Ha mort Zapata.
Dit així, no sembla gran cosa. De fet, la intensitat de la notícia a casa nostra ha estat limitada.
A Occident en general i a Catalunya en particular, el règim totalitari cubà gaudeix d'una comprensió i tolerància difícil d'entendre.
Un lluitador dels drets humans ha estat tractat pitjor que a un delinqüent fins que una vaga de fam ha finalitzat amb la seva vida.
És ben trist i penós escoltar com la progressia del nostre país justifica tot plegat acusant, com sempre, als EEUU de ser el causant de tot lo dolent que passa a la illa caribenya.
Res de demanar responsabilitats als dirigents cubans. Aquests són unes víctimes dels ianquis dolents i per tant, res del que fan pot ser jutjat des d'un prisma ètic o moral.
La ètica i la moral només s'administra en allò que convé.
I normalment només convé administrar-la contra la Llibertat, contra els EEUU i contra Israel.
La hipocresia exercida és tan evident que semblen una caricatura de la concepció humana.
1 comentari:
Tens tota la raó, Odalric. Es veu que al món només hi ha un país "cruel" de debò. Els EUA, ho són perquè li donen suport. Tot realment ben fastigós. Com se'ls veu el llautó als antijueus!
Una salutació.
Publica un comentari a l'entrada