30.3.07

L'estratègia d'ERC (III)



Cronologia dels fets:

13-03-2007 Aquest bloc destapa l'estratègia d'ERC a mig termini.
23-03-2007 Escridassada d'independentistes cap al president Montilla.
24-03-2007 La cúpula dirigent d'ERC sent com se li belluga la seva cadira.
25-03-2007 Els nervis, l'incompetència, l'oportunisme i l'indigestió provoca la darrera xarlotada d'ERC.
29-03-2007 ERC renuncia a que el Parlament voti per EXERCIR l'independència de Catalunya.

Resultat: DESFETA MORAL DE CATALUNYA

Aquests dies passaran als anals de l'historia de Catalunya com els de l'ignomínia, la covardia i l'estupidesa dels dirigents d'ERC respecte a Catalunya.

Com que la seva estratègia de submissió cap al PSOE va ser destapada i dins de casa seva l'impaciència es va despertar, l'únic cartutx que els quedava (la clau del govern) l'han llençat a les escombraries de la forma més lamentable possible.

Aquest nivell d'incompetència els situa a un nivell de P-3 en política i per descomptat hom ja ha vist que el rei està nu.

Hi ha certa tendència a criticar al PSC-PSOE que jo no comparteixo. El PSC-PSOE ha fet allò que havia de fer, guanyar la presidència de la Generalitat.
Tenen una concepció de Catalunya i Espanya determinada i actuen en conseqüència. No enganyen a ningú.

A la política com a la guerra, un enemic declarat mereix el màxim respecte i honor. En l'Art de la Guerra Política, un adversari que ataca de cara mereix la màxima contundència i determinació però també el màxim reconeixement.

El PSC-PSOE, així com el PP, son partits polítics que ataquen de cara.

ERC ataca per l'esquena. En el camp de batalla de la política, ells són la quinta columna que no mereix cap mena d'honor ni reconeixement i per tant, el màxim despreci cap a ells.

La Historia els jutjarà.

11 comentaris:

Eleva ha dit...

Bé, destapem les cartes. Desde la posició PSCera que suposo represento en aquest blog, vull dir que més enllà d' estrategies i objectius jo ja començo a estr tip d' aguantar segons que dels srs d' ERC.
Per a mí ells no son l' enemic natural. De fet jo no concibeixo la política amb enemics, sino amb contrincants ideològics. En aquest cas,a nivell català, el meu contricant natural es CIU. Trbava i segueixo trobant una cagada espactacular la realització de la sociovergència. Això haguès reduit al PSC a la marginalitat de partit d' alcaldies i poc més. Per tant jo era més partidari de la Entesa, tripartit 2.0 o com collons se li vulgui dir.
Ara bé, el tacticisme polític d' ERC a posteriori es deplorable. No potser que un vagi segons bufin els vents de les enquestes. Si ERC volia un referendum d' auotodeterminació, o la independència directa no tenia més que plantejar-ho alhora de fer un pacte. CIU haguès acceptat? No ho sé. El que si sé es que el PSC no. Que vol dir això? Doncs o bé que ERC va passar olímpicament de les seves bases a l' hora de pactar o sencillament van optar per la via social enlloc de la nacional ( dit en termes simples, es clar que això té molts matiços a discutir).

El que vull dir es que si ara les bases amenacen amb discutir el control i les decisions de la cupula dirigent, el que s'ha de fer és o bé donar un cop de puny a la taula i ratificar l' actual govern i que sigui el que Deu vulgui, o bé trencar-lo directament i sense contemplacions.
Més enllá de la dicotomia Espanya-Catalunya, més enllà d' esquerres o dretes, el que no es pot fer es jugar-se l' estabilitat política d' un poble per por a perdre vots.
Cal més responsabilitat i maduresa senyors.

Odalric ha dit...

Eleva, has descrit molt bé quin hauria de ser el comportament normal d'un partit polític seriós.

El problema és que ERC demostra que no ho és i entenc que la seva actitud a nivell de lleialtat amb els seus socis és zero.

Entenc perfectament el teu raonament i et felicito per demostrar un punt de vista rigorós.

Com dic en el post, el PSC ha fet el que creia que havia de fer i tot i que personalment crec que s'equivoca, ho respecto.
Però crec que el PSC no pot patir gaires més humiliacions per part d'ERC pq podria perdre el seu actiu més important: la seva implantació municipal.

