-dirigent en qualsevol país o societat.
L'economia no ha de ser vista com un dret diferent dels altres drets anomenats socials pq jo crec que tots son drets de les persones.
El que tu comentes com a lleis legalitzadores reflecteix perfectament l'esperit de libertats individuals que jo defenço.
El liberalisme no és anarquisme, pq sense seguretat, ordre i legalitat no pot existir la llibertat.
Però quan un govern pot decidir aspectes personals, això viola el que jo crec que son drets individuals.
En economia i en la resta de drets anomenats per tu com a socials, hi ha d'haver un camp de joc on tots puguem jugar sense impediments innecessaris.
(he ampliat la discoteca, però no al 100%. Aviat hi haurà més, tot i que he incorporat ja un parell de cançons d'un grup en record teu) :)
No sabria dir quines son exactamente en record meu, però hi han moltes que m' agraden, especialment m' agrada que hagis afegit kaiser Chiefs. Com a recomanació posa Franz Ferdinand. I segueixo trobant a faltar RATM.
16 comentaris:
La meva posició es clara, intervencionisme moderat. El liberalisme econòmic pur i dur ja va demostrar durant el segle XIX i principis del XX que és un fracà en tota regla. Converteix l`economia i la societat en la llei de la selva.
L' intervencionisme pur i dur també ha estat un clar fracàs. S' ha vist com l' excès de control ecònomic porta, a la llarga a la voluntat de control total dels ciutadans. Exemples? el bloc soviètic.
Eleva,
els sistemes que millor han redistribuït la riquesa alhora que l'incrementaven son de natura liberals.
Entenc que l'intervencionisme moderat que comentes és aquell que garanteix un "terreny de joc" pq tothom pugui desenvolupar el seu projecte personal amb llibertat, a imatge del que en Karl Popper deia.
Allò que pugui fer la societat civil que no ho faci l'estat.
En aquest punt podem coincidir plenament.
Jejeje! Realment és en aquestes ocasions en les que un no es pot oposar al liberalisme ni volent.
A hores d'ara en Ferreres ja deu haver estat acomiadat ;-)
GuillemC,
és allò que una imatge val més que mil paraules :)
Indígenes,
tens tota la raó, pq el Pravda de les nostres contrades no acostuma a tolerar la dissidència vers el PSOE ;)
Quina imatges tant bona, aquest cul tipus Ofelia bloquejant el Prat.
Jo també sóc partidari d'un intervencionisme moderat: allà on fa falta.
Tresinores,
aquest és el problema, decidir on fa falta.
(i veritablement el cul es podria definir com totalitari) :)
Seria interessant, doncs, que expossessim a grans trets on considerem que fa falta.
PD: Sobre les cançons del blog, he trobat a faltar quelcom de RATM, o potser es que ja sona massa demagògic o totalitari? ;)
Eleva,
en principi, allò que pugui fer la societat civil que no ho faci l'estat.
Si s'ha de concretar, entenc que la seguretat i la justícia son les arrels bàsiques ineludibles.
PD: Ben vist, però el motiu és més aviat tècnic. Espero aviat ampliar la discografia del bloc ;)
Hola:
A mi m´agrada molt la paraula "intervencionisme possibilista" es aquell que modera el ferotge mercat, peró a la vegada no ofega la iniciativa privada. Ho sigui com el Pujol dels grans temps.
M' apunto el terme "intervencionisme possibilista". Em sembla molt encertat.
Com sempre, el problema seguiria sent quines serien les línies que definirien aquest "intervencionisme possibilista"
Potser soc massa inconcret, però crec que l' intervencionisme s' hauria d' aplicar en funció del aranna de cada societat. Vull dir que les receptes aplicades aquí no tenen perque funcionar en altres llocs amb composicions socioculturals diferents.
Personalment, i degut al meu bagatge ideològic, sempre he pensat que l' intervencionisme s' ha de produir sobretot, en materia econòmica. Crec que el lliure mercat, entès com el laissez faire laissez passer (si ho escric malament corregiu-me), es transforma en darwinisme econòmic. En canvi, anivell de drets socials, crec que l' estat només ha d' intervenindre un cop, és a dir per promulgar lleis que legalitzin coses com les drogues, l' eutanasia, les relacions homosexuals...etc.
Jo no contemplo diferències en els drets de les persones.
El dret ha desenvolupar un projecte personal, està -per a mi- per sobre de qualsevol consideració que pugui establir qualsevol elit buròcrata-dirigent en qualsevol país o societat.
L'economia no ha de ser vista com un dret diferent dels altres drets anomenats socials pq jo crec que tots son drets de les persones.
El que tu comentes com a lleis legalitzadores reflecteix perfectament l'esperit de libertats individuals que jo defenço.
El liberalisme no és anarquisme, pq sense seguretat, ordre i legalitat no pot existir la llibertat.
Però quan un govern pot decidir aspectes personals, això viola el que jo crec que son drets individuals.
En economia i en la resta de drets anomenats per tu com a socials, hi ha d'haver un camp de joc on tots puguem jugar sense impediments innecessaris.
(he ampliat la discoteca, però no al 100%. Aviat hi haurà més, tot i que he incorporat ja un parell de cançons d'un grup en record teu) :)
No sabria dir quines son exactamente en record meu, però hi han moltes que m' agraden, especialment m' agrada que hagis afegit kaiser Chiefs. Com a recomanació posa Franz Ferdinand. I segueixo trobant a faltar RATM.
Eleva, RATM està en camí. Però he de trobar una compressió adequada d'mp3.
I tot i que hi ha forces cançons que sé que et poden agradar, les de Pulp crec que tenen un record especial :)
Publica un comentari a l'entrada