Fa ja força temps que cada cop que s'acosten eleccions sento la queixa dels periodistes de la radio i televisió pública catalana vers la qüestió dels blocs electorals.
Sincerament, cada cop que sento la seva queixa un raig d'indignació em travessa de dalt a baix. De forma gairebé automàtica em surt l'impuls d'apagar la ràdio o la televisió.
Em tenen fart.
Em tenen fart els periodistes, clar.
Qui es pensen que són, ells? Els "elegits"? Els únics en aquest món amb una visió de la realitat imparcial, equànime i justa? Cóm són tan arrogants?
Però per què m'atabalen amb la seva propaganda gremialista? Aquest corporativisme que volen disfressar de professionalisme em te FART.
L'única garantia (i ni així, de fet...) que tenen els partits polítics per que a la ràdio i televisió pública es garanteixi el seu espai són els blocs electorals.
Així, ni la "visió" particular de la redacció ni la pressió del govern de torn poden impedir que existeixi un mínim de visibilitat per tots els partits polítics. Al menys en campanya electoral.
És tan terrible això?
Amb els meus impostos he de sentir la cantarella covard de que "com a protesta no es signaran les cròniques electorals"?
Però si estan tan afectats en el seu orgull professional, PER QUÈ NO PLEGUEN I MARXEN A UNA TELEVISIÓ O RÀDIO PRIVADA?
Ja us diré jo per què no pleguen. Perquè no tenen vergonya i la seva decència tan auto-publicitadament ofesa no val tant com per provar de treballar en una empresa que no sigui pública.
A fora fa fred i no em deixarien queixar-me capritxosament... oi?
PATÈTIC
4 comentaris:
Tota la raó,
I a més, abans d'això el comú dels humans que no entenem de periodisme no sabíem que les cròniques electorals les signaven. Així que... aquesta protesta jo diria que és estèril, inútil, sense suc ni bruc; vaja, que s'ho fan sols!
Que jo sàpiga, els blocs electorals és el sistema més democràticament just que han trobat els partits electes per garantir la pluralitat i equanimitat en l'informació electoral.
A partir d'aquí, un bon criteri professional hauria de tendir a complir amb facilitat el que marca aquesta justícia democràtica. La seva queixa no res més que justificar-ne l'obligatorietat.
Jo sento el mateix. Fart n'estic. I ara per postres consumeixen temps del TN per explicar abastament el seu posicinament. Temps nostre i no pel seu corporativisme i la seva “visió” professional.
Gracies, per sortir al pas del corporativisme prefeixista els agremiats al col.le de no periodistes de Catalunya.
França compta els minuts (El Consell de l'Audiovisual) tot l'any, tots els mesos, i els excesos sobre la proporcionalitat als resultats, s'han de compensar, com a maxim , els tres mesos seguents.
Millor la proporcionalitat, sempre, sobre un fet objectiu (la confiança dels electors) i l'accés dels nous, limitat, que la tergiversació i discriminació de cada plumífer d'esquerra pseudoprogre.
Repeteixo, enhorabona per la valentia i encert de sortir al pas de la demagògia dels periodistes encartelats.
Cordialment,
Andreu
Publica un comentari a l'entrada