Probablement en les properes eleccions municipals el resultat motivarà més d'una reflexió i qui sap si més d'un moviment tectònic...

Guillem Casas ha dit...

El problema d'ERC, i ja porto dies dient-ho, és que te un "equip" i uns """"líders"""" que fan llàstima. No representen per res els ideals ni els objetcius dels seus votants i crec que es quedaran amb un pam de nas si continuen per aquest camí tant a les municipals com a les properes eleccions per a la Generalitat (que al pas que anem potser no triguin gaire).

Aquesta gent estan fent un mal espantós al nom d'ERC i al que aquest partit significa per molts ciutadans. Juguen amb foc, es cremen i tant sel's hi en fot perquè no son ells qui ho fan sinó Catalunya i la gent que els hi mostra lleialtat i confiança. Estan caient tant baix que me'n faig creus que aquí no hi hagi ningú amb una mica de sney que posi ordre. Si ja tenim un President que fot llàstima amb una cort de socaites que fan pudor, un partit de gent que molt honradament lluiten per tenir tomàquets vermells (noble objectiu que és ben necessàri en petites quantitats, no diré pas que no vist el què passa a Alemanya per exemple) i un partit que ha de vetllar pels interessos de Catalunya i que ho fa de menare intermitent, a plaer i segons convingui de cara a la graderia. Molt lleig el què estan fent, molt lleig. CiU, tot i que jo crec que no està fent el paper d'una bona oposició (hauria de cremar vius a tot els que s'estan comportant com a vertaderes criatures) està avançant gràcies als errors "amb sense aturador" (que diria l'ex-alcalde i actual ministre de... bé, encara no ens ha quedat clar de què és.

Porcs, una colla de porcs, això és le que son.

Eleva ha dit...

Senyor Casas:
Un parell de coses:

1- El nostre president fot llastima? Bé si fos tan amable de donar-me alguna raó que justifiqui aquest comentari li estaria molt agraït. Abstingui's per aixó de coses com que no sap parlar bé el català, es de fora etc etc.
2- Cort de sociates? Bé si el President Montilla està al PSC se suposa que ha d' estar rodejat de sociates no?
Ah! que lo de sociates es despectiu?cap problema nosaltres estem orgullosos de ser SOCIATES, amb totes les lletres.

Guillem Casas ha dit...

Eleva, si és que no hi has anat, ves un dia al Parlament i veuràs perquèMontilla fa pena. Si vols no et diré lo del català ni que és de fora perquè d'això amteix l'he defensat jo multiples vegades però si que et diré, per exemple, el seu famós tic de no mirar a la cara de qui arla, bé, no és que ho faci per mala eudcaicó sinó perquè ha de llegir les repsostes que algú li ha escrit. I em diras, ho fa sempre això i tan dolent és? Home, si tenim en compte que l'altre dia li van fer una pregunta sobre l'aeroport i ell va dir: Miri, com que de l'aeroport ja n'hem parlat molt li parlaré sobre el que tinc escrit al paper i evito repetir-me. Si per tu, això, no és fotre pena, ves a mi, català de tota la vida i que considero al meu President una de les figures més importants del meu país (Catalunya) sí que ho és.

I mira, lo de sociates com que veig que no t'ho prens malament ho continuaré dient. Ho solc utilitzar com a un procés de demostració de que no totes les esuqerres ens hem de mamar el cul i altres parts per estar sota d'un mateix paraigües. Personalment em consider d'esquerres i no estic gens d'acord amb moltes de les coses que han fet i fan els socialistes. Per això utilitzo una paraula que dubto que arribi a poder ser qualificada de despectiu que marca les diferències entre grups.

De veritat, eleva, si no hi has anat encara, ves al Parlament un dia o només cal que miris al 324 les sessions parlamentàries. Per molt difícil que et sigui, intenta deixar de ser socialista per uns instants. Fixa't en què pregunten a Montilla i en què respon i trobarà el motiu pel què el critico. Que sàpiga més o menys català, et puc ben assegurar que a aquestes alçades ho considero quelcom més que secunadri.

Eleva ha dit...

Ok. Comentari perfectei ben raonat. En aquest cas accepto el que dius del President Montilla. Més que res perque a mí en Montilla mai m' ha fet especial gracia (podriem dir que jo he estat defensor del maragallisme), pero jo mai hagués dit que fes llastima, en tot cas diria que no era el candidat ideal.

Xavi Menós ha dit...

bé, jo sincerament, de cada vegada més em provoca més tristesa aquests debats tristos. Que es posin a fotre política, que ajudin a millorar les vides de les persones... és que nois... no avancem...

La veritat, crec que hem de superar molts debats, i l'identitari un d'ells.

N'estic fart del victimisme català.

Tresinores ha dit...

Gran post.

Feu-me confiança, a això es redueix l'estratègia més patètica de la historia.

El PSC-PSOE fa la seva feina: españolitzar. Cap novetat doncs. Que els liders d'Esquerra han rebregat el nom del seu partit? Segur.

Eleva, no cal donar-hi gaires coses, el Montilla resulta molt i molt fluix. Com a candidat ja no donava la talla. Com a President ni de lluny. Maragall -que jo no vaig votar- era molt millor. Oviols,que tampoc vaig votar, també era millor. Bé, no et faré llista, qualsevol era molt millor. Per tancar el tema que ja fa mandra: ni tant sols a Cornellà es va produir un efecte Montilla.

Joana ha dit...

En general jo penso que la talla no la dóna cap partit, ni cap lider. Mas no ha paït estar a l'oposició i tampoc la fa. Els d'ERC fan les calçotades i treuen temes polítics com aquell que no vol... i el Montilla, amb tots els meus respectes, com a President, molt fluix. Catalunya necessita anar endavant i a mi em sembla que estem aturats en el temps. Quedem enderrerits. Tinc un amic a Berlin que segueix la política catalana, i sempre em pregunta "Què feu???
I jo li dic voldràs dir Què fan?
Ells cobren per fer política i no s'esforcen per fer-ho bé... Una llàstima tot plegat. No m'agrada parlar de política però no en puc passar.

Eleva ha dit...

Vull fer una pausa en el debat per posar un link que em fa especial il.lusió. Que quedi clar que no es campanya electoral, es sencillament un fet molt important en la meva vida i el vull compartir.
http://www.josegarcia.cat/site/candidatura.php#

La foto 6 es la meva dona, la 17 soc jo.

Odalric ha dit...

Eleva & Guillem,
el president Montilla no em sembla un líder. No el veig dirigint Catalunya cap a cap fita de futur ambiciós. És un polític gris, avorrit i gens engrescador; més semblant a un buròcrata de partit que a un líder que pugui transcendir els cors dels seus conciutadans.

I sincerament, el veig més preocupat d'ocupar el poder que de no ser humiliat per la gent d'ERC. Això fa que la gent no cregui en els polítics pq no veuen honorabilitat si no interès...

Quin és el projecte de futur de la Catalunya del tripartit? jo el desconec i això és terrible.

Xavi,
el problema del debat identitari és que existeix. I això és així pq encara no s'ha solucionat (per a molts catalans) l'encaix de Catalunya al món.
Espanya no ha volgut o sabut solucionar-ho i jo hi feia una irònica reflexió en un anterior post.
Estic totalment d'acord amb la teva reclamació de que els polítics es dediquin a treballar i a millorar la vida de les persones.
Aquests dies hem vist una lamentable demostració del que NO han de fer.

Tresinores,
és evident que entre el PSC i ERC hi ha d'haver problemes pq el resultat del seu govern conjunt ha de ser venut als seus respectius electorats i aquests no tenen els mateixos objectius.
L'èxit d'un no pot ser l'èxit de l'altre... i aquests dies em vist el que pot passar quan això es fa evident.

Joana,
malauradament tens raó. Falta lideratge polític tot i que en aquests moments tot el poder és en mans dels mateixos partits polítics i crec que és a aquests als qui se'ls ha d'exigir resultats.
Cal dir que ningú -ni ells- podia arribar a pensar que les coses anirien com van...
Personalment, jo agrairia una mica d'èpica i il·lusió. Vull creure en un país i unes fites per assolir.
Les estadístiques son importants, però també cal alimentar els cors...

Eleva,
quina sorpresa. Així que segons el link et dius Alejandro :)
Et felicito per implicar-te en la política del teu poble. Potser jo et recomanaria fer-ho des d'altres posicions polítiques però bé, ningú és perfecte :)
També et felicito per tenir una dona tan maca i també implicada amb el seu poble. Entenc que no discutireu gaire de política i això sempre és bo en un matrimoni :)
Felicitats a tots dos, doncs